Oda a les caçafantasmes

Durant mesos he anat redactant aquest “petit” article al llarg d’estones perdudes. He fet algun intent per col·locar-lo a alguna pàgina de cinema de la qual sóc seguidor per tal de donar-li una mica de notorietat, però no me n’he sortit. Per tant, de moment ho comparteixo aquí, perquè trobo que és important (això de ser pare m’ha afectat més del compte):

Logo

A qui trucaràs?

L’estiu de 2016 podria acabar sent recordat per la vergonyosa campanya de descrèdit efectuada per trols i pirates informàtics contra els artífex de la pel·lícula Caçafantasmes (2016), arribant a situacions lamentables com l’assetjament i la filtració de fotografies íntimes d’una de les actrius. En motiu de la seva propera aparició al mercat domèstic (on als EUA han aprofitat per rebatejar-la Ghostbusters: Answer the Call, amb un subtítol extret de l’eslògan del tràiler), potser seria hora de revisar amb més calma tot l’enrenou que hi va haver al seu entorn i valorar alguns dels encerts de la proposta.

Caçafantasmes (imatge)

  PDF en català / PDF en castellà

Continue Reading →

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Segueixo viu!

Els qui em coneixen saben que això de la paternitat m’ha ben absorbit (s’hi suma la recta final d’un màster que faig, un gros projecte de documental que estem rodant i algunes feinetes extres que m’han sortit). Entre deures i encàrrecs faig alguna piulada, però en general em toca reduir activitat creativa durant una temporada. Espero que un cop superem l’embut torni a penjar novetats. (Dibuixo poc, però dibuixo!)

Feinetes recents:

Les Nits en còmic 2016
Les Nits en còmic 2016 – còmic sencer
mansunides25mini
“Solidaritat” – Dibuix per a Mans Unides de Centelles (2016)
refugiatsrgbptt
“Màfies” – Dibuix per a una casella del Joc dels Camins dels Refugiats (2016)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Les cigales del Japó

Fa més de deu anys que participo activament en l’organització del Festival Nits de cinema oriental. No em cansaré de dir com d’orgullós estic de formar part del seu equip. I aquest any, a més, he pogut fer un vídeo amb material que vam enregistrar el 2011 i el 2014, ja que enguany el Festival té com a país convidat el Japó:

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Dan Defensor somnolent

Il·lustració

Sóc pare. L’orgull, l’emoció, la il·lusió i la son juguen a fet-i-amagar sense aturador. De moment dormim poquet i malament, i entre això i la feina és complicat encetar encàrrecs paral·lels. Més o menys reposem entre dues i quatre hores (si tenim sort) d’una tirada, i llavors la nova habitant de casa ens desperta. Per anar a dormir la mare es fica primer al llit mentre jo m’asseguro que la nena s’adormi als meus braços, mentre miro algun capítol d’una sèrie (res massa curt però tampoc res massa llarg; pel·lícules i comèdies de situació descartades!). Per això he tret suc al compte de Netflix que comparteixo amb uns veïns. M’he polit tota Daredevil i ara vaig per Jessica Jones. Ja que els ulls no m’aguanten per llegir còmics, almenys en miro adaptacions.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Titelles dibuixats

S’ha estrenat nova sèrie de titelles al Club Super 3, on vaig tenir l’oportunitat de participar a la fase final de presentació de dissenys de personatges, juntament amb la gran Caruca Ballesteros:

democarucaptt1

democarucaptt2

No van escollir la nostra proposta, però la il·lusió d’haver-me sentit part del projecte no me la treuen. Aquí teniu el resultat final de l’equip guanyador en acció:

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

A poc de parir!

I reflexiono, a pocs dies de parir: “Sóc a punt a punt de ser pare! Quina reflexió podria penjar que m’estigui trasbalsant? Què és el primer que em ve al cap?”

Il·lustració

(Ho sento.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Kaiju Love!

Aquests dies no tinc massa temps per dibuixar, però per una il·lustració ràpida que em demanen de suport a la campanya www.vkm.is/kaiju he decidit treure pols a les aquarel·les:

Il·lustració

Sigues Kaijû Lover! Fes l’amor i no la guerra!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Campanya de Bon Sant Kaijû!

DOS POSTS EN UN DIA! Increïble!

Resulta que fa uns dies vaig muntar aquest vídeo (i la campanya encara segueix!):

I arran d’això, avui rumiàvem coses del Verkami aquest (bàsicament quines recompenses afegir ara que hem superat l’objectiu) i de cop he fet uns quants gargots. Com a recompensa no servirà, però sí per celebrar el Sant Jordi amb una nova postal:

StJordi2016

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Kame Jordi!

Tot i que encara es venen còmics de Bola de drac no crec que coli massa que avui pengi el meu fan-art del Follet Tortuga… Però vaja. Bon Sant Jordi, va!

Il·lustració

(Proves amb el Clip Studio i la Cintiq.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Les primeres impressions…

Il·lustració

… són el que compta!

(Proves amb el Clip Studio i la Cintiq.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Espurna de Fantasia

Il·lustració

Sempre. Sempre m’ha apassionat La Història Interminable. Lectura obligatòria!

(Proves amb el Clip Studio i la Cintiq.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Buscar la clau

Il·lustració

Un xic reflexiu. #tempsdecanvis #paternitat #il·lusió #dubtes #nervis

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Un Ministeri a no perdre de vista

El Ministeri

Avui a TVE estrenen la segona temporada de la sèrie El Ministerio del Tiempo. No miro massa sèries (sempre he estat més de productes argumentalment “tancats” com les pel·lícules o el teatre), però aquesta té una d’aquelles espurnes tan intenses que fa que no puguis apartar-ne la vista. Ciència-ficció, creativitat i originalitat per un producte que, a certa distància, podria semblar potencialment molt ranci o fora de lloc. Tot el contrari, aquesta sèrie de Pablo i Javier Olivares és un brillant i enginyós compendi d’aventures a través del temps amb uns antiherois atractius i amb molta grapa. A en Javier, per cert, vaig tenir el goig d’entrevistar-lo en motiu de la sèrie Infidels en un desastrós encontre on em va fallar el company de rodatge i vaig tenir mil imprevistos tècnics i logístics, i mai no deixaré d’agrair la seva paciència enfront la meva incompetència. En tot cas, tornant al Ministerio, els guions són deliciosos i les possibilitats infinites. Recomano molt ferventment desfer-se de prejudicis i donar-li una oportunitat. Se li nota el seu amor pel Doctor Who i tants altres referents excel·lents, i tot plegat resulta un tastet molt refrescant.

M’ha fet pensar molt en l’Oliana Molls, també, un personatge de TV3 de finals dels vuitanta que tenia una màquina molt potent que podia fer DE TOT. Sempre he somiat que algun creatiu recuperi el personatge en l’actualitat explicant com la màquina l’ha mantingut en algun estat latent estrambòtic (i justificant amb algun motiu de ciència-ficció el canvi d’aparença del personatge en cas que toqui fer un nou càsting) i retornant-lo al nostre present. Seria genial recuperar l’esperit naïf i aventurer d’aquella època on tot es podia fer i no hi havia tabús. Amb això en ment vaig fer aquest crossover entre el Ministeri, l’Oliana i una menció al bon Doctor (Who):

Homenatge a l'Oliana

A la catalana: Una Conselleria és possible?

Un últim apunt, va, fent volar coloms! A veure quan TV3 s’hi anima i amb la complicitat de Javier Olivares inventen La Conselleria del Temps! La cosa podria ser un spinoff: Per un motiu o altre el Govern espanyol accedeix a traspassar la gestió de les portes del temps del territori català a la Generalitat, i és una cosa tan novedosa i desconeguda que hi posen a treballar un grapat de funcionaris que tot els ve gros i que s’alïen amb autònoms com historiadors, algun periodista o similars. Podria haver-hi un representant del ministeri a qui rendir comptes i jugar molt amb la ironia. La gràcia seria que mentre a la vessant espanyola són molt professionals (o ho aparenten, amb un gran equip i molta estructura), a Catalunya comencen una mica de zero i amb força poca-traça, amb un xoc entre autònoms subcontractats i funcionaris administratius que amb prou feines s’enténen (perfils i generacions divergents) i que reben la missió d’intervenir en llegendes com la de Guifré el Pilós o intentar reencarrilar imprevistos històrics de tota mena. Podria ser molt divertit, amè, satíric i didàctic. Vaja, que no costa imaginar un munt d’idees i arguments quan hi dones algunes voltes! Ais. Almenys somiar és gratis.

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Pentinat de President!

Un dia que feia vent vaig arribar despentinat al despatx d’un client i em van rebre dient “Oita en Puigdemont!”. Doncs això, nou refrany popular:

Quan bufa el vent...

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Bon any nou!

Aquest dibuix el vaig fer per a la magnífica web Japonismo.com:

Bon any del mico!

Serà l’any del mico. Esperem que amb temps per jugar al Monkey Island i fer nous capítols de Cap calent! (Somiar és gratis, però l’arxiu de guions no para de créixer!)

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]