Això ha estat un èxit! Gran Jackie Chan, excel·lents 20th Century Boys, terrorífica Phobia 2, magnífic espectacle Bolly Elliot… Gran, gran! Resum i fotos per aquí:
Els Còmics en còmic: Spielgman per fi!
Nova entrada “ECEC” (El Còmic en còmic)! Un que ja feia temps que tocava ressenyar en còmic, també…
(Publicat originalment a la revista El Còmic de la premsa comarcal)
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
Les Nits de Cinema Oriental
No sé si n’havia parlat mai, per aquí…
Els últims set anys a Vic s’han celebrat les Nits de Cinema Oriental, a les quals he tingut l’orgull de col·laborar (ajudant als organitzadors quan feia falta) en més d’una ocasió. Enguany hi tornem! I s’ha muntat una graella molt potent (de debò, que algunes perles ja les vaig veure al festival de cinema d’Udine d’enguany). MOLT recomanable, si correu per Vic aquests dies.
I avui arrenquem amb un sopar xinès!
Logo de Plum Teatre
Plum Teatre és una companyia de titelles que va demanar-me un logo fa uns anyets… Vet-ho aquí (el de l’esquerra és l’oficial, el més infantil, i a la dreta hi ha una versió més “seriosa” muntada arran d’aquest espectacle sobre Cyrano):
‘The Beatles’ en còmic… Més o menys…
Els escarabats de Liverpool són una d’aquelles bandes que marquen un abans i un després. Rossell se n’ha fet eco editant una biografia que combina textos i còmic. Me la van regalar per Sant Jordi, i me l’he llegida i rellegida des d’aleshores, desenvolupant una estranya relació d’amor-odi envers el projecte.
El problema és que hi falta un eix conductor. Els articles escrits i les pàgines de còmic s’entremesclen solapant-se i reiterant-se (i en algun moment contradient-se) de forma un tant catòtica. Des d’una òptica informativa el contingut està molt mal treballat i no aconsegueix cohesionar-se. (més…)
Els Còmics en còmic: Alguns premis Coll
Nova entrada “ECEC” (El Còmic en còmic)! Els premis Coll, que omplen un buit necessari.
(Publicat originalment a la revista El Còmic de la premsa comarcal)
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
Un cartell ‘políticament incorrecte’
Caram, ja ni recordava haver-lo fet, aquest! De l’obra Políticament incorrecte que va fer el grup Amics de Balenyà.
Anava així, a dues tintes, amb un rosa ben llampant al centre. L’he trobat posant una mica d’ordre i no m’ha desagradat gens…
Presentant pirates i serps…
Gràcies als dos contes que he il·lustrat per a Edicions del Pirata
he anat a presentacions a escoles i similars, a explicar a nens i nenes com van fer-se els dibuixos. He estat a centres de Montcada i Reixach o de El Vendrell parlant de com s’il·lustra cada conte. A banda, també vam muntar una presentació mutlitudinària a l’Estartit, en motiu del cap de setmana pirata. En la majoria de casos he fet les presentacions acompanyat de l’autora o l’autor, però en vaig arribar a fer una tot sol: I vaig aconseguir no avorrir l’audiència mentre els explicava els secrets que s’amagaven darrera els traços de cada personatge (n’estic content, perquè ni les organitzadores ni jo mateix teníem gaire clar si la xerrada entraria bé, i va funcionar!). En èpoques de crisi i falta de feina com la que vivim, és un goig poder presentar treballs que, per més que ja tenen algun anyet, es mantenen en forma i capten l’atenció del públic al qual van dirigits.
Els Còmics en còmic: ‘Bola de Drac’
Sense paraules.
(Publicat originalment a la revista El Còmic de la premsa comarcal)
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
Dies de ràdio: ‘La Competència’
La ràdio m’encanta. És, de lluny, el meu mitjà preferit (des que als 13 anys em vaig ficar en un estudi he intentat sortir-ne el mínim). Per la ràdio vaig estudiar Periodisme (i amb el somni de fer un programa d’humor i cinema, val a dir). I ahir vaig fer una cosa que he fet poc sovint: assistir a un programa de ràdio com a públic, sense tenir cap relació amb els qui ho presenten o amb el seu contingut.
La visita ha estat a La Competència, a RAC 1, i valia la pena invertir un parell d’hores lliures visitant per primer cop l’emissora del Grup Godó i veure com es cou un dels meus programes favorits. I és que La Competència és un d’aquells programes que no només m’agrada sentir, sinó que m’agradaria fer. Té el to que he intentat aconseguir en alguna experiència puntual en emissores públiques (els personatges inventats, el caos tipus “Cabina dels germans Marx”, l’humor absurd i esbojarrat…), i se’n surten molt bé. Recomano l’aventura a qui en tingui curiositat. A qui no ho conegui, aquí trobarà una ressenya on descriuen el programa més detalladament. I a qui conegui el programa, només dir que ens vam endur el lot de tomàquet Orlando a casa! (I a la tarda anàvem a la platja, o sigui que vam anar passejant les llaunes per la ciutat durant unes quantes hores…)
Per cert, mentre l’enllaç duri, és possible sentir el programa en qüestió aquí.
Garrepisme
El 2007 vaig deixar penjat el webcòmic d’un personatge: En Johan (àlies “Jan”), que també havia aparegut al Harry Potra i similars. Aquests dies m’he dedicat a rumiar què fer-ne. Havia estat el meu alter ego durant un període de temps prou llarg, però ara és un personatge amb entitat pròpia dins els ECEC. Suposo que encara li puc donar corda i explorar la seva vida quotidiana en forma de webcòmics, quan tingui alguna cosa curiosa a explicar de la seva personalitat. Per exemple…
De Tot Cat a ComiCat
(Tot i que a la foto falten en Pere i la Meri, que es veu que eren al bar…)Dies de ràdio: Sobre l’Edu
Ahir vaig quedar amb l’Edu Pascual. Quants records! Ara treballa a Onda Cero, al programa Això no és tot, content com un pèsol i fent el que de debò li agrada! Ens vam conèixer a través d’en Jun, a l’Impàvids de Mataró Ràdio, que aleshores presentava l’Edu. (En aquells temps jo tenia un peu a l’NSDQEP! de Ràdio Vic i un altre al DVGFM de Ràdio Pista.) Vam acabar col·laborant junts a Ona fm: L’Edu duia el John Tatxuela i jo l’Ohà!, i tots dos col·laboràvem recíprocament al programa de l’altre. Més enllà, vam estar junts durant dues temporades (ell en antena i jo entre bambalines) quan ell presentava el No t’he sentit! que es feia a la mateixa emissora. Grans moments i millor persona! No cal dir que vam intentar arrencar algun projecte plegats, però no hi havia efectius econòmics interessats per part de les empreses on ens coneixien. M’alegra molt que segueixi al món de la ràdio professional i volia aprofitar l’avinentesa per recordar a tothom que aquest home també canta als Th‘ Esfinters i que la seva veu és una autèntica delícia! (A més dibuixa! Va col·laborar a un bon grapat de Harry Potra!)
És un tro d’home inoblidable!
Així que necessites una font…
Les fonts tipogràfiques em desperten curiositat. He tingut ocasió de fer alguna font (dues que eren variacions d’una altra i dues d’originals escanejant i muntant cada lletra), i reconec que és una feina dura i delicada. Els professionals de les fonts són uns autèntics artistes capaços de muntar un trencaclosques preciós destinat a adaptar-se a múltiples usos i llengües. Té un punt de fascinació important, i en el món del disseny això ho saben. Fins al punt que algun teòric ha arribat a muntar esquemes de treball com aquest (cliqueu per ampliar):
Ah? Que estaves pensant utilitzar la Comic Sans? Sent així, consulta aquest altre esquema:
(Me l’ha passat en Sergi Calle. Gran!)