I ara resulta que m’estic “especialitzant” en pirates simpàtics! Això sí que no ho hauria dit mai. Però n’estic encantat, clar! En aquesta ocasió, esbossos per un conte a tot color (visca) i pels més menuts: El tresor del pirata, de Núria Cussó (Edicions del Pirata)! Vinga, alguns esbossos i el procés de dues il·lustracions:
Arxiu | febrer, 2012
Esbossos d’un pirata nou!
Esbossos d’un segon pirata
La segona aventura de la saga del Pirata Bo va ser El pirata bo i l’Illa dels Imperfectes. Vaig provar algunes variacions en relació al conte anterior, i en vaig quedar ben content en general. Val, potser en canviaria una il·lustració concreta, però la resta va deixar bon gust de boca! Ara a esperar una tercera aventura…
De moment, un parell d’esbossos de la segona:
La portada, i tot seguit la desconstrucció d’una il·lustració interior amb una escena nocturna, on es veu tot el procés de l’esbós a l’entintat, la base de color gris, el fons i l’acabat final amb els efectes d’ombres, llum i textura:
(més…)
Esbossos d’un primer pirata
El pirata bo va anar rodó (tot i que va estar ben bé un any en preparació): Em trobava en un ambient conegut amb uns referents coneguts i amb un autor amb qui ja havia fet còmics abans, en Joan Llongueras (Jun)! Va ser el meu segon conte. L’estil ja el tenia clar des del principi i no em vaig aventurar a provar canvis estètics. La idea bàsica era dissenyar personatges com si fóssin titelles en un decorat recargolat i amb un cert toc “cartoon”. Les primeres proves eren molt tètriques, però per petició editorial ben aviat ho vaig il·luminar tot. A continuació, esbossos inicials, la portada i quatre il·lustracions interiors:
Esbossos de serps
Va, recupero esbossos, ja que tinc la producció actual sota secret de sumari. I començo per…
L’entrenador de serps!
El conte de Mercè Masnou publicat el 2006 és el meu primer treball professional publicat a nivell de Catalunya (fins aleshores m’havia mantingut en l’àmbit local i comarcal). Adjunto els esbossos de la il·lustració número 5 —i la definitiva en blanc i negre— juntament amb alguna prova de concepte i —al final de tot— la portada final:
Queda clar que al principi vaig provar una estètica més actual, neta i acolorida, però l’editorial es va decantar per l’estil de sempre (ja m’anava bé, que el controlo més, però he de reconèixer que em feia gràcia provar alguna cosa nova). Les proves que vaig fer (que em segueixen agradant) no semblaven tan adeqüades al públic infantil, i no deixa de ser curiós que sigui un model estètic que es porta molt en contes infantils!