Toca ballar! Pas a la pista DDR!
(De passada, vegeu el gran Kal en acció!)
Uau.
(Ara atenció a aquest més vergonyós… que no és el que sembla!)
A poc a poc anem millorant, però coooooosta.
(Contempleu aquest parell fent piruetes!)
Aviat farem el mateix…
(I aquest?! Si jo tot just estic arribant al seu nivell!)
Buf, potser ens costarà un xic més…
I el més difícil és trobar les coreografies idònies. A mi la tralla i tot això em ratlla un ou, per la qual cosa em passo el dia buscant música discotequera més tipus 70 o 80, o bé que tinguin algun atractiu extra del tipus bandes sonores de sèries o de cinema. I després del CD que em va passar l’amic Kal, puc enorgullir-me de dir que he trobat la web ideal on anar de pesca! (Avui mateix l’he trobada!)
Brutal. Ideal per a iniciats i professionals… Té una secció de descàrrega farcida de fitxers comprimits, i com que hi ha molta palla que no m’interessa, el que he fet és anar obrint aquests arxius (sense gravar-me’ls, obrint-los des de la carpeta temporal del navegador) i copiant-me únicament les cançons que m’interessen. Entre això i l’arsenal d’en Kal ja tinc un bon calaix per no parar de ballar!
Seguiré buscant, però val a dir que tinc passos per provar de sobres. Menys… Uh… Algú sap on trobar AQUESTA COREOGRAFIA?! Jo la vuuuuuuuull! (He trobat un fotimer i mig de coreografies de sèries d’Animé que no conec ni m’interessen, però no hi ha hagut pebrots de trobar aquesta!) 
Quan la tingui només em faltarà entendre el sistema de classificació per dificultat… Perquè va per “passes”… Però poden ser de diferents colors… Què diferencia quatre passes verdes de dues vermelles?!
Visca el post “stepmaniàtic”! (Es nota que l’inici de semestre m’està ofuscant?! Això d’estudiar tant…)
ei… m’agrada el dibuix dels stepmaniàtics aquests!!! Té molt de moviment i la teva cara expressa sens dubte la dificultat de poder seguir aquestes coreografies tan curioses… Ja estaràs en forma, ja, per l’Entre gats!!!
Buf, però no em comparis amb els mestres del freestyle que poses desprès de mi… Ara, a tots, a ells, a tu, i a mi, el que ens destronarà és el baby… Buah, quin xaval!
M’ha encantat el dibuix
Tema color de les petjades: la dificultat la marquen, realment, el nombre de petjades. El color és només un indicatiu genèric. Blau molt senzill, rosa senzill, taronja mitjà, verd difícil, crec. Si està en vermell pot indicar una canço de 10 o més petjades si el sistema nomès arriba fins a 10 (el “Pump it up” un joc d’una altra marca, la competència del DDR amb les caselles en aspa en lloc d’en creu, arriba fins a 20, crec). Dues cançons amb el mateix nombre de petjades i diferent color indica que una és una mica més complicad que l’altra però no arriba a ser una petjada sencera (passa molt amb cançons de 3-4 petjades). Això és útil, per exemple, en sistemes de selecció aleatòria de cançons on potser no et diu quines ballaràs però si el color: si veus el verd ja pots fugir (de 7-8 cap amunt).
Tema color… Curiós. OK. Diria que al meu Stepmania surten com a molt 10 petjades amb el següent ordre de colors de menys a més difícil: blau cel (les passo totes), groc (n’he arribat a passar fins de 5 petjades), vermell (n’he arribat a passar fins a 4 en vermell) i més amunt diria que ja és verd i lila (no n’he passat cap)… Pot ser? (Tot i que es contradiu un pèl amb els que tu dones.)
Sï, ja és l’ordre que tú hi poses. Els liles són cançons en un mode eliminatori que no està a totes les màquines (el blau-fàcil tampoc no hi és a totes) que et permet un màxim de 4 errades abans de fer-te fora.