Bentornat i atrafegat… (Resulta que participo a l’obra musical de la Festa Major d’enguany, que repetim però a Centelles el Germans de Sang de fa un any, i acabem de començar a assajar a un mes de la reestrena, com aquell qui diu…!) Treballo, a més, a la ràdio, sí. Però no pas fent l’Ohà! Aquest any ningú dirà “bon dia” en japonès! (Enyoraré tota la colla que va col·laborar-hi i l’eixelebrada Lou, i tant!)
Sense més vacances, però satisfet per l’estada a Itàlia. Ben aterrat i amb barret nou!
Ah, Venècia… Ciutat cinematogràfica i opressora, que t’estreny en els seus carrers atapeïts per deixar-te anar a cada plaça que per sorpresa t’assalta en el moment menys esperat. Ciutat de canals i gòndoles on el temps s’estanca amb enyorança i els rius de vianants circulen fora de l’aigua. Teulades somiadores i amb brutícia als racons… Un espai que et dóna el que hi portes; exactament el que n’esperes, ni més ni menys. Bella decadència de colors gastats, ideal per estrenar-hi càmera de fotografiar! Olors fortes, carrers estrets, parets caduques i aigües brutes que engoleixen els misteriosos graons sobre els quals aparquen les embarcacions. Ei, i ja estic a punt per tornar-hi en una altre època, amb un clima més fresc i oportú!
Bentornat. Nosaltres seguim a Alemria 10 dies més, però ha resultat (sorpresa) que feien una convenció rolera i muntaré una partida de Fanpiro. Coses inesperades que t’alegren les vacances
T’has sentit més Indy or 007, a Venècia?
Més “Indy”, es clar!
Precioses fotos…
É la macchina o il macchinista? Qui lo sà!
Ben tornat!!!