Algunes reflexions d'un futur calb

> La nova feina està bé. Diferent al que voldria, però amb possibilitats d’evolucionar. A veure cap on anirà, el tema… (N’aniré parlant, suposo.)

> El segrest de El Jueves no només ha augmentat el seu públic, sinó l’agudesa dels guionistes. És genial veure els nous eslògans a la portada: “La revista que secuestran los viernes”, “La revista que juzgan los martes”, etc. (Substituint el tradicional “La revista que sale los miércoles” i similars.) I els acudits tornen a ser més punyents. Molt gratificant; una nova alenada d’aire fresc.

> I després d’algunes consultes mèdiques, m’han tret una piga (que fins i tot dibuixava a les meves caricatures!). Es veu que era recomanable, però ara hauré d’actualitzar les autocaricatures, que ara he perdut personalitat!

> I vet aquí. Podia estar passant uns dies feliç al 100% per tot això comentat… si no fos perquè la perruquera m’ha dit que, com sospitava, és molt probable que em quedi calb. Malgrat els antecedents familiars, resulta que no tinc la magnífica caballera del meu pare i que la finor dels meus cabells comença a denotar el meu futur com a bola de billar. Ostres! És la penyora després de passar tants anys lluint melena?! “Quin fatídic destí! Oh, que cruel!” Gaudiré dels cabells mentre em durin. *Snif!* (Se m’acaba fer acudits de peluts i em tocarà saltar al gènere dels calbs!)

😉

calbs.jpg

Quin cas serà el meu?! Perquè hauré d’acostumar-me a dibuixar-me sense cabells…  (Però ara ve Nadal! Vinga, va, “pensaments alegres”, “pensaments alegres”!)

És curiós, a l’anterior post hi comentava no sé què sobre l’inici d’una nova etapa plena de noves experiències… Per què coi vaig haver d’escriure allò?!

Actualitzat: Amics i amigues em recomanen que no m’exclami tant, que no sóc el primer ni l’únic i que no en faci tan escàndol! Que mai se sap, que potser al final perdo cabell durant un o dos anys però no acabo de quedar calb… Que potser és el canvi que em tocava fer abans d’arribar als 30 i que llavors em mantindré igual durant un bon grapat d’anys més! Però prefereixo fer-me’n a la idea, ves! (Qui avisa no és traïdor!) I així sabré apreciar més els cabells que encara tinc ara i pels quals sospiro cada matí en pentinar-me! (Ais.)

, ,

6 Responses to Algunes reflexions d'un futur calb