Cap calent en dies bruts

Amb tot el merder que hi ha París, una de les seus (juntament amb Brussel·les) del tipus de còmic que més he admirat, no em veig en cor d’acabar de promoure l’epíleg de tres tires que he fet per concloure la segona temporada del meu estúpid webcòmic.

Ja vaig despublicar la primera tira i republicar-la un dia més tard després de l’atemptat a Charlie Hebdó (aquest setmanari satíric que molts desconeixíem i ara tothom admira gràcies als fonamentalistes ignorants), però tampoc vull seguir el joc d’aquests que pretenen canviar les nostres agendes amb les seves amenaces ancestrals i analfabetes.

O sigui, entre ahir i dimarts vinent publico les tires, tal com ho tenia previst, amb la consciència que són tres gags ximples i molt allunyats de la dura realitat que estem vivint els qui respectem l’humor gràfic. Però entenc que hem de seguir amb empenta oferint el que tenim, sense deixar-nos manipular o influenciar pels qui es justifiquen amb la mort.
I seguim.

paristoujours

Tots som #CharlieHebdo.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari