Arxiu | Feinetes RSS feed for this section

El cartell d'aquesta història…

I vet aquí un dels meus últims treballs (quant a dibuix, tot i que també faig una breu aparició a l’obra):

cENTREGATS.gif

Psí, el nom ha d’estar lleugerament modificat si no vols problemes amb els advocats del sr. Webber. Per això és Entre gats! (Pel que fa a l’SGAE, el cànon corresponent el reben anualment de mans de l’Ajuntament.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Vacances de ficció

weblog07.gif

(Fer webcòmics també em serveix per buscar un estil de dibuix ràpid i amè; i poso a Tutatis per testimoni que algun dia aconseguiré dibuixar un webcòmic “ràpid” on els personatges tinguin el mateix traç a cada vinyeta!)

¬_¬|

Per la resta, em passo el mes d’agost treballant. Bones vacances als qui en tinguin!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Una de freda i una de calenta

Gràcies a l’amic Quim vaig poder entrevistar gent com Daniel Monzón, Brian Yuzna, Irene Montalà, William Miller, la Fatoumata “Fanta” (estrella de cinema africà), Antonio Resines, Harry Knowles, Pascal Elbé, Michel Boujenah, Marta Balletbo-Coll, Eduard Farel·lo, Isabel Coixet o Sarah Polley. La veritat és que em donava plenament per satisfet i pensava que gaire més amunt (en l’escala de “gent popular del cinema”) no seria possible arribar (almenys “a curt termini”). I avui m’han sorprès encarregant-me per dilluns una entrevista a… Harrison Ford. Encara no m’ho crec.

Ídol de la infància, referent indiscutible a molts moments de la meva vida, icona del cinema d’aventures, el seu gran Indiana Jones, l’inefable Han Solo… Grandiós.

Per la resta; un fabulós projecte en el qual he treballat els últims tres mesos (durant el temps lliure, clar) acaba de donar un tomb i podria ser que al final jo hi comptés tant com l’opinió de Ringo en una tempesta creativa dels Beatles. En fi… Una gran decepció.

Una de freda i una de calenta… en un núvol d’aire.

Mostrar l'entrada · Comments are closed

La màgia d'Espriu i un Rivel

Aquests dies estic llegint Salvador Espriu. Entre còmic i còmic faig un parèntesi i em llegeixo un grapat de contes d’Ariadna al laberint grotesc. I realment l’adjectiu “grotesc” defineix el llibre. Espriu hi demostra com ningú que el surrealisme, l’humor absurd i les situacions paradoxals són un fenomen inherent a la cultura catalana de totes les èpoques (bé, ell no és TAN llunyà, coi, que va deixar-nos a principis dels 80!).
I quin vocabulari! Té un vocabulari tan fabulós, tan encisador, tan embadalidor… Quedes amb la boca oberta cada dues frases per la introducció d’un nou substantiu o d’un adjectiu que matisa i tenyeix la genialitat de la narració. Hi ha contes per tot; més entenedors, més esbojarrats, més complexos, més reflexius, més tenebrosos o més infantils. El millor és que tots duren una minimalesa, un instant. Si Espriu encara visqués, segurament treballaria la seva brevetat a webs com RelatsenCatalà .
Un últim aspecte que m’ha deixat sense forces, són la disparitat de personatges recorrents que Espriu utilitza, com titelles perdudes en una col·lecció de cromos que la jovenalla intercanvia. Com quan als guions infantils que alguns escrivim hi repetim personatges que, d’alguna manera, estableixen lligams entre les diferents històries “cosines”. Quedem-nos amb alguns dels noms exòtics o bensonans que empra Espriu per no oblidar-los:


“Màrtir Passerell, Joan Vulgar, Magdalena Blasi, Salom, Vicenç de Pastor, Pròspeta, Estengre, Nicolau MutsuHito, Nabucodonosor Puig, Escolampadi Miravitlles, Pasquala Estampa, Cristela Mils, Pudentil·la Closa, Doloretes Bòtil, Pepa Sastre, Pulcre Trompel·li, Sirac, Efrem Pedagog, Altisidora, Estanislau Forns, Bartolomé Morros, Ulrika Thöus, Secundina Llompart, M Kindermörder, Trinquis, Bassot, Zaraat, Aglaia, Mirra, Cíniras, Maria Castelló, Ròmul Serafí Catarineu, Anneta Quintana, Coloma Marés, Hildebrand, Ishaq ibn Mansur, Santa Maria Liberal, Rafaelet, Gutruda, Melània, Crisant Baptista Mestres…”


En un altre ordre de les coses, una finalista al Premi Sant Jordi es veu obligada a penjar la seva novel·la per Internet perquè cap editorial la publica! Ma Dolors Farrés va treballar 7 anys de documentació el text de L’hora quiera, que succeeix en un monestir de fa alguns anys, on una parella de frares estableixen una relació homosexual. Brokeback Mountain i El nom de la Rosa, cert! En tot cas, en Dan Brown ja s’hauria forrat, amb un text així! Bé, almenys aprofitem per fer-hi una ullada a la biblioteca de Nació Digital.

I l’última: Pel Carnestoltes del poble havia preparat un dibuix que havien d’ampliar a un tamany gegantí per decorar una carrossa, però finalment serà sols “la maqueta” d’una pintura que faran en gran altres persones. Com que, per tant, el meu dibuix “original” no es donarà a conèixer, m’he animat a penjar-lo aquí. Rebem com es mereix el gran Charlie Rivel (AaaaauuuUuuuuUuuuuUuuuh!):

chrivelptt[1].jpg

;oD

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre un projecte fallit

En tot cas, era d’esperar!

icona gestual

Divendres passat finalment vaig acabar una idea que se’m va acudir fa mig any. La idea consistia a crear un personatge per a El Jueves, un que els faltés… I ho vaig tenir decidit ràpid: els faltava un immigrant (il·legal, a poder ser). Entre ets i uts vaig deixar el tema aparcat (Crasso error!) i finalment el vaig reprendre fa un parell de setmanes. Vaig preparar esbossos i vaig fer tres historietes. Aquí en teniu la imatge promocional:

Abdel Karim Alí havia de ser un immigrant il·legal que arribava al país d’estranquis i començava a viure la boja realitat espanyola, plena de matisos i polítiques incompetents. Vaig enviar a El Jueves aquesta imatge, juntament amb tot de documentació sobre com podrien ser les aventures del personatge i tres pàgines a tot color amb tres aventures completes d’ell:

  • KarimPTT[1]1.jpgA la primera, en Karim sentia la conversa d’uns turistes espanyols al Marroc, on quedava clar que no volien més immigrants, i tot seguit ell s’embarcava en una patera, vers el “país de la llibertat”.
  • A la segona, en Karim aprofitava el viatge en patera per estudiar espanyol, amb tanta mala sort que al final de la historieta arribava a una zona turística del País Valencià, on el rebien tot d’autòctons però ningú que parlés castellà (el reben una basca, un valencià i un gallec).
  • A la tercera historieta, una mena de cap-rapat catòlic volia estomacar-lo i en Karim es defensava citant la memòria del Papa Joan Pau II, però el cap-rapat concloïa que un cop mort no havia aconseguit la pau entre cultures, per la qual cosa tenia el vist-i-plau cristià per seguir estomacant-lo.

En fi. Sabia que no eren excel·lents, però confesso que m’ha desanimat molt el resultat. Tot i això, entenc que hauré de seguir-ho intentant un cop em passi la depre (hauré de dedicar-me a altres projectes una temporada). Malgrat la resposta, aprofito per dir que a El Jueves ara atenen molt bé els principiants, i que m’han retornat tot el que els vaig passar sense problemes (fa un any i mig també els vaig enviar esbossos i mai en vaig saber res). Això sí, la recepcionista a qui li vaig deixar el paquet anava un xic de superior; em va fer venir ganes de dir-li quatre coses ben dites, però m’ho vaig callar. (Entenc que hi anava en qualitat de dibuixant aficionat “pringat”, i no pas com a periodista llicenciat torracollons i busca-raons.) En tot cas, tres dies després de deixar-hi els dibuixos, vaig rebre resposta per mail:


Moltes gràcies per fer-nos arribar el teu material. És veritat que en el Jueves ens falta un personatge com el que ens descrius. Ja ens haviem fixat en aquest detall, és per això que un dels nostres col.laboradors, el Bernardo Vergara, ja fa unes quantes setmanes que està treballant en una ilustració d’aquestes característiques. Per tant si ens envies una direcció on enviar-te el material, et retornarem la teva proposta no sense abans agrair-te un cop més l¹interès demostrat.


icona gestual

Almenys són amables i m’han tractat molt bé. (Fa un any i mig van passar de mi olímpicament i ni em van respondre! Aquesta vegada s’ho han pres més seriosament!)

(El que em ratlla és saber que si ho hagués intentat fa mig any, abans que en Vergara es posés a treballar la idea, n’hauria tingut la exclusiva! Ais…!)

En fi, “to another thing, butterfly“!

Parlem de súpers! Heu vist el nou Superman? Què us sembla? Massa rosset, no? I un teixit massa “Spider-man”, trobo… I els calçotets? (Corren rumors que li han donat un toc “metrosexual” per petició del director, el senyor Singer…)

Nou_SP_ptt[1].jpg 😀

Res més, ja callo!

Fins a una propera connexió! (A veure si per fi escric sobre el tema de les traduccions catalanes d’alguns còmics i llibres que he llegit, que me’n moro de ganes!)

4 COMENTARI/s
pontdelclop
Esborrar — 26/4/05
Quina llàstima, l’Abdel Karim el trobo boníssim. Ves a saber si el tal Bernardo ja hi treballava o els has encès algún llum. El superman aquest està boníssim millor sense roba, és clar 😀

txetake
Esborrar — 26/4/05
Doncs les podries penjar aquí i així les podriem comparar amb en Vergara.

ed
Esborrar — 26/4/05
Que tiren al ozelui (que ja està be de repetir historietes sense gràcia una i mil vegades), i que et facen un lloguet, collons!!

Esborrar — 20/6/05
Hola company! De projectes fallits en tenim un munt els il·lustradors. En fi… Santa paciencia.
Jo he començat un projecte per la meva compte, encara falten detalls per concretar. Pero et pots fer una bona idea de per on van els trets a http://www.hayqueverlo.com/dani/index.php?catid=2&blogid=1
A veure que et sembla.
Ciao

Mostrar l'entrada · Comments are closed