Arxiu | Ràdio RSS feed for this section

Dia Mundial de la Ràdio

Un dels meus somnis sempre ha estat treballar a la ràdio. M’agrada treballar en equip, l’espontaneïtat del directe, les possibilitats del mitjà i la força dels jocs de veus. Malauradament no m’hi he dedicat tant com voldria, i malgrat uns motivadíssims inicis als 13 anys i un munt d’incursions en mitjans públics i privats, sempre ha estat una feina puntual i de substitucions més que no pas una professió. Tot i això, l’estiu passat vaig tenir el plaer d’encapçalar un programa de ràdio d’estiu amb una gran colla i moltíssimes anècdotes que aleshores no podia aturar-me a dibuixar. Avui m’adonava que aquest estiu vinent no tindré la disponibilitat de l’any passat (en cas que sortís la remota avinentesa de tornar a fer ràdio, vull dir), i m’ha sortit com una enyorança que he plasmat en el dibuix del record d’una anècdota (clic a sobre per ampliar):

Pere Unchained

I quin millor dia que el Dia de la Ràdio (que segons aquest enllaç és demà) per rememorar una anècdota tan poc radiofònica?

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Estiu a Onda Cero

Bé, si perilla la continuïtat de Cap calent aquest estiu és per excés de feina. Això és bo, realment. I el que m’ocupa més hores és la meva participació al Fem l’agost d’enguany! Una gran experiència plena d’alts i baixos i molta satisfacció. I l’acabem d’aquí a quinze dies! No volia deixar passar més dies sense esmentar-ho aquí:

10577160_793517200669505_9115734922931473910_n

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Un altre estiu a la ràdio

De nou en antena. La ràdio segueix sent més que una afició, i toca seguir-hi donant guerra: Els primers anys a Ràdio Centelles, després a WorldWide Radio, col·laborant a Ràdio Taradell, Ràdio Castellar i Mataró Ràdio, algunes temporades a Ràdio Pista, un parell a Ràdio Vic, també a Ona fm amb alguna col·laboració a la SER, una a Ràdio Manlleu (aquesta última temporada al Causes alienes) i dos estius seguits col·laborant a Onda Cero (Catalunya), parlant de cine amb l’Eduard Pascual, al programa Això no és tot “edició estiu”.
Cada divendres de 7 a 8 del vespre per allà estarem…

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]

‘Això no és tot’, amb Eduard Pascual

Aquest mes seré comentarista de cinema voluntari al programa que l’amic Edu fa en absència de l’Oriol Parreño. Cada dijous, he, he!

De ganes n’hi ha, que el “mono de ràdio” ningú me’l treu. A veure com anirà…

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Dies de ràdio: ‘La Competència’

La ràdio m’encanta. És, de lluny, el meu mitjà preferit (des que als 13 anys em vaig ficar en un estudi he intentat sortir-ne el mínim). Per la ràdio vaig estudiar Periodisme (i amb el somni de fer un programa d’humor i cinema, val a dir). I ahir vaig fer una cosa que he fet poc sovint: assistir a un programa de ràdio com a públic, sense tenir cap relació amb els qui ho presenten o amb el seu contingut.

La visita ha estat a La Competència, a RAC 1, i valia la pena invertir un parell d’hores lliures visitant per primer cop l’emissora del Grup Godó i veure com es cou un dels meus programes favorits. I és que La Competència és un d’aquells programes que no només m’agrada sentir, sinó que m’agradaria fer. Té el to que he intentat aconseguir en alguna experiència puntual en emissores públiques (els personatges inventats, el caos tipus “Cabina dels germans Marx”, l’humor absurd i esbojarrat…), i se’n surten molt bé. Recomano l’aventura a qui en tingui curiositat. A qui no ho conegui, aquí trobarà una ressenya on descriuen el programa més detalladament. I a qui conegui el programa, només dir que ens vam endur el lot de tomàquet Orlando a casa! (I a la tarda anàvem a la platja, o sigui que vam anar passejant les llaunes per la ciutat durant unes quantes hores…)

Per cert, mentre l’enllaç duri, és possible sentir el programa en qüestió aquí.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 7 ]

Dies de ràdio: Sobre l’Edu

Ahir vaig quedar amb l’Edu Pascual. Quants records! Ara treballa a Onda Cero, al programa Això no és tot, content com un pèsol i fent el que de debò li agrada! Ens vam conèixer a través d’en Jun, a l’Impàvids de Mataró Ràdio, que aleshores presentava l’Edu. (En aquells temps jo tenia un peu a l’NSDQEP! de Ràdio Vic i un altre al DVGFM de Ràdio Pista.) Vam acabar col·laborant junts a Ona fm: L’Edu duia el John Tatxuela i jo l’Ohà!, i tots dos col·laboràvem recíprocament al programa de l’altre. Més enllà, vam estar junts durant dues temporades (ell en antena i jo entre bambalines) quan ell presentava el No t’he sentit! que es feia a la mateixa emissora. Grans moments i millor persona! No cal dir que vam intentar arrencar algun projecte plegats, però no hi havia efectius econòmics interessats per part de les empreses on ens coneixien. M’alegra molt que segueixi al món de la ràdio professional i volia aprofitar l’avinentesa per recordar a tothom que aquest home també canta als ThEsfinters i que la seva veu és una autèntica delícia! (A més dibuixa! Va col·laborar a un bon grapat de Harry Potra!)

És un tro d’home inoblidable!

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Algunes caricatures

Insisteixo: Les caricatures no són el meu fort, però tot i això algun i altre encàrrec he anat fent. Vet aquí una caricatura de grup per una amiga i, just a sota, una il·lustració de comiat que vaig fer per uns ex-companys de feina. Tot plegat, prou bé (tenint en compte que no em considero caricaturista, vull dir):

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Tanco el tema d'Ona fm, va!

Només una cosa més! (I tanco aquesta cua d’imatges i muntatges…) He trobat uns quants fotomunatges derivats de coses de la ràdio que vam anar penjant a Internet i faig una entradeta més, va…

Aquí un enllaç al Facebook d’Ona fm, on hi ha el vídeo que vam muntar amb en Medrano per celebrar l’aniversari de la ràdio. (L’animació és meva, i feta en dues tardes sense saber-ne massa de Flash. El so és del crac Medrano. Havia de ser la primera d’una llarga sèrie d’espots que faríem seguint aquest estil… però dies després de penjar-ho vaig acabar contracte.)

Aquí la web del Cap Nen Sense Joguina. Vaig col·laborar en les fotos d’objectes de 2008 i de 2009 i en la portada (dibuixos d’arbres de Nadal i tal).

I finalment, més arxius que he trobat per l’ordinador (muntatges promocionals de programes, dibuixos i campanya de Nadal d’Ona fm per la web):

Bons records.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 2 ]

Últims banners a Ona fm

Això ja és la cançó de l’enfadós, eh? Nooo, tranqui! Última entrada sobre banners, va, acabant el que venia d’aquí. Aquest cop són els que fan referència a les retransmissions en directe i, sobretot, a la recta final del Barça a la Lliga de Campions, amb fotomuntatges que van arribar-se a projectar davant del públic que assistia als programes com a públic. Va estar molt bé, i els muntatges van quedar simpàtics, no? (Sobretot en el del Senat Romà és on més vam dividir-nos la feina. A mi em van donar la foto amb les cares ja col·locades i vaig dedicar-me a posar els efectes d’envelliment i ajustar el que vaig saber.)

(L’última imatge pertany a un marcador que s’actualitzava en directe gràcies al gurú Jordi Medrano, gran dissenyador i programador de l’empresa amb qui tenia el plaer de complementar-me.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Encara més banners

Segueixo el cicle de repàs de banners, seguint el fil d’aquí. Ara toquen banners amb un estil més definit, entrant a la dinàmica del que va ser la temporada un cop superada la fase experimental dels banners anteriors (clica-hi sobre per veure-ho millor):

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Més banners a Ona fm

Això ve d’entrades anteriors (aquesta i aquesta). Sobre quan actualitzava la web d’Ona fm. Clar, com que m’enyoro segueixo ensenyant què hi vaig fer per rememorar la meva etapa laboral allà.

Avui toquen banners esportius (evolucionant l’estil) i els primers que vam fer de programes de ràdio no-específics d’esports:

S’hi nota l’evolució de l’estil. Vam començar amb aquelles lletrotes grosses i blanques per anar personalitzant més cada rètol. Es veu clarament quins són més vells, encara que m’han quedat un xic desordenats.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Logos de programes d'Ona fm

Vet aquí una de les coses on més bé m’ho vaig passar… Fent logos a tort i a dret:

Això eren algunes proves que he trobat per l’ordinador… I aquí un mural amb tots els logos “definitius” (clica-hi a sobre per veure-ho millor):

Tret del logo de l’emissora (que ja ens venia donat per dissenyadors de debò) i el de La Graderia i del Miopia, que són mèrit d’un altre company, la resta ho vaig fer amb molta llibertat i comoditat (seguint les directrius de l’empresa, clar).

Trobo que feien un conjunt molt variat i atractiu, la veritat. (Aquesta imatge com a fons de pantalla la vaig veure en més d’un ordinador de les oficines, he, he…)

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Primers banners a Ona fm

Els últims dos anys he estat treballant a Ona fm. N’he parlat poc aquí perquè entenc que la feina que faig per a tercers es mereix discreció, i més quan hi estic contractat! No hi va haver sort i no em van renovar (cosa de crisi, van dir), tot i que he de confessar que m’enduc un gran record i una grata experiència. Enyoro MOLT aquella feina! (Una empresa gran però amb departaments petits on vaig acabar trobant el lloc perfecte per anar fent al meu ritme i amb suport, per bé que cada cop més lluny dels micròfons.)

Què hi feia? Sobretot actualitzava la web, però també tenia temps de merdejar amb el Photoshop creant banners, muntatges per presentacions i tot tipus d’elements derivats… I això era genial!

Segon anunci Ohà


Record Ohà 1

Record Ohà 2

Després de la mini campanya sobre el programa que hi vaig fer un estiu, lOhà!, vaig començar a fer els rètols de la web anunciant partits que es retransmetrien i tot plegat. Vet aquí els primers models (temptejant el terreny, i evolucionant l’estil):

(Aniré actualizant!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 2 ]

Fotos a la feina

Si hi ha una cosa que em fa gràcia a la meva feina actual és que em fa fer una mica de tot (res que no hagués fet abans, però mai m’havia tocat fer-ho en una mateixa feina!). Mesclo els meus mínims coneixements informàtics amb els redactats periodístics, el grafisme digital, el vídeo i la fotografia. La part divertida és fer fotos als entrevistats que treuen el nas a l’emissora. Amb el permís del locutor i de la “víctima”, entro a mig programa, disparo tan discretament com puc i desapareixo, de puntetes, intentant no cridar l’atenció.

Algunes “víctimes” de renom han estat la Nina, la Lloll, l’Aída (aquella de la tele que parla en tercera persona i “en teoria” no és un personatge de ficció), en Joaquim Nadal (el primer polític que vaig entrevistar quan jo estudiava, per cert, i que segueix igual de sosso), la Beth, la Sílvia Marsó (una dona amb un atractiu natural que perdura), la Gonyalons, el Julito Iglesias (fa angúnia i tot, aquell noi, sobretot pel que deia fora d’antena), el Risto (i encara va esbossar un miiiig somriure que no ho era del tot), en Jordi Hereu i en Xavier Beltran (aquest últim és l’únic que em va deixar la sensació com de “ser de la família”, som si fos l’únic convidat amb qui tindria coses en comú per comentar).

Hum… Veig que la majoria de fotos que he recuperat són les de la secció femenina. Ja és això, ja.

Va, i una anècdota xorra: Normalment no parlo amb els entrevistats si no és que em saluden fora d’antena, tret de tres casos on van parlar de mi en directe. Però em fa gràcia el cas més “espinós”, que em va deixar sense paraules. Un locutor de la feina em va oferir la possiblitat de fer una secció regular setmanal al seu programa (la prepararia durant el meu temps lliure, fora de l’horari laboral). Jo tenia molt clar que volia fer-la de cinema, però aleshores no va poder ser perquè ja la tenia coberta. Així que ho vam deixar aparcat.

Més tard vaig començar a embrancar-me en altres projectes (còmics i teatre) i vaig quedar saturat i sense gens de temps lliure… I, com sol passar en aquests casos, aleshores va quedar lliure la plaça de comentarista de cinema al programa en qüestió! Arg! Sempre igual! I vaig haver de dir que no, amb molta ràbia per part meva, clar.

Com a propina, vaig estar uns dies rebent pressió “amistosa” del locutor en qüestió, que cada cop que jo anava a fer fotos als seus convidats ell aprofitava per recordar-me que m’havia ofert una secció, a veure si m’animava a fer-la! El súmmum d’aquesta conya va venir quan un dia vaig baixar a fer fotos a la Soraya, l’ex-cantant d’OT, a qui van avisar sobre el tema i ella personalment em va demanar que acceptés l’oferta del locutor en directe! (No cal dir que ho va fer amb un toc de picardia i una veu lleugerament insinuant.)

Com se li pot dir que no a una persona així? (No la conec gens com a cantant, i sóc mitòman només amb certes personalitats del món de la interpretació, la literatura i el cinema, però he de dir que al natural aquesta mossa impressiona molt.) No cal dir que li vaig somriure i vaig quedar-me sense paraules, fent fotos com a resposta.

De totes formes, un cop fora de l’estudi ja em vaig recuperar de la situació i segueixo com sempre; discret, fent fotos i el que toqui, enfeinat amb mil i una coses i sense secció de ràdio fins a nova ordre.
😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Ah, la majestuosa Venècia!

Bentornat i atrafegat… (Resulta que participo a l’obra musical de la Festa Major d’enguany, que repetim però a Centelles el Germans de Sang de fa un any, i acabem de començar a assajar a un mes de la reestrena, com aquell qui diu…!) Treballo, a més, a la ràdio, sí. Però no pas fent l’Ohà! Aquest any ningú dirà “bon dia” en japonès! (Enyoraré tota la colla que va col·laborar-hi i l’eixelebrada Lou, i tant!)

Sense més vacances, però satisfet per l’estada a Itàlia. Ben aterrat i amb barret nou!

Ah, Venècia… Ciutat cinematogràfica i opressora, que t’estreny en els seus carrers atapeïts per deixar-te anar a cada plaça que per sorpresa t’assalta en el moment menys esperat. Ciutat de canals i gòndoles on el temps s’estanca amb enyorança i els rius de vianants circulen fora de l’aigua. Teulades somiadores i amb brutícia als racons… Un espai que et dóna el que hi portes; exactament el que n’esperes, ni més ni menys. Bella decadència de colors gastats, ideal per estrenar-hi càmera de fotografiar! Olors fortes, carrers estrets, parets caduques i aigües brutes que engoleixen els misteriosos graons sobre els quals aparquen les embarcacions. Ei, i ja estic a punt per tornar-hi en una altre època, amb un clima més fresc i oportú!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]