Arxiu | Ràdio RSS feed for this section

Tema curt: Òscars

Iupi! Després de treure notes excel·lents a l’assignatura d’Anàlisi Audiovisual i amb l’experiència d’una dècada fent programes sobre cinema a diverses emissores no-professionals, aquest cap de setmana tinc una nova cita: Col·laborar al programa dedicat als Òscar que fa Ràdio Manlleu! Quin mono de ràdio tenia, ara! (Ja té pebrots que treballi en un mitjà professional on em tenen restringit amb temes tècnics, darrera bambalines. Doncs apa, això fa que m’agafi amb més ganes una escapada a Ràdio Manlleu! Que fa il·lusió que algú pensi en tu de tant en tant!)

I fa doble il·lusió quan al programa hi intervenen personalitats reputades com JA Bayona (director de El Orfanato), l’equip de DDT (guanyadors de l’Òscar al millor maquillatge per El laberinto del Fauno), Àngel Sala (director del Festival Internacional de Cinema de Sitges) o Gemma Ruiz (reportera cultural de La nit al dia).

😉

Que vénen els Òscar! (Clica a l’enllaç si vols tenir el PDF amb la porra oficial!)

Apostes?

(M’acaba de venir nostàlgia de quan fèiem el programa especial dels Òscar a Ràdio Centelles, WWR o Ràdio Vic, que enguany s’anomenaria “No Sé De Quin Òscar Em Parles 2008! Especial sobre els premis de l’Acadèmia de les pel·lícules del 2007!”… Ais! Ens encantava fer un embolic a tothom!)

Parlant de programes de cine… En Quim, la Glòria, en Xevidom, l’Aleix i companyia han estat reconeguts pel seu gran programa de televisió sobre cinema! (On he tingut el plaer de col·laborar en alguna ocasió, cosa de la qual ara fardaré més que mai, clar!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 9 ]

Bentornat, sense tira però enfeinat

He tornat de Mèxic! I amb les piles ben carregades… per descobrir un correu electrònic on m’anuncien que suspenen temporalment la meva tira còmica bimensual!

Buà! Ja la van enviar de vacances el 2006… però ara és un “adéu” temporal “defintiu”: En el sentit que ara no hi ha la promesa que el personatge tornarà, sinó que tot dependrà de si arriben temps de bonança econòmica pel mitjà i es pot reinstaurar la pàgina d’humor gràfic. Vaja, que el tema és molt delicat i és poc probable que torni, almenys a curt termini.

nenadeu.gif

L’enyoraré. (Ara ja començava a tenir personalitat pròpia i havia aconseguit alguns gags aprofitables! Ja formava part de la família i ocupava un pensament més en la meva rutina diària. … A banda que dóna molta categoria poder anar pel món dient que tens una tira còmica periòdica publicada en un mitjà “de debò”.) Ains…

PER CERT! La setmana vinent surt la meva última tira. Estic polint una idea amb l’ajuda d’un maquetador del setmanari (res de l’altre món, però)… Algun suggeriment per “tancar” amb alegria?

Pel que fa a Mèxic: Fabulós. L’amic que hi tinc està encantat de conèixer-se i més prim que mai. A més, menjar barat, bons allotjaments, grans excursions, paisatges sublims i esquenes vermelles! Una experiència enriquidora, breu i intensa. I sí; vaig anar a Chichen Itzà, Èric!
😀
Prometo fer-ne crònica quan em tregui de sobre un parell de feines pendents, entre les quals alguns dibuixos i il·lustracions (i un còmic per a un àlbum col·lectiu que ja anunciem al youtube i tot!)… (Asokita, tinc un diari fet a mà en una llibreta molt xula que em va regalar una amiga, però em faltarà temps lliure per passar-ho a net! També ho puc anar fent per entregues, clar…)

Què més? Ràdio, cert!
Tot rememorant el gran programa que vam fer l’estiu passat amb la Lou, he arribat a la conclusió que és poc provable que el tornem a fer aquest any per incompatibilitat laboral meva! Ostres. M’ha fet una angúnia estranya pensar-ho: Després de 10 anys i pico fent el préssec a emissores municipals o no-professionals, només he aconseguit treballar un mes com a locutor professional! (FRUS-TRA-CIÓ!)

Però bé, és el que hi ha per ara! (Veieu? M’he intoxicat de l’optimisme de Mèxic!)

Parlem d’estudis: Si tot va bé, aquest juny acabaré la meva segona carrera. Ja només em queden tres assignatures que miraré de treure’m de sobre al llarg del semestre que ara comença.

Conclusions? Perdo com a humorista gràfic i com a locutor de ràdio, tot i que la feina va bé tot i no ser el que voldria, i els estudis també van bé i els viatges pel món han anat seguint. Bé, no es pot tenir tot. (Optimisme, optimisme! I que duri!)

😉
I ara el racó friqui (recull d’algunes ximpleries que tenia rondant per l’ordinador i volia comentar abans de marxar):

1.- Decepcionat pel final de l’últim Harry Potter. (Una gran traducció, per cert… En català. Ehem.)

2.- Curiositat xorra! Els qui s’hagin quedat amb la sensació de “Erh?” veient la decebedora CLOVERFIELD (àlies MONSTRUOSO) podran veure amb calma l’especte del monstre que hi sortia gràcies a la web on ensenyen la joguina que han fet de l’animaló (per cert, que vist així, en fred, es veu un pèl cutre… però la pel·li també ho era!). Humm… I a aquella pel·li quin mal li fa el doblatge, ja posats a criticar. I la vaga de guionistes!

3.- Per fi! El tràiler del nou Indy! Quina por fot, la pel·li… Quins nervis! A veure, el tràiler té bons punts, però la part final sembla muntada amb el cul (com se’ls acut tallar així la música?!). Hi ha tràilers fets per principiants més bons que aquest! Per la resta, tant en castellà com en català tindrà el doblatge de sempre i pel que s’entreveu sembla mantenir “l’essència” de la saga… PERÒ… canten MOLT, els efectes digitals, oi?! Ai, que patirem la “Maledicció de George Lucas”!

4.- Ah, i pels qui tinguin temps per jugar a l’ordinador (no és el meu cas), recomano un article sobre videojocs gratuïts (hi ha de tot, simuladors de ball, de guitarra, estrategia, aventures gràfiques, rol, de disparar, etc.).
http://www.meristation.com/v3/des_articulo.php?pic=GEN&id=cw478c0a07968ad&&iframe=1

ACTUALITZAT!

6.- Veig a TVE un concurs d’intel·ligència per a tots els públics i amb bona pinta, tipus Brain Training… i que el passen un dilluns a la nit! Seran rucs! A sobre tindran la cara de dir que el programa no funciona i ja no en faran més! Si tenia potencial, però per a un horari més assequible per a tota la família i pel cap de setmana o l’estiu! Mira que són obtusos, els programadors de tele! Sembla que condemnin els productes abans d’estrenar-los! Com juguen amb els nostres calés!

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 7 ]

Ai, en Logan!

Se’m van esborrar dues entrades dedicades a ell quan hi va haver tot allò que comentava a l’entrada anterior (que les bases de dades del nostre servidor van petar i bla, bla, bla). I qui és en Logan? Doncs bé, és el protagonista dels contes radiofònics de…

En Logan és un detectiu de la raça musdagur del planeta Ki (món de la saga Kadingir creada per en Jun i la ). Es veu que serà un nou personatge (i important) de la nova novel·la que estan preparant (la tercera de la sèrie). El sempre inquiet Jun va acordar amb en Pere Espinosa que el personatge tindria un espai de cinc minuts al programa Miopia, d’Ona fm. El projecte prendria la forma d’un seguit de contes guionitzats principalment per en Jun i amb les veus seva i dels seus col·laboradors del (de moment) desaparegut programa DVGFM!; la Cè i jo mateix. El cas és que al final en Jun va acabar recol·locat com a tècnic de so i col·laborador a altres programes (i cobrant!) i “des de dalt” li van demanar que la seva veu es reservés exclusivament per aquell programa. De manera que els contes d’en Logan van perdre la veu cantant i, de rebot, el guionista. Però en Jun té ull a l’hora de delegar feines i li va passar a la Cè el guionatge (com a coautora de la saga d’on parteix tot, ella en té tot el dret), i ella va seguir comptant amb mi per les veus.

En Jun partia de dues idees: Els contes radiofònics de Els Germans Marx i l’humor britànic de L’Escurçó Negre. Així que la Cè va dissenyar uns diàlegs hilarants, farcits de dobles jocs i d’equívocs, mentre jo em dedicava a perfeccionar l’accent fent-lo el més “Escurçonegrejoanperaesc” possible. I a partir d’aquí vam anar ampliant referències: Que si l’inspector Closeau, en Colombo, en Hólmez, el Mad Detective, el Detectiu Conan… La llista de referents i parents llunyans és enorme!

I, al final, vaig implicar-me més del que em pensava en el personatge (la Cè va acceptar idees meves quant a la seva personalitat, tics i desventures), i de rebot me’n va sortir un altre (no em vaig estar de proposar que fos esquizofrènic i que la seva cua tingués veu i vot propis). Així que ara resulta que als contes hi faig les veus del Narrador, en Logan i en Gòldric (i, sí; pels qui no ho hagin endevinat, en Gòldric és el nostre homenatge particular a en Baldrick de l’Escurçó Negre!). Mentre la Cè es reserva tota la resta (siguin mascles o femelles). Ah, i també n’he guionitzat un parell, ja posats! I els que queden (espero!).

Ignoro si el tema durarà més d’una temporada, però ja arribem al centenar de capítols! I per mi està suposant una experiència molt satisfactòria, perquè mai havia tingut un personatge “continuat”; o sigui, que vagi prenent vida i desenvolupant-se al llarg de diversos capítols. Ni que sigui a aquest nivell amateur, estic molt content amb el projecte. Permet explorar la idea des de nous enfocs i fer-te més teu el personatge que mai. Ja no és allò de tenir un personatge currat al màxim per a dos o sis dies de funcions o per gravar un curt, sinó que es tracta de tenir un personatge mig esbossat que vas omplint a cada nou capítol i va “madurant” amb tu. I el seu entorn també: La seva família estrambòtica, els genials secundaris (Tenim un mafiós cec i que quan parla canta amb veu de dona! Genial!)… Com un fill propi que va arrelant i formant la seva pròpia personalitat a partir del que li dones. I fa molta gràcia i és molt gratificant, això! M’ho estic passant bomba, encara que en Logan enterboleixi la meva personalitat un o dos cops al dia… Nyeeeeeeh! Però això és bonic. Sempre el porto a sobre! (És el que tenen els personatges radiofònics; no depenen del vestuari o de l’atrezzo!) En tot cas, també m’ha fet venir més ganes d’entrar al món del doblatge! (Sobretot el televisiu, i de les telesèries! Apa!) Cosa que descarto tot seguit perquè els pocs temptejos que he fet han resultat frustrants. (Però mai se sap… potser si algun dia fem la sèrie de dibuixos d’en Logan jo podria… Ehem… Ei, i que ja n’he dibuixat alguns personatges! Uh… Algú té contactes a Cromosoma?)
;-P

NinusLOGANptt.gif

Nyeh!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 7 ]

Nou any!

Doncs apa, ja hi som! Comença el 2008!

Per celebrar-ho –i mentre preparo exàmens i m’adapto a la nova feina–, m’he fet aquest fons d’escriptori sobre un film que em fa una por increïble (per la decepció que pot comportar, vull dir; que sóc seguidor fidel de la saga per culpa de les aventures gràfiques del personatge, i aquesta nova pel·lícula pot ser un autèntic despropòsit):

(Clica sobre per fer-lo més gran!)

Indiana Jones torna… I quina por que fa, la pel·li…
🙂

I apa, un any per complir propòsits! El meu és aprimar-me. Toquem ferro!

Ah, i us presento un detectiu

😛

De moment res més! Agafeu el 2008 per les banyes i feu-lo vostre!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 6 ]

Algunes reflexions d'un futur calb

> La nova feina està bé. Diferent al que voldria, però amb possibilitats d’evolucionar. A veure cap on anirà, el tema… (N’aniré parlant, suposo.)

> El segrest de El Jueves no només ha augmentat el seu públic, sinó l’agudesa dels guionistes. És genial veure els nous eslògans a la portada: “La revista que secuestran los viernes”, “La revista que juzgan los martes”, etc. (Substituint el tradicional “La revista que sale los miércoles” i similars.) I els acudits tornen a ser més punyents. Molt gratificant; una nova alenada d’aire fresc.

> I després d’algunes consultes mèdiques, m’han tret una piga (que fins i tot dibuixava a les meves caricatures!). Es veu que era recomanable, però ara hauré d’actualitzar les autocaricatures, que ara he perdut personalitat!

> I vet aquí. Podia estar passant uns dies feliç al 100% per tot això comentat… si no fos perquè la perruquera m’ha dit que, com sospitava, és molt probable que em quedi calb. Malgrat els antecedents familiars, resulta que no tinc la magnífica caballera del meu pare i que la finor dels meus cabells comença a denotar el meu futur com a bola de billar. Ostres! És la penyora després de passar tants anys lluint melena?! “Quin fatídic destí! Oh, que cruel!” Gaudiré dels cabells mentre em durin. *Snif!* (Se m’acaba fer acudits de peluts i em tocarà saltar al gènere dels calbs!)

😉

calbs.jpg

Quin cas serà el meu?! Perquè hauré d’acostumar-me a dibuixar-me sense cabells…  (Però ara ve Nadal! Vinga, va, “pensaments alegres”, “pensaments alegres”!)

És curiós, a l’anterior post hi comentava no sé què sobre l’inici d’una nova etapa plena de noves experiències… Per què coi vaig haver d’escriure allò?!

Actualitzat: Amics i amigues em recomanen que no m’exclami tant, que no sóc el primer ni l’únic i que no en faci tan escàndol! Que mai se sap, que potser al final perdo cabell durant un o dos anys però no acabo de quedar calb… Que potser és el canvi que em tocava fer abans d’arribar als 30 i que llavors em mantindré igual durant un bon grapat d’anys més! Però prefereixo fer-me’n a la idea, ves! (Qui avisa no és traïdor!) I així sabré apreciar més els cabells que encara tinc ara i pels quals sospiro cada matí en pentinar-me! (Ais.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 6 ]

Fent el soldat i retorn a "el pis"

Buf! Revisat el Saló del Manga, el Festival de Sitges i Nova York, ara només dir que el desembre començo a treballar com a redactor de continguts i grafista al Departament Editorial d’un mitjà estatal important. Quins nervis!

Tema SERRALLONGA (just abans de marxar a NY vaig anar a fer de soldat pel telefilm de TVC). La veritat és que pot molt ben ser que no surti massa, a la pel·li, o només d’esquena. El cas és que em van posar a la cua dels soldats i la càmera no em va ser massa favorable. Però mai se sap; l’important és que com a soldat vaig cobrar més que com a cadàver! (Que era el paper inicial que havia de fer!) I cal agrair el dinar! Fabulós i complet! I es podia repetir de tot! Però el millor va ser l’ambient! Va haver-hi una bona camaraderia entre els soldats i a l’hora de dinar allò semblava més una cantina medieval que altra cosa. Una veritable regressió!

I, amb la ximpleria, aquest any ha estat un dels més creatius quant a interpretació:

caretones.gif

A la primera meitat de 2007 recupero en Macavity, el gat més malvat del món; / setmanes després, hereto l’Eddie Lyons, un germà ric amb final tràgic que l’actor que ja l’havia fet no podia reemprendre / i, passat l’estiu, hereto per indisposició d’un altre actor en Pere Màrtir, un rabiós casanova que va robar molts cors (el meu inclòs) / per passar a fer el “típic soldat ras”, de SERRALLONGA / i, un cop a Nova York, The Freak, coprotagonista del curt The Cannibal, rodat en 16 mm.

I acabo amb una reflexió d’aquelles meves: Ara visc en parell al pis on vaig viure els 16 primers anys de la meva vida. I es nota. A les primeres setmanes encara m’era estrany (un lloc nou, encara que conegut), però al cap d’un mes em sorprenc a mi mateix visitant les habitacions que freqüentava quan era petit per error: O sigui, penso que vull anar a l’habitació on dormo a buscar nosequè, i sense adonar-me’n em fico a una habitació on només tenim trastos, ara!

És sorprenent com treballa el subconscient…

Aquell pis me’l conec tant que acostumo a passejar-m’hi de nit amb els llums tancats sense problemes. Fins i tot pujo l’escala veïnal a les fosques! La memòria humana és molt curiosa.

Torno a ser a casa! I provoca una sensació molt especial, com si cada racó guardés antics records meus que m’aniran retornant a mesura que hi vagi vivint de nou. I a mesura que hi torni a viure i hi desapareixin els rastres encara presents dels anteriors llogaters tornaré a omplir el pis de nous records d’una nova etapa de la meva vida. Preciós.

Encara no hi estem plenament instal·lats, que falten moltes coses, però sense adonar-me’n em trobo que ja sóc a casa. Sempre ha estat casa meva i ara ho torna a ser. I em provoca una sensació molt especial, com si cada racó guardés antics records meus que m’aniran retornant a mesura que hi vagi vivint de nou. I a mesura que hi torni a viure i hi desapareixin els rastres encara presents dels anteriors llogaters tornaré a omplir el pis de nous records d’una nova etapa de la meva vida. Preciós.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 14 ]

Jun's not there!

En Marc ha tornat a donar senyals de vida des de NY.

La meva germana ha tornat d’Itàlia i de l’aventura de l’Erasmus.

Jo m’estic independitzant amb la parella mentre busco feina…

Però en Jun… no hi és!

Els qui visiten sovint la web del deuvosguard.com s’hauran adonat que en Jun està bastant absent. Algunes persones m’han demanat “I què us porteu entre mans?”. Doncs ara us ho dic: Res. Tot el que tenim a mitges de moment està en “pause” perquè en Jun va sortir-li un imprevist que no ve al cas i va quedar ben destarotat a nivell laboral. Ara el problema és que no aconsegueix agafar el ritme normal… I aquí entro jo, amb un webcòmic (ara que ja fa un mes que no el veig):

junsnotthere.png

Si sou dels que us trobeu en situacions similars… No us quedeu amb les mans plegades! Ara toca aprofitar el temps lliure dels projectes “encallats” per tirar-ne d’altres endavant (per la meva banda, curts, viatges i teatre). Però aprofito l’avinentesa per animar en Jun a anar reprenent els temes aturats!

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 18 ]

Disset anys…

Em vaig fent gran, amb 26 anys a l’esquena. La nostàlgia ataca i em vénen records dels 17 i d’aquella lletra de cançó que els va dedicar George Moustaki

Però sempre hi ha alegries impagables, com el final de festa de l’últim OHÀ!, que ha estat antològic. Vet aquí un fons de pantalla i un record fotogràfic (clica-hi a sobre per veure-ho millor):

fpantallaptt_v1.jpg
recordptt_v1.jpg

També és la típica època que descobreixes que ja tens amics “adults” 7 anys més petits que tu! Molts dels quals et sobreviuran, amb una mica de sort (si el planeta no peta abans, vull dir). Pensaments macabres que apresen a fer-nos viure amb més interés i gaudint al màxim cada instant. Per això penso que amb l’OHÀ! he viscut: Que seria millorable? Segur. Però l’he assaborit moltíssim! Les bromes pesades amb la Lou, les presències estelars d’un gran grapat d’amics, el sentit de l’amistat i la col·laboració entre col·legues, el somni de treballar de debò en una ràdio, l’aparició estel·lar d’en Quim Bou per telèfon i la presència de Bizarre al directe… Tot molt emotiu.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Visca el pa i visca el vi!

Entre ràdio i tira còmica, em van demanar que fes el cartell de la Festa Major d’estiu de Centelles. Quedava clar que allò de “d’estiu” havia de ser important que sortís bé i calia remarcar els elements locals. Doncs bé, vaig escollir fer els gegants del poble ballant entre edificis i acompanyats per una discreta multitud…

cartelloriginal.jpg

Així que ho vaig fer i ho vaig entregar. També em van fer enviar una còpia a un dissenyador (que no conec). D’acord, envio el meu cartell (Fig. 1) i mireu quin rètol (Fig. 2) em trobo setmanes més tard a diverses cruïlles del poble:

cartellifinal.jpg

Al principi vaig pensar que m’havien totalment destruit el cartell! (Esborrat tot el fons, tret la firma…) Quin mal sabor de boca! És un teaser?

Què? Sí, no?

😉

I, sinó, sempre ens quedarà l’OHÀ!

Amb en Jan i la Lou, cada dia de dilluns a divendres de 7 a 10 del matí! I fins que acabi el mes d’agost. (Quina peneta, que ja s’acaba!)

ACTUALITZACIÓ D’ÚLTIMA HORA:
Ho cregueu o no, resulta que el rètol aquell SÍ que era un teaser! Ja s’han penjat diverses còpies en color mida A3 del meu cartell original per tot el poble! Increïble però cert. La vida és un còmic. Es cobra tard, però almenys ha sortit tal com el vaig fer.
😀

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Agost sorprenent…

És un mes bonic. Per bé i per mal.

Per : Faig ràdio, teatre i dibuixo.

Per mal: No tinc feina “en ferm” pel setembre i m’han tornat a destruir un dibuix que havia fet per a una entitat (n’han esborrat la meitat i me li han tret la firma; segur que si l’obra l’hagués feta algun artista local de renom això no li haurien fet… És el que té ser aficionat i desconegut! I encara no ho han pagat!).

Ei, però el “per bé” guanya al “per mal” 3 a 2!

😉

Més publicitat:

ohapropagv2.jpg
Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

De cul…

Aquest estiu estic assajant La filla del mar amb els Amics de Balenyà, preparant la meva propera independització, compilant peces a poc a poc per ressucitar el meu ordinador difunt, començant a preocupar-me per buscar feina a partir de setembre, preparant el proper semestre i invertint un munt d’hores en el programa:

dipticOHA.jpg

Vaja, que de nou visc un d’aquells estius on tots els projectes que tenia fets des de Nadal (còmics, viatges, curtmetratges…) han hagut de quedar aparcats! Un estiu, això sí, on vaig al 100% d’ocupació! I m’agrada.

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

OHÀ!

Ohà! vol dir “Bon dia!” en japonès! A partir de demà intentaré dir bon dia de dilluns a divendres a Ona.FM… Només fins l’última setmana d’agost. Tremolo com un flam, però després de més de 10 anys fent ràdio com a afició, em sento com si visqués un somni! (Esperem que no esdevingui un malson!) Apa-li, OHÀ a tothom!

propoha.png

(Toquem ferro perquè tot surti rodat!)

Ep, on es pot sentir? Aquí, aquí:

(I a Osona l’ona no arriba massa bé. Vaja, que em salvaré de crítiques familiars!)

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Germans de sang dempeus!

Aquest estiu treballo a la ràdio. Ara estem en preproducció. Encara no tinc clar com anirà, però de moment puc avançar que la paraula clau serà… OHÀ!

Ara toca destacar un vídeo al bloc de l’amic Kal-El!

gersang4.jpgI ara un record, va: Divendres passat vam fer Germans de sang amb el grup Amics de Balenyà a Vic. És el grup on vaig entrar substituint un actor a l’obra que preparen per setembre; La filla del mar. Però resulta que els van demanar de repetir per a una causa benèfica l’obra musical de Germans de sang (que van fer el setembre passat, tal com surt a la foto en miniatura), i com que faltava l’actor que feia de segon germà (el ric), que treballa lluny aquest estiu, em van demanar si podia fer-ho. Vaig dir que sí, i la veritat és no me’n penedeixo: Em van deixar reinventar-me el personatge al meu gust, vam fotre’ns a improvitzar amb l’Arnau (el germà pobre) a les escenes on teníem 7 anys i vam riure un munt amb la complicitat del públic des del principi. L’obra, en general, va sortir molt rodona i tothom va emocionar-se. Malauradament, l’organització benèfica que ho va muntar no va fer massa propaganda, i el públic vigatà va brillar per la seva absència. (Val a dir que els pocs que sí que van venir de Vic van er molt agraits i efusius, eh!) Al final, però, només una quarantena de persones (la majoria de Balenyà) i, això sí, aplaudint dempeus (em sembla que és el primer cop on tothom aplaudia dempeus en una obra on he col·laborat!). Va ser molt bonic. I només era una única funció. Un mes d’assaig per a un sol dia! Però un gran dia. Llàstima del públic absent, però ben mirat ells s’ho van perdre! Ah, i l’altra nota negativa; els mitjans osonencs (aka “vigatans”) van passar del tema i no tenim ni una miserable foto de record de la funció. Vaja, que ni una imatge pel record d’una nit on ho vam passar tan bé a l’escenari!

🙂

(Val, i la càmera dels meus pares no estava disponible perquè la té la meva germana a Itàlia! Que trist, oi? He treballat dos anys de fotògraf i no tinc accés ràpid ni a una miserable càmera digital!)

Només això:
webloc31_GERSANG.png
Els esbossos que vaig gargotejar amb la roba i els cabells del meu personatge al llarg dels tres moments “temporals” on succeïa l’obra. (De debò que la part on teníem 7 anys era un plaer fer-la, perquè t’ho passaves pipa!)

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Capes, ullals i tentacles

Acabat el Saló del Còmic, avui és Sant Jordi i toca reemprendre les habituals ressenyes allí on les havíem deixat…

Dues propostes (que vam sortejar el dissabte passat en directe al Saló des de l’estand de la COM):

Una per a tots els públics triomfadora a França, De capa y colmillos 1. És una sèrie d’aventures per episodis sobre dos animals humanitzats, un llop espanyol i una guineu francesa, que conviuen entre humans en una mena de Venècia medieval. Són dos espadatxins de traç clàssic a la recerca d’aventures i embolics, darrera la pista d’un tresor gitano. Ja ha sortit a la venda la segona part i tot!

I ara una proposta per a majors de 16 anys; The Marquis, combinat entre El fantasma de l’òpera, Lovecraft, V de Vendetta i Poe, escrit i dibuixat per Guy Davis. És una història d’intriga i acció en una ciutat victoriana, farcida barrocament de símbols religiosos, on un ex-inquisidor obté una màscara per lluitar contra els pecats dels dimonis escapats de l’infern. Horror, tentacles i tabús poblen l’excés d’aquesta tenebrosa novel·la gràfica.

Ayroles, Alain; Masbou, Jean-Luc. De Capa y Colmillos 1. El secreto del jenízaro. Norma, 2006. 48 pàg. 10E | Color

Davis, Guy. The Marquis. Norma, 2006. 296 pàg. 18E | B/N + Bicolor

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Feliç de ràdio

Diuen les males llengües que sempre veig només les coses negatives del programa de ràdio sobre cinema que fem a Vic… (Cosa que és mentida!) Avui ha anat molt bé i no m’estic de dir-ho (i això que fins dilluns no tenia pensat actualitzar el bloc!). El cas és que teníem de convidat en Joanot Cortès, un dels guanyadors importants de l’última edició del concurs de curts de Vic, i ha vingut a parlar-nos del seu premi. I ens ha fet un regal: Ha preestrenat el seu últim curt (de 4 minuts) al programa! En directe. He d’agrair efusivament la col·laboració de Dani Feixas, que ha fet una feina genial com a narrador dels fets. Estic encantat de com ha quedat l’experiment i molt animat pels resultats. A més, avui hem pogut currar-nos una intro i tot ha entrat a temps (només ha fallat el telèfon, però hem improvitzat un sistema alternatiu en directe!). Penso que ha estat un programa de la categoria RODONETS DELS BONS!

nounsdqep.jpg

Gràcies a tothom! Fabuloses les intervencions de la Glòria, que sap tot el que ens cal saber a l’instant (Per ella sabem que l’Scarlett és soltera! Ull! Que ve a Barcelona!)! Genial Puvill, que quan està animat i fa veus (tant a la intro com fent la Nena del Faune) es menja en patates qualsevol imitador! Precís Sergi, que malgrat els problemes i els seus retards ve peti qui peti i porta la secció a punt per tirar-la quan toqui! Sublim Dani, que avui ha sabut dur com ningú el rar experiment d’estrenar un curt a la ràdio! I moltes gràcies a en Max i el seu humor surrealista! I a en Quim per trucar-nos i fer conya amb la pel·li 300! I a la complicitat d’en Joanot (ha costat però ha vingut) per participar del to del programa i saber avançar-se a nosaltres i tot!

Ja sabeu, cada dijous de 9 a 2 quarts d’11, NO SÉ DE QUÈ EM PARLES!
(I es pot sentir en directe per Internet!)

dvgfm.gif

(Ah, i puc estar doblement content perquè el programa dels dimarts del DVGFM de Ràdio Pista de Els Hostalets de Balenyà també va quedar prou rodonet i amb algunes improvitzacions brillants! Una setmana amb ratxa d’encerts!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]