Arxiu | Cròniques RSS feed for this section

Una més…

Aquest Sant Jordi no hi va haver postal. Estàvem a la sala de parts!

Tocava anar per la segona.

I encara tinc menys temps per dibuixar!

Un gargot de la festa que tenim a casa, va:

Les germanes

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

La Vella Quaresma d’en Mia

A Mataró celebren la tradició dels serra-cames (la “serrada” pública de les cames de la Quaresma). Cada any un artista diferent en fa el disseny. Enguany un amic amb qui comparteixo cognom em va demanar un cop de mà pel dibuix. Dos mesos més tard, l’ELA se l’ha endut. Aquí cronitzo una mica la situació viscuda via Twitter:

Aquí enllaço un comiat de la colla de Vic, amb qui compartia curtmetratges.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

De vegades, fent teatre hi ha…

capgros

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Les ‘Nits’ en còmic

Uf, ja fa un meset, però entre sis comicaires vam fer les cròniques en còmic de les Nits de cinema oriental.

És un bon moment per fer-hi una ullada!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Un gosset anomenat Rac

Ah, en Rac! Parlem-ne. És la nova incorporació a l’ampli repartiment de Cap calent, i el personatge més veterà de tots els que surten! Res a veure amb emissores ni entitats diverses que sonen igual, eh? En Rac era el protagonista d’un còmic de 25 pàgines que vaig dibuixar quan tenia 10 anys (vaig dedicar un estiu a fer-ne dues versions).

ComparativaComparativa entre vinyetes de les dues primeres versions>

Portada de la primera versió<Portada de la primera versió

Era un gos xerraire que ajudava a un noi anomenat Tomàs a trobar els seus pares i, de passada, aconseguir el tresor d’una mòmia. Una aventura emocionant i innocent com només se li pot ocórrer a un somiatruites inspirant-se en Disney, Tom Sawyer, Tintín, Snoopy o d’Artacan, i amb un dolent de cabells rinxolats, motivacions estrambòtiques i mètodes ineficaços.

Li tenia una estima especial i dos anys més tard vaig redibuixar les seves aventures en menys pàgines (però amb més vinyetes a cadascuna), traient la part de la mòmia i donant-li un toc més macarra i paramilitar al segment final.

 

Tercera portadaPortada a llapis de la nova versió, dos anys després>

Densitat

<La densitat de vinyetes de la “tercera” versió

Paramilitar

Fa poc rumiava nous elements pel webcòmic, i de cop vaig tenir una revelació: “És hora de treure pols a en Rac i portar-lo al segle XXI!

Conec bé la seva família i m’ensumo els seus dubtes i neures. I això ho veurem per aquí

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]

Anem a Japó? Ai, ai…

Buf. Va, una mica de crònica: Resulta que fa un mes vam comprar bitllets per anar a Japó a l’estiu. Veient el panorama, ja no tenim tant clar si al final hi podrem anar. No em sap tan greu pels bitllets, sinó per la situació del país. Terratrèmol, tsunami i ara perill nuclear a causa dels dos anteriors…
Bandera nipona
Japó és un lloc que a través del cinema, la ràdio, el còmic o l’animació m’he arribat a sentir molt proper, i sap molt greu veure el tràngol que passa. (A més, hi tinc un cosí vivint amb la seva dona i filla.)

ENLLAÇOS RECOMANATS
En tot cas, desitjant poder-hi anar però, sobretot, que es recuperin de la crisi que pateixen, aprofito per difondre una mica la informació que he anat compilant pel nostre hipotètic viatge. Per això recomano els blogs i les webs que hem anat revisant tot fent-nos la boca aigua. Ben recomanables (copio aquí les que ens han donat més idees i per ordre de preferència):

Japanzone. Crònica de viatge d’uns amics vigatans
Amb compte. Crònica de viatge completíssima d’en Roger
Go to Japón. Crònica d’un viatge completíssim i inspiracional, de nord a sud
Anem al Japó?. Blog amb crònica i consells de Japó d’una parella d’otakus
El blog d’en Kirai. Mític, d’un que viu a Japó i dóna mil idees per viatjar-hi
Portal Japón. Pàgina especialitzada en viatjar a Japó amb un toc friqui
Els Valeriano al Japó. Amena i didàctica crònica de viatge
Anotnio. Crònica d’un altre que va anar a Japó i va pujar al Fuji amb bambes
Viajar a Japón. Una altra web especialitzada en aquesta destinació

Vinga, animeu-vos a visitar Japó tan bon punt es recuperin! S’ho mereixen!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 2 ]

Sobre Sitges ’10

Al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges aquest any hi anava a treballar (per fi, després d’anys d’anar-hi a gastar, aquest any hi he anat a cobrar!). Però la feina no m’ha impedit veure molt cinema… 43 pel·lícules! A saber (i per ordre de visionat):

Continue Reading →

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Nominació Premis ComiCat i nou bloc

He estat a l’estranger uns dies… Ja rumiaré si penjo fotos, que la costa ha estat completeta: Amsterdam, Londres, Venècia, Udine, Verona i Turí. (Aprofito la falta de feina per moure’m una mica, clar!)

I he tornat just per visitar el Saló del Còmic i assistir a reunions que tenia pendents i… em trobo amb una gran sorpresa quan la Meri m’ha comentat que estic nominat als Premis ComiCat! Ostres, un reconeixement així ja és tot un premi! Surto a l’apartat de webcòmic, juntament amb cracs que em donen mil voltes com Cornuts (grandiós Aleix Saló!), Hotel Porquí o El Tentacle (d’aquí, de la meva mateixa comarca!).

I aprofito per agrair la nominació i convido a tothom a anar-hi a votar (no pas a mi, s’entén, que tinc ben assumit que hi sóc com a farciment, i amb això ja estic ben content)!

I… més:

Per fi la revista El Còmic de la premsa comarcal té bloc propi! Hi penjaran totes les pàgines de forma periòdica de cada número a mesura que vagin sortint. (Amb alguns mesos de retard podreu trobar la meva pàgina de ressenyes aquí, amb una mica més de resolució, com sempre.) Així que ja podeu veure la pàgina que he fet aquest mes, on estreno la secció “Entrevistes (en còmic)“, dedicada a en Quim Bou (que també està nominat als Premis ComiCat).

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

De la seca a la meca: Astèrix i Gizaku

Sóc l’únic que troba un pèl fora de lloc la font tipogràfica que Salvat fa servir als Astèrix? És l’oficial? M’estic tornant vell i maniàtic… (Això últim és una observació.)

Per cert, per què Uderzo no es dedica a destrossar altres personatges seus?! Que deixi de publicar si no té res interessant a dir “de debò”! Ai, pobre Goscinny! La mort d’un guionista mai no havia deixat un buit tan gran. (I és llàstima perquè als primers àlbums orfes van gaudir d’una gran creativitat, com La gran rasa o El fill d’Astèrix.) Proposta per l’Uderzo: Per fer ximpleries dedica’t a explicar les aventures d’algun secundari o fes un spin-off, però deixa reposar l’Astèrix i l’Obèlix! Ais. La Rosa i l’Espasa era fluixot, El mal tràngol d’Obèlix sobrer, Latraviata poc efectiu, El cel ens cau al damunt nauseabund… (“Nauseabund”! Paraula que vaig aprendre llegint còmics perquè els personatges la feien servir, no pas perquè en fóssin!) I també tenim les compilacions de L’Astèrix mai vist i L’aniversari d’Astèrix i Obèlix (dos reculls plens de brossa que ben bé haurien servir per fer-ne un de sol de nivellet mitjà). Àlbums de la sèrie (importants pels col·leccionistes) però sense la grapa dels originals.

Oh, i avui he desenterrat Gizaku. El còmic “manga” (noti’s la més sincera ironia) basat en la pel·lícula de Filmax del mateix títol. De debò que costa entendre que hi hagi projectes que s’acabin tirant endavant i ningú intervingui en el procés dient coses com “Ei, escolti, voleu dir que és una bona idea?”. Bé, faig neteja per casa i volia comentar-ho en un racó o altre.

Va, per recuperar la figura del “guionista de qualitat”, torno a recomanar el gran llibre sobre Goscinny que Norma va editar. Com es troben a faltar guionistes així!

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 2 ]

Sobre Sitges’09 – Fotos fetes

Tenia un munt de fotos a penjar, però l’imageshack fa el ximple, o sigui que he muntat un recull enorme però selectiu (compte, que trigarà a carregar-se). Espero que es vegi bé…
😉

Recull Sitges'09

I ara ja podem comptar els segons que falten pel Sitges 2010! Ains…

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Cap a Sitges! (Again.)

Enguany torno a Sitges (ara hi sóc, que ja m’oblidava d’apuntar-ho!), acreditat per una emissora municipal i amb la missió complementària de col·laborar amb uns companys de televisió. Fa il·lusió i tot, però més que res pels temes centrals d’enguany: Alien, el vuitè passatger i… Els Caçafantasmes! (Amb visita de l’Ivan Reitman prevista i tot!)

Sitges 2009

Buf… És que Alien la vaig poder veure als cinemes quan van fer-ne la “versió del director”, però Els Caçafantasmes en pantalla gran…

UAUH.
🙂
Emmm… I a banda de “clàssics” també tenim guerra amb mil i uns coses interessants, eh?
😉
Intentaré fer el macro-resum habitual, un cop hagi tornat!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

La Village du Livre et des Arts Graphiques

Per Setmana Santa vam ser a Montolieu, el “poble del llibre i les arts gràfiques”. Es veu que des dels anys 90 allà van decidir adoptar el llibre com a eix temàtic de les activitats locals. Un poble de muntanya a la voreta de Carcassona, amb menys de 1000 habitants, una pastisseria, un parell de restaurants, apartaments de lloguer i algun hostal, una escola, dos festivals del llibre (un del llibre vell i un del llibre infantil), un museu de la impremta, munts de cases d’estiueig (en Patrick Süskind es veu que en té una), cases en runes d’antigues fàbriques i colònies amb molta història per explicar i, atenció, 15 llibreries (15!). (El somni de tot amant de la lectura! En francès, sobretot, es clar.)

És un lloc preciós on desconnectar del món (la me’l va recomanar amb fervor!), i si us animeu a anar-hi acomodeu-vos a la Manufacture Royale (us atenen en anglès, si cal); no us en penedireu. (És un antic palau d’estiueig de Lluís XV, o alguna cosa així, a mig restaurar amb elements contemporanis fusionant-se amb els històrics. Tenen habitacions dobles i per a grups, la majoria amb cuina inclosa per fer vida independent i, a més, t’acullen amb apreci i et deixen disposar del seu jardí o de la seva biblioteca amb llar de foc inclosa.)

I tot a la voreta de la ruta dels Càtars i aquestes coses turístiques que tan bé van per documentar-se i tenir perspectives xules de castells (mai se sap per què poden servir!).

A la tornada sempre pot anar bé una paradeta a Perpinyà o a Cotlliure, ja que hi som…

Una excel·lent i recomanadíssima desconnexió! (No cal dir que vaig tornar amb 17 volums sota el braç, entre còmics i llibres de viatges! Quina alegria retrobar-me en Sergi Grapes, l’Espirú o l’Aquil·les Taló!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 4 ]

Parlant de còmics… després de mig any en silenci!

Des del juny passat que no he fet cap ressenya nova de còmics!

Sóc un ressenyador horrible. En realitat “només” sóc aficionat als còmics, tot i que he de reconèixer que abans vaig tenir l’afició de dibuixar-ne que no pas de llegir-ne! De petit dibuixava tot tipus de gargots i jeroglífics inspirat en els dibuixos de la televisió i a casa de seguida em van adreçar a Peyo, Franquin i Schulz. Ben aviat vaig començar a aficionar-me a fer vinyetes, inventar personatges (la majoria dels quals encara recordo) i tot plegat; amb 9 anys feia el meu propi “mini-còmic” que només deixava llegir a la família i als 14 vaig tenir la meva primera tira còmica mensual, que encara faig (i on vaig estrenar el pseudònim “Júnior” per dibuixar!).

No vaig sentir necessitat d’evolucionar com a lector, sinó com a dibuixant. Vaig estancar-me al que coneixia i durant gairebé 10 anys vaig deixar de seguir el món del còmic (tret dels que ja coneixia i tenia per casa i algun manga ocasional) tot i que en dibuixava a tot arreu on podia (escola de dibuix, revistes d’Institut, d’Universitat, fanzines, cartells per a entitats…); sobretot tires còmiques. Però vaig estar molt aïllat del que es publicava i de les últimes tendències. Per això quan em van proposar ressenyar còmics fa uns anyets, per a un diari comarcal, em va fer molta il·lusió perquè m’obligaria a endinsar-me a un món que com a lector m’era ben desconegut i començava a tenir ganes de veure què s’hi cuinava. I m’impressiona MOLT, el que veig! (Tant nou com “vell”, que no només m’he de posar al dia sinó que he de recuperar moooolts clàssics!) És allò típic de “quant més saps més t’adones del que no saps”.

Això fa que ara estigui moooolt caducat quant a estil personal (estancat a l’univers franco-belga dels 80-90) i encara molt verd per valorar segons què, però intento millorar! I he de confessar que segurament mai no seré “crític” de còmics, sinó “humil ressenyista”; donant la meva opinió de comicaire i lector ocasional. La meva passió per llegir i estudiar els còmics és més aviat conseqüència de l’afició a dibuixar-ne (malgrat que no me’n surti tan bé com voldria).
🙂

Per això també he estat tant temps sense escriure. Estava rumiant com reenfocar el tema, com encarrilar la situació i el sentit de seguir endavant considerant-me un veritable profà de tot plegat (és el que sempre diuen de ser “mestre de tot; mestre de res”, i ja estava especialitzat en cinema i literatura, abans de tot això, o sigui que és normal que flaquegi en intentar “ampliar horitzons”). En tot cas, vet aquí un tastet visual del que he començat a treballar:

Ressenyes de còmic “en còmic”! De moment han sortit unes quantes proves pilot a la revista El còmic de la premsa local i comarcal! (Visca! Ara que ja s’ha publicat ja puc demostrar que és una idea original meva; així tinc les de guanyar si algun il·luminat intentés robar-me la idea!) A veure com es desenvolupa la cosa… (Ja en penjaré alguna per aquí, dia o altre!)

Quant a aquest bloc, lamento avisar a qui pugui llegir això que aquí no trobarà la constància d’altres grans blocaires i molt més entesos que jo (ComiCat, per saber-ne més!), però intentaré millorar i anar aprenent fins on pugui. De moment estic revisant el disseny de tot això i preparant noves aportacions, ni que siguin més breus però constants. A veure fins on puc arribar! Dono les gràcies per avançat als curiosos que s’animin a seguir (ni que sigui a distància) el que vagi deixant caure per aquí…

A poc a poc i bona lletra.

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Ah, Londres!

Ah, Londres. Mítica ciutat pels qui hem tastat Dickens o Conan Doyle tot sovint. Una ciutat amb molta història i moltes coses disperses. Passar-hi un primer cap de setmana equival a fer un tastet de tot el que ofereix… Ara hi haurem de tornar amb més calma i ja sabent què hi trobarem.

Menjar car (tots a comprar menjar al súper o a fer menjars ràpids a qualsevol cadena de restaurants barats). Museus gratuïts (n’hi ha un munt, i no saps per on començar! Nosaltres vam passar una horeta al Tate Modern, una al Museu d’Història Natural i una a la National Gallery). Musicals (costa orientar-se un xic amb el tema de les entrades i al final no ens vam decidir per res per culpa dels preus, però hi tornarem, eh?). Botigues (molta cosa i molt dispersa; tot i que hi ha carrers que es fan admirar i són molt cucos, jo em quedo amb la proximitat del mercadeig dels encants que hi ha al voltant de Coven Garden). Art (de tot i més per a tothom, gràcies als museus gratuïts malgrat que s’hi troben a faltar artistes de carrer com els que ronden les Rambles o Montmatre). Història (genial pels apassionats dels cascs antics, els raconets tradicionals i les exposicions històriques). Allotjament car (Ah, i l’alberg prou bé, eh? Si som un grup de 3 o 4 persones repetirem! Visca la xarxa d’albergs internacional!).

A nivell personal m’ha agradat més del que preveia, i m’ha encantat viure la bestial Fira de Nadal que tenien muntada a Hyde Park (muntanyes russes, nòria, mercat medieval, parades de menjar, passatges del terror; com s’ho gasten, a la capital anglesa!). I tota la ciutat plena de pistes de gel! Aquí sí que saben moderar-se i aprofitar bé la il·luminació, no pas com a altres ciutats que es passen per excés durant tot l’any i llavors brillen per la pobresa de la decoració per Nadal. Buf, i sí; queden moltes ganes de tornar-hi (per Primavera, potser?), que ja tinc ganes de veure-hi la nova versió del musical Oliver! (un dels musicals que em va marcar la infància visionant-lo una vintena de vegades en VHS, en la seva versió cinematogràfica) que preparen amb Rowan Atkinson fent de Fagin (Caram! Un dels pocs actors que encara em fascina gràcies a mítics treballs com el gran Mr. Bean o l’Escurçó Negre), visitar el Museu de Sherlock Holmes i passejar amb més calma i sense tant fred per tots i cadascun dels seus parcs. (Per cert, impressionant la façana de l’Església de la Cienciologia! Comencen a fer molta-molta por!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

'Navegant pel món, he vist prodigis…'

Això que he escrit al títol ho cantaven Constantino Romero o Joan Crosas (depenent la versió) a Sweeney Todd. Parlaven de retornar a Londres; ciutat farcida de mites històrics, faules de crims misteriosos i amb un imaginari popular increïble. Quantes novel·les, quantes pel·lícules…!

Doncs apa, tres dies a Londres. Primer viatge que faig a Anglaterra. I amb molt bona companyia. Tinc curiositat, la veritat, però una mica de mandra perquè sé que hi anem pocs dies i gairebé no podrem fer-hi res! Serà un tastet de Londres, doncs. Ni que sigui per venjar-nos de les visites dels guiris anglesos que tot sovint patim al nostre país, apa!

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]