Arxiu | Cròniques RSS feed for this section

Des del juny passat que no he fet cap ressenya nova de còmics!

Sóc un ressenyador horrible. En realitat “només” sóc aficionat als còmics, tot i que he de reconèixer que abans vaig tenir l’afició de dibuixar-ne que no pas de llegir-ne! De petit dibuixava tot tipus de gargots i jeroglífics inspirat en els dibuixos de la televisió i a casa de seguida em van adreçar a Peyo, Franquin i Schulz. Ben aviat vaig començar a aficionar-me a fer vinyetes, inventar personatges (la majoria dels quals encara recordo) i tot plegat; amb 9 anys feia el meu propi “mini-còmic” que només deixava llegir a la família i als 14 vaig tenir la meva primera tira còmica mensual, que encara faig (i on vaig estrenar el pseudònim “Júnior” per dibuixar!).

No vaig sentir necessitat d’evolucionar com a lector, sinó com a dibuixant. Vaig estancar-me al que coneixia i durant gairebé 10 anys vaig deixar de seguir el món del còmic (tret dels que ja coneixia i tenia per casa i algun manga ocasional) tot i que en dibuixava a tot arreu on podia (escola de dibuix, revistes d’Institut, d’Universitat, fanzines, cartells per a entitats…); sobretot tires còmiques. Però vaig estar molt aïllat del que es publicava i de les últimes tendències. Per això quan em van proposar ressenyar còmics fa uns anyets, per a un diari comarcal, em va fer molta il·lusió perquè m’obligaria a endinsar-me a un món que com a lector m’era ben desconegut i començava a tenir ganes de veure què s’hi cuinava. I m’impressiona MOLT, el que veig! (Tant nou com “vell”, que no només m’he de posar al dia sinó que he de recuperar moooolts clàssics!) És allò típic de “quant més saps més t’adones del que no saps”.

Això fa que ara estigui moooolt caducat quant a estil personal (estancat a l’univers franco-belga dels 80-90) i encara molt verd per valorar segons què, però intento millorar! I he de confessar que segurament mai no seré “crític” de còmics, sinó “humil ressenyista”; donant la meva opinió de comicaire i lector ocasional. La meva passió per llegir i estudiar els còmics és més aviat conseqüència de l’afició a dibuixar-ne (malgrat que no me’n surti tan bé com voldria).
🙂

Per això també he estat tant temps sense escriure. Estava rumiant com reenfocar el tema, com encarrilar la situació i el sentit de seguir endavant considerant-me un veritable profà de tot plegat (és el que sempre diuen de ser “mestre de tot; mestre de res”, i ja estava especialitzat en cinema i literatura, abans de tot això, o sigui que és normal que flaquegi en intentar “ampliar horitzons”). En tot cas, vet aquí un tastet visual del que he començat a treballar:

Ressenyes de còmic “en còmic”! De moment han sortit unes quantes proves pilot a la revista El còmic de la premsa local i comarcal! (Visca! Ara que ja s’ha publicat ja puc demostrar que és una idea original meva; així tinc les de guanyar si algun il·luminat intentés robar-me la idea!) A veure com es desenvolupa la cosa… (Ja en penjaré alguna per aquí, dia o altre!)

Quant a aquest bloc, lamento avisar a qui pugui llegir això que aquí no trobarà la constància d’altres grans blocaires i molt més entesos que jo (ComiCat, per saber-ne més!), però intentaré millorar i anar aprenent fins on pugui. De moment estic revisant el disseny de tot això i preparant noves aportacions, ni que siguin més breus però constants. A veure fins on puc arribar! Dono les gràcies per avançat als curiosos que s’animin a seguir (ni que sigui a distància) el que vagi deixant caure per aquí…

A poc a poc i bona lletra.

🙂