Hola! Us vull explicar que he publicat un recull (que són dos!) de tires còmiques fetes durant la pandèmia:
‘Diari de quarantena’ narra les vivències d’una família ordinària durant la pandèmia que vam viure el 2020, en format de tires còmiques
El llibre el signa Joan Puig “Júnior”, compta amb un petit pròleg del grandiós comicaire Quim Bou i una doble edició
Durant els anys 2020 i 2021, i al llarg de 170 tires, Júnior va explicar a través de les seves xarxes socials com un nucli familiar format per una mare, un pare i dues nenes va gestionar la quarantena: noves manies, rutines, preocupacions… És el testimoni en primera persona d’una situació inesperada, incidint en l’humor més tangible i quotidià.
Són més d’un any de vivències, reflexions i preocupacions en format de còmic, elaborades amb una periodicitat variable entre diària i setmanal, que reflecteixen aquells dies d’emocions volàtils i d’irrealitat.
Aquest material ha estat la base per a la doble edició que ara surt en format imprès. S’han fet alguns retocs i afegit pàgines extra, però sempre intentant mantenir la informalitat i l’espontaneïtat originals.
Uf, ja fa un meset, però entre sis comicaires vam fer les 
Per cert, per què Uderzo no es dedica a destrossar altres personatges seus?! Que deixi de publicar si no té res interessant a dir “de debò”! Ai, pobre Goscinny! La mort d’un guionista mai no havia deixat un buit tan gran. (I és llàstima perquè als primers àlbums orfes van gaudir d’una gran creativitat, com La gran rasa o El fill d’Astèrix.) Proposta per l’Uderzo: Per fer ximpleries dedica’t a explicar les aventures d’algun secundari o fes un spin-off, però deixa reposar l’Astèrix i l’Obèlix! Ais. La Rosa i l’Espasa era fluixot, El mal tràngol d’Obèlix sobrer, Latraviata poc efectiu, El cel ens cau al damunt nauseabund… (“Nauseabund”! Paraula que vaig aprendre llegint còmics perquè els personatges la feien servir, no pas perquè en fóssin!) I també tenim les compilacions de L’Astèrix mai vist i L’aniversari d’Astèrix i Obèlix (dos reculls plens de brossa que ben bé haurien servir per fer-ne un de sol de nivellet mitjà). Àlbums de la sèrie (importants pels col·leccionistes) però sense la grapa dels originals.
Oh, i avui he desenterrat Gizaku. El còmic “manga” (noti’s la més sincera ironia) basat en la pel·lícula de Filmax del mateix títol. De debò que costa entendre que hi hagi projectes que s’acabin tirant endavant i ningú intervingui en el procés dient coses com “Ei, escolti, voleu dir que és una bona idea?”. Bé, faig neteja per casa i volia comentar-ho en un racó o altre.
