Avui a TVE estrenen la segona temporada de la sèrie El Ministerio del Tiempo. No miro massa sèries (sempre he estat més de productes argumentalment “tancats” com les pel·lícules o el teatre), però aquesta té una d’aquelles espurnes tan intenses que fa que no puguis apartar-ne la vista. Ciència-ficció, creativitat i originalitat per un producte que, a certa distància, podria semblar potencialment molt ranci o fora de lloc. Tot el contrari, aquesta sèrie de Pablo i Javier Olivares és un brillant i enginyós compendi d’aventures a través del temps amb uns antiherois atractius i amb molta grapa. A en Javier, per cert, vaig tenir el goig d’entrevistar-lo en motiu de la sèrie Infidels en un desastrós encontre on em va fallar el company de rodatge i vaig tenir mil imprevistos tècnics i logístics, i mai no deixaré d’agrair la seva paciència enfront la meva incompetència. En tot cas, tornant al Ministerio, els guions són deliciosos i les possibilitats infinites. Recomano molt ferventment desfer-se de prejudicis i donar-li una oportunitat. Se li nota el seu amor pel Doctor Who i tants altres referents excel·lents, i tot plegat resulta un tastet molt refrescant.
M’ha fet pensar molt en l’Oliana Molls, també, un personatge de TV3 de finals dels vuitanta que tenia una màquina molt potent que podia fer DE TOT. Sempre he somiat que algun creatiu recuperi el personatge en l’actualitat explicant com la màquina l’ha mantingut en algun estat latent estrambòtic (i justificant amb algun motiu de ciència-ficció el canvi d’aparença del personatge en cas que toqui fer un nou càsting) i retornant-lo al nostre present. Seria genial recuperar l’esperit naïf i aventurer d’aquella època on tot es podia fer i no hi havia tabús. Amb això en ment vaig fer aquest crossover entre el Ministeri, l’Oliana i una menció al bon Doctor (Who):
A la catalana: Una Conselleria és possible?
Un últim apunt, va, fent volar coloms! A veure quan TV3 s’hi anima i amb la complicitat de Javier Olivares inventen La Conselleria del Temps! La cosa podria ser un spinoff: Per un motiu o altre el Govern espanyol accedeix a traspassar la gestió de les portes del temps del territori català a la Generalitat, i és una cosa tan novedosa i desconeguda que hi posen a treballar un grapat de funcionaris que tot els ve gros i que s’alïen amb autònoms com historiadors, algun periodista o similars. Podria haver-hi un representant del ministeri a qui rendir comptes i jugar molt amb la ironia. La gràcia seria que mentre a la vessant espanyola són molt professionals (o ho aparenten, amb un gran equip i molta estructura), a Catalunya comencen una mica de zero i amb força poca-traça, amb un xoc entre autònoms subcontractats i funcionaris administratius que amb prou feines s’enténen (perfils i generacions divergents) i que reben la missió d’intervenir en llegendes com la de Guifré el Pilós o intentar reencarrilar imprevistos històrics de tota mena. Podria ser molt divertit, amè, satíric i didàctic. Vaja, que no costa imaginar un munt d’idees i arguments quan hi dones algunes voltes! Ais. Almenys somiar és gratis.
Seguim a finals de setmana!
Sobre la crisi del sector en parlem al proper ECEC, va.
NOTA: “L’antiga Glénat” ara es diu “Editores de Tebeos”. En parlarem a properes entrades!
