Dissabte vinent estrenem a Mallorca Sa història des senyor Sömmer. Si correu per allà, aviseu! El dia 21, serà! És una versió del text de Patrick Süskind que tan bé va saber adaptar Pep Tosar. La porta a escena un mallorquí que viu al meu poble i l’estrenem al seu poble, tal i com toca! Jo “només” hi he col·laborat dirigint una mica el monòleg (tot el que he pogut) i fent el cartell. Ah, i trepitjant molta merda!
I ara permeteu que vagi tirant cap a l’aeroport…
Aquest mes seré comentarista de cinema voluntari al programa que l’amic Edu fa en absència de l’Oriol Parreño. Cada dijous, he, he!
De ganes n’hi ha, que el “mono de ràdio” ningú me’l treu. A veure com anirà…
No sé si n’havia parlat mai, per aquí…
Els últims set anys a Vic s’han celebrat les Nits de Cinema Oriental, a les quals he tingut l’orgull de col·laborar (ajudant als organitzadors quan feia falta) en més d’una ocasió. Enguany hi tornem! I s’ha muntat una graella molt potent (de debò, que algunes perles ja les vaig veure al festival de cinema d’Udine d’enguany). MOLT recomanable, si correu per Vic aquests dies.
I avui arrenquem amb un sopar xinès!
Plum Teatre és una companyia de titelles que va demanar-me un logo fa uns anyets… Vet-ho aquí (el de l’esquerra és l’oficial, el més infantil, i a la dreta hi ha una versió més “seriosa” muntada arran d’aquest espectacle sobre Cyrano):
Caram, ja ni recordava haver-lo fet, aquest! De l’obra Políticament incorrecte que va fer el grup Amics de Balenyà.
Anava així, a dues tintes, amb un rosa ben llampant al centre. L’he trobat posant una mica d’ordre i no m’ha desagradat gens…
Gràcies als dos contes que he il·lustrat per a Edicions del Pirata
he anat a presentacions a escoles i similars, a explicar a nens i nenes com van fer-se els dibuixos. He estat a centres de Montcada i Reixach o de El Vendrell parlant de com s’il·lustra cada conte. A banda, també vam muntar una presentació mutlitudinària a l’Estartit, en motiu del cap de setmana pirata. En la majoria de casos he fet les presentacions acompanyat de l’autora o l’autor, però en vaig arribar a fer una tot sol: I vaig aconseguir no avorrir l’audiència mentre els explicava els secrets que s’amagaven darrera els traços de cada personatge (n’estic content, perquè ni les organitzadores ni jo mateix teníem gaire clar si la xerrada entraria bé, i va funcionar!). En èpoques de crisi i falta de feina com la que vivim, és un goig poder presentar treballs que, per més que ja tenen algun anyet, es mantenen en forma i capten l’atenció del públic al qual van dirigits.
La ràdio m’encanta. És, de lluny, el meu mitjà preferit (des que als 13 anys em vaig ficar en un estudi he intentat sortir-ne el mínim). Per la ràdio vaig estudiar Periodisme (i amb el somni de fer un programa d’humor i cinema, val a dir). I ahir vaig fer una cosa que he fet poc sovint: assistir a un programa de ràdio com a públic, sense tenir cap relació amb els qui ho presenten o amb el seu contingut.
La visita ha estat a La Competència, a RAC 1, i valia la pena invertir un parell d’hores lliures visitant per primer cop l’emissora del Grup Godó i veure com es cou un dels meus programes favorits. I és que La Competència és un d’aquells programes que no només m’agrada sentir, sinó que m’agradaria fer. Té el to que he intentat aconseguir en alguna experiència puntual en emissores públiques (els personatges inventats, el caos tipus “Cabina dels germans Marx”, l’humor absurd i esbojarrat…), i se’n surten molt bé. Recomano l’aventura a qui en tingui curiositat. A qui no ho conegui, aquí trobarà una ressenya on descriuen el programa més detalladament. I a qui conegui el programa, només dir que ens vam endur el lot de tomàquet Orlando a casa! (I a la tarda anàvem a la platja, o sigui que vam anar passejant les llaunes per la ciutat durant unes quantes hores…)
Per cert, mentre l’enllaç duri, és possible sentir el programa en qüestió aquí.
El 2007 vaig deixar penjat el webcòmic d’un personatge: En Johan (àlies “Jan”), que també havia aparegut al Harry Potra i similars. Aquests dies m’he dedicat a rumiar què fer-ne. Havia estat el meu alter ego durant un període de temps prou llarg, però ara és un personatge amb entitat pròpia dins els ECEC. Suposo que encara li puc donar corda i explorar la seva vida quotidiana en forma de webcòmics, quan tingui alguna cosa curiosa a explicar de la seva personalitat. Per exemple…
Ahir vaig quedar amb l’Edu Pascual. Quants records! Ara treballa a Onda Cero, al programa Això no és tot, content com un pèsol i fent el que de debò li agrada! Ens vam conèixer a través d’en Jun, a l’Impàvids de Mataró Ràdio, que aleshores presentava l’Edu. (En aquells temps jo tenia un peu a l’NSDQEP! de Ràdio Vic i un altre al DVGFM de Ràdio Pista.) Vam acabar col·laborant junts a Ona fm: L’Edu duia el John Tatxuela i jo l’Ohà!, i tots dos col·laboràvem recíprocament al programa de l’altre. Més enllà, vam estar junts durant dues temporades (ell en antena i jo entre bambalines) quan ell presentava el No t’he sentit! que es feia a la mateixa emissora. Grans moments i millor persona! No cal dir que vam intentar arrencar algun projecte plegats, però no hi havia efectius econòmics interessats per part de les empreses on ens coneixien. M’alegra molt que segueixi al món de la ràdio professional i volia aprofitar l’avinentesa per recordar a tothom que aquest home també canta als Th‘ Esfinters i que la seva veu és una autèntica delícia! (A més dibuixa! Va col·laborar a un bon grapat de Harry Potra!)
És un tro d’home inoblidable!
Psí, hi ha protestes que no val la pena fer quan t’acabes de rapar, portes una samarreta dels Caçafantasmes i un jerseiet moderniqui…
Per a un amic que enyorava la infància…
Ei! Ja sóc un aturat més, inscrit a l’INEM. L’última feina fent webs em comportava massa problemes de desplaçament i un canvi de funcions va animar-me a buscar nous aires. Últimament també he fet de maquetador, he assistit a algun taller de doblatge i ara em plantejo estudiar alguna cosa de post-producció. Però dibuixar dibuixo, eh? El que passa és que són projectes i propostes que no val massa la pena remarcar fins que no arribin a bon port (si hi arriben). El que sí que va seguint és això. Per la resta, segueixo viatjant…
Una altra prova amb la font aquella que vaig muntar…
Fa un mes vaig fer 4 tires d’humor “eròtic” (amb moltes cometes) per un concurs que em va passar un amic. (La idea naixia del típic desafiament del tipus “A veure si ets capaç de fer un còmic de tema sexual!”) Ja no hi havia tornat a pensar fins fa poc! Adjunto el que vaig fer, apa. (Ho he enviat a alguna revista, a veure si podria interessar…)
*Avís per ulls sensibles: hi surten tites i tetes.*
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
