Dissabte vinent estrenem a Mallorca Sa història des senyor Sömmer. Si correu per allà, aviseu! El dia 21, serà! És una versió del text de Patrick Süskind que tan bé va saber adaptar Pep Tosar. La porta a escena un mallorquí que viu al meu poble i l’estrenem al seu poble, tal i com toca! Jo “només” hi he col·laborat dirigint una mica el monòleg (tot el que he pogut) i fent el cartell. Ah, i trepitjant molta merda!
I ara permeteu que vagi tirant cap a l’aeroport…
Caram, ja ni recordava haver-lo fet, aquest! De l’obra Políticament incorrecte que va fer el grup Amics de Balenyà.
Anava així, a dues tintes, amb un rosa ben llampant al centre. L’he trobat posant una mica d’ordre i no m’ha desagradat gens…
Per a un amic que enyorava la infància…
… deixa anar les grenyes a Granollers!
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
I NO HI FALTIS!
I per seguir reciclant abans d’acabar l’any… Un anunci que ens ha agafat també per sorpesa, però som-hi, doncs! Tanquem l’any amb la il·lusió de tornar a deixar-nos anar les grenyes!
Ja que va de reciclatge, vet aquí un encàrrec per a una campanya municipal d’estalvi i sostenibilitat: Un compendi d’instruccions per qui vulgui empaquetar regals amb paper de diari. Bons consells per aquests dies de regals…
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
Pels Pastorets, aquest any he recuperat el dibuix que vaig fer el 2001 i l’he ubicat en un nou entorn a dues tintes (hem d’estalviar, que la tinta va cara):
I la veritat és que el mateix format ens podrà servir uns quants anys més rotant el color de les tintes! 
Treballar 8 hores a 1 hora de casa = 11 hores fora de casa (feina + dinar + desplaçament d’anada i tornada)
Però veient com està el pati amb tanta crisi procuro no queixar-me i vaig acumulant forces per quan tingui temps a dedicar a activitats més creatives. (Queda clar que les 13 hores restants del dia les guardo per fer algun encàrrec extra, col·laborar en ràdio, curts o teatre, dormir i passar vida en família.) Per tant, em vaig fent a la idea que el blog va morint lentament a causa de la falta de temps. Si la cosa s’allarga més hauria de rumiar-me fermament tancar-lo! Però de moment…
Avui repasso els sis cartells d’una caminada local que he fet els últims sis anys. M’agrada força com ha evolucionat l’estil i com ha anat sortint una estètica pròpia. Però reconec que ja seria hora de modificar el disseny de la maqueta:
He fet rètols esporàdics per a altres caminades d’altres pobles, però aquesta ha estat la més constant i continuïsta: La vaig heretar el 2004 i em van donar com a directrius que reaprofités els dos personatges (que s’havien creat en cartells anteriors) i hi sortís una fona en un racó o altre.
Només una cosa més! (I tanco aquesta cua d’imatges i muntatges…) He trobat uns quants fotomunatges derivats de coses de la ràdio que vam anar penjant a Internet i faig una entradeta més, va…
Aquí un enllaç al Facebook d’Ona fm, on hi ha el vídeo que vam muntar amb en Medrano per celebrar l’aniversari de la ràdio. (L’animació és meva, i feta en dues tardes sense saber-ne massa de Flash. El so és del crac Medrano. Havia de ser la primera d’una llarga sèrie d’espots que faríem seguint aquest estil… però dies després de penjar-ho vaig acabar contracte.)
Aquí la web del Cap Nen Sense Joguina. Vaig col·laborar en les fotos d’objectes de 2008 i de 2009 i en la portada (dibuixos d’arbres de Nadal i tal).
I finalment, més arxius que he trobat per l’ordinador (muntatges promocionals de programes, dibuixos i campanya de Nadal d’Ona fm per la web):
Bons records.
Això ja és la cançó de l’enfadós, eh? Nooo, tranqui! Última entrada sobre banners, va, acabant el que venia d’aquí. Aquest cop són els que fan referència a les retransmissions en directe i, sobretot, a la recta final del Barça a la Lliga de Campions, amb fotomuntatges que van arribar-se a projectar davant del públic que assistia als programes com a públic. Va estar molt bé, i els muntatges van quedar simpàtics, no? (Sobretot en el del Senat Romà és on més vam dividir-nos la feina. A mi em van donar la foto amb les cares ja col·locades i vaig dedicar-me a posar els efectes d’envelliment i ajustar el que vaig saber.)
(L’última imatge pertany a un marcador que s’actualitzava en directe gràcies al gurú Jordi Medrano, gran dissenyador i programador de l’empresa amb qui tenia el plaer de complementar-me.)
Segueixo el cicle de repàs de banners, seguint el fil d’aquí. Ara toquen banners amb un estil més definit, entrant a la dinàmica del que va ser la temporada un cop superada la fase experimental dels banners anteriors (clica-hi sobre per veure-ho millor):
Això ve d’entrades anteriors (aquesta i aquesta). Sobre quan actualitzava la web d’Ona fm. Clar, com que m’enyoro segueixo ensenyant què hi vaig fer per rememorar la meva etapa laboral allà.
Avui toquen banners esportius (evolucionant l’estil) i els primers que vam fer de programes de ràdio no-específics d’esports:
S’hi nota l’evolució de l’estil. Vam començar amb aquelles lletrotes grosses i blanques per anar personalitzant més cada rètol. Es veu clarament quins són més vells, encara que m’han quedat un xic desordenats.
Hem acabat la moguda hippy! Per si en vols saber més, fes un cop de Facebook!
No ho he dit, però el rètol i el díptic m’han tornat a tocar a mi! (Per sort m’ha ajudat un munt el gran TeTe, un dissenyador que sempre em critica les feines, de manera que hi he sortit doblement guanyant: Aquest cop ell no ha pogut criticar el resultat i, a més, l’he pogut responsabilitzar quan algú se’m queixava! Nyeh!)
Res, res, que tot ha quedat molt bé i ben contents que n’estem! (És allò típic que la setmana abans veus impossible que tot pugui encaixar i al final tot surt rodat! PRORROGUEM I TOT! Els dies 12 i 13 hi tornem! Ara rumiem anar de gira… Ehem. Ja es veurà…)
Buf! És un tòpic, però no paro: Si no escric més per aquí és perquè no tinc massa temps (no pas per falta de coses a dir). Ara mateix comença el compte enrera de la nova obra de El Triquet, on he col·laborat en la direcció escènica no pas sense sortir-ne increïblement baldat:
El musical ‘Hair’ als escenaris osonencs!
- Divendres 28 a les 10 de la nit
- Dissabte 29 a les 10 de la nit
- Diumenge 30 d’agost a 2/4 de 7 de la tarda
- Dilluns 31 d’agost a les 10 de la nit
- Dimarts 1 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
- Dissabte 5 de setembre a les 10 de la nit
- Diumenge 6 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
FAREM SET REPRESENTACIONS! (Ai, ai, ai! Toquem ferro i molta merda per anar polint el que encara puguem, que els nervis van in crescendo a partir de “ja-mateix”!)
Després de l’excel·lent rebuda del musical ‘Entre Gats‘, fa tres anys, teníem ganes de tornar a fer una obra on hi hagués música, cant i ball, però també diàleg. En aquesta ocasió teníem un munt de voluntaris que volien participar-hi i ens han animat a tirar endavant un projecte ambiciós: Uns 40 actors i actrius repartits amb papers protagonistes, cossos de ball i cant i un bon grapat de secundaris on tothom volia col·laborar. I entre bambalines tornem a reunir una cinquantena de persones treballant en el vestuari, el so, els llums i un decorat molt complexe (de nou ha calgut ampliar l’escenari per tirar l’obra endavant), combinant tot tipus d’efectes i alguns elements mai vistos a l’escenari del Casal Francesc Macià.
Tot plegat per tirar endavant una obra amateur amb les carències i les limitacions que aquest tipus d’aventures acostumen a tenir, però també la voluntat, la il·lusió i l’intens desplegament de mitjans que El Triquet té com a emblemes. Pau i amor, que quan surti el Sol tot brillarà!
(Hum… Em temo que deixaré aquest post fins que hagi passat l’estrena, així no m’atabalaré pensant a actualitzar el blog durant el munt d’assajos que ens esperen!)
