Últim post del 2011? Possiblement. No per falta de coses a dir, sinó per excés de creacions en procés. Toquem ferro perquè tot vagi com ha d’anar! Si hi va, tornaré amb conte, còmic i tires.
Si no hi va, suposo que tornaré igualment.
;-/
Passeu unes bones vacances (si en teniu) i fins gener!
No es pot dir mai “mai”! Sempre anava dient que no faria mai un lipdub, i al final vaig acabar participant en l’equip de rodatge d’un que es va fer a Manlleu, i sota la direcció d’un dels màxims instigadors de lipdubs al nostre país. L’experiència va tenir la seva gràcia. El resultat:
Ah, i des d’aleshores encara he acabat sortint davant la càmera en un que es va fer al meu poble. Així n’aprendré.
“La vida és el que et passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.”
Aquests dies he estat fent hores com a guionista a un programa de cinema que s’emetia per televisions locals. Malauradament, ha estat entrar jo i han anunciat que no renoven temporada!
Això està passant molt! Ara les pàgines de “El Còmic en còmic” passaran a ser bimestrals! I també per culpa de retallades pressupostàries.
Bof. És hora de tornar a enviar currículums.
Sembla que és una sortida habitual pels qui dibuixem còmic això d’organitzar tallers, oi?
A l’Institut, quan ja n’havia sortit (al 2000 i poc), vaig fer durant tres anys seguits un taller de còmic per Sant Jordi. (Va acabar anomenant-se “taller de manga”! Snif…)
Aquest any, al febrer o així, vaig muntar un taller de “reflexió” entorn el còmic i els seus usos com a eina narrativa (“la narració i el còmic” o alguna cosa així, ho vam titular: molta teoria de McCloud i Eisner, clar) en un centre cívic de Barcelona (i espero anar-ho recuperant si en surt l’ocasió). 
La pega és que venia un públic massa “madur” i que tenien més ganes d’aprendre a dibuixar que altra cosa (i jo no sóc ningú, crec, per ensenyar a dibuixar a algú dret i fet que ja té el seu estil més que interioritzat).
Fa menys, a finals de curs, vaig muntar dos tallers extraescolars d’iniciació al còmic per a canalla d’entre 12 i 13 anys. La seva empenta era molt agraïda, però mantenir-los més d’una hora dibuixant és tot un repte. Ara em solidaritzo amb el meu profe de còmic de quan era adolescent: Subi, perdona per la feinada que et donàvem!
L’últim ha estat un taller a l’escola d’estiu que organitza l’Institut de la Infància per a professorat que vulgui ampliar coneixements. Aquest estava centrat en el dibuix de contes infantils i he tingut l’immens honor de compartir taula amb el gran Quim Bou (tots junts, a la foto)! Gràcies a la Maria Grau, d’Edicions del Pirata.
El proper serà impartir un curs extraescolar? Ais… Ja es veurà. (En teoria sóc periodista, però bé he de treballar d’alguna cosa!)
La ràdio m’encanta. És, de lluny, el meu mitjà preferit (des que als 13 anys em vaig ficar en un estudi he intentat sortir-ne el mínim). Per la ràdio vaig estudiar Periodisme (i amb el somni de fer un programa d’humor i cinema, val a dir). I ahir vaig fer una cosa que he fet poc sovint: assistir a un programa de ràdio com a públic, sense tenir cap relació amb els qui ho presenten o amb el seu contingut.
La visita ha estat a La Competència, a RAC 1, i valia la pena invertir un parell d’hores lliures visitant per primer cop l’emissora del Grup Godó i veure com es cou un dels meus programes favorits. I és que La Competència és un d’aquells programes que no només m’agrada sentir, sinó que m’agradaria fer. Té el to que he intentat aconseguir en alguna experiència puntual en emissores públiques (els personatges inventats, el caos tipus “Cabina dels germans Marx”, l’humor absurd i esbojarrat…), i se’n surten molt bé. Recomano l’aventura a qui en tingui curiositat. A qui no ho conegui, aquí trobarà una ressenya on descriuen el programa més detalladament. I a qui conegui el programa, només dir que ens vam endur el lot de tomàquet Orlando a casa! (I a la tarda anàvem a la platja, o sigui que vam anar passejant les llaunes per la ciutat durant unes quantes hores…)
Per cert, mentre l’enllaç duri, és possible sentir el programa en qüestió aquí.
Ahir vaig quedar amb l’Edu Pascual. Quants records! Ara treballa a Onda Cero, al programa Això no és tot, content com un pèsol i fent el que de debò li agrada! Ens vam conèixer a través d’en Jun, a l’Impàvids de Mataró Ràdio, que aleshores presentava l’Edu. (En aquells temps jo tenia un peu a l’NSDQEP! de Ràdio Vic i un altre al DVGFM de Ràdio Pista.) Vam acabar col·laborant junts a Ona fm: L’Edu duia el John Tatxuela i jo l’Ohà!, i tots dos col·laboràvem recíprocament al programa de l’altre. Més enllà, vam estar junts durant dues temporades (ell en antena i jo entre bambalines) quan ell presentava el No t’he sentit! que es feia a la mateixa emissora. Grans moments i millor persona! No cal dir que vam intentar arrencar algun projecte plegats, però no hi havia efectius econòmics interessats per part de les empreses on ens coneixien. M’alegra molt que segueixi al món de la ràdio professional i volia aprofitar l’avinentesa per recordar a tothom que aquest home també canta als Th‘ Esfinters i que la seva veu és una autèntica delícia! (A més dibuixa! Va col·laborar a un bon grapat de Harry Potra!)
És un tro d’home inoblidable!
Les fonts tipogràfiques em desperten curiositat. He tingut ocasió de fer alguna font (dues que eren variacions d’una altra i dues d’originals escanejant i muntant cada lletra), i reconec que és una feina dura i delicada. Els professionals de les fonts són uns autèntics artistes capaços de muntar un trencaclosques preciós destinat a adaptar-se a múltiples usos i llengües. Té un punt de fascinació important, i en el món del disseny això ho saben. Fins al punt que algun teòric ha arribat a muntar esquemes de treball com aquest (cliqueu per ampliar):
Ah? Que estaves pensant utilitzar la Comic Sans? Sent així, consulta aquest altre esquema:
(Me l’ha passat en Sergi Calle. Gran!)
Molt bé, ja està en marxa.
Gairebé 400 posts i 600 comentaris recuperats dels blogs “En un núvol d’aire” i “Els còmics d’en Jan“. He fet neteja de temes caducats o reiteratius, tot i que se m’hauran “colat” moltes coses. Ja aniré revisant què treure, i ja aviso que molt enllaços poden haver quedat inservibles (a vídeos de youtube caducats, a imatges retirades, a webs inexistents o que han canviat d’ubicació, etc). Confio que tot plegat no impedirà localitzar allò més imprescindible o les pistes adients que arribar-hi per una altra banda…
Per facilitar la navegació, he fet un repàs bastant exhaustiu d’etiquetes i categories, de manera que ara és molt senzill accedir a posts com els vídeos nostàlgics o curiosos que vaig anar penjant al seu dia. Trobareu a cada post les etiquetes i/o categories adients per anar connectant temes. Per exemple, per veure només els últims dibuixos que he anat penjant, es pot llistar aquesta categoria. O per veure les cròniques del Festival de Sitges, es pot clicar a aquesta etiqueta. O aquesta altra per accedir als pocs comentaris sobre videojocs que he fet… I de teca n’hi ha per no avorrir-s’hi! Fent el repàs he trobat cosetes “com a mínim” curioses com aquella carta que em van enviar després d’una entrevista de feina. (Una altra curiositat xorra: Aparentment, l’únic mes que no vaig penjar res des que vaig començar a escriure posts va ser el juliol de 2005.)
També he fet un nou missatge inicial, modificant el primer post de tots, explicant una mica la situació actual del bloc/blog.
Pel que fa a tots els posts específics de “Els còmics d’en Jan” que hi havia fins ara penjats, es podran seguir al fil de la categoria pertinent. I qui vulgui seguir concretament el tema de Els còmics en còmic, ara té etiqueta pròpia!
A poc a poc aniré polint tot això (disseny, traducció de textos de navegació, etc), i ja només queda agrair l’ajuda inestimable d’en Jun i en JotGi, assessorant-me en tot moment en aquesta nova aventura.
Ens llegim!
Psí, hi ha protestes que no val la pena fer quan t’acabes de rapar, portes una samarreta dels Caçafantasmes i un jerseiet moderniqui…
Ei! Ja sóc un aturat més, inscrit a l’INEM. L’última feina fent webs em comportava massa problemes de desplaçament i un canvi de funcions va animar-me a buscar nous aires. Últimament també he fet de maquetador, he assistit a algun taller de doblatge i ara em plantejo estudiar alguna cosa de post-producció. Però dibuixar dibuixo, eh? El que passa és que són projectes i propostes que no val massa la pena remarcar fins que no arribin a bon port (si hi arriben). El que sí que va seguint és això. Per la resta, segueixo viatjant…
A casa em connecto a través de Guifi.Net. Lògicament, un recurs que funciona a través d’iniciatives públiques i desinteressades encara presenta moltes limitacions: Res de P2P, res de jocs multijugador, hores sense connexió tot sovint (últimament massa sovint, però sembla que tornem a anar bé), res de POP3 (mails només via web) i a més tenim webs on la nostra connexió via Proxy suposa un problema per gaudir dels seus continguts. Una d’aquestes és, curiosament, la de 3 a la carta. No podem veure els vídeos: Diu que no estan disponibles (mentida, perquè al pis de sota tenen connexió “normal” i bé que hi entren).
Per sort, he trobat un sistema molt bo: Baixar-me els arxius de vídeos en Flash que tenen a la web i veure’ls directament des de l’ordinador. El problema és que cal fer-ho amb un mètode “alternatiu”, gens oficial, però no pas il·legal mentre no es notifiqui el contrari. A més, és un sistema seguint passos senzills amb el navegador, sense cap programa de dubtosa procedència. Ho vaig trobar aquí i aquí, i ho cito:
Como descargar vídeos de 3alacarta en TV3
Posted by Jesus (blog.tvalacarta.info)Con el catálogo tan impresionante que tiene TV3 en su servicio de televisión a la carta, es una pena que no permitan la descarga de los vídeos. Yo me he bajado casi todos los vídeos de la sección HD, y sería muy de agradecer que se permitiera con el resto.
He leído por ahí que puede descargarse usando Orbit Downloader, pero a mí este programa no me ha acabado nunca de gustar porque tiene una forma de operar un tanto extraña. Supongo que con Replay Media Catcher también será posible, pues implementa un montón de protocolos entre los que se encuentra el RTMP que usan TVE y TV3. El problema es que es comercial y algo carillo.
Si te pasa lo mismo que a mí con esos programas y quieres descargarte un vídeo, puedes usar un mecanismo similar al que se emplea para descargar vídeos de TVE. El proceso paso a paso es el siguiente:
- Elige el vídeo que te interesa y accede a su página. En este caso vamos a coger un capítulo de “Los 4 fantásticos”.
http://www.tv3.cat/videos/935469/La-cura
- Teclea la siguiente URL en el navegador sustituyendo el código de tu vídeo en la parte resaltada en rojo:
http://www.tv3.cat/su/tvc/tvcConditionalAccess.jsp?ID=935469&QUALITY=H&FORMAT=FLV&rnd=481353
- Obtendrás un fichero XML con los datos del vídeo, donde puede verse la URL del vídeo con el protocolo RTMP. XBMC aún no soporta este protocolo, pero parece que en próximas versiones lo hará.
- He resaltado con un recuadro la URL del vídeo que he elegido (ojo, sin el interrogante):
rtmp://flv-500-str.tv3.cat/ondemand/g/tvcatalunya/3/0/1230570982703.flv
- Si cambias el protocolo de RTMP a HTTP y eliminas las zonas resaltadas en rojo, puedes transformar la URL en una que puedas descargar fácilmente:
http://flv-500.tv3.cat/g/tvcatalunya/3/0/1230570982703.flv
Para los que tengan curiosidad sobre cómo he obtenido estos datos, hay que emplear herramientas que capturen el tráfico HTTP entre el navegador y el servidor, mientras interactúas con la página.
Yo utilizo una herramienta que se llama HttpWatch, aunque también puedes utilizar un sniffer como Wireshark.
Actualización
Si éste método no te funciona puede que el vídeo no sea FLV, sino WMV. Prueba con esta otra página:
Cómo descargar vídeos antiguos de 3alacarta en TV3
Posted by Jesus (blog.tvalacarta.info)Este post es una actualización de este otro que describir los pasos para descargar un vídeo del servicio 3alacarta de TV3.
A raíz de las dudas que habéis ido trasladando en los comentarios hemos descubierto que hay algunos vídeos, al parecer los más antiguos, que se publican usando un protocolo distinto (MMS).
La forma de descargar estos vídeos es sencilla (más que los otros) usando el navegador Firefox, y el gestor de descargas Flashget. Las capturas son de la versión 1.9.6.1073.
- Ponte en la página del vídeo que quieras descargar, vamos a utilizar para el ejemplo la URL http://www.tv3.cat/videos/215746609/Agnes-Busquets-la-Monica-Terribas-de-Polonia.
- Dale a reproducir el vídeo, y espera a que empiece a salir la imagen.
- Con el botón derecho del ratón sobre el vídeo, elige la opción “Propiedades”
- Copia la URL del vídeo del apartado “Ubicación”.
- En el ejemplo es:
- Si la pones en el navegador directamente empezará a reproducir el vídeo, así que lo mejor es que te vayas al Flashget y la descarges desde ahí. Dale al botón “Nueva” y pon la URL en el primer campo “URL”. Si la has copiado en el portapapeles saldrá automáticamente.
- En el nombre del fichero que aparece en “Renombrar” pon “direccion.txt”, porque lo que vas a descargar es un fichero de texto.
- Una vez descargado, vete a la carpeta “Descargados” del flashget y aparecerá el fichero. Si le das INTRO lo abrirás con el bloc de notas o similar.
- En el ejemplo se ve la URL de descarga del vídeo, que en este caso es:
- Si la añades ahora a Flashget te descargará el vídeo.
La URL es distinta cada vez, así que no valen las que he puesto en el ejemplo. Es una técnica que se emplea para evitar que la gente ponga enlaces directos a tus vídeos sin pasar por tu web.
Espero que esto despeje las dudas
Vinga, espero que hagi estat d’utilitat, que a mi me’n fa molta! 
Des del juny passat que no he fet cap ressenya nova de còmics!
Sóc un ressenyador horrible. En realitat “només” sóc aficionat als còmics, tot i que he de reconèixer que abans vaig tenir l’afició de dibuixar-ne que no pas de llegir-ne! De petit dibuixava tot tipus de gargots i jeroglífics inspirat en els dibuixos de la televisió i a casa de seguida em van adreçar a Peyo, Franquin i Schulz. Ben aviat vaig començar a aficionar-me a fer vinyetes, inventar personatges (la majoria dels quals encara recordo) i tot plegat; amb 9 anys feia el meu propi “mini-còmic” que només deixava llegir a la família i als 14 vaig tenir la meva primera tira còmica mensual, que encara faig (i on vaig estrenar el pseudònim “Júnior” per dibuixar!).
No vaig sentir necessitat d’evolucionar com a lector, sinó com a dibuixant. Vaig estancar-me al que coneixia i durant gairebé 10 anys vaig deixar de seguir el món del còmic (tret dels que ja coneixia i tenia per casa i algun manga ocasional) tot i que en dibuixava a tot arreu on podia (escola de dibuix, revistes d’Institut, d’Universitat, fanzines, cartells per a entitats…); sobretot tires còmiques. Però vaig estar molt aïllat del que es publicava i de les últimes tendències. Per això quan em van proposar ressenyar còmics fa uns anyets, per a un diari comarcal, em va fer molta il·lusió perquè m’obligaria a endinsar-me a un món que com a lector m’era ben desconegut i començava a tenir ganes de veure què s’hi cuinava. I m’impressiona MOLT, el que veig! (Tant nou com “vell”, que no només m’he de posar al dia sinó que he de recuperar moooolts clàssics!) És allò típic de “quant més saps més t’adones del que no saps”.
Això fa que ara estigui moooolt caducat quant a estil personal (estancat a l’univers franco-belga dels 80-90) i encara molt verd per valorar segons què, però intento millorar! I he de confessar que segurament mai no seré “crític” de còmics, sinó “humil ressenyista”; donant la meva opinió de comicaire i lector ocasional. La meva passió per llegir i estudiar els còmics és més aviat conseqüència de l’afició a dibuixar-ne (malgrat que no me’n surti tan bé com voldria).
Per això també he estat tant temps sense escriure. Estava rumiant com reenfocar el tema, com encarrilar la situació i el sentit de seguir endavant considerant-me un veritable profà de tot plegat (és el que sempre diuen de ser “mestre de tot; mestre de res”, i ja estava especialitzat en cinema i literatura, abans de tot això, o sigui que és normal que flaquegi en intentar “ampliar horitzons”). En tot cas, vet aquí un tastet visual del que he començat a treballar:
Ressenyes de còmic “en còmic”! De moment han sortit unes quantes proves pilot a la revista El còmic de la premsa local i comarcal! (Visca! Ara que ja s’ha publicat ja puc demostrar que és una idea original meva; així tinc les de guanyar si algun il·luminat intentés robar-me la idea!) A veure com es desenvolupa la cosa… (Ja en penjaré alguna per aquí, dia o altre!)
Quant a aquest bloc, lamento avisar a qui pugui llegir això que aquí no trobarà la constància d’altres grans blocaires i molt més entesos que jo (ComiCat, per saber-ne més!), però intentaré millorar i anar aprenent fins on pugui. De moment estic revisant el disseny de tot això i preparant noves aportacions, ni que siguin més breus però constants. A veure fins on puc arribar! Dono les gràcies per avançat als curiosos que s’animin a seguir (ni que sigui a distància) el que vagi deixant caure per aquí…
A poc a poc i bona lletra.
Comencem l’any! Un propòsit d’any nou?! Doncs intentar penjar més dibuixos, muntatges, il·lustracions i similars d’això que faig tot sovint, que en parlo poc i segur que seria més interessant que altres reflexions buides que escric tot sovint per aquí… Així que som-hi:
Material promocional d’una obra de teatre original “semiprofessional”. Un bon dia una amiga del poble que m’ha dirigit en un parell d’obres de teatre amateurs va arrencar un projecte amb Pemi Rovirosa, dels Lax’N'Busto; van fer un musical. Ella de seguida va animar-me dient que m’hi guardava un paper i tal i qual, i van acabar fent un càsting amb gent del poble i rodalies. No sóc massa bo pels càstings (a banda que no sóc massa bo “com a actor-cantant-ballarí”), així que vaig quedar últim i amb un paper breu i curtet (a més, era dels “vellets” dels escollits, que la majoria de nanos i nanes eren joves i esbelts, vinguts dels musicals que darrerament s’han fet per la zona, que a nivell amateur no parem!). Hi havia molt bona fusta i jo sobrava, i com que temps no me’n sobra vaig abandonar el projecte al cap d’uns mesos (amb un puntet amarg, cal dir) tot i que em van repescar per fer-ne els logos i rètols.
Resultat? Al final hi he dedicat un munt d’hores més del que preveia (mil i un imprevistos; alguna amenaça de denúncia per les fotos del disc inclosa), fins gairebé el dia abans de l’estrena! Vet-ho aquí:
Rètols diversos (que anaven amb totes mides i tamanys)…
… caràtula del disc (que encara no he tingut acabada entre les mans)…
… anuncis per premsa…
… samarretes promocionals…
… i díptic (exterior i interior) acabat a les 6 de la matinada d’un dia laborable amb l’ajuda inestimable del gran Gerard! (Sí; a la feina vaig anar zombi!)
Tenint en compte les presses i les condicions estic bastant orgullós del resultat… Tot i una pega: No era una feina remunerada, com tot el que he fet fins ara en teatre (que sempre ha estat a nivell amateur)… I no amagaré que més d’un company de dins del sector m’ha ben criticat el fet que no cobrés en un projecte on hi ha professionals pel mig que sí que cobren. D’això en deien “fer una obra semiprofessional”, els qui m’ho van encarregar; així que suposo que a mi m’han “contractat” com a “amateur” (dins l’apartat “semi”, vaja, i no pas “professional”), clar… Ho dic perquè els que han decidit que són “professionals” dedueixo que són els que sí que han cobrat (se suposa que han de ser els músics i alguns tècnics, tot i que també sé de músics que no han cobrat encara que els hi havien promès); ehem, ehem.
Va, no cobro i no passa res, que ja havíem quedat així (i que es tracta de donar-me a conèixer i tal i qual), però m’han promès una còpia del disc i convidar-me a més d’un sopar restringit al repartiment i l’equip tècnic.
(Tot i que pel que sé ja han fet un sopar sense mi i encara no tinc el disc… Ehem.)
Però dia o altre pensaran en aquell que va fer els dibuixos, clar!
Qui se’n podria oblidar? (Ehem.)
Ains…
Bé, potser se n’obliden durant uns dies… (Encara que ja han passat setmanes, d’ençà de l’estrena. Fins i tot mesos. I encara no he sopat ni tinc el disc.)
…
Sí, ho sé; això em passa per treballar gratis i no saber dir que no.
(Merda.) 
(Però dia o altre pensaran en mi, no?)
I sé que de moment no faran més representacions, però quan hi tornin segur que a algú se li encendrà la bombeta i m’arribarà la còpia del CD i el sopar! No?
…
NO?!
Buf… Que no es tracta de guanyar diners o no, sinó de rebre a canvi “almenys” el que em van prometre! (Estic exagerant, que ja sé que és una ximpleria, però com que tot va acabar de cop em sap molt greu no haver tingut ni la còpia de CD ni el sopar, com m’havien promès. En fi…)
…
De debò que vaig entenent perquè l’obra es titula “A prendre pel sac!”
La veritat és que mai no m’hauria imaginat aquesta postal de bones a primeres, però va anar sortint…
“Va, va, fem que el prota de El Pirata Bo surti cagant un Tió pirata. He, he… Serà molt entranyable i familiar! I ara els Reis, que podrien ser la resta de la tripulació de… Un moment, espera! No, que no és una postal per la web de El Pirata Bo, sinó per mi! Llavors que els Reis siguin altres personatges que m’hagin donat feina aquest any… Val, en Xaqui, la Nena (que acaba de tornar a impremta en un altre context) i en Logan. Però, ara què? Si escric un text d’acompanyament caldrà que expliqui una mica d’on vénen els personatges, no? Ais, però això és molt lleig, com molt ‘Santiago Segura’, anant explicant qui és cadascun del pal promoció i tal! No, no, val més que parlin per si sols… Clar! QUE PARLIN! I què dirien? Parlarien de la seva feina en aquesta postal, suposo… Però què hi fan, a la postal, clar? Espera, espera… Hi fan hores extres! Per la crisi, coi!”
Si és que mira que és lògic! Com mola quan són els personatges els que et munten l’escena i no pas tu a ells!
Bon Nadal, bona sort, millors ànims i feliç 2009!
