Comencem l’any! Un propòsit d’any nou?! Doncs intentar penjar més dibuixos, muntatges, il·lustracions i similars d’això que faig tot sovint, que en parlo poc i segur que seria més interessant que altres reflexions buides que escric tot sovint per aquí… Així que som-hi:
Material promocional d’una obra de teatre original “semiprofessional”. Un bon dia una amiga del poble que m’ha dirigit en un parell d’obres de teatre amateurs va arrencar un projecte amb Pemi Rovirosa, dels Lax’N'Busto; van fer un musical. Ella de seguida va animar-me dient que m’hi guardava un paper i tal i qual, i van acabar fent un càsting amb gent del poble i rodalies. No sóc massa bo pels càstings (a banda que no sóc massa bo “com a actor-cantant-ballarí”), així que vaig quedar últim i amb un paper breu i curtet (a més, era dels “vellets” dels escollits, que la majoria de nanos i nanes eren joves i esbelts, vinguts dels musicals que darrerament s’han fet per la zona, que a nivell amateur no parem!). Hi havia molt bona fusta i jo sobrava, i com que temps no me’n sobra vaig abandonar el projecte al cap d’uns mesos (amb un puntet amarg, cal dir) tot i que em van repescar per fer-ne els logos i rètols.
Resultat? Al final hi he dedicat un munt d’hores més del que preveia (mil i un imprevistos; alguna amenaça de denúncia per les fotos del disc inclosa), fins gairebé el dia abans de l’estrena! Vet-ho aquí:
Rètols diversos (que anaven amb totes mides i tamanys)…
… caràtula del disc (que encara no he tingut acabada entre les mans)…
… anuncis per premsa…
… samarretes promocionals…
… i díptic (exterior i interior) acabat a les 6 de la matinada d’un dia laborable amb l’ajuda inestimable del gran Gerard! (Sí; a la feina vaig anar zombi!)
Tenint en compte les presses i les condicions estic bastant orgullós del resultat… Tot i una pega: No era una feina remunerada, com tot el que he fet fins ara en teatre (que sempre ha estat a nivell amateur)… I no amagaré que més d’un company de dins del sector m’ha ben criticat el fet que no cobrés en un projecte on hi ha professionals pel mig que sí que cobren. D’això en deien “fer una obra semiprofessional”, els qui m’ho van encarregar; així que suposo que a mi m’han “contractat” com a “amateur” (dins l’apartat “semi”, vaja, i no pas “professional”), clar… Ho dic perquè els que han decidit que són “professionals” dedueixo que són els que sí que han cobrat (se suposa que han de ser els músics i alguns tècnics, tot i que també sé de músics que no han cobrat encara que els hi havien promès); ehem, ehem.
Va, no cobro i no passa res, que ja havíem quedat així (i que es tracta de donar-me a conèixer i tal i qual), però m’han promès una còpia del disc i convidar-me a més d’un sopar restringit al repartiment i l’equip tècnic.
(Tot i que pel que sé ja han fet un sopar sense mi i encara no tinc el disc… Ehem.)
Però dia o altre pensaran en aquell que va fer els dibuixos, clar!
Qui se’n podria oblidar? (Ehem.)
Ains…
Bé, potser se n’obliden durant uns dies… (Encara que ja han passat setmanes, d’ençà de l’estrena. Fins i tot mesos. I encara no he sopat ni tinc el disc.)
…
Sí, ho sé; això em passa per treballar gratis i no saber dir que no.
(Merda.) 
(Però dia o altre pensaran en mi, no?)
I sé que de moment no faran més representacions, però quan hi tornin segur que a algú se li encendrà la bombeta i m’arribarà la còpia del CD i el sopar! No?
…
NO?!
Buf… Que no es tracta de guanyar diners o no, sinó de rebre a canvi “almenys” el que em van prometre! (Estic exagerant, que ja sé que és una ximpleria, però com que tot va acabar de cop em sap molt greu no haver tingut ni la còpia de CD ni el sopar, com m’havien promès. En fi…)
…
De debò que vaig entenent perquè l’obra es titula “A prendre pel sac!”
(M’han 
Per la meva banda, durant els dies que hi ha hagut problemes he perdut un parell de posts, però suposo que miraré de resumir el que volia explicar-hi el més aviat possible.
