Coses de patges!

Havia de passar! Abans d’acabar l’any encara havia de tornar a posar-me a la pell d’un personatge! En aquesta ocasió he fet de patge reial!

Ara ja feia dos anys que no era patge! I no és tan senzill com sembla, el tema: Hi ha molts tipus de patges! I més o menys anirien per aquest ordre d’importància: El patge reial (el carter, que sol ser un però poden ser tres, un per rei, i té o tenen la tasca de recollir les cartes), els patges personals de cada rei (que van a les seves carrosses amb ells), el patge fumera (el que espia els nens i mai no veuen, que va a la seva bola), el patge auxiliar del patge reial (el que porta les cartes, tot i que si la feina del patge reial la fan tres patges llavors aquest patge auxiliar ja no cal perquè es reparteixen la feina els tres), els patges de carrossa (que no són patges personals però que poden estar a sobre de carrosses diverses i també tenen estaments interns; patges amb carrossa caps i patges amb carrossa rasos), els patges muntats (a cavall o camell), els patges xofers (els qui condueixen les carrosses), els patges motoritzats (els qui van amb vehicles unipersonals de dues o quatre rodes, que n’hi ha) i, finalment, els patges rasos de peu (que, al cap i a la fi, es dediquen a obrir pas perquè passin les carrosses entre la gent, amb l’ajuda de la policia local i les antorxes).

ACTUALITZAT: En pau-b em reclama el Patge Gregori! Val, el Patge Gregori seria l’equivalent al Patge Fumera (“Que té ulls pel davant i pel darrera”), però és que al meu poble no hi arriba, en Gregori!

Vaig començar com a patge ras de la cavalcada de la nit de Reis fa uns deu anys. Tot era alegria, bon rotllo i millor sopar. Amb el temps, vaig ascendir a patge de carrossa (primer ras i al final patge cap). I sempre de Sa Majestat el Rei Ros (tenia un munt d’anècdotes per explicar d’ell a la canalla!).

Però el súmum va arribar fa cinc anys, quan em van demanar de fer de patge reial per l’escola del poble veí. Es tractava d’anar allà a la tarda l’últim dia del trimestre i recollir les cartes de la canalla i fer una mica de xou. Em van posar un patge auxiliar i tot! M’ho vaig passar bomba; les cares de la canalla, la joia i l’emoció que desprenen… Increïble. (Clar, a la cercavila els nens passen bastant de tu si no els dones caramels o no ets un rei. Aquí, en canvi, tothom volia saludar els patges!) Em va agradar tant que vaig tornar a fer-ho dues vegades més, al mateix poble, però com a auxiliar del patge reial (i cada any canviava de patge reial, així que no m’avorria).

I encara més; la culminació de l’experiència va ser fa dos anys! Vaig fer de patge reial tant al poble veí com al meu! (Perquè vaig substituir al tio que ho feia habitualment, que es va posar malalt.) Es tractava del mateix; visitar les escoles el dia del final del trimestre (però al meu poble era al matí, de manera que podia combinar-ho i fer doblet, com a auxiliar a un poble i com a patge reial a l’altre!). Va ser una experiència apassionant i colpidora. A més, a la cavalgada també vaig haver de substituir el patge carter habitual i vaig tenir carrosa pròpia i tot! (Ja havia estat patge de carrossa en cap, però no era en una carrossa important! Aquest cop em va tocar la carrossa de les cartes, que a més imitava una quàdriga romana i podia saltar-ne quan volia per saludar a la canalla i recollir cartes d’última hora i tornar a agafar-me al vehicle sempre que podia!)

…

Ais. Recomano a tothom qui en tingui l’oportunitat de fer-se patge! És només un cop l’any i ajuda a carregar les piles d’il·lusió! Ai-las, però els meus nous horaris laborals van impedir-me repetir l’experiència els dos anys següents (això i el fet que és molt fàcil trobar nous i millors patges i quedar reemplaçat a la mínima que no hi pots assistir).

Ah, però… Amb el bon record de l’experiència de fa dos anys, ja pensava que no ho tornaria fer més fins que aquest any em van tornar a trucar per visitar les escoles del meu poble. Per desgràcia, amb la nova feina no m’anava bé i vaig haver de declinar… Però una nova sorpresa: Em va trucar l’Arnau, amb qui he fet teatre, dient-me que li havien dit de visitar l’escola del poble del costat i li faltava un patge de reforç! I amb l’horari d’aquesta segona opció (a les tardes) sí que m’ho podia combinar! Així que al final he fet de patge un cop més! M’hauria agradat anar a tots dos pobles, però no he donat per més.

No sé si l’any que ve podré tornar-ho a fer (em queda el cuquet de fer-ho un cop més al meu poble, si és possible), tot i que a la cercavila ho veig més fumut (els horaris de feina no m’han estat massa propicis, amb la cercavila, últimament).

Però bé, actualitzem marcadors! Un bon any pel fa a personatges interpretats:

El gat Macavity al maig-juny / l’Eddie Lyons al juny-juliol / en Pere Màrtir al setembre-octubre / el soldat ras de Serrallonga (que encara no he cobrat, per cert, mentre altres companys sí) a l’octubre-novembe / “The Freak” al novembre / i l’auxiliar del patge reial al desembre

I això sense tenir en compte el fotimer de personatges que he fet per ràdio a la mínima oportunitat que m’han donat!

L’any que ve (sobretot per la nova feina) segur que serà més reposat. Però que me quiten lo bailao, apa!

Ja sabeu, a repartir il·lusió i alegria!

BON NADAL!