Dia Mundial de la Ràdio

Un dels meus somnis sempre ha estat treballar a la ràdio. M’agrada treballar en equip, l’espontaneïtat del directe, les possibilitats del mitjà i la força dels jocs de veus. Malauradament no m’hi he dedicat tant com voldria, i malgrat uns motivadíssims inicis als 13 anys i un munt d’incursions en mitjans públics i privats, sempre ha estat una feina puntual i de substitucions més que no pas una professió. Tot i això, l’estiu passat vaig tenir el plaer d’encapçalar un programa de ràdio d’estiu amb una gran colla i moltíssimes anècdotes que aleshores no podia aturar-me a dibuixar. Avui m’adonava que aquest estiu vinent no tindré la disponibilitat de l’any passat (en cas que sortís la remota avinentesa de tornar a fer ràdio, vull dir), i m’ha sortit com una enyorança que he plasmat en el dibuix del record d’una anècdota (clic a sobre per ampliar):

Pere Unchained

I quin millor dia que el Dia de la Ràdio (que segons aquest enllaç és demà) per rememorar una anècdota tan poc radiofònica?

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari