La ràdio m’encanta. És, de lluny, el meu mitjà preferit (des que als 13 anys em vaig ficar en un estudi he intentat sortir-ne el mínim). Per la ràdio vaig estudiar Periodisme (i amb el somni de fer un programa d’humor i cinema, val a dir). I ahir vaig fer una cosa que he fet poc sovint: assistir a un programa de ràdio com a públic, sense tenir cap relació amb els qui ho presenten o amb el seu contingut.
La visita ha estat a La Competència, a RAC 1, i valia la pena invertir un parell d’hores lliures visitant per primer cop l’emissora del Grup Godó i veure com es cou un dels meus programes favorits. I és que La Competència és un d’aquells programes que no només m’agrada sentir, sinó que m’agradaria fer. Té el to que he intentat aconseguir en alguna experiència puntual en emissores públiques (els personatges inventats, el caos tipus “Cabina dels germans Marx”, l’humor absurd i esbojarrat…), i se’n surten molt bé. Recomano l’aventura a qui en tingui curiositat. A qui no ho conegui, aquí trobarà una ressenya on descriuen el programa més detalladament. I a qui conegui el programa, només dir que ens vam endur el lot de tomàquet Orlando a casa! (I a la tarda anàvem a la platja, o sigui que vam anar passejant les llaunes per la ciutat durant unes quantes hores…)
Per cert, mentre l’enllaç duri, és possible sentir el programa en qüestió aquí.
OH!!! BRAVO
Ahir el vaig escoltar i pensava “mira, els de Centelles s’han emportat el pot, potser els conec” Podieu haver dedicat unes paraules, un ‘no sé de què em parles’ com a gag privat.
Això sí, gairebé sóc més fan de La 2ª Hora que de La Competència, però és qüestió de gustos… suposo
Bé, m’alegro que La Segona Hora tingui audiència fanàtica, també! És que quan els sento em dóna la sensació que entrelínies estan una mica rebotats com si haguéssin perdut audiència. (Manies meves, eh? Em sembla captar indirectes que segurament no hi són!) I a mi també em sembla un bon programa, que normalment l’escolto a la cuina mentre faig el dinar! Però no és pas el que a mi “m’agradaria fer”.
Ei!
osti, també és el meu programa preferit! El tinc al podcast…
M’encanta l’humor absurd i passat de voltes, i els personatges estan ben trobats… Sabies que un dels guionistes és en Guillem Dolç, que també fa còmics?
http://www.dolmeneditorial.com/soy-anecdota/
El vaig saludar (i felicitar) al saló d’enguany…
Salut!
Quim
Ostres, no en tenia ni idea, Quim! A veure, vaig assistir en directe al programa, i encara no m’he quedat amb quin col·laborador era qui, a banda dels presentadors… Suposo que en Guillem era el més alt, amb cabell llarguet i perilla (que sí que feia pintar d’il·lustrador)… Pot ser?
Hola!
Doncs sí, és primet, cabell moreno, una mica de patilles, … I poca cosa te’n sabria dir més… Sóc així de bon fisonomista! Segurament el veiés ara pel carrer, i no el reconeixeria! ^_^U
Exacte! És el que feia pinta de dibuixar còmics.
Gràcies per l’apunt!
Jo penso que sí que estan rebotats. Van néixer com a SEGONA HORA de Minoria. Després van desenvolupar un format independent i personal i quan va acabar Minoria, enlloc de donar-los pes i deixar-los fer alguna cosa gran, van seguint sent LA SEGONA HORA.
A mi em sembla que a RAC1 els tenen una mica abandonats. Potser per això m’agraden més. Sempre a favor de les causes perdudes. O millor dit, de les segones causes