Els esbossos de Kadingir (VI)

democardona.gifAvui parlem de fotos! Resulta que en Jun i la Cè van proposar-me complementar-los el recull de fotos que els va pagar l’editorial en un estudi fotogràfic (on van fer-los la que surt publicada al llibre). Així que un dia vam anar tots tres al Castell Sata (Cardona), i vaig dedicar-me a retratar-los per totes bandes! (Teòricament els ho havia de fer el fotògraf “professional” de l’estudi, però sembla que no tenia temps, que ell viu d’això de les fotos i tenia altra feina a fer.) De la jornada en va sortir un bonic recull fotogràfic que els vaig cedir per tal que els servís de promoció. (En teoria les han ben dosificat i les “millors fotos”, o les més divertides, les tenen resguardades per cedir-les als mitjans més grossos que en demanin. Així que no penjaré per aquí les més “remarcables”… Almenys fins que no m’assegurin que finalment no s’utilitzaran!)

Tot això ens ho vam fer entre nosaltres tres i teníem clar que les fotos que sortissin publicades, a menys que algú les comprés, havien d’anar signades per l’autor (així almenys també em faria una mica de promoció, a canvi). I per fi han començat a sortir a la llum! Quina il·lusió m’ha fet veure-les al Capgròs digital i, sobretot, a El Mundo! I és aquest diari imprès que he ensenyat orgullós al cap de fotografia del setmanari on treballo: “Mira, mira, he publicat una foto a un diari estatal i tu no!” A la qual cosa ell em respon: “Però si la foto surt signada com a Roca Editorial! Te l’han comprada els d’aquesta editorial, doncs?” “Uh…”

O sigui que l’editorial ha fet passar una foto meva per seva, signant-la ells! On és l’SGAE quan fa falta?! (Que és cosa de l’editorial o del diari; en Jun i la Cè ja els havien posat els punts sobre les “i”, però es veu que n’han passat!) Però és que això és mooolt lleig, segons el cap de fotografia del meu setmanari: “Tots als tribunals!”, ha dit ell. (I ha afegit: “Tu tio ets un cabró! Et curres més aquestes fotos de gratis que les de la feina!”) El mínim que haurien d’haver fet, diu, era signar-la amb el meu nom, ja que ara no em serveix de promoció ni de res! A més, la foto no l’he cedida en cap moment a l’editorial, sinó al Duet de Kadingir! L’experiència demostra, un cop més, que el món dels amateurs és una constant lluita contra peixos grossos abusananos, que s’arrepengen tant com poden! És fastigós!

Per sort, la Cè i en Jun estaran al peu del canó a fúmer la pressió que calgui. A les barricades! I gràcies per tot! Per la confiança, les oportunitats i el suport! No em cansaré de dir-ho!

🙂

Coi, que si no hi poden posar el meu nom per lleig i vulgar, que hi posin “Kadingir”, que al cap i a la fi l’encertaran més que posant el nom d’una empresa establerta legalment amb qui no tinc cap tracte! A banda que és a en Jun i a la Cè a qui he cedit les fotos i els únics que les poden signar per defecte. El més trist és que no és el primer cop que algú altre signa una foto o il·lustració meva. Ni l’últim, em temo! I no serà per falta de pseudònims!

😉

Morirem dempeus al camp de batalla! Ais.

I sense canviar massa de tema (sobre empreses que no volen saber res de la feina dels principiants i tal), toca penjar els esbossos de Kadingir d’aquesta setmana (ja s’acaben, que passem al 50% del total d’esbossos que vaig seleccionar!):

06_tapsinfntil.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Sobren explicacions. És l’horrible dibuix que suposadament havia d’omplir el tapís de la portada plantejada al post anterior. (Dic horrible per com el vaig deixar!) Com es veu, tenia aire com de còmic belga. Tot i que no va desagradar a ningú, es va optar per esperar quin enfoc li voldria donar l’editorial que comprés el llibre; si més infantil o més adult, per definir millor l’estil dels dibuixos. (Per això mateix el dibuix no va passar de dos esbossos ràpids i una prova de color.) M’encanta la cara de simpàtica que li va quedar a l’Ullah! (Sembla que estigui a punt de dir-ne alguna de les seves!)

, , ,

0 Responses to Els esbossos de Kadingir (VI)