Els esbossos de Kadingir (XII)

07_prtdalimit.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

I punt i final. Aquest últim paquet no conté els millors esbossos, però sí els finals. M’explico: Un cop vam decidir que una idea potable de portada seria contraposar el Castell Sata amb Cal Sata, vaig anar completant esbossos, muntatges i una prova de color que mai va acabar-se. I és que quan arrencava la fase de la prova de color inicial, va ser quan em van dir que l’editorial no només no tenia interès a contractar algú nou pel tema de les il·lustracions, sinó que no estava ni disposada a veure els esbossos que havíem fet durant mesos. Així que vam abortar del tot la producció. I aquí va acabar, del pal coitus interruptus. Malgrat això, vaig maquetar la proposta final de portada que hi ha aquí, que va servir de coberta per una edició limitada que van autoeditar-se en Jun i la Cè per a un nombre reduït d’amistats. (Si no m’equivoco, era la tercera autoedició que feien del seu text, prèvia a la publicació oficial; i encara van fer-ne una autoedició més, utilitzant de portada els primers esbossos “oficials” de l’editorial.) Són els esbossos que em porten records més durs, però també van lligats a l’alegria que vaig rebre per Sant Jordi d’enguany, que la Cè em va regalar dues còpies de l’edició limitada amb la portada “abortada”.

🙂

Oh, i una sorpresa! Properament… Els esbossos de Kadingir – El Senyor de Zapp!

,

0 Responses to Els esbossos de Kadingir (XII)