Qui vigila els Vigilants?!
Es considera que és als còmics de superherois el que A la recerca del temps perdut és a la literatura o el que Ciutadà Kane és al cinema. És Watchmen (1986-87), el multipremiat còmic d’Alan Moore i David Gibbons que aviat farà el salt al cinema (un salt considerat inviable al llarg de molts anys), i que Planeta i Columna ens han fet arribar en català en una aposta sense precedents. Aquest còmic recull la sèrie limitada que va fer l’editorial DC, amb textos complementaris sobre el procés de creació signats pels dos autors britànics. És una obra una mica complexa, feixuga per a no-iniciats, i que va redefinir el gènere per sempre. A Watchmen (“Vigilants”), sentiments i passions s’imposen a la lluita contra el crim, i la mortalitat d’uns personatges mancats de superpoders reals (tret d’un) es fa més palesa que mai. No són simples maldecaps quotidians a l’estil “Marvel”, sinó veritables persones trastornades, traumatitzades pel seu passat, amb una psicologia complexa i profunda. Tot amanit amb els tics metalingüístics ja tan característics de Moore i un argument ampliat amb annexos a cada capítol. Un clàssic imprescindible.
Moore, A.; Gibbons, D.; Higgins, J. Watchmen (edició Absolute en català). Planeta, 2008. 464 pàg. 35E | Color
El que no entenc és què fan amb aquest format de llibre al que ara li ha agafat mania Planeta Agostini. S’entén de Popeye per què hi ha 6 tires per pàgines, però per què amb fet això amb Watchmen o la Crisi de les Terres Infinites? Si haguessin tret una edició normal me l’hagués comprada pel simple plaer de tenir un llibre de la DC en català (probablement el primer mai editat), però aquesta edició on la posaria? L’espai de casa és limitat.
“No són simples maldecaps quotidians a l’estil “Marvel””
Precisament la línia editorial de la DC sempre m’ha semblat que apostava per uns personatges terriblement més llisos que la Marvel. Molts cops es pot fer l’experiment d’imaginar-se que una conversa entre superherois l’està dient un sol personatge per trobar-se que la informació no es veu afectada i observar que hi ha un sol discurs s’està repartint entre els diferents personatges.