Tag Archives | APS

A prendre pel sac!

Comencem l’any! Un propòsit d’any nou?! Doncs intentar penjar més dibuixos, muntatges, il·lustracions i similars d’això que faig tot sovint, que en parlo poc i segur que seria més interessant que altres reflexions buides que escric tot sovint per aquí… Així que som-hi:

Material promocional d’una obra de teatre original “semiprofessional”. Un bon dia una amiga del poble que m’ha dirigit en un parell d’obres de teatre amateurs va arrencar un projecte amb Pemi Rovirosa, dels Lax’N’Busto; van fer un musical. Ella de seguida va animar-me dient que m’hi guardava un paper i tal i qual, i van acabar fent un càsting amb gent del poble i rodalies. No sóc massa bo pels càstings (a banda que no sóc massa bo “com a actor-cantant-ballarí”), així que vaig quedar últim i amb un paper breu i curtet (a més, era dels “vellets” dels escollits, que la majoria de nanos i nanes eren joves i esbelts, vinguts dels musicals que darrerament s’han fet per la zona, que a nivell amateur no parem!). Hi havia molt bona fusta i jo sobrava, i com que temps no me’n sobra vaig abandonar el projecte al cap d’uns mesos (amb un puntet amarg, cal dir) tot i que em van repescar per fer-ne els logos i rètols.

Resultat? Al final hi he dedicat un munt d’hores més del que preveia (mil i un imprevistos; alguna amenaça de denúncia per les fotos del disc inclosa), fins gairebé el dia abans de l’estrena! Vet-ho aquí:

Rètols diversos (que anaven amb totes mides i tamanys)…

caràtula del disc (que encara no he tingut acabada entre les mans)…

anuncis per premsa

samarretes promocionals

… i díptic (exterior i interior) acabat a les 6 de la matinada d’un dia laborable amb l’ajuda inestimable del gran Gerard! (Sí; a la feina vaig anar zombi!)

Tenint en compte les presses i les condicions estic bastant orgullós del resultat… Tot i una pega: No era una feina remunerada, com tot el que he fet fins ara en teatre (que sempre ha estat a nivell amateur)… I no amagaré que més d’un company de dins del sector m’ha ben criticat el fet que no cobrés en un projecte on hi ha professionals pel mig que sí que cobren. D’això en deien “fer una obra semiprofessional”, els qui m’ho van encarregar; així que suposo que a mi m’han “contractat” com a “amateur” (dins l’apartat “semi”, vaja, i no pas “professional”), clar… Ho dic perquè els que han decidit que són “professionals” dedueixo que són els que sí que han cobrat (se suposa que han de ser els músics i alguns tècnics, tot i que també sé de músics que no han cobrat encara que els hi havien promès); ehem, ehem.

Va, no cobro i no passa res, que ja havíem quedat així (i que es tracta de donar-me a conèixer i tal i qual), però m’han promès una còpia del disc i convidar-me a més d’un sopar restringit al repartiment i l’equip tècnic.

(Tot i que pel que sé ja han fet un sopar sense mi i encara no tinc el disc… Ehem.)

Però dia o altre pensaran en aquell que va fer els dibuixos, clar!

Qui se’n podria oblidar? (Ehem.)

Ains…

Bé, potser se n’obliden durant uns dies… (Encara que ja han passat setmanes, d’ençà de l’estrena. Fins i tot mesos. I encara no he sopat ni tinc el disc.)

Sí, ho sé; això em passa per treballar gratis i no saber dir que no.

(Merda.)
🙁

(Però dia o altre pensaran en mi, no?)

I sé que de moment no faran més representacions, però quan hi tornin segur que a algú se li encendrà la bombeta i m’arribarà la còpia del CD i el sopar! No?

NO?!

Buf… Que no es tracta de guanyar diners o no, sinó de rebre a canvi “almenys” el que em van prometre! (Estic exagerant, que ja sé que és una ximpleria, però com que tot va acabar de cop em sap molt greu no haver tingut ni la còpia de CD ni el sopar, com m’havien promès. En fi…)

De debò que vaig entenent perquè l’obra es titula “A prendre pel sac!

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 4 ]

Tempus fugit…

El temps passa i s’escola. Amb dolçor i dolor, indistintament, però sense pausa. Quines ganes de tocar el dos, de cop i volta! Va, i ho faré demà. Per què?

Podria parlar de la nova feina i com m’ajuden donant-me dies de vacances que per contracte no em tocarien; podria parlar dels nous projectes teatrals on faré algun paperet entre gent molt jove (APS);  podria parlar d’alguns companys que m’estan fent ballar la viu-viu amb els seus canvis d’humor; podria parlar de la captivació que sento per l’imaginari entorn Into The Wild; podria parlar del meu amic que volta perdut pel continent americà…

Però en definitiva el motiu és perquè em venia molt de gust fer una petita escapada! Què coi…!

Però per això em ve de gust estirar la butxaca i fer un autèntic cop de cap (un caprici, vaja) per “sincera amistat”. Ehem. M’uniré a l’expedició del meu amic durant 7 dies, 7 hores i 7 minuts, per reviure els “vells temps” d’institut, on la vida era més simple i plena d’humor a cada racó. Serà una bonica desconnexió amb motxilla i botes de caminar: Una escapada de desassossec sota l’excusa de “sacrifici per anar a fer companyia a un amic”, nyeh!
I quin sacrifici…! Vegeu-lo, vegeu-lo:

Amexico.gif

No queda altre remei… Me n’hi vaig!
😉

Nervis com quan anava de colònies, augmentant. Estat d’ànim, correcte. Llibres per llegir, a la motxilla. Entorn qüotidià, a punt de ser sorprès. Desconnexió immediata, expectant. Decepcions amistoses, enrera. Trencament de rutina, adeqüat. Recàrrega de bateria, a punt d’iniciar-se. Retrobament amb aquell barbamec rabïut amb qui porto gairebé 12 anys d’amistat ferma i tortuosa, imminent.

3, 2, 1…

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 9 ]