Sempre. Sempre m’ha apassionat La Història Interminable. Lectura obligatòria!
(Proves amb el Clip Studio i la Cintiq.)
Tag Archives | Cintiq
Mans
Segueixo de baixa per dit trencat, però dijous em donen l’alta i divendres m’arribo al Festival de Sitges.
Comparteixo algun dibuix fet amb la Cintiq abans de perdre el dit:
Tornada de vacances
Potser un dels terrors més grans en tornar de vacances no és pas retrobar la gent a qui tens mania o les situacions monòtones que has esquivat durant uns dies… Sinó una altra cosa:
Procés d’una vinyeta
Sovint tenim munts de projectes perduts als llimbs. Vet aquí un de molt interessant que em va ploure com una dutxa refrescant i vigoritzant. Guió extern, una proposta compromesa, possibilitat de reinventar estil amb un bon guiatge… però tot ha quedat frenat per l’habitual falta de finançament. Un exemple més del que troben molts dibuixants avui dia, però jo estic ben orgullós de les pàgines que van sortir. A tall d’exemple, el procés de construcció d’una vinyeta:
Ei, i que encara podria tornar sobre la taula, aquest tema! Però de moment queda aparcat i n’han quedat mitja dotzena de pàgines ben maques.
Monstrets nascuts amb la Cintiq…
Crec que això ho vaig dibuixar l’endemà d’haver passat per l’expo de Pixar que hi havia al Caixafòrum…
Jugant amb la Cintiq i tal
Estic provant la Cintiq i el Clip Studio Paint. He començat amb algunes lliçons bàsiques i seguint el manual m’ha sortit això… Realment es nota que el programa es deia Manga Studio!
Dia Mundial de la Ràdio
Un dels meus somnis sempre ha estat treballar a la ràdio. M’agrada treballar en equip, l’espontaneïtat del directe, les possibilitats del mitjà i la força dels jocs de veus. Malauradament no m’hi he dedicat tant com voldria, i malgrat uns motivadíssims inicis als 13 anys i un munt d’incursions en mitjans públics i privats, sempre ha estat una feina puntual i de substitucions més que no pas una professió. Tot i això, l’estiu passat vaig tenir el plaer d’encapçalar un programa de ràdio d’estiu amb una gran colla i moltíssimes anècdotes que aleshores no podia aturar-me a dibuixar. Avui m’adonava que aquest estiu vinent no tindré la disponibilitat de l’any passat (en cas que sortís la remota avinentesa de tornar a fer ràdio, vull dir), i m’ha sortit com una enyorança que he plasmat en el dibuix del record d’una anècdota (clic a sobre per ampliar):
I quin millor dia que el Dia de la Ràdio (que segons aquest enllaç és demà) per rememorar una anècdota tan poc radiofònica?
