Buf… Diada de Catalunya! No sé què dir… Doncs aprofito per rescatar un tema endarrerit, de ja fa 12 dies, per la Festa Major de Centelles! Em refereixo a les tres funcions del musical Germans de sang! I va sortir prou bé, la veritat (sobretot tenint en compte les premonicions que teníem!). Quina gran família vam ser, malgrat les tensions, els nervis i els rencors d’última hora. Hem fet un sopar i tot de comiat. (Un comiat sobretot per a mi, que costarà que em torni a embarcar a alguna obra que no sigui la que preparem per l’any vinent amb el grup del poble. Ara a reposar una mica d’escenari!)
I aquest cop tenim vídeos i fotos d’aquest drama sobre dos amics que creixen en mons diferents, sense saber que són germans. Que gran és poder ser petit, i créixer a cada nova funció! Que grans són els moments en que tenim 7 anys! Ens ho passàvem teta! D’aquesta obra enyoraré sobretot l’Arnau, la compenetració que hem desenvolupat i la seva gran dedicació per tal que tot sortís bé; ja hem compartit escenari a tres obres diferents! A La botiga dels horrors jo era el florista i ell movia la planta que al final havíem de matar, a Entre Gats ell era el gat protagonista i jo el gat dolent amb qui s’esbatussava i ara a Germans de sang ell ha estat el noi pobre, Mickey, i jo el noi ric, l’Eddie. Ara l’Arnau és a punt d’estrenar una obra grossa, que espero que li funcioni molt bé i el tinguem ben aviat al món professional! En tot cas, ja és millor actor que molts dels que surten a televisió avui dia, això sens dubte!
Precedents: Queda recordar que també vam fer l’obra a Vic fa un anyet, assajant durament, on jo substituia un dels actors de quan la van fer als Hostalets de Balenyà, ja amb el personatge de l’Eddie Lyons.
I ara, una postaleta de record (clica-hi a sobre per veure-la millor):
Que quedi pel record! Llagrimenta d’enyorança inclosa.
🙂
És avui! El 
En Jun fa 
I, a banda de tot això, a mi sempre m’ha semblat una obra massa llarga i poc interessant. Però és només la meva opinió! I ho opino de l’obra, tant de l’anglesa original com de l’espanyola de Madrid, com de la nostra. És una obra que mai m’ha agradat massa. Però som un grup i m’encanta participar-hi (he ajudat en molts apartats, en aquesta obra, des de les mescles de so al disseny de tríptic i cartells!). Hi dono tot el meu suport, de la mateixa manera que gent del grup va donar suport a idees meves per obres anteriors. I la veritat és que aquesta queda tan bé com la dels professionals!
