Tag Archives | Excursions

Recors de caminades passades…

Treballar 8 hores a 1 hora de casa = 11 hores fora de casa (feina + dinar + desplaçament d’anada i tornada)

Però veient com està el pati amb tanta crisi procuro no queixar-me i vaig acumulant forces per quan tingui temps a dedicar a activitats més creatives. (Queda clar que les 13 hores restants del dia les guardo per fer algun encàrrec extra, col·laborar en ràdio, curts o teatre, dormir i passar vida en família.) Per tant, em vaig fent a la idea que el blog va morint lentament a causa de la falta de temps. Si la cosa s’allarga més hauria de rumiar-me fermament tancar-lo! Però de moment…

Avui repasso els sis cartells d’una caminada local que he fet els últims sis anys. M’agrada força com ha evolucionat l’estil i com ha anat sortint una estètica pròpia. Però reconec que ja seria hora de modificar el disseny de la maqueta:

6anysdecaminades

He fet rètols esporàdics per a altres caminades d’altres pobles, però aquesta ha estat la més constant i continuïsta: La vaig heretar el 2004 i em van donar com a directrius que reaprofités els dos personatges (que s’havien creat en cartells anteriors) i hi sortís una fona en un racó o altre.

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Ai, els Alps! I Turí!

Vinga, més punts de llibre! (Entre assaig, ràdio i còmic mai no fa mal alguna actualització!) L’última visita a Itàlia no hauria estat el mateix sense tres dies als Alps francesos. L’aire net d’allí, els espais oberts i la pluja dels vespres va ben desvetllar-nos i ajudar-nos a suportar la calor… Bardonecchia…  La Vall Estreta, l’Àguila Roja, el Llac Verd, el campament d’escoltes en biquini… Molt bonic tot!

Però, ai-las, La calor que havíem trobat a Venècia la vam retrobar (i augmentada) a Turí! (La ciutat cada cop més familiar que ja ens va acollir l’any passat!)

Ai, Turí! El Sant Sudarí suant tinta (de la calor, que no el vam ni visitar); el magnífic parc de Valentino (amb un Jardí Botànic esplendorós); la terrible església de la Consolata; la Mole; la bibliòfila Via Po; la dominant església de Superga; els enormes carrers comercials… M’ha agradat tornar-hi… Però l’any que ve espero anar-hi a l’hivern! Visca Turí, que pensava que era massa calurosa fins que el retorn a Barcelona va mostrar-me quina de les dues ciutats era capaç d’estabornir de debò com un cop de puny d’aire bullent!

I ara cada dia a la ciutat comtal a treballar… Quina calor fot, aquí!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]