Tag Archives | Harrison Ford

A dos dies… del nou Indy!

L’Indy 4 ja és aquí. Res d’Atlàntides, sinó Calaveres de Cristall… Ai, ai…

I jo sense temps per comentar sensacions! Vaig de cul amb la UOC i publicar posts se’m fa molt costa amunt!

En tot cas, he anat al passi de premsa…

Ei! Només un parell de coses: ÉS l’INDY però amb un sabor estrany. No només pel canvi d’època, que també, sinó pel rerafons. Jo sóc més amant del Graal o l’Arca que de les calaveres de cristall i el que en deriva (ja veureu, ja!). Deixa una mica fora de joc, tot plegat, perquè la mitologia teològica donava per molt més, penso. Però també hi ha massa tema digital (formiguetes digitals i xorrades similars que canten molt, dignes de LA MÒMIA però no pas de l’Indy) i alguna escena un pèl avorridota…. Grans moments i alguns diàlegs genials, tot i que fluixot quant a argument. Més vell i nostàlgic, però amb el punt d’ironia en acció a cops de fuet.
Ha tornat per dir-nos adéu, resoldre alguns cables penjats i fer-nos somiar de nou en una època on totes les pel·lis, per més ximpletes que fossin, esdevenien “clàssics instantanis”.
:-)

Lloable, però veient com ho han fet de debò que no calia.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 8 ]

Potra: Reedicions avortades

He d’entregar la setmana vinent uns treballs de la UOC i vaig de cul. A principis de mes hauria pogut avançar feina però em va tocar fer un intensiu de Potra.

🙂

No em va agradar massa com em va quedar la part del Potra V (ja a la venda), però vaig quedar prou satisfet amb els petits canvis i retocs que vam fer a les reedicions de tots els quatre Potra anteriors. La feina més dura va ser aconseguir distribuir el temps de dues setmanes entre les reedicions i l’últim número; i vaig acabar dedicant més hores a les reedicions, que tenien moltes xorradetes a solventar.

Ara ha començat el Saló (ahir, i amb exposicions molt recomanables, per cert!) i em toca acabar els treballs de la UOC, per la qual cosa podré gaudir poc de l’ambient comicaire (només hi seré un dia sencer; dissabte).

🙁

Per tant, imagina la meva frustració quan he descobert que els còmics que hem reimprès… s’han fet a partir dels arxius de la versió VELLA! SENSE els canvis ni els retocs que vam fer de cara a la reedició i pels quals vaig empenyorar la meva estada al Saló! O sigui; em quedo sense tenir la feina de dues setmanes publicada i sense poder estar al Saló per culpa de la mateixa feina que no ha estat publicada! Una emprenyada impressionant, vaja.

En Jun diu que investigarà, i afirma que ell va dur els arxius correctes i que ha de ser la gent de la copisteria qui l’ha cagada. M’imagino que sí, perquè ell va anar duent els arxius en comptagotes, a mesura que tancàvem cada reedició, i podria haver-se equivocat en un, però no EN TOTS ELS ARXIUS! Per tant i partint de la premissa d’en Jun, “nos huele” que algun llest de la copisteria va confondre els arxius nous amb els vells que tenien als seus disc durs i no va mirar pinyes! Patètic, la veritat. Val, culpa nostra de no haver revisat el material en anar-lo a recollir, també! Per no és excusa si la cagada inicial ve d’ells i nosaltres havíem entregat a temps tot el que tocava. Per tant, si és tal i com ha dit en Jun, cal tenir galtes per no mirar pinyes com ho fan a aquesta copisteria de Can Dragó!

I ara a veure què! Compensacions? Cagum la pell del llop!

Bof.

Apa, ja m’he desfogat. I tot i que segueixo de mala lluna pel tema dels nous Potra, res impedirà que gaudeixi del pòster que vaig aconseguir ahir quan vaig escapar-me unes horetes al Saló per descobrir la magnitud de la tragèdia:

Ais, que ja arriba! El 22 de maig! Nervis, nervis!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 13 ]

Pell de gallina i poc temps per digerir

Avui he vist el vídeo d’en Harrison Ford. (El de l’entrevista que no li vaig fer i li va acabar fent algú altre.) Molt guapo.

Tenia un munt de reflexions a fer, però només dir que m’alegro d’haver vist finalment el resultat de les hores (tampoc tantes) que vaig perdre allí. I no tinc temps per escriure res més. La UOC i la feina me l’absorbeixen. Maleeixo el dia que vaig pensar que podria fer 5 assignatures “tranquil·lament”…!

Em sento com quan anava a la UAB: Em foten llegir un munt de textos sense poder-los digerir per fer treballs ràpids mentre Flaubert, Balzac i Stendhal es floreixen a la prestatgeria de “llibres pendents”!

Si continuo, faré només 4 assignatures. I si m’apreten, menys!

icona gestual

PC: En Quim m’ha regalat (de part de la Warner) una samarreta de la pel·li d’en Harrison Ford. Iupi!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Finalment tindrem en Mr. Ford! (O no.)

M’acaba de trucar en Quim, que em va encarregar la fallida entrevista a en Harrison Ford (veure posts anteriors).

Es veu que els de Warner han trucat avui a les 8 del matí per disculpar-se sobre el fet que jo ahir quedés més penjat que un xoriço i per avisar-lo que segurament hi hauria lloc avui per fer l’entrevista. Que si jo encara corria per allà, que hi anés.

Ell no s’ha volgut arriscar i els ha dit que no baixaria ningú a Barcelona si no era segur. (Perquè, lògicament, jo JA NO corria per allà; si ahir, en marxar, algú m’hagués insinuat la possibilitat ja hauria fet nit a ciutat!)

L’acaben de trucar dient-li que té entrevista “segur” d’aquí a mitja hora. Jo no hi podré anar, però ja trobaran algú altre que hi vagi…

Vaja, que la meva actuació pacient d’ahir ha estat decisiva perquè ALGÚ ALTRE pugui parlar amb en Harrison Ford i fer l’entrevista. (Serà el “Good Morning” que li vaig dir ahir?)

😉

Frustració, però alegria per en Quim i els seus projectes. Això és tenir nivell!

(Ah, i es veu que finalment tindré samarreta gratis de la pel·li!)

icona gestual

Mostrar l'entrada · Comments are closed

L'Indiana Jones m'ha dit 'Good Morning'!

Sí, NOMÉS m’ha dit “Good morning!”.
Demà el veurem a tots els mitjans estatals. Avui l’entrevistàven els estrangers. Jo hi era; teòricament hi anava de back-up (em deien així) per si algun mitjà fallava. Els de Warner Bros em van dir que MAI hi ha hagut una sola convocatòria d’entrevistes a mitjans estrangers on no fallessin, com a mínim, dos mitjans. I estan molt contents; la d’avui ha estat la primera vegada (juren i perjuren) que no els falla ni un sol mitjà. Jo també me n’alegro molt. Per ells, clar.

M’ho hauria d’imaginar: M’he llevat tard, el tren duia 40 minuts de retard i he hagut d’empipar a la família perquè algú m’acostés a l’estació de Granollers… Els senyals evidenciàven que NO CALIA ANAR-HI! Però jo n’he passat. I ho he pagat. (No només amb els bitllets de tren, metro, autobús i el dinar, vull dir.)

Hora de fer balanç, doncs.

PRO
He vist com funciona aquest acte tan elitista de les entrevistes “privades” concedides a mitjans per les grans estrelles que van de promoció. (Si és que aquest acte és digne de ser considerat interessant.)

CONTRA
He estat des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda a l’Hotel Arts esperant si hi havia alguna oportunitat per fer l’entrevista…

PRO
He tingut una pausa per dinar de dos quarts de dues a dos de tres.

CONTRA
Mitjans més importants han arribat tard i els han donat hora tranquil·lament (“¡Y tómate un cafelito, tranquila!). (Si la “dona que se tomaba un cafelito” no hagués arribat a temps jo hauria tingut, com a mínim, una entrevista! Per arribar tard no vinguis, coi! Així se t’ennuegui el cafè.) A banda que hi havia gent improvisant les preguntes abans d’entrar; jo duia el qüestionari per a TOTS TRES membres del film preparant i paït des de divendres. N’hi havia una que només comptava a entrevistar el director i quasi se li enfonsa el món quan li oferien d’entrevistar un actor; “¡Es que sólo me he preparado el director!“. Quan jo estudiava Periodisme t’ensenyaven a tenir una mica de dignitat i recursos, però m’imagino que no tothom aprèn el mateix (ni tothom qui “fa de periodista” ha estudiat Periodisme, òbviament, i a l’inversa).

PRO
M’he atipat de canapés i sucs de la sala de premsa.

CONTRA
Però era tot un menjar tan lleuger i modern, tot del Sergi Arola, diria, que he hagut de dinar fora, per la Vila Olímpica. 12 euros per un miserable dinar! Com hi van!

PRO
S’han creat situacions divertides com quan he respost en anglès titubejant i “cutre” a les preguntes d’una noia de premsa que més tard he descobert que era de Madrid! (Em deu haver vist cara de guiri!) Bé, el fet que sigui de Madrid explica perquè ha entès el meu anglès macarrònic i mal expressat…

CONTRA
Com que era el dia de la premsa estrangera no hi havia manera de fer amiguets; i tothom tenia muntats els seus cercles (unes italianes amb un gavatxo i un alemany amb qui sempre coincideixen a Festivals i entrevistes i grupets similars…). Per cert, encara no sé a què venia tanta premsa estrangera… Si els d’aquesta pel·li ja han visitat altres països europeus! No ho entenc. (I ells anaven fardant d’haver entrevistat a Tom Cruise o Steven Spielberg; realment el més divertit era sentir-los comentar els caràcters dels famosos.)

PRO
Quim: “Almenys ara els de la Warner han vist que anem de debò i es posaran les piles per tornar-nos el favor deixant-nos entrevistar alguna celebritat que portin en el futur.”

CONTRA
Quim: “El que és trist és que ens hagint utilitzat d’una manera tan barroera i a canvi no ens donin ni una trista samarreta de la pel·li, com han fet amb mitjans importants que sí que han tingut entrevista (i samarreta)!”

PRO
Almenys tinc la consciència ben assumida que hauria pogut fer-ho (l’entrevista, vull dir), malgrat els meus nervis.

CONTRA
Una representant del film o dels artistes ha estat molt desagadable. (Es veu que jo li feia nosa i no parava de mirar-me malament quan em veia llegint en un racó d’un passadís. En un moment donat fins i tot ha vingut a dir-me si podia anar a una altra banda, que era zona de pas per a les “celebritats”… M’he fotut a un lloc fora de la seva zona d’influència, també al mig com els dijous.)

PRO
La gent de premsa de Warner Bros Espanya, tot i anar de cul, s’han portat molt bé quant a fer-nos sentir còmodes. No editen els DVD de Nip/Tuck en català i van posar centenars de traves al Harry Potter en català, però en el fons no són tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant mala gent. Només una micona.

CONTRA
No he vist el gran Paul Bettany (es veu que alguna italiana s’ha passat amb preguntes íntimes i ell l’ha deixat amb la paraula a la boca, marxant de la sala) ni el director Richard Locraine.

PRO
He vist en Harrison Ford en tres ocasions. (Amb això almenys puc dir que l’he vist!) No he demanat autògrafs perquè a Premsa ens han deixat clar que era la norma sagrada. El cas és que sortint del lavabo m’he posat a llegir Orlando (gran novel·la; tant compromesa i reaccionaria que avui dia seria demonitzada pels mitjans) en un banc del passadís. (Ha estat maco, això de voltar els racons dels passadíssos de luxe de l’Hotel Arts, fora de les zones “controlades” per la gent de Premsa i els seus sicaris.) Aleshores, he vist com un home corpulent venia pel passadís.

Darrera d’ell, Harrison Ford (IndianaJones-HanSolo-RickDeckard)! Que fort! Existeix i és de debò! (Feia més o menys la pinta de la foto.) I se’l veia més “jove” del que aparenta als seus últims films! (Potser són imaginacions d’un perturbat com jo, que el té idealitzat i el vol veure de nou com a Indiana Jones.)
L’actor anava un xic perdut, i seguia el guiatge del seu guardaespatlles cap als lavabos. En un moment donat ha abaixat la vista i ha equivocat el rumb, dirigint-se a la zona on era jo (en un racó, ben aïllat del món). Aleshores ha alçat el cap i m’ha mirat, jo l’he mig saludat amb un moviment de cap i ell m’ha dit “Good morning”, i ha seguit el rumb unint-se a la ruta del seu guia. Jo he respost “gut monin”, i m’he quedat de pedra.
Després ha sortit del lavabo i ja no m’ha mirat. I encara ens hem creuat un cop més, però anava ben secundat per un ampli grup de gent. Aquí ha acabat el nostre idil·li.

CONTRA
No puc treure’m de sobre aquesta sensació de “dia perdut” que tinc. (Tot i que mentre esperava el tren per tornar a casa he trobat dos còmics que feia temps que buscava.)

PRO
Marc: “Bah, una entrevista de cinc minuts amb en Harrison Ford no vol dir res, i més tenint en compte que d’aquí a dos anys farem una pel·li amb ell!”

Seguim aquí. En un núvol d’aire.

icona gestual

PRO d’última hora: No caldrà ser falsos ni tenir clemència i al programa pertinent podrem deixar la pel·li FIREWALL com el que és; un film molt convencional del tipus “thriller familiar” que ofereix molt poca cosa a banda de molta fantasmada informàtica i un parell de seqüències ben portades.

1 COMENTARI/s
karleskop
Esborrar — 20/3/06
Jo el que faria es tocarlo per si es de veritat, toc toc.

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Una de freda i una de calenta

Gràcies a l’amic Quim vaig poder entrevistar gent com Daniel Monzón, Brian Yuzna, Irene Montalà, William Miller, la Fatoumata “Fanta” (estrella de cinema africà), Antonio Resines, Harry Knowles, Pascal Elbé, Michel Boujenah, Marta Balletbo-Coll, Eduard Farel·lo, Isabel Coixet o Sarah Polley. La veritat és que em donava plenament per satisfet i pensava que gaire més amunt (en l’escala de “gent popular del cinema”) no seria possible arribar (almenys “a curt termini”). I avui m’han sorprès encarregant-me per dilluns una entrevista a… Harrison Ford. Encara no m’ho crec.

Ídol de la infància, referent indiscutible a molts moments de la meva vida, icona del cinema d’aventures, el seu gran Indiana Jones, l’inefable Han Solo… Grandiós.

Per la resta; un fabulós projecte en el qual he treballat els últims tres mesos (durant el temps lliure, clar) acaba de donar un tomb i podria ser que al final jo hi comptés tant com l’opinió de Ringo en una tempesta creativa dels Beatles. En fi… Una gran decepció.

Una de freda i una de calenta… en un núvol d’aire.

Mostrar l'entrada · Comments are closed