Tag Archives | Jun

Els esbossos de Kadingir (XII)

07_prtdalimit.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

I punt i final. Aquest últim paquet no conté els millors esbossos, però sí els finals. M’explico: Un cop vam decidir que una idea potable de portada seria contraposar el Castell Sata amb Cal Sata, vaig anar completant esbossos, muntatges i una prova de color que mai va acabar-se. I és que quan arrencava la fase de la prova de color inicial, va ser quan em van dir que l’editorial no només no tenia interès a contractar algú nou pel tema de les il·lustracions, sinó que no estava ni disposada a veure els esbossos que havíem fet durant mesos. Així que vam abortar del tot la producció. I aquí va acabar, del pal coitus interruptus. Malgrat això, vaig maquetar la proposta final de portada que hi ha aquí, que va servir de coberta per una edició limitada que van autoeditar-se en Jun i la Cè per a un nombre reduït d’amistats. (Si no m’equivoco, era la tercera autoedició que feien del seu text, prèvia a la publicació oficial; i encara van fer-ne una autoedició més, utilitzant de portada els primers esbossos “oficials” de l’editorial.) Són els esbossos que em porten records més durs, però també van lligats a l’alegria que vaig rebre per Sant Jordi d’enguany, que la Cè em va regalar dues còpies de l’edició limitada amb la portada “abortada”.

🙂

Oh, i una sorpresa! Properament… Els esbossos de Kadingir – El Senyor de Zapp!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (XI)

El ritme amenaça a descendir properament. Em sembla que s’acosten moments de calma… I he vist El Perfum, amb l’amiga Mercè de coprotagonista! (En realitat “coprotagonitza” un parell de plans a les escenes de la plaça, entre els figurants, però és clarament reconeixible i en primer terme! La gràcia va ser que la vaig veure al cinema el dia del seu aniversari! Coincidències de la vida.)

(Aquests dies també he fet de Jun acompanyant a la Cè a la preestrena d’Eragon, ja que ell estava malalt. Només dir que no he llegit la novel·la ni tinc previst fer-ho, però que la pel·li l’he trobada molt avorridora, previsible i tòpica. Ais. Suposo que els fans en quedaran contents. Si no, ja podem plegar!)

I avui toca el penúltim esbós de Kadingir: El Ceptre de Zink. Ja a les vostres llibreries. El millor regal per aquestes festes. (O això diuen!)

Això em fa pensar que encara no sé què regalar a un munt de gent! Què us regalen/regaleu vosaltres? Idees, sisplau!

12_mides.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Aquest m’agrada molt. (Havia de ser l’últim de la sèrie, però vaig decidir canviar-ho per motius sentimentals.) No és res més que un recull de la majoria de races i éssers principals de la primera novel·la de Kadingir agrupats esquemàticament per comparar-ne les mides. El que més me n’agrada és que mostra fins a quin punt vam arribar a endinsar-nos en la planificació visual del món tan bàrbar que va covar la desenfrenada imaginació d’en Joan i la Mercè. Com es veu, estan numerats i he esborrat la llista que els identificava, per si algú vol jugar a endevinar quin és quin. (Una pista, el número 22 és ni més ni menys que la punta-punteta final d’una de les potes de la gegantina Murguba!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (X)

Estic content. Però sempre a mitges! Ara en Jun va tant de cul que té hiper-descuidat el DVGFM i la cosa està un pèl estancada. En canvi, el programa de cinema que copresento a Ràdio Vic ha tingut avui un bon capítol! Hem trucat als quatre guanyadors destacats del festival de curts de Vic (el Julius), i tots han estat amables, ocurrents, divertits i sincers. Tot molt rodat, i ha deixat un bon regust de boca. A poc a poc sembla que estem assolint un bon ritme; i la cirereta final a càrrec de l’inefable Max, sempre per telèfon (properament li dedicaré un post, va!).

L’alegria m’ha fet oblidar els estudis una miqueta (això, i que aquest cap de setmana vaig dos dies a l’Empordà, a desconnectar), fins al punt que m’he permès webcòmic i tot!

weblog17.gif

Sempre arriba un punt, a finals de semestre, on els trastorns sovintegen. I, ehem, hauria d’anar pensant a tallar-me el cabell…

I us asseguro que això dels esbossos ja s’acaba, va! A gener no arribaran! El d’avui:

11_secundarisaltr.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Val. Alguns secundaris més, a l’atzar. Hi ha uns nous kuzubis (més propers a l’aparença física que demanava la Cè), molts tidnums, musdagurs, alguna escena i proves de moviments, els fabulosos kushus, algun anzud, ceptres amb les seves joies i proves d’animalons secundaris que sembla que tenen molt a dir a les novel·les de Kadingir… Res més per ara! (Només queden dos esbossos més!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (IX)

Tres coses ràpides:

– Estic rumiant com capturar un petit tastet del DVD (sense que l’ordinador hagi d’estar-se hores processant) de l’obra de teatre dels gats que vam fer per penjar-ho al Youtube. El més aviat possible ho faré!

– Properament penjaré algun webcòmic… Segurament sobre la foto que vaig haver d’anar a fer a en Montilla a Espinelves. (Vaig fer un intent d’homenatge a Velàzquez i a Jan van Eyck.)

– Els últims dos anys havíem participat al concurs de curtmetratges Julius de Vic amb els companys de FocaFilms. Aquest any no hem pogut per una multitud d’imprevistos, però mirarem de rodar el curt igualment el més aviat possible. La gràcia és que, segons Osona.com, aquest any sí que hem guanyat premi! Per fi! La clau era no participar-hi! Atenció a la imatge:

guanyadorjulius.jpg

(El que surt amb cara de xiste a la foto sóc jo, i no pas el veritable guardonat! Actualitzat: Ja han retocat el text. Llàstima, abans era més divertit!)

Apa, i ara l’esbós de Kadingir d’avui (tranqui, que ja s’acaben):

10_castellcanishapl.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Bé. Esbossos de llocs i edificis. Principalment el castell i la casa. La idea de la qual vam partir era que ambdós edificis havien de tenir una retirada (per allò de les dimensions paral·leles), i el principal repte va ser jugar a fer que la façana del castell semblés més la d’una casa que la del “típic castell”. Aquests dos esbossos, a més, van donar peu a una de les portades per una autoedició limitada que en Jun i la Cè van fer del seu llibre (abans que sortís publicat per una editorial “de debò”, vaja). També hi ha a l’esbós alguns intents de mapejats per “estudiar” la distribució de les àrees dels edificis, i ho he completat amb uns quants apunts que vam prendre de l’arquitectura de Shapla.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (VIII)

Estic a la recta final de moltes coses. L’altre dia vaig entrevistar en Marc Recha a propòsit del seu últim film, Dies d’agost. La destresa amb que et redescobreix el paisatge català és pura i simple delicia. Una pel·lícula per seure i deixar-se portar. Mentrestant, començo a sentir cada cop més aquell flaire punyent i gèlid que anuncia la proximitat de la neu. Ja la noto en l’aire! Ja l’oloro! I encara no he pogut veure El Perfum ni Casino Royale, i ja tocaria! Catxum l’olla!

Esbossos de la setmana:

09_altreszitis.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Anem acabant les entregues d’esbossos. Aquí hi ha uns quants zitis; o sigui, els habitants de Ki que són descendents dels micos, com els humans. Hi ha en Gerard (mig-ziti), una proposta d’Iduh, la meva versió d’en Galam i algun altre convidat sorpresa com un misteriós noi amb un turbant… (No donaré cap espòiler a qui no hagi llegit la novel·la, tranqui!) El meu favorit? En Galam de cos sencer (el segon dibuix començant per l’esquerra).

PC: Uops! Arriba Nadal i jo sense saber què regalar!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (VII)

Porto uns dies reflexius: En general tot va bé i deixa bon record, però sembla inevitable que allí on passi l’ésser humà s’hi hagi de sembrar zitzània. (Ara penso en la gent del teatre amateur, que he constatat que surten diferències tot sovint, en els nuclis d’aquests grups.) “Maleïda Humanitat! Maleïts! Ho heu destruït tot!”

😉

Dos temes ràpids:

En Jun va penjar uns fons d’escriptori de Kadingir que vaig muntar amb els dibuixos de l’Enrique com a base! Una altra oportunitat per ficar cullerada amb la meva “visió” del disseny de Kadingir! Queden macos, no? El tio és un crack del llapis! (A les imatges no ho diu, però són © Mercè i Joan per la marca “Kadingir”, © Enrique Corominas per les il·lustracions i, ja posats, © Jan [Sènior] pel disseny. Apa!) Ei, Kal, aquests sí que llueixen, eh?

I suposo que qualsevol dia d’aquests en Jun penjarà un nou fons d’escriptori de Harry Potra, un de la doble pàgina homenatge d’On és en Wally?, que li vaig enviar fa dies (però va atabaladíssim amb la seva última idea!). Esperarem!

I ara els esbossos d’avui:

08_nakkiosset.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

El Gran Nakki. Doncs això. La meva intenció en tot moment era que l’osset de peluix se li assemblés de cara, cosa que el va determinar una mica molt. Els primers esborranys de l’esquerra són molt oblidables, i quan en Jun i la Cè els van veure van dir-me “més com en Christopher Lee”, sense dubtar. Així que les versions de la part dreta, esborranys més acurats, ja són més el que havien de ser! (Tot i que ni de lluny arribo a la qualitat de la versió de l’Enrique, penso que vaig arribar al concepte que tenia en ment.) El que em sap més greu és que vaig esbossar una pàgina de cares on era de debò un “Nakki Lee” impressionant! Però la vaig perdre en un malaurat viatge al contenidor de reciclatge. I m’he pres com a norma no refer cap d’aquests esbossos (només n’he creat de nou la base on els col·loco). I que surtin els malaurats que van sobreviure tal qual, apa!
🙂

NOTA MENTAL: He de mirar d’actualitzar el bloc dos cops per setmana, que comença a donar-me la sensació que això dels esbossos s’allarga més que la cançó de l’enfadós.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (VI)

democardona.gifAvui parlem de fotos! Resulta que en Jun i la Cè van proposar-me complementar-los el recull de fotos que els va pagar l’editorial en un estudi fotogràfic (on van fer-los la que surt publicada al llibre). Així que un dia vam anar tots tres al Castell Sata (Cardona), i vaig dedicar-me a retratar-los per totes bandes! (Teòricament els ho havia de fer el fotògraf “professional” de l’estudi, però sembla que no tenia temps, que ell viu d’això de les fotos i tenia altra feina a fer.) De la jornada en va sortir un bonic recull fotogràfic que els vaig cedir per tal que els servís de promoció. (En teoria les han ben dosificat i les “millors fotos”, o les més divertides, les tenen resguardades per cedir-les als mitjans més grossos que en demanin. Així que no penjaré per aquí les més “remarcables”… Almenys fins que no m’assegurin que finalment no s’utilitzaran!)

Tot això ens ho vam fer entre nosaltres tres i teníem clar que les fotos que sortissin publicades, a menys que algú les comprés, havien d’anar signades per l’autor (així almenys també em faria una mica de promoció, a canvi). I per fi han començat a sortir a la llum! Quina il·lusió m’ha fet veure-les al Capgròs digital i, sobretot, a El Mundo! I és aquest diari imprès que he ensenyat orgullós al cap de fotografia del setmanari on treballo: “Mira, mira, he publicat una foto a un diari estatal i tu no!” A la qual cosa ell em respon: “Però si la foto surt signada com a Roca Editorial! Te l’han comprada els d’aquesta editorial, doncs?” “Uh…”

O sigui que l’editorial ha fet passar una foto meva per seva, signant-la ells! On és l’SGAE quan fa falta?! (Que és cosa de l’editorial o del diari; en Jun i la Cè ja els havien posat els punts sobre les “i”, però es veu que n’han passat!) Però és que això és mooolt lleig, segons el cap de fotografia del meu setmanari: “Tots als tribunals!”, ha dit ell. (I ha afegit: “Tu tio ets un cabró! Et curres més aquestes fotos de gratis que les de la feina!”) El mínim que haurien d’haver fet, diu, era signar-la amb el meu nom, ja que ara no em serveix de promoció ni de res! A més, la foto no l’he cedida en cap moment a l’editorial, sinó al Duet de Kadingir! L’experiència demostra, un cop més, que el món dels amateurs és una constant lluita contra peixos grossos abusananos, que s’arrepengen tant com poden! És fastigós!

Per sort, la Cè i en Jun estaran al peu del canó a fúmer la pressió que calgui. A les barricades! I gràcies per tot! Per la confiança, les oportunitats i el suport! No em cansaré de dir-ho!

🙂

Coi, que si no hi poden posar el meu nom per lleig i vulgar, que hi posin “Kadingir”, que al cap i a la fi l’encertaran més que posant el nom d’una empresa establerta legalment amb qui no tinc cap tracte! A banda que és a en Jun i a la Cè a qui he cedit les fotos i els únics que les poden signar per defecte. El més trist és que no és el primer cop que algú altre signa una foto o il·lustració meva. Ni l’últim, em temo! I no serà per falta de pseudònims!

😉

Morirem dempeus al camp de batalla! Ais.

I sense canviar massa de tema (sobre empreses que no volen saber res de la feina dels principiants i tal), toca penjar els esbossos de Kadingir d’aquesta setmana (ja s’acaben, que passem al 50% del total d’esbossos que vaig seleccionar!):

06_tapsinfntil.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Sobren explicacions. És l’horrible dibuix que suposadament havia d’omplir el tapís de la portada plantejada al post anterior. (Dic horrible per com el vaig deixar!) Com es veu, tenia aire com de còmic belga. Tot i que no va desagradar a ningú, es va optar per esperar quin enfoc li voldria donar l’editorial que comprés el llibre; si més infantil o més adult, per definir millor l’estil dels dibuixos. (Per això mateix el dibuix no va passar de dos esbossos ràpids i una prova de color.) M’encanta la cara de simpàtica que li va quedar a l’Ullah! (Sembla que estigui a punt de dir-ne alguna de les seves!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (V)

ReBUFA! Aquesta setmana he treballat de dilluns a diumenge, 8 hores diàries! (Fins i tot al partit de Seva de la Marató de TV3, com es deia als comentaris del post anterior!) I, a les hores lliures m’ha tocat dibuixar una portada, fer el mateix treball dues vegades per la UOC (el primer intent ha sortit malament i m’ha tocat ampliar-lo al triple d’espai que ocupava!) i, finalment, dedicar la resta de temps “lliure” (dues horetes miserables) a històries deuvosguardenques. I, a sobre, amb la pressió només he pogut participar a dos dels tres programes de ràdio on participo… Jo vull ser Jun, per poder-ho fer tot! (Que ara mateix té dues feines, prepara el retorn del PDP, fa tira diària, ràdio, i pot anar d’excursió i tot! Mentre l’aventura de Kadingir segueix el seu sender vital! Genial!)
🙂

Per sort, la setmana que aniré menys apretat (però la següent tornem-hi!). Ai.

Esbós de Kadingir:

05_prtadalt.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

En Jun (i la Cè, tot i que aleshores no la coneixia personalment) havien mig decidit que el llibre no havia de dur il·lustracions a l’interior, i que la base havia de raure en la portada. Així que vam començar a rumiar possibles portades. De les propostes, hi va haver dues idees que van agradar bastant, i aquesta és la primera. Representa la sala del Castell Sata on l’Ishtar veu el tapís on surten tota la colla pessigolla i la seva àvia. A més, a la contraportada hi sortiria la finestra des d’on ella contemplava la fabulosa vista de Zink. Com es veu, el llom l’emmarcava una columna. La cosa va quedar en un parell d’esbossos com aquest, ja que una altra idea va reclamar protagonisme. (Lògicament, tot això va ser abans que el llibre el comprés una editorial en ferm.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (IV)

Tremolo ressacós per l’èxit que ha rebut tant el Potra com Kadingir al Saló del Manga! Intens. I jo treballant a la comarca! Ais. “És el que té necessitar calé”, que diria aquell!

weblog16.gif

En tot cas, tot i que en Jun va ocupadíssim ja va citar-me l’altre dia per anar rumiant una cosa molt especial pel proper Potra i de cara a les reedicions dels que s’han esgotat. A veure què podrem fer i què no! Per la meva banda, entre eleccions i panellets, segueixo escrivint, estudiant, dibuixant, fotografiant i, a part, treballant.
😀

Pirata.jpgPirataflash.gifAmb en Jun i la Cè tenim en preparació una història molt divertida per la ràdio que aquesta setmana segurament posarem al punt… A veure si rutlla!

I ara sí, els esbossos de Kadingir de torn! Avui, un de “poc intens” (pel meu gust i en relació als altres):

04_rostres.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Aquest mostruari és simplement una petita remescla d’esbossos aleatoris de diversos personatges. Els vaig dibuixar un dia mentre en Jun em parlava de provar estils i poder presentar coses molt diferents a l’editorial. De tot van resultar-ne dues pàgines plenes de dibuixos per tots els gustos. Aquí n’he fet un extracte també una mica “a l’atzar”. Hi ha algunes Ishtar, proves de kuzubi, en Gerard (massa adult; horrible!), proves de musdagurs, tidnums, un Galam, un kushu, un Nakki “versió ziti” i algun altre convidat imprevist…

Per cert, parlant d’imprevistos! Tinc una proposta de contracte per il·lustrar un conte! (Gràcies Cè!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (III)

hp3promo.gif
JA A LA VENDA!

Estic de programes de ràdio fins a les celles! (I això és bo, tot i que els faig sense cobrar!) Tinc un mític programa de cinema a Ràdio Vic, un esbojarrat DVG FM a Ràdio Pista de Balenyà i col·laboracions a l’Impàvids de Mataró Ràdio! M’ho passo bomba, i realment és un privilegi poder tocar tantes emissores a la vegada!

Vet aquí més esbossos de Kadingir (ja sabeu, d’aquells tres mesos a tot drap que vam viure amb en Jun tot dibuixant i planificant):

03_apuntzink.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Aquest és un dels meus favorits, resultat de debats amb en Jun sobre la ciutat de Zink i la seva infraestructura i els seus barris. El mapa original té una mida d’A3 i fins s’hi poden endevinar els barris i els sectors que en Jun em va citar de la ciutat. A dalt a l’esquerra hi ha una altra panoràmica esbossada de Zink i el perfil de la vessant sud de la mateixa. Hi ha un problema d’escala (el riu suposadament fa uns 11 quilòmetres d’amplitud), però era un esbós que no va anar més enllà. Properament, més!

I un caramelet del proper Potra:

hp4nunci.gif
A la venda al Saló del Còmic de 2007!
Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (II)

Ieeeeeeps!

Estic ben ocupat amb ràdios, deures, fotos i articles! Però vull anar penjant esbossos de Kadingir el més sovint possible, que veig que el llibre té un èxit brutal!

Per altra banda, ja hem acabat el Harry Potra número 3! Esperem que agradi! Sortirà al Saló del Manga, recordeu!

I vet aquí l’esbós d’avui:

01_provttls.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Potser aquest esbós serà un dels dos menys interessants, però m’he decidit a ensenyar tota la feina que vam fer. En aquest cas en Jun em va passar la font que li agradava pel títol i la mostra que hi ha a la banda superior dreta, i em va dir que provés d’experimentar-hi una mica. De seguida vaig tenir clara la idea de mantenir els seus colors i donar-hi un aire d’antigor i venerabilitat que m’evocava l’argument, i vaig anar-ho aplicant amb alguns dels títols que tenen pensats per la saga (espòiler, espòiler!). La versió en blanc i negre la va fer en Jun jugant amb alguns elements que li vaig passar, i el quadret amb el número romà havia d’anar al llom de cada llibre amb la numeració corresponent. Tot i que hi ha poques variacions quant al concepte, la disposició i les interrelacions entre les lletres de cada una de les propostes em segueix agradant més que la “oficial” que ha fet l’editorial… Tot va a gustos, ves! (I en aquest cas feia exactament el que em venia de gust, clar!)

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (I)

Bé, ja tocava… Aquest post era per ahir, però com que en Jun va canviar (aka “censurar” :-P) el de fa dos dies l’he hagut d’endarrerir… Però ja està tot! En Jun ja ha explicat de què anava el misteriós DIA K! Uóoo! Va escriure una novel·la amb la Cè i li han publicat! Doncs bé, resulta que fa un any, quan encara negociaven al venta de drets de la novel·la, van demanar-me que els en fes esbossos, per presentar tot el paquet junt! I, lògicament, m’hi vaig animar i vam acabar fent un extens treball de disseny i il·lustració de diversos conceptes del llibre, al llarg de tres mesos.La pega va ser que l’editorial va considerar totalment absent d’interès el fet que els autors ja haguessin contactat amb un il·lustrador i tinguessin dibuixos fets, i van dir que no els volien pas veure perquè ja tenien el seu propi equip (entre els qual hi ha el gran Enrique Corminas, que s’ha currat uns dibuixos brutals!). En tot cas, per la meva banda la decepció va ser enorme, com quedava reflectit aquí. Però de depressions la vida n’és plena i el veritable mèrit és saber tirar endavant, o sigui que vaig decidir revisar el material i fer-ne una selecció per anar-la penjant al weblog, paral·lelament al que en Jun vagi explicant al DVG!, així, de passada, li faig més publicitat de El ceptre de Zink. I no m’enrotllo més! Comencem amb…

Ishtar, la protagonista!

02_Ishtarprota.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Aquí hi ha les diverses “visions” que vaig tenir de la protagonista de la seva novel·la. A dalt a l’esquerra hi ha els esbossos inicials abans d’haver-ne llegit res, i la resta van ser segons intents a partir del que ja havia llegit. (Personalment la meva favorita era la versió que hi ha a la banda esquerra inferior, amb tons setinats.) Properament més esbossos!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

(Coses d’editorials)

Missatge escrit fa dos dies retardat per decisió Junicial.

Sóc a Sitges però he fet una reflexió entre pel·lícula i pel·lícula… Avui toca un parèntesi i no parlaré de cinema:

Fent neteja a casa l’altre dia vaig guardar un munt d’il·lustracions que vaig començar a fer aviat farà un any, per un projecte fabulós del qual penjaré alguna coseta quan arribi el dia adient… I falta MOLT poc. Això m’ha dut a parlar d’editorials:

weblog08.gif

Només desitjo guanyar-me la vida amb una feina que m’agradi (original, eh?). De moment, però, el panorama és extremament tancat i hostil.

😉

Toca prendre’s-ho amb humor!

Per cert, que es va posar en marxa fa unes setmanes la web ElCollell.net, on hi ha tot d’il·lustracions que els vaig fer jo. Res, que em feia il·lusió comentar-ho, que també se’n van fer ressò al Diari de Girona. Apa!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Només en queda una…

Acabo de tornar de fer la penúltima funció. Ha estat molt emocionant i ha sortit ben rodona. Demà toca l’última. És trist, però la cosa s’acaba. De debò que la setantena de gent que hi participem ho trobarem a faltar…

I ara l’anècdota: Aquest cop sobre Internet i la seva màgia. Gràcies a la Xarxa, la _Mò_ i l’Arkitekt coneixen el DVG. I gràcies al DVG van visitar el meu weblog. I gràcies a això avui han vingut a veure Entre Gats! Ostres, m’han deixat totalment fora de joc! No esperava pas que algú arribés a venir arran de seguir la crida del weblog! I celebro que els hagi agradat l’espectacle! M’ha fet moltíssima il·lusió! Això és un èxit absolut, molt més del que jo hauria pogut imaginar, i que fins i tot ha arribat a esquitxar aquest màgic i visitat DVG que en Jun condueix! (I la _Mò_ i l’Arkitekt estan d’acord amb mi que si en Jun no ve demà es perdrà una obra fora de sèrie! Apa! Que ho sàpigues, Jun!)

A més, m’han fet l’honor de ser l’únic actor de l’obra que ha firmat un autògraf, per ara! Moltes gràcies per haver vingut i celebro que us hagi agradat! (I us demano disculpes perquè he estat incapaç d’escriure bé els vostres noms! Ella m’ha dit “amb accent obert” i va i jo li foto tancat, i a ell li he dit “amb K, oi?“, i va i li foto només una K! Ostres, ho sento, però després de cada funció acabo ben atabalat i fora de joc! No dono per més! Miraré de compensar-ho d’alguna forma, refent la dedicatòria o alguna cosa així, que és el mínim que puc fer! Merci per haver vingut, de debò!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Jalk esclafa!

Heu vist el tràiler de The Departed? Es passarà al proper Festival de Sitges i és el lloc ideal perquè és un remake d’Infernal Affairs, trilogia asiàtica policíaca de gran èxit, comparada sovint amb El Padrí. Martin Scorsese vol jugar sobresegur amb un guió ferm basat en un film genial i amb un repartiment immillorable; Nicholson, Damon, DiCaprio, Sheen, Wahlberg, Baldwin… Pinta bé.

Però el mèrit és un pèl discutible. Hi ha altres idees que tenen més mèrit:

weblog05.gif
Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]