Tag Archives | L’entrenador de serps

Esbossos de serps

Va, recupero esbossos, ja que tinc la producció actual sota secret de sumari. I començo per…

L’entrenador de serps!

El conte de Mercè Masnou publicat el 2006 és el meu primer treball professional publicat a nivell de Catalunya (fins aleshores m’havia mantingut en l’àmbit local i comarcal). Adjunto els esbossos de la il·lustració número 5 —i la definitiva en blanc i negre— juntament amb alguna prova de concepte i —al final de tot— la portada final:

Queda clar que al principi vaig provar una estètica més actual, neta i acolorida, però l’editorial es va decantar per l’estil de sempre (ja m’anava bé, que el controlo més, però he de reconèixer que em feia gràcia provar alguna cosa nova). Les proves que vaig fer (que em segueixen agradant) no semblaven tan adeqüades al públic infantil, i no deixa de ser curiós que sigui un model estètic que es porta molt en contes infantils!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Presentant pirates i serps…

Gràcies als dos contes que he il·lustrat per a Edicions del Pirata he anat a presentacions a escoles i similars, a explicar a nens i nenes com van fer-se els dibuixos. He estat a centres de Montcada i Reixach o de El Vendrell parlant de com s’il·lustra cada conte. A banda, també vam muntar una presentació mutlitudinària a l’Estartit, en motiu del cap de setmana pirata. En la majoria de casos he fet les presentacions acompanyat de l’autora o l’autor, però en vaig arribar a fer una tot sol: I vaig aconseguir no avorrir l’audiència mentre els explicava els secrets que s’amagaven darrera els traços de cada personatge (n’estic content, perquè ni les organitzadores ni jo mateix teníem gaire clar si la xerrada entraria bé, i va funcionar!). En èpoques de crisi i falta de feina com la que vivim, és un goig poder presentar treballs que, per més que ja tenen algun anyet, es mantenen en forma i capten l’atenció del públic al qual van dirigits.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Presentació de 'L'entrenador de serps'

Fa tres anys que vaig fer-ne els dibuixos i dos que va sortir publicat, però tot just ara hem anat a fer alguna presentació a una escola de L’entrenador de serps! El món editorial és així.
🙂

Vam anar-hi a principis de juny, amb la Mercè (autora) i jo com a il·lustrador. I resulta que era tot un esdeveniment, perquè el duet autor i il·lustrador es veu poc en presentacions a escoles (o almenys això ens van dir). Ens va atendre una classe de 26 alumnes de l’escola Font Freda, a Montcada. Bona canalla, molt desperts durant gairebé tota la presentació i molt i molt preguntaires al final. Van fer-nos dibuixos i jo els en vaig fer un a canvi. Fa gràcia fer una presentació d’un llibret que fa temps que ja tens fet i que de cop torna a la teva vida per sorpresa. Dóna la sensació que et toca visitar un amic que fa temps que no veies, i sempre fa il·lusió! I més quan t’acullen amb tant estima com ho van fer en aquella escola. Per repetir sempre que calgui i els horaris de feina m’ho permetin!
😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]

25è Saló del Còmic

Que béeeee que ha estat! I pensar que vaig començar-hi anar amb la família i amb la gent de l’escola de dibuix de Vic! Quins records! Ha estat brutal. No podré escriure gaire cosa, que tinc molts deures endarrerits, però som-hi:

Recordo algun il·lustres de salons anteriors, com Eisner o Gibbons. Personalitats que em feia il·lusió veure en la seva salsa… Doncs bé…

Últimament portava temps darrera la pista dels últims treballs d’en Quim Bou, i imagineu el dia rodó que va ser dijous quan, tornant de visitar un departament de premsa generós, em trobo a l’estand del DVG en Quim Bou en persona! Em va dir que no solia signar autògrafs a altres dibuixants, però jo he de reconèixer que no acostumo a demanar autògrafs a altres dibuixants. O sigui que em va signar un còmic seu! (Només tinc signades obres de Tome & Janry i Jan… i ara d’en Quim!)

I aquí l’instant de la foto, amb un Jun captant a l’últim moment el clic de la càmera i alçant el seu cap a mig signar un còmic! Atenció al gran Gallina a l’esquerra! Una presència periòdica i agraïda a cada Saló!

Estic content i satisfet d’aquesta edició. No tant per les exposicions ni per les novetats, sinó per la gent que he conegut, per la quantitat de visites de l’estand i pels amics que hi han passat. Fotos amb gent que conec de fòrums i amb els quals he parlat sovint però que passaven fugaçment davant l’aparador per comprar un Harry Potra… i tampoc és que tingués gaire temps per atendre’ls. Moments on em sentia capficat i superat per les visites com divendres (que, a més, havia dormit poc), però altres cops més actiu i dinàmic com dissabte (vaaaal, també anava a estones!). De tot, vaja. I les fotos ho demostren, que se’m veu diferent depenent el dia (no aconseguiré mai el rostre “fotogràfic” d’en Jun, que ben bé podria ser un retallable de cartró mantenint sempre la mateixa vista; i el mamón ho sap, que va obstinar-se a quedar sempre a la meva esquerra perquè tenia ben clar quin angle mostraria!). Però vam acabar cansats, esgotats i feliços. Genial.

Moments estel·lars: El cartell del Potra cridant l’atenció a la gent (n’estic súper-orgullós) i, tot sovint, caient a terra espantant a tothom. Una guillotina en potència mooolt atractiva.

Moments abusius: Gent demanant firmes, un home gran fugint amb un Potra, en Vicent deixant-se el seu còmic tot i venir expressament de València, la germana de l’autor d’Eragon visitant la parada i, entre tanta multitud, visites d’amics que no poden ni saludar-me perquè vaig de cul i que cinc minuts més tard, quan ja no hi haurà ningú, no apareixen enlloc.

Moments… curiosos: Dues fans del Potra que asseguren que la meva autocaricatura de nas gros surt més guapo del que sóc en realitat i dues visitants més reclamant una foto a soles amb mi (quan normalment és el contrari i només li demanen a en Jun; per mi que van fer una jugesca a veure si aconseguien una foto del “lleig” o alguna cosa així).

Moments íntims: Pensaments ràpids… sobre els constants tocaments i inevitables entre autors darrera l’estand o les converses misterioses entre les nostres xicotes a les nostres esquenes, juntament amb els resultats que veig del meu aspecte a les fotos: Les ulleres em reflexen sovint i em fa pensar que les caricatures que em faig on un reflex em cobreix els ulls són mooolt properes a la realitat; i descobreixo consternat que el bigoti sovint amaga el meu somriure transformant-me l’expressió facial a quelcom equivalent a un nap bullit. Ais!

I el programa d’Impàvids fet en directe a l’estand de la COM! Una GRAN i SUPERBA experiència! Es mereixeria un post apart. Només dir que me’n quedarà un molt bon record.

Vinga, res més a dir. Un Saló amb moltes coneixences i alegries.

I… PERILL: Ais, parlant de ràdio… Ràdio Vic: Últimament hem fet més d’un programa de ràdio “decent” seguit! Moooolt fort! I ja tremolo perquè suposo que això vol dir que tard o d’hora en tindrem dos de dolents seguits en compensació! Toquem fusta.
Per cert, últimament ens va visitar el visionari inquiet selfmade-man Aleix Pitarch i l’actor manlleuenc Ramon Villegas!

Sant Jordi: Després d’haver exhaurit tots els Potra al Saló (tots; 50 Potra 1, 100 Potra 2, 100 Potra 3 i 250 Potra 4!), la convocatòria a la signatura d’exemplars del conte L’entrenador de serps, de la Mercè Masnou, no ha tingut el mateix impacte! Però val a dir que això d’anar a signar llibres havia de ser una experiència més iniciàtica que altra cosa, aquest any!

🙁

PC: Això de visitar Salons i Festivals és una passada! Ara repassava mentalment les estrelles cinema que he tingut a dues passes a conseqüència de rodes de premsa o festivals: Ralph Finnes, Minnie Driver, Cronenberg, Lloyd Webber, Anthony Hopkins, Gerard Butler, Dino de Laurentis, Brian Yuzna, Isabel Coixet, Tarantino, Sarah Polley, Del Toro, Harrison Ford, Kenneth Branagh… Realment val la pena anar a treure el cap a aquesta mena d’esdeveniments! Vet aquí la faceta divertida del Periodisme, sobretot quan gaudeixes com un boig amb temes com el cinema o el còmic!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

L'entrenador de serps

Amb goig i il·lusió aprofito l’ocasió per convidar a tothom qui vulgui a la presentació d’un conte. És un que narra una història per a nens i nenes que ja tinguin més de 7 anys al calaix; sobre un noi, en Jan, sol a casa i avorrit, a qui se li acut una idea genial per distreure’s: fer d’entrenador de natació sincronitzada a l’Ona, l’Ina, l’Ota i l’Usca. Llançat a una cursa contra rellotge per reunir les seves nedadores, s’anirà trobant amb tot de sorpreses fins aconseguir el seu propòsit. I és que totes quatre atletes són… serps d’aigua.

És un conte escrit per la Cè, la Mercè Masnou (Han segrestat les bessones, Kadingir – El ceptre de Zink…) i que he tingut el plaer d’il·lustrar! El meu primer encàrrec “més professional que mai”! I, es clar, la cosa fa il·lusió! Es titula

L’entrenador de serps, i el presentarem el proper dijous 19 d’abril (ara quan comenci el Saló del Còmic) a les 8 del vespre a la Llibreria Casa Anita de Gràcia (Carrer Santa Eugènia, 7). A més, la presentació es farà a càrrec de l’escriptor Oriol Vergés

I la cosa encara fa més il·lusió! Oriol Vergés és el primer escriptor de “renom” amb qui vaig parlar… I és que, fa anys, quan era un estudiant d’Institut menor d’edat, vaig participar a la Marató de TV3 sobre malalties cardíaques: Al poble es va organitzar una recapta benèfica i van convocar tot d’il·lustradors importants de la comarca i rodalies, entre els quals la Pilarín Bayés i un pintor local que donava classes a l’escola de dibuix. El pintor va declinar amablement la invitació perquè volia organitzar l’assumpte, i ens va trucar a mi i a una altra noia perquè anéssim a fer els dibuixos allí en representació de l’escola del poble (on jo havia estudiat uns anyets de ben petit, abans d’anar a fer còmic a Vic). La cosa consistia a il·lustrar els contes que l’alumnat local havia escrit sobre malalties del cor. I la gràcia és que també van venir un parell d’escriptors a escriure en directe! I un va ser l’Oriol Vergés, clar. Ell va escriure en directe un parell de contes ràpids que la Pilarín va il·lustrar. El que em feia il·lusió és que l’home va escollir el meu raconet (on jo dibuixava) per escriure en calma, i va donar-me conversa de tant en tant. (A mi em feia il·lusió que un escriptor professional em parlés directament, clar, i va quedar-me pel record aquella imatge propera de l’escriptor l’Oriol Vergés, juntament amb la seva pipa.) Quina gràcia que ara presenti un conte que he il·lustrat! La vida dóna voltes!

Ep, i una última hora: el dilluns 23 d’abril a partir de les 6 estarem signant contes al Palau Robert de Barcelona! Com que m’imagino que tindrem poca feina, qui corri per allí i vulgui venir a fer petar la xerrada, serà benvingut/da!

Ah, i el Potra 4 a la venda el dia 19!
p2HPotra4.gif

(Ep! Al Saló del Còmic, eh?)

Hum… Potser que em dediqui a fer una mica de deures de la Uni, que ho porto fatal. No us estranyi si no dic res durant unes setmanes!

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]