Tag Archives | Mad Max

Coses amables, coses rabioses i els Òscar

Vinga, un webcòmic familiar:

webloc23.gif

(Gràcies pel CD que em vas passar, Kal! Funciona!)

Pel que fa a l’actualitat, moltes coses a la cuina. A veure si queden ben cuites! (Una, és clar, és que hem començat els preparatius pel nou capítol de Harry Potra pel Saló del Còmic!) Quan més coses estiguin al dente o gairebé, ho comento aquí…

Va, una que m’ha fet il·lusió, vinga; per segon any hem estat convocats a al tertúlia sobre els ÒSCAR a Ràdio Manlleu (al costat de “peixos grossos” com en Lluís Bonet, crític de VERSIÓ RAC1 i LA VANGUARDIA). Teníem poca cosa interessant a dir, però fa gràcia que ens tinguin en compte! (Per què parlo en plural? Perquè ens han convocat a mi i a en Marc, “l’Equip NSDQEP”, que presentem un programa sobre cinema o alguna cosa similar a Ràdio Vic. Però la veritat és que hi anem pel menjar; és més, l’any passat en Marc ni va parlar perquè no tenia micro i va dedicar-se només a la teca!) Aquest any, el programa ha estat un xic més boig que el de l’any passat (boig en el sentit que anaven intervenint un “Torrente” clònic i un “Fauno” clònic) i amb més participació telefònica. (Regalaven edicions especials de Crash en DVD!)
I ara…

Coses que fan ràbia

– Que hagin anunciat que la pel·li Grindhouse del tàndem Tarantino i Rodríguez arribarà a Europa en dues parts i sense els falsos tràilers que tindrà aquesta falsa doble sessió als EUA. Si la cosa és així, tots a comprar el DVD importat!
El més graciós és que ho argumenten dient que a Europa no hi ha el costum de veure “dues sessions” com als EUA dels 70 (que és el que la pel·li recrea). Emmm… Perdó? Quan jo tenia entre 7 i 12 anys, al cinema local del meu poble hi feien sempre dues sessions! Sempre! Amb tràilers i algun curt intermig eventual. Just com als EUA als 70! Si no saben de què parlen, que callin, coi!

– Que les companyies de telèfon puguin fotre el que els roti amb les tarifes perquè vivim a un país que és Can Pixa (i que incomprensiblement encara hi hagi persones que no entenen perquè alguns territoris se’n volen independitzar; tot està relacionat! I sí; més avall parlo dels trens).

– Que ja es doni per fet que l’Indiana Jones HA DE TENIR un fill a la nova pel·li. Cal? És més, CAL NOVA PEL·LI? En tot cas, es diu que l’actor escollit per fer d’Indy Jr. seria Shia LaBeouf (home, un aire el pot tenir, però és que una pel·li amb el sr. Lucas al darrera fa desconfiar de tot):

– Que Renfe segueixi anant com va. Vergonyós. Animo a tothom a no comprar bitllet, no només els dijous. I si passa el revisor, se li compra escatimant al màxim (dient que heu pujat a estacions potseriors a la vostra), i pobre d’ell que se’ls acudeixi intentar multar-vos! Foteu el crit al cel contra la situació del transport i que no toquin més els ànims dels passatgers. A cridar i protestar, que sembla que és l’únic que entenen. Apugen els preus però no milloren res, “ans els contrari”. Doncs ara ens toca a nosaltres viatjar gratis, què coi!

– Que els ÒSCAR (ara sí), hagin optat pel cinisme i premiin un Martin Scorsese de capa caiguda en comptes d’altres grans mereixedors. Little Miss Sunshine millor guió original? Homeeee, la pel·lícula té uns grans personatges però molt poc explotats (i ofereixen molt)… i segur que d’això també en té culpa el guió, no? Bé, bé, contra gustos colors! O sigui que cadascú és lliure d’aplaudir o criticar el que vulgui, però em veig a venir que és una Gala que tampoc haurà convençut a ningú al 100%.

– Que Cuatro no hagi emès la cerimònia perquè la tropa de Polanco prefereix fer calés a través de la privada Canal + és una vergonya. Però és que ni el resum. Una oportunitat per fer audiència (que en necessiten) i la llencen al cubell de les escombraries. I a sobre els pobres ens hem quedat sense resum de la gala!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Error fatal i… Pur Marcos!

El Photoshop se’m penja cada dos per tres. Això em passa per intentar provar una nova versió. Tornaré a la vella de seguida:

webloc201.gif

La meva germana és comprensiva. I això del cop de puny està inspirat en fets reals. (Bof! Per culpa del Photoshop defectuós no he pogut ni pintar el webcòmic com Déu mana!)

patrullabarna.gifBé, com prometia en un post anterior parlaré de l’amic “Mad Max”: En Marcos també té un bloc. I abans tenia aquesta web. Recordo que m’hi vaig enganxar seguint Les Aventures de la Patrulla Barna, que publicava en línia, en format novel·lat (aleshores encara quedaven lluny els blocs actuals i la gran quantitat d’històries en línia que es poden trobar… i parlo de fa cinc anys!). Mai va acabar la història, tot i que sé de bona font que els personatges van viure un munt d’aventures més (el cas és que “existien” en una llarga partida de rol que encara perdura avui dia amb uns altres herois, com es pot comprovar a les actualitzacions constants que fa al seu nou bloc).

Quan no és periodista, és un pare ben casat que somia i juga (sovint fa de màster a jocs de rol i ha participat en la creació de material de rol oficial i publicat). Qui el coneixem convenim que és un cervell privilegiat, capaç d’arxivar munts de dades de tota mena (de TOTA mena, i mai ho diré amb tanta rigorositat com en aquest cas) i de calcular a tota velocitat fórmules matemàtiques desconcertants (sovint aplicades a sistemes diversos de jocs de rol).

Alguns l’anomenarien friqui. En tot cas, penso que és molt més que un simple “friqui”. És un tio obert, coherent, intel·ligent i molt sociable. I no són pas així tots els típics “friquis”! És molt Marcos, en Marcos! (I ara viu a Canovelles! El noi ja no és barceloní, malgrat que no pugui evitar seguir-ho sent d’actitud!) Ais… I els anys han passat i hem fet ràdio, tele i jugat a rol junts! (Fins i tot m’ha dedicat un personatge d’una guia del joc Fanpiro! Al company Puvill i a mi! Que tenim “caricatura oficial” i tot d’en Cels Piñol, eh! I sabem que aquests dos personatges van coprotagonitzar una novel·la col·lectiva al grup oficial de Fanpiro de Yahoo.)

I a què ve tot això sobre en Marcos?! Aaaaaaaah… És que he somiat en ell! L’amic Benx organitzava una festa molt estranya i en Marcos s’hi presentava amb un centenar d’amics seus… Tots vestits de Reis d’Orient. Recordo que en Marcos se m’acostava i em deia: «Què? Això no us ho esperaveu, oi?»
🙂 Em vaig llevar amb un somriure i pensant que havia de parlar d’aquest curiós amic aquí! Em feia il·lusió, ves.

Marcos_pare[1].gif

Vaaaaal, al següent post canvio de tema!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

En Max, en Kal…

webloc21.gif

Avui teníem el senyor Puvill malaltó pel programa de Ràdio Vic. Per sort, comptem amb un bon grapat de col·laboradors i la Glòria, en Dani i el senyor Calle han ajudat a fer-lo ben amè. És maco veure com les coses van funcionant per inèrcia. M’agrada en especial un col·laborador telefònic que ja fa uns anyets que participa, i ens encanta. En Max! Vet aquí un detallet que li vam fer fa uns anys:

El personatge l’interpreta en Marcos, un amic periodista que presenta concursos i comenta cinema a un canal barceloní, a banda que és el fan més gran de Superman que conec (el seu sobrenom de sempre és Kal-El el Vigilant). Encara ens anem veient i no fa un any va tenir un fill.

Recordo que ens vam conèixer en una quedada del mític programa Germans de Lluna. La cosa consistia a anar a la Filmoteca i després a Catalunya Ràdio amb tothom de l’audiència que s’hi animés. Doncs bé, érem tres amics que vam fer-hi cap (tots tres menors d’edat, aleshores, i vam dormir a casa de l’àvia del més jove, que era de Barcelona), i en Marcos va ser la primera persona amb qui vam parlar de tot el grup que s’havia de reunir allà. Vist amb distància era una mica com les quedades tan habituals que ara es fan a través d’Internet (llavors encara em quedaven un o dos anys per tenir connexió a casa, i tot el ciber-món quedava llunyà…).

En Marcos va ser el nostre referent en tot l’encontre i és diria que és l’únic de qui ens vam acomiadar en marxar. Anys més tard vam coincidir ell i jo en una altra banda (ell acabava Periodisme i jo tot just començava), i vam intercanviar-nos les direccions de correu electrònic. I el contacte ja no es va perdre! Quins records! Gran Marcos! Gran Kal-El el Vigilant! Gran Max!

Properament parlaré de la seva antiga web i les seves aventures de rol. I no és una amenaça.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Començar amb bon peu

«A nosaltres el SingStar ens va canviar la vida!»
—:: _Mò_ i arkitekt ::—

Doncs a mi m’han regalat això:

Que no té res a veure amb el SingStar… o potser una mica. Si l’un és per cantar… això són dues fabuloses pistes de ball DDR USB per a l’ordinador! Ara porto dos dies que només faig que saltar! (Un amic flipava quan em va trucar l’altre dia al matí i jo tenia la veu ronca com si dugués una ressaca de cavall!) Vejam si haurem trobat, per fi, un sistema per fer un mínim d’exercici!

😀

[Nota mental: DDR vol dir Dance Dance Revolution. Un dels noms, entre d’altres, que rep aquesta mena d’activitat! Cosa que no sabia fins ahir.]

ECSfiles.jpgFeia anys que no rebia un regal tan inesperat. Tota una sorpresa! (Kaaaaal-El, necessito consells teus, gran gurú del DDR! Ja tinc l’Stepmania! Quins coreografies recomanes?!) De moment he descobert els pacs d’un tal Elidas amb coreografies de cinema, Anime o videojocs! Uauh!

😀

Altres motius per començar l’any amb bon peu? Doncs una prova concertada per treballar a una empresa important (que tampoc vol dir res mentre no la superi), haver aprovat tots els treballs de la Universitat (només falten les proves finals per acabar el semestre amb èxit) i haver rebut un temptador encàrrec d’en Jun i la Cè pel qual estic rebent ànims i felicitacions d’amics i familiars.

Comencem l’any amb bon peu. Ara a veure on ens porta!

La veritat és allà fora. Al fons a l’esquerra.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

I demà…

Ja toca! Avui la revetlla i demà Nadal!

I, no obstant, funciona:
És un orgull constatar que aviat farà falta tornar a posar en línia els últims desvaris del programa de ràdio de cinema que fem a Ràdio Vic, l’NSDQEP. Cada dos programes en surt un de prou rodonet! I, no obstant, agraden (a minories, però agraden!). Els convidats que vénen en surten contents, ens feliciten per un programa irreverent, mig-improvisat i ple d’errors tècnics (“que són el seu encant”, diu el director d’un programa de cinema per a televisió). Per primer cop en la història del programa (10 anys!) comencen a sortir-nos col·laboradors de sota les pedres! (Dos de fixos, l’habitual Max i el nou Sergi; i tres de rotatius, el comentarista de Ràdio Taradell Pep Anton Vallbona, l’especialista en crònica negra Glòria Bernet i el realitzador de curtmetratges Dani Feixas.) La veritat és que estem molt contents, i esperem anar millorant la qualitat. Només ens fa por que la ràdio es professionalitzi la temporada vinent, perquè correm perill de sortir fulminats d’immediat (cap emissora professional apostaria ni un sol euro per un programa minoritari).

I el grup teatral El Triquet m’ha demanat que revisités la il·lustració que vaig fer-los el 2001, la del llibret i el rètol de Els Pastorets! El 2003 la vaig acolorir i enguany li he fet un petit repàs (d’aquí tres anys la refaré sencera o la canviaré totalment, apa):

pastorets06.gif

(Penso que ja queda bé, pel tema que toca!)

B O N  _ N A D A L _ A _ T O T H O M/a!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Els esbossos de Kadingir (X)

Estic content. Però sempre a mitges! Ara en Jun va tant de cul que té hiper-descuidat el DVGFM i la cosa està un pèl estancada. En canvi, el programa de cinema que copresento a Ràdio Vic ha tingut avui un bon capítol! Hem trucat als quatre guanyadors destacats del festival de curts de Vic (el Julius), i tots han estat amables, ocurrents, divertits i sincers. Tot molt rodat, i ha deixat un bon regust de boca. A poc a poc sembla que estem assolint un bon ritme; i la cirereta final a càrrec de l’inefable Max, sempre per telèfon (properament li dedicaré un post, va!).

L’alegria m’ha fet oblidar els estudis una miqueta (això, i que aquest cap de setmana vaig dos dies a l’Empordà, a desconnectar), fins al punt que m’he permès webcòmic i tot!

weblog17.gif

Sempre arriba un punt, a finals de semestre, on els trastorns sovintegen. I, ehem, hauria d’anar pensant a tallar-me el cabell…

I us asseguro que això dels esbossos ja s’acaba, va! A gener no arribaran! El d’avui:

11_secundarisaltr.gif

(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)

Val. Alguns secundaris més, a l’atzar. Hi ha uns nous kuzubis (més propers a l’aparença física que demanava la Cè), molts tidnums, musdagurs, alguna escena i proves de moviments, els fabulosos kushus, algun anzud, ceptres amb les seves joies i proves d’animalons secundaris que sembla que tenen molt a dir a les novel·les de Kadingir… Res més per ara! (Només queden dos esbossos més!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Súper-pares!

Estic acabant el semestre.

M’han extirpat tres pigues.

Tinc gairebé deu cabells blancs (l’últim el vaig descobrir el dia del meu “idili” amb Harrison Ford [vegeu entrades anteriors sobre el tema]).

Avui he fet la meva primera conferència. Un avi ha semblat interessar-s’hi i tot (almenys durant una fracció de temps).

I el meu amic Marcos és pare. Sí, sí, sí, en Marcos i la Mari han parit un superbebè que tindrà la dura missió de salvar la Humanitat un dia d’aquests. L’Enhorabona! Fa precisament unes setmanes el meu mestre Subi (il·lustre il·lustrador vigatà) tenia un fill, i avui li toca el torn al meu company d’aventures fanpiresques Marcos (il·lustre imaginador d’històries barceloní establert a Canovelles que ha anat a parir, amb la Mari “que, no ho neguem, és qui ha tingut la feina duri”, a Vic, precisament!). Les meves més grans felicitacions a totes i tots!

Marcos_pare[1].gif

Felicitats, Súper-família!

1 COMENTARI/s
Esborrar — 30/5/06
Gràcies, gràcies, moltes gràcies ^_^ Per cert, ja imagino que es nota, però sóc jo, el Marcos. És que no em dóna cap opció de fer els comentaris de forma no-anònima

Mostrar l'entrada · Comments are closed