Tag Archives | Monarquia

Algunes reflexions d'un futur calb

> La nova feina està bé. Diferent al que voldria, però amb possibilitats d’evolucionar. A veure cap on anirà, el tema… (N’aniré parlant, suposo.)

> El segrest de El Jueves no només ha augmentat el seu públic, sinó l’agudesa dels guionistes. És genial veure els nous eslògans a la portada: “La revista que secuestran los viernes”, “La revista que juzgan los martes”, etc. (Substituint el tradicional “La revista que sale los miércoles” i similars.) I els acudits tornen a ser més punyents. Molt gratificant; una nova alenada d’aire fresc.

> I després d’algunes consultes mèdiques, m’han tret una piga (que fins i tot dibuixava a les meves caricatures!). Es veu que era recomanable, però ara hauré d’actualitzar les autocaricatures, que ara he perdut personalitat!

> I vet aquí. Podia estar passant uns dies feliç al 100% per tot això comentat… si no fos perquè la perruquera m’ha dit que, com sospitava, és molt probable que em quedi calb. Malgrat els antecedents familiars, resulta que no tinc la magnífica caballera del meu pare i que la finor dels meus cabells comença a denotar el meu futur com a bola de billar. Ostres! És la penyora després de passar tants anys lluint melena?! “Quin fatídic destí! Oh, que cruel!” Gaudiré dels cabells mentre em durin. *Snif!* (Se m’acaba fer acudits de peluts i em tocarà saltar al gènere dels calbs!)

😉

calbs.jpg

Quin cas serà el meu?! Perquè hauré d’acostumar-me a dibuixar-me sense cabells…  (Però ara ve Nadal! Vinga, va, “pensaments alegres”, “pensaments alegres”!)

És curiós, a l’anterior post hi comentava no sé què sobre l’inici d’una nova etapa plena de noves experiències… Per què coi vaig haver d’escriure allò?!

Actualitzat: Amics i amigues em recomanen que no m’exclami tant, que no sóc el primer ni l’únic i que no en faci tan escàndol! Que mai se sap, que potser al final perdo cabell durant un o dos anys però no acabo de quedar calb… Que potser és el canvi que em tocava fer abans d’arribar als 30 i que llavors em mantindré igual durant un bon grapat d’anys més! Però prefereixo fer-me’n a la idea, ves! (Qui avisa no és traïdor!) I així sabré apreciar més els cabells que encara tinc ara i pels quals sospiro cada matí en pentinar-me! (Ais.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 6 ]

Sobre els sobres i l'any nou

Un dels motius pels quals diria que trigo a anar actualitzant la bitàcola és per això de posar sempre “Sobre tal cosa” o “Sobre tal altra” com a títol. D’alguna manera sembla que vulgui dir una gran veritat i acabo escrivint tant que em passen les ganes d’anar actualitzant periòdicament.
Bé, traiem-nos alguns “sobres” de sobre, a veure si l’any vinent canvio el xip i faig uns títols més originals:


– Sobre la mala difusió del doblatge català. Una família volia anar a veure “King Kong” en català per Nadal a Barcelona. Resulta que els dos únics cinemes locals que l’exhibeixen en català permetien entrades anticipades per qualsevol dia MENYS pel dia 25. Potser feien vacances aquell dia o vés a saber. El penós del cas és que finalment van anar-la a veure en espanyol perquè els cinemes que la projectaven sí que permetien entrades anticipades. Alguna cosa falla quan una família vol veure una pel·li en català (que existeix) a la capital de Catalunya i només les sessions en espanyol són accessibles. I una altra; Uns amics volien anar a veure “King Kong” en català un dimecres a Vic. Resulta que els dimecres el cinema Vigatà no obre mentre que al multisales Sucre fan dia de l’espectador. Endevineu a quin cinema passen la versió catalana i a quin l’espanyola? Alguna cosa falla si ni a les ciutats on passen la versió catalana hi ha igualtat d’oportunitats d’aquesta amb la versió espanyola. Mentrestant, a TVC anuncien una pel·li que està doblada en català com “Chicken Little”… i l’anunci és en espanyol!

– Sobre els menús en català. Parlaré de telèfons, no de restaurants (que també tindria tela, el tema, dins de Barcelona…). Només SIEMENS fa mòbils en català?! Molt trist! Vam comprar un Motorola a Vic l’altre dia i donàvem per fet que duria el català. Ni ho vam preguntar. Quan vam anar a queixar-nos ens van dir que només ho fa Siemens, això d’incloure el català als menús. ¡¿Quin país és aquest on una llengua oficial és menyspreada a mòbils, programes i DVDs i substituïda per llengües de països veïns com l’italià o el francès?! Només faltaria que el Govern espanyol no ens donés suport i que algun polític impulsés un boicot contra Catalunya. Us imagineu?
Ehem.


– Sobre els patges reials. Cada any tinc la sort de fer de patge del rei ros a un o dos pobles. És genial gaudir de la màgia amb la canalla. És impressionant veure il·luminar-se’ls les cares. Ja estic fent els possibles perquè no em donin feina la nit de Reis i pugui fer de patge a la cavalcada. A veure si hi ha sort.


– Sobre el Grangel Studio. Vaig poder fer una visita privada als seus estudis i després vaig assistir a una classe magistral. Són genials. Treballen amb Tim Burton i Steven Spielberg des d’un carrer de Barcelona, a deu minuts del pis on tinc una habitació llogada! (I a dos de casa de la meva xicota!) Increïble. SPIRIT, MADAGASCAR, CORPSE BRIDE… Tots els dissenys d’aquests personatges són obra seva. I ara treballen amb l’equip de LES TRIPLETTES DU BELLEVILLE. Agafeu-vos fort. Carles Grangel, Carles Burgès i Jordi Grangel. Des dels primers esbossos a les tipografies i les escultures. Brutals!


– Sobre el muntatge reial. Sí, la família del Rei d’Espanya ha fet una felicitació amb un muntatge on reuneixen els avis i els néts. I què? Tots els mitjans ho han criticat remarcant la mala qualitat del muntatge. Però qui l’ha fet?! Potser s’ho ha currat algun dels néts, il·lusionat, i ara està desconsolat pel que li han dit! O potser l’ha fet en Marichalar, que està fent un curset! Apa, posaré la meva felicitació aquí sota. I què si és de mala qualitat? És la meva felicitació i la faig com em surt, apa! (Ah, clar, que és que ells són “Monarquia” i per això ho han de fer tot millor! Doncs, aleshores, a aguantar la pluja de crítiques!)

Postal Nadal
– Sobre el nou any. I ara què? Suposo que seguiré dibuixant la tira còmica (confio que el setmanari on sóc no peti) i fent fotos. Espero il·lustrar tres contes (les propostes hi són, ara falta que els projectes engeguin) amb dues editorials diferents. A veure si hi ha sort. A banda que tinc un parell de projectes radiofònics; un de no-remunerat que va gestant-se poc a poc, en col·laboració amb un altre il·luminat com jo, i un que suposadament podria ser remunerat però que és més incert que l’altre. Aisss… Toquem fusta, ferro i el que faci falta, doncs. El curt que hem fet aquest any amb els amics ha estat un èxit pel que fa a les reaccions durant la projecció (la gent va respondre on tocava, visca!) però no ha guanyat cap premi ni de consolació. Bé, és el que comporta ser “enfants terribles”.
icona gestual

Vinga, res més de nou fins l’any nou! (Si sobrevivim al cap d’any, perquè anirem a l’aventura…!)

3 COMENTARI/s
moz
Esborrar — 27/12/05
Jo tinc un mòvil Alcatel i té els menus en català icona gestual.
Sort i empenta amb els projectes icona gestual!

caligula
Esborrar — 27/12/05
Tambè he fet de patge. Tal com dius, paga la pena de veure les carones de la canalla.
;-P

calpujol
Esborrar — 28/12/05
Jo vaig fer de rei negre una vegada,anava per patge i em varen col-locar de rei negre,amb independencie de creences o altres histories,la veritat es que ho vaig pasar pipa una bona estona,fins hi tot un any vaig acabar actuant en un pessebre vivent,per cert no vaig fer de caganer per por d’agafar un refredat escatològic.-Les tradicions son maques i la quitxalla ho agraeix ja tindran prou de temps per pasar de tot aixo.

Mostrar l'entrada · Comments are closed