Tag Archives | Nadal

Dia de la sopa de galets

Postal07_08.jpg

Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 13 ]

Coses de patges!

Havia de passar! Abans d’acabar l’any encara havia de tornar a posar-me a la pell d’un personatge! En aquesta ocasió he fet de patge reial!

Ara ja feia dos anys que no era patge! I no és tan senzill com sembla, el tema: Hi ha molts tipus de patges! I més o menys anirien per aquest ordre d’importància: El patge reial (el carter, que sol ser un però poden ser tres, un per rei, i té o tenen la tasca de recollir les cartes), els patges personals de cada rei (que van a les seves carrosses amb ells), el patge fumera (el que espia els nens i mai no veuen, que va a la seva bola), el patge auxiliar del patge reial (el que porta les cartes, tot i que si la feina del patge reial la fan tres patges llavors aquest patge auxiliar ja no cal perquè es reparteixen la feina els tres), els patges de carrossa (que no són patges personals però que poden estar a sobre de carrosses diverses i també tenen estaments interns; patges amb carrossa caps i patges amb carrossa rasos), els patges muntats (a cavall o camell), els patges xofers (els qui condueixen les carrosses), els patges motoritzats (els qui van amb vehicles unipersonals de dues o quatre rodes, que n’hi ha) i, finalment, els patges rasos de peu (que, al cap i a la fi, es dediquen a obrir pas perquè passin les carrosses entre la gent, amb l’ajuda de la policia local i les antorxes).

ACTUALITZAT: En pau-b em reclama el Patge Gregori! Val, el Patge Gregori seria l’equivalent al Patge Fumera (“Que té ulls pel davant i pel darrera”), però és que al meu poble no hi arriba, en Gregori!

😛

Vaig començar com a patge ras de la cavalcada de la nit de Reis fa uns deu anys. Tot era alegria, bon rotllo i millor sopar. Amb el temps, vaig ascendir a patge de carrossa (primer ras i al final patge cap). I sempre de Sa Majestat el Rei Ros (tenia un munt d’anècdotes per explicar d’ell a la canalla!).

Però el súmum va arribar fa cinc anys, quan em van demanar de fer de patge reial per l’escola del poble veí. Es tractava d’anar allà a la tarda l’últim dia del trimestre i recollir les cartes de la canalla i fer una mica de xou. Em van posar un patge auxiliar i tot! M’ho vaig passar bomba; les cares de la canalla, la joia i l’emoció que desprenen… Increïble. (Clar, a la cercavila els nens passen bastant de tu si no els dones caramels o no ets un rei. Aquí, en canvi, tothom volia saludar els patges!) Em va agradar tant que vaig tornar a fer-ho dues vegades més, al mateix poble, però com a auxiliar del patge reial (i cada any canviava de patge reial, així que no m’avorria).

I encara més; la culminació de l’experiència va ser fa dos anys! Vaig fer de patge reial tant al poble veí com al meu! (Perquè vaig substituir al tio que ho feia habitualment, que es va posar malalt.) Es tractava del mateix; visitar les escoles el dia del final del trimestre (però al meu poble era al matí, de manera que podia combinar-ho i fer doblet, com a auxiliar a un poble i com a patge reial a l’altre!). Va ser una experiència apassionant i colpidora. A més, a la cavalgada també vaig haver de substituir el patge carter habitual i vaig tenir carrosa pròpia i tot! (Ja havia estat patge de carrossa en cap, però no era en una carrossa important! Aquest cop em va tocar la carrossa de les cartes, que a més imitava una quàdriga romana i podia saltar-ne quan volia per saludar a la canalla i recollir cartes d’última hora i tornar a agafar-me al vehicle sempre que podia!)

Ais. Recomano a tothom qui en tingui l’oportunitat de fer-se patge! És només un cop l’any i ajuda a carregar les piles d’il·lusió! Ai-las, però els meus nous horaris laborals van impedir-me repetir l’experiència els dos anys següents (això i el fet que és molt fàcil trobar nous i millors patges i quedar reemplaçat a la mínima que no hi pots assistir).

Ah, però… Amb el bon record de l’experiència de fa dos anys, ja pensava que no ho tornaria fer més fins que aquest any em van tornar a trucar per visitar les escoles del meu poble. Per desgràcia, amb la nova feina no m’anava bé i vaig haver de declinar… Però una nova sorpresa: Em va trucar l’Arnau, amb qui he fet teatre, dient-me que li havien dit de visitar l’escola del poble del costat i li faltava un patge de reforç! I amb l’horari d’aquesta segona opció (a les tardes) sí que m’ho podia combinar! Així que al final he fet de patge un cop més! M’hauria agradat anar a tots dos pobles, però no he donat per més.

🙂

No sé si l’any que ve podré tornar-ho a fer (em queda el cuquet de fer-ho un cop més al meu poble, si és possible), tot i que a la cercavila ho veig més fumut (els horaris de feina no m’han estat massa propicis, amb la cercavila, últimament).

Però bé, actualitzem marcadors! Un bon any pel fa a personatges interpretats:

caretonesactuals.gif

El gat Macavity al maig-juny / l’Eddie Lyons al juny-juliol / en Pere Màrtir al setembre-octubre / el soldat ras de Serrallonga (que encara no he cobrat, per cert, mentre altres companys sí) a l’octubre-novembe / “The Freak” al novembre / i l’auxiliar del patge reial al desembre

I això sense tenir en compte el fotimer de personatges que he fet per ràdio a la mínima oportunitat que m’han donat!

😉

L’any que ve (sobretot per la nova feina) segur que serà més reposat. Però que me quiten lo bailao, apa!

Ja sabeu, a repartir il·lusió i alegria!

BON NADAL!

(I, per si no escric més tard, feliç any nou!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 9 ]

I demà…

Ja toca! Avui la revetlla i demà Nadal!

I, no obstant, funciona:
És un orgull constatar que aviat farà falta tornar a posar en línia els últims desvaris del programa de ràdio de cinema que fem a Ràdio Vic, l’NSDQEP. Cada dos programes en surt un de prou rodonet! I, no obstant, agraden (a minories, però agraden!). Els convidats que vénen en surten contents, ens feliciten per un programa irreverent, mig-improvisat i ple d’errors tècnics (“que són el seu encant”, diu el director d’un programa de cinema per a televisió). Per primer cop en la història del programa (10 anys!) comencen a sortir-nos col·laboradors de sota les pedres! (Dos de fixos, l’habitual Max i el nou Sergi; i tres de rotatius, el comentarista de Ràdio Taradell Pep Anton Vallbona, l’especialista en crònica negra Glòria Bernet i el realitzador de curtmetratges Dani Feixas.) La veritat és que estem molt contents, i esperem anar millorant la qualitat. Només ens fa por que la ràdio es professionalitzi la temporada vinent, perquè correm perill de sortir fulminats d’immediat (cap emissora professional apostaria ni un sol euro per un programa minoritari).

I el grup teatral El Triquet m’ha demanat que revisités la il·lustració que vaig fer-los el 2001, la del llibret i el rètol de Els Pastorets! El 2003 la vaig acolorir i enguany li he fet un petit repàs (d’aquí tres anys la refaré sencera o la canviaré totalment, apa):

pastorets06.gif

(Penso que ja queda bé, pel tema que toca!)

B O N  _ N A D A L _ A _ T O T H O M/a!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Nadal "Oliver Twist"


Ha començat un nou any. I jo arrossegant les seqüeles de l’anterior… Curiós. Feia anys que no em feia preguntes existencials i des de novembre que passo algunes nits farcides de reflexions filosòfiques. Això no està malament, però començo a preocupar-me… Sobretot per l’estabilitat del meu sentit de l’humor.


En tot cas, arriba un moment on penses en relatiu i ja crec que el sentit de la vida, l’univers i tot plegat m’ha de preocupar tant com haver descobert, després de més de 10 anys, que estava equivocat en el meu personatge favorit del film OLIVER!. Resulta que el vell jueu pèl-roig Fagins d’aquest musical l’interpreta Ron Moody, un actor lligat a aquesta interpretació. Doncs bé, jo he estat 10 anys (10!) creient que l’intèrpret era Oliver Reed! Molt trist, tenint en compte que teòricament m’apassiona el cinema. Bé, recomano a tothom veure aquest film musical, que és encantador i es considera un dels 100 millors musicals de la història. (A més, aquest Nadal ha estat un “Nadal Oliver Twist”; per una banda l’estrena de la previsible versió de Roman Polanski i, per l’altra, el passi per TVC del film OLIVER i COMPANYIA de Disney, inèdit en català fins ara.) A banda d’això, la meva descoberta en relació a en Ron Moody… Només em falta veure la versió d’Oliver Twist de 1948, per estar content.


El Fagins que sempre tindré en ment; l’esbojarrat i divertit Ron Moody, amb Mark Lester fent d’Oliver i Jack Wild com a “El Murri” a la versió musical de la història.


Oliver Reed en el paper que feia al film musical; el malvat Bill Sikes. I jo confonent-lo durant anys amb en Fagins!


“El Murri” (Anthony Newly) i el Fagins de Sir Alec Guiness, el més realista i cruent.


Finalment, el nou Fagins; Ben Kinsgley (l’Oliver l’interpreta Barney Clark). Un encreuament entre el d’en Moody i el de Guiness que no aporta res de nou. (Ja, ja, hi ha més versions de la història d’aquest nen orfe, però ja en tenim prou amb aquestes, no?)


Per cert, quin muntatge més xulo que corre per Internet… Mazinger Z a Madrid! (Firmat per un tal José Manuel Liebana.) És genial!
El que faltava! S’acosta la fi…

Fi.

icona gestual

PC: Bons Reis! I aquest any, per primer cop en 4 o 5 anys, no seré patge reial a la cavalcata per motius laborals. Ai, coi. Llàstima! Hauria fet il·lusió.
PC2: S’han acabat els “sobre”! (Veure entrades anteriors.) I sí; vam sobreviure al Cap d’Any, aïllats a la muntanya, en una vall vora Andorra, voltats de neu i amb possibilitats de quedar-nos sitiats. L’únic luxe que vam tenir va ser anar a la caríssima Caldea. Per la resta, Trivial Pursuit, Dicciopinta i Monopoly. Ja ningú juga al Joc de l’Oca i encara menys al Parxís.
PC3: En Moz diu que hi ha Alcatel que tenen menús en català! Serà qüestió d’anar-los a caçar… Merci per l’avís!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre els sobres i l'any nou

Un dels motius pels quals diria que trigo a anar actualitzant la bitàcola és per això de posar sempre “Sobre tal cosa” o “Sobre tal altra” com a títol. D’alguna manera sembla que vulgui dir una gran veritat i acabo escrivint tant que em passen les ganes d’anar actualitzant periòdicament.
Bé, traiem-nos alguns “sobres” de sobre, a veure si l’any vinent canvio el xip i faig uns títols més originals:


– Sobre la mala difusió del doblatge català. Una família volia anar a veure “King Kong” en català per Nadal a Barcelona. Resulta que els dos únics cinemes locals que l’exhibeixen en català permetien entrades anticipades per qualsevol dia MENYS pel dia 25. Potser feien vacances aquell dia o vés a saber. El penós del cas és que finalment van anar-la a veure en espanyol perquè els cinemes que la projectaven sí que permetien entrades anticipades. Alguna cosa falla quan una família vol veure una pel·li en català (que existeix) a la capital de Catalunya i només les sessions en espanyol són accessibles. I una altra; Uns amics volien anar a veure “King Kong” en català un dimecres a Vic. Resulta que els dimecres el cinema Vigatà no obre mentre que al multisales Sucre fan dia de l’espectador. Endevineu a quin cinema passen la versió catalana i a quin l’espanyola? Alguna cosa falla si ni a les ciutats on passen la versió catalana hi ha igualtat d’oportunitats d’aquesta amb la versió espanyola. Mentrestant, a TVC anuncien una pel·li que està doblada en català com “Chicken Little”… i l’anunci és en espanyol!

– Sobre els menús en català. Parlaré de telèfons, no de restaurants (que també tindria tela, el tema, dins de Barcelona…). Només SIEMENS fa mòbils en català?! Molt trist! Vam comprar un Motorola a Vic l’altre dia i donàvem per fet que duria el català. Ni ho vam preguntar. Quan vam anar a queixar-nos ens van dir que només ho fa Siemens, això d’incloure el català als menús. ¡¿Quin país és aquest on una llengua oficial és menyspreada a mòbils, programes i DVDs i substituïda per llengües de països veïns com l’italià o el francès?! Només faltaria que el Govern espanyol no ens donés suport i que algun polític impulsés un boicot contra Catalunya. Us imagineu?
Ehem.


– Sobre els patges reials. Cada any tinc la sort de fer de patge del rei ros a un o dos pobles. És genial gaudir de la màgia amb la canalla. És impressionant veure il·luminar-se’ls les cares. Ja estic fent els possibles perquè no em donin feina la nit de Reis i pugui fer de patge a la cavalcada. A veure si hi ha sort.


– Sobre el Grangel Studio. Vaig poder fer una visita privada als seus estudis i després vaig assistir a una classe magistral. Són genials. Treballen amb Tim Burton i Steven Spielberg des d’un carrer de Barcelona, a deu minuts del pis on tinc una habitació llogada! (I a dos de casa de la meva xicota!) Increïble. SPIRIT, MADAGASCAR, CORPSE BRIDE… Tots els dissenys d’aquests personatges són obra seva. I ara treballen amb l’equip de LES TRIPLETTES DU BELLEVILLE. Agafeu-vos fort. Carles Grangel, Carles Burgès i Jordi Grangel. Des dels primers esbossos a les tipografies i les escultures. Brutals!


– Sobre el muntatge reial. Sí, la família del Rei d’Espanya ha fet una felicitació amb un muntatge on reuneixen els avis i els néts. I què? Tots els mitjans ho han criticat remarcant la mala qualitat del muntatge. Però qui l’ha fet?! Potser s’ho ha currat algun dels néts, il·lusionat, i ara està desconsolat pel que li han dit! O potser l’ha fet en Marichalar, que està fent un curset! Apa, posaré la meva felicitació aquí sota. I què si és de mala qualitat? És la meva felicitació i la faig com em surt, apa! (Ah, clar, que és que ells són “Monarquia” i per això ho han de fer tot millor! Doncs, aleshores, a aguantar la pluja de crítiques!)

Postal Nadal
– Sobre el nou any. I ara què? Suposo que seguiré dibuixant la tira còmica (confio que el setmanari on sóc no peti) i fent fotos. Espero il·lustrar tres contes (les propostes hi són, ara falta que els projectes engeguin) amb dues editorials diferents. A veure si hi ha sort. A banda que tinc un parell de projectes radiofònics; un de no-remunerat que va gestant-se poc a poc, en col·laboració amb un altre il·luminat com jo, i un que suposadament podria ser remunerat però que és més incert que l’altre. Aisss… Toquem fusta, ferro i el que faci falta, doncs. El curt que hem fet aquest any amb els amics ha estat un èxit pel que fa a les reaccions durant la projecció (la gent va respondre on tocava, visca!) però no ha guanyat cap premi ni de consolació. Bé, és el que comporta ser “enfants terribles”.
icona gestual

Vinga, res més de nou fins l’any nou! (Si sobrevivim al cap d’any, perquè anirem a l’aventura…!)

3 COMENTARI/s
moz
Esborrar — 27/12/05
Jo tinc un mòvil Alcatel i té els menus en català icona gestual.
Sort i empenta amb els projectes icona gestual!

caligula
Esborrar — 27/12/05
Tambè he fet de patge. Tal com dius, paga la pena de veure les carones de la canalla.
;-P

calpujol
Esborrar — 28/12/05
Jo vaig fer de rei negre una vegada,anava per patge i em varen col-locar de rei negre,amb independencie de creences o altres histories,la veritat es que ho vaig pasar pipa una bona estona,fins hi tot un any vaig acabar actuant en un pessebre vivent,per cert no vaig fer de caganer per por d’agafar un refredat escatològic.-Les tradicions son maques i la quitxalla ho agraeix ja tindran prou de temps per pasar de tot aixo.

Mostrar l'entrada · Comments are closed