Tag Archives | NY

La Gran Poma en 15 dies!

Petit resum de l’aventura novaiorquesa, que ja tocava!

🙂

A finals de novembre vam anar a fer companyia a l’amic Marc, amb qui també vam rodar un curt, a Nova York. Moltes amistats m’han demanat que els expliqui com vam repartir el temps a la Gran Poma… Va, ho intentaré.

DIA 1
ny_01.jpg A Barcelona tot correcte. Tot puntual i cap a Ginebra amb un avió ben cuco. Quina impressió, veure les muntanyes de Suïssa aparèixer entre els núvols en començar a aterrar. En un parell d’hores anem cap a Nova York. Quina mandra! Quantes hores d’avió! I serà en un avió més gran, amb dos passadíssos i el doble o triple de seients que el que ens ha dut de Barcelona. Tenim mantes i coixí. Quina por. Ja veig a venir que no hi podré pas dormir. I una pantalleta individual per veure pel·lis (La Jungla 4.0, Harry Potter i l’Orde del Fènix, Ocean’s 13…) o jugar a videojocs senzills (a banda, també ens toca finestreta; sempre ens toca finestreta i just al davant o al darrera d’una ala. Mai al mig).

L’espera perquè l’aparell es mogui és enorme. Van carregant maletes i tremolem veient el tracte que els dispensen. Finalment, amunt amunt i fora! El viatge (la segona part del viatge, vaja), segons la pantalleta, durarà 8 hores, constarà d’uns 6.150 quilòmetres i volarem a una velocitat entre 600 i 700 km/h i a una altura d’entre 7 i 12 km per sobre el nivell del mar.

Des de l’avió es veuen ciutats menudes. Com deuen ser? Ara un nucli gran… Ara un poblet al costat d’un riu… Llocs que mai visitaré ni dels quals sabré els noms. Ara el Canal de la Mànega! Mira, algun lloc que em sona! I allà el Regne Unit, que en una horeta ja deixem enrera… Després mar. Un mar infinit. I llavors… Canadà?

Per menjar, pollastre amb arròs. Ah, i el mític formulari del qual tothom parla! I no, no hi demana “Véns a matar el President?”, sinó coses com “Véns a involucrar-te en alguna activitat il·legal?”, o bé “Has estat relacionat amb genocidis o amb l’Holocaust Nazi?”. Déu n’hi dó! De debò que algú ha respost que sí alguna vegada?!

Arribem. Aterratge OK i tot lentíssims. Seguim al peu de la lletra les instruccions d’en Marc i així deixem enrera l’aeroport i una insulsa conversa a l’aduana on ens demanen què anem a fer allà i si portem res al nostre amic i on anirem exactament. (CONY! A VISITAR LA FOTUDA CIUTAT! TANT COSTA D’ENTENDRE?!) Ais… (Ah, i ens entretenen tant que alguna ànima amable treu la nostra maleta de la cinta corredera i la deixa abandonada al costat d’una columna, a mercè de qualsevol indesitjable. Sort que està bé; més abonyegada que mai pel personal de l’aeroport, però ja se sap…)

Però comença la gimcana! Airtrain (amb un munt de rètol de “If you see something, say something”; paranoia, paranoia, paranoia) – Subway (amb altres rètols similars o pitjors) – Transfer (transbord) – Subway… I ja som a Harlem. Després de passar per Queens (o és Brooklyn?) i veure els barris perifèrics, ja som a l’illa de Manhattan, d’on no ens mourem.

Hem sortit a les 9 de BCN i hem arribat a NY a les 6 de la tarda del mateix dia. Quin fart de viatjar! Al pis ens reben molt bé. La propietària i el seu fill ens deixen instal·lar-nos a l’habitació d’en Marc i sortim a Central Park (és al costat) mentre fem temps perquè arribi el nostre amic. Creuem d’oest a est el famós parc, fins al llac de Harlem, i tornem. De nit. Preciós. És Nova York i ja hem arribat. Una horeta més tard trobem en Marc quan surt del metro. Abraçades i emoció. En uns minuts ja som de nou a l’habitació per ordenar-ho tot una mica i, de cop, la proposta d’en Marc: “Bé, anem a Times Square, no?” La veritat és que ens morim de son, però és que no ens fa una pregunta, sinó que és gairebé un precisió sobre quelcom inevitable.

I anem a Times Square. Flipant. Els núvols de nitrogen que surten de les clavegueres, la botiga de Toys R Us amb una nòria gegant a dins, la botiga especialitzada en (atenció) M&Ms, els cartells de musicals i de pel·lícules… Els neons per doquier. Com un parc temàtic nocturn. S’ha de veure.

DIA 2
ny_021.jpg Amb emoció, ens llevem. Quantes coses a fer! En Marc està atabalat amb l’escola de cinema, així que anirem a la nostra bola. I des de la seva habitació es veu un pati de veïns farcit d’aquelles mítiques escales d’incendis de pel·lícules com Esmorzar amb diamants!

Esmorzem a Central Park, havent comprar el respectiu cafè i batut de xocolata. Passejant pel costat proper a Harlem. I després cop de metro i cap a l’Empire State Building, que està cobert per la boira i decidim no pujar-hi. Així que anem passejant pel barri i baixant per Broadway Avenue fins al Flatulence Building (perdó, el Flatiron!). Però comença a ploure quan som a Union Square i ens anem a refugiar a un Wendy’s (una mena de Mc Donald’s però un pèl més bo), on dinem. A la tarda passegem sota la pluja i anem a la Grace Church i, com que el temps no canvia, fem un cop de cap i anem al MoMa, el museu d’art modern, que els divendres a la tarda és gratis! Així que passem la resta d’hores contemplant Miró, Dalí, Van Gogh, Warhol o Picasso.

També és el dia que descobrim que TOTS els parcs de NY tenen esquirolets grisos als arbres. Impressionant. I deuen tenir un gran servei de manteniment, per assegurar-se que els animalons sobreviuen a cada parc. Ben controlat.

I a la nit en Marc ens porta al Village! Ambient nocturn de bars amb molt moviment i tot tipus de botigues obertes! Acabem sopant una pizza sossa (com gairebé tot, allà) envoltats del típic grupet de noies cridaneres deHarlem que actuen talment com a una pel·li d’Spike Lee. Sí, sí, Nova York és tal com surt al cinema. Tant per allò bo com per allò dolent!

El retorn al pis ens fa descobrir que el metro, a la nit, és un absolut despropòsit. I acabem arribant a les tantes; entre transbords i temps d’espera tot es fa lentíssim.

DIA 3
ny_03.jpg És dissabte però tenim un petit somni a complir: Veure JA l’estàtua de la llibertat! Així que anem i ens trobem el que toca; dues hores de cua per anar a visitar Liberty Island i veure de ben a la vora el monument de torn. I les fem, però amb alegria i mirant els impressions gratacels amb devoció. Almenys avui no plou. I fa calor (molt sol però també una mica d’airet); la gent va en màniga curta i tothom s’estira als racons de gespa de cada parc (i n’hi ha un munt!).

La visita val la pena almenys una vegada a la vida. L’Estàtua de la Llibertat és impressionant i té aquella sensació com “familiar”, de ser una cosa que a tots ens sona, però és recomanable anar-hi ben d’hora i no quedar-s’hi a menjar. El menjar és car i dolent (un ridícul entrepà de gall d’indi ens va deixar secs!). A la tarda, Ellis Island, l’illa on arribaven els immigrants abans… Mooolt interessant. Hi ha un gran museu amb un munt d’informació sobre els tràmits que passaven els immigrants de l’època que és súper-instructiu. De debò.

Després tornem al port i visitem Wall Street. La Borsa, la Zona Zero (impressionant, amb gent intentant fer negoci venent fotos de l’atemptat de l’11-S!) i el South SeaPort, que es manté amb bona part com al s. XIX, amb carrers moníssims al costat de l’East River. Arribem, després d’una llarga caminada, fins el Pont de Brooklyn, i en fem un tros a peu i tot.

A la nit tornem a Times Square amb en Marc, a mirar-ho tot amb més calma. Quanta gent, en dissabte! Sopem al McDonald’s (amanides, per variar), i visitem el Virgin i l’M&M’s World. Increïble. Tenen didals d’M&Ms! Només una botiga dedicada a aquests caramels de xocolata… Una bogeria. Només podia passar aquí.

DIA 4
ny_04.jpg Al matí descobrim que el metro de NY té el personal d’atenció al client com a BCN. Les màquines de validar els bitllets estan travades i no hi ha personal a enlloc per ajudar-nos a passar. I ens toca canviar de parada… a peu.

Visitem Greenwich Village de dia i el famós Soho, barri d’artistes i galeries d’art. Seguim voltant i arribem a Chinatown (enooorme) i Little Italy (on dinem a un italià portat per sud-americans on ens foten una clavada de por per uns plats raquítics! I tenim la primera mala experiència amb les propines “obligades” dels EUA). 45 $ en total! Déu meu!

A la tarda passegem per tot Chinatown. Acabem ben esgotats. I anem divagant fins a Tiompkin Square (euh, perdó, que es diu “Tompskins Square“, a l’East Village), plaça i parc on el 1991 hi va haver enfrontaments entre la policia i el centenar d’indigents que encara hi viuen (després de ser foragitats d’altres parcs).

A la nit, un tros de pizza pel camí i trobem en Marc a un “italo-mexicà” a Amsterdam Avenue. Molt més barat i bo que on havíem dinat nosaltres, per cert! El problema és que al restaurant, malgrat el nostre evident coneixement de l’espanyol, el restaurador s’entestava a parlar-nos en anglès! (I es reservava l’espanyol per parlar amb la resta de cambrers i algun amic íntim que tenia per allà.) Curiós.

DIA 5
ny_05.jpg Toca rodatge. És un dia lent. Arriba l’equip d’en Marc i ho preparem tot a poc a poc. Esmorzem a Central Park mentre l’equip prepara els temes. Finalment, arriba l’hora de rodar i després d’alguns talls ens interrompen per dir-nos que no podem rodar al passadís del bloc de pisos, perquè no tenim permisos.

Tot aturat. I això per un curt amateur d’una escola novaiorquina! Que trist.

Anem a dinar a una italià autèntic a Amsterdam Av, darrera el pis d’en Marc, tristos. A la tarda es fa un intent de reemprendre el rodatge, que queda abortat. (El porter del bloc ens fa moving; ens atura l’ascensor i diu que està “Out of Order”. Així que ens fa pujar per les escales i, en arribar al pis pertinent, descobrim que, es clar, l’aparell funciona correctament. Quin paio! Se suposa que és una amenaça?)

Al vespre, de nou a Times Square, a comprar records i sopar al Wendy’s.

Per cert, un altre rètol graciós del metro: “SAVE YOURSELF FROM HAVING TO BE RESCUED. Get ready. Be prepared. Have a plan.” De bojos.

DIA 6
ny_061.jpg Per fi, avui toca. Torna a fer fresca, hi ha menys turistes i comença (ara sí), la tardor. Cauen les fulles i sembla que haguem viscut dues estacions en una setmana. Genial. Dues Nova York diferents.

Toca pujar a l’Empire Stat Building. El cel avui és perfecte. I molt poca cua de gent. La vista és brutal. Un veritable espectacle.

En baixar comprem postals i anem a Correus (darrera el Madison Square Garden) a enviar-les. És complicat perquè la informació és molt dispersa i ningú t’ajuda (la cua de la finestreta oberta és llarguíssima i tothom va amb paquets, mentre que dos paios que hi ha en un petit punt com “d’informació” només et diuen, amb molta mala educació, que ells no responen a preguntes sobre Correus; i això que al seu mostrador hi ha un fabulós escut de correus!). Un mal tràngol. Però, per sort, ens en sortim copiant uns altres guiris que corren per allà.

Però per fer-nos passar el trauma, anem a comprar entrades de musicals a Times Square. Per Les Miz; Els Miserables. I ho fem a les taquilles on les vènen pel mateix dia, a meitat de preu. Obren a les 3, però hi anem a un quart. Amb la sorpresa que a dos quarts de 3 ja obren! Així que ens estalviem una cua que sempre esdevé enorme en pocs minuts! I tenim les entrades a meitat de preu. Visca. I recomano fer-ho a tothom qui hi vagi.

Dinem al Friday’s. Menjar fregit i car. (A la factura especifiquen la propina i tot!) No hi aneu.

A la tarda, visitem amb més calma (ara sí) tot l’East Village, la zona on vam anar de nit amb en Marc dies abans. Barris de hippies, de jueus i Tompskins Square de nou.

Després, “Els Miserables” i sopar al Taco bell (prou bé), amb en Marc, que està atabalt buscant llocs on gravar el curt evitant-nos el conserge sonat del bloc de pisos. Per cert, el teatre de Broadway és com un rellotge on tot funciona perfecte i els actors no semblen humans (ni un sol error!)… Llàstima que les butaques siguin una p*t* merda. De debò que mai havia segut en butaques pitjor. I el preu per seure allà és una estafa total.

A la tornada al pis, una anècdota: Un nord-americà rosat i borratxo llença una llauna dins el vagó i baixa del tren. Abans que es tanquin les portes, un noi amb aspecte de mexicà raper, s’alça i fa un parell de tocs a la llauna. I la xuta, enviant-la a través de les portes que es tanquen al cap del nord-americà rosat! Genial.
I no acaba aquí: A la següent parada, entra un home gran, negre i xerraire, reclamant 20$ per un problema familiar que té, i explicant la història de la seva família i pindolant. Al cap d’un parell de parrafades, el MATEIX mexicà raper d’abans li allarga els diners, dient-li, “Ep, company, pren això i calma’t una mica”. Tal dit, tal fet, l’home vell agafa els diners, li agraeix, somriu i calla.
Tot un personatge, aquell raper! Un veritable heroi novaiorquès.

DIA 7
ny_07.jpg Dia d’experiments. A primera hora del matí em compro Fanta de Pinya. FAN-TA-DE-PI-NYA! Fins la nit no me la vaig acabar del tot. Horrible.

Visitem la Columbia University, seu d’algunes escenes (si mal no m’erro) de Els Caçafantasmes. I, entre aquesta i el pis d’en Marc, la Catedral de Sant Joan El Diví. La que, un cop acabada, serà la catedral barroca més gran del món. (Té una capella dedicada a l’apòstol Santiago i tot.) Era barroca? Euh… Sí… No? O no. Però és enorme i encara no està acabada. I, a sobre, se’ls va cremar per dins fa uns anys i encara hi tenen el doble de feina!

Tot seguit, cap al sud, al Dakota Building i a Strawberry Fields amb el metro. L’edifici a la sortida del qual van matar John Lennon (la Yoko Ono encara hi viu) i el petit monument a la seva memòria que li van fer. Més al sud, l’edifici de Els Caçafantasmes, on vivia el personatge de la Sigourney Weaver. I descobrim el nostre primer Barnes & Noble; Curiosos Fnacs amb un Starbucks dins. També veiem per fora el Lincoln Center i arribem a Columbus Circle, un altre punt de la pel·lícula Els Caçafantasmes, a la cantonada sud-oest de Central Park.

Allí dinem un hot-dog servit per un nou nord-americà fanàtic del Reial Madrid. I a la tarda, Central Park per la part del sud. Un primer tastet (ens el reservem pels últims dies); veiem el Plaza i ens anem fent a la idea de la grandiositat del parc. (Ja coneixem la part nord i, ara, la sud. Ens falta conèixer-lo de llarg! Fa gairebé un quilòmetre d’amplada i 4 de llarg!) Tot molt gros i impressionant.

DIA 8
ny_08.jpg Dia intens. Esmorzar pel camí (ara ja el comprem a una gasolinera a la vora del pis d’en Marc on tenen uns donuts farcits boníssims) i de pet a Midtown, on veiem la Grand Central Terminal, el Chrysler, els edificis Tudor, l’ONU per fora, la Catedral de Sant Patrici (fabulosa), la Cinquena Avinguda (mític Tiffanny’s, botiga de joguines FAO, etc.), l’edifici Sony, el Waldor…

Dinem a Times Square (hi anem per veure si trobem entrades per Rent, però arribem a les 3 tocades i hi ha una cua quilomètrica). Però mengem en un restaurant japonès tipus fast-food. Una cosa que es deia quelcom similar a Yoshinoya. I no estava malament. (Ara sempre fa fresca, per cert! Plugims habituals i aire fresc d’aquells de bufanda.)

Tornem a la ruta i visitem la biblioteca pública de NY; sí, sí, la de Els Caçafantasmes.
🙂

També veiem el Rockefeller Center i acabem als cinemes Empire, veient El malson abans de Nadal (3-D). Amb ulleres, sí. Una gran experiència. Allà tenen unes butaques fabuloses, una projecció digital que tomba d’esquenes i un sistema de publicitat brutal; els anuncis previs parlen de Wendy’s, videojocs i altres ximpleries a banda de pel·lícules… però el més fort és que al final de tots els anuncis et fan una mena de resum de tot el que han publicitat per si has arribat massa tard i no has vist tots els anuncis! Brutal! Valia la pena anar-hi almenys una vegada.

Tot seguit, a visitar botigues de còmics (al final del viatge vam passar per Midtown Comics, Forbidden Planet o Universal Comics), tornada al pis i a dormir!

DIA 9
ny_09.jpg Els dies passen, i tenim almenys un encàrrec a fer. Un català ens havia demanat que li busquessim un casc de Harley Davidson. I avui toca anar cap a Long Island (Queens), a la seu de Davidson a NY per comprar-lo. I ho fem.

Quina passada de motos. (I això que a mi no em diuen res.) Una botiga impressionant.

I la zona… Era una nord-amèrica diferent. Pisos més baixos, carrers més despoblats i més tipus “polígon industrial”. Amb banderes a cada cantonada, clar.

Toca dinar un hot-dog i anem cap a l’ONU. Aprofitem per visitar-ne l’interior, que ens faltava. Visita pagant (clar), però interessant. La sala final (la que surt a la tele) és impressionant, la veritat. És la famosa sala d’aquella pel·lícula, Els Caçafantas–… ehem, perdó; The Interpreter.
Ah, i la guia era una mena de Michelle Rodríguez més maca, de California, que era fan de Barcelona tot i que, com ella mateixa deia, encara no ha après català. (Un assafata de l’avió també deia que era fan de Barcelona, i afirmava que els turistes l’estaven matant! Preneu nota!)

Després anem a Union Square, que plou i fa fresca, on en Marc ens convida a visitar la seva escola de cinema. Sembla que avui a la nit rodarem. A l’edifici on ens ho havien prohibit. Per què? Que ja tenim permís, potser? No, ara han afirmat oficialment que no ens deixen rodar. Aleshores? Doncs ho farem com ho hauríem d’haver fet des del primer dia; rodant d’estranquis a la matinada!

Una visita ràpida al Virgin Megastore (n’hi ha un munt, per allà!) i sopar a un Wendy’s. I a rodar! Fins les 6 de la matinada! Que el dimecres de la setmana següent és Halloween i la gent ja celebra festes per avançat, o sigui que tothom està de gresca i de borratxera i ningú es fixa en uns friquis disfressats gravant un curt per l’edifici! Una gran nit. Esgotadora, però divertida.

DIA 10
ny_10.jpg Queda poc per marxar! Després de dormir 6 hores, a les 12 del migdia, dutxa al pis, pluja al carrer i anem a dinar. Es nota que la gent està de Halloween, ja. Al carrer hi ha un ambient apagat (pluja a banda), amb la gent com endormiscada, i a la llunyania se sent la remor d’un karaoke i les habituals sirenes de policia.

Busquem l’italo-mexicà on va sopar en Marc un dia, però trobem un tailandès caríssim. Caríssim però boníssim. El millor lloc on hem menjat durant aquestes vacances. Per amor propi els vam donar més propina que al Friday’s i tot. I això que no ens van obligar a res (almenys no ho “exigien” a la nota de la factura, no com a altres locals!). Peix i verduretes, tot molt ben cuinat. Visca!

Decidim polir-nos la part nord de Central Park, que vam veure per sobre el primer dia a la nit. Veiem nens petits disfressats; fan un concurs. I al llac de Harlem hi deixen surar carbasses amb una espelma dins. This is Halloween! This is Halloween!

En Marc i el seu company de rodatge s’acaben de llevar. Ja és fosc. Dinen i quedem. Retornem al pis i fem un nou rodatge clandestí fins les 4 de la matinada! I acabem el rodatge de tot el curt. Per fi!

DIA 11
ny_11.jpg El nostre últim diumenge.

Toca tornar a fer un dinar esmorzar. No veiem de quina manera podríem aprofitar el dia, així que anem a comprar entrades pel teatre, que d’aquesta manera ja tindrem alguna cosa. Anem a dos quarts de 3 a les taquilles i, com l’altra vegada, podem comprar sense fer cua. Toca Rent. (Deixem de banda grans perles com Hairspray, El jovenet Frankestein, Legally Blonde, Spamalot…)
Dinem a un bufet lliure xinès molt dolent, tot i que tenen unes postres brutals; uns profiterols i una gelatina que posen la pell de punta de la seva dolçor.

I més compres! Descobrim la gran botiga Colony. On venen CDs de Karaoke i totes les partitures de musical que et puguis tirar a la cara! Val molt la pena!

Anem a teatre, al musical Rent (i ara em picaré: Em va agradar més la versió de Madrid!). Sopem a un Burger King i retorn al pis. En Marc està d’un alegre novedós; es nota que s’ha tret un pes de sobre acabant el curt. I passem una nit com quan anàvem de colònies (no hi hem anat mai; però si d’acampada per altres motius). Conyes tota l’estona, salts sobre del llit, ximpleries a cada moment… I tres guions de curtmetratges improvisats sobre la marxa! D’aquells que, l’endemà, quan hi rumies, t’adones que no valen un pet.

Ah, i descobreixo que tinc unes estranyes picades (una puça? un mosquit demòcrata?) al braç. I en són moltes!

DIA 12
ny_12.jpg Toca Central Park. Últim dilluns. El monument a Alícia al País de les Meravelles, el gos Balto… Ens creuem amb Greg Kinnear, que roda una pel·li per allà que es diu Ghost Town. La gràcia és que ens el creuem quan ell s’allunya del rodatge i jo que dic “Ei, aquell s’assembla a en Greg Kinnear!”, i llavors veiem un set de rodatge on, efectivament, Greg Kinnear roda pel·lícula amb la Téa Leoni (hi ha els seus noms a les cadires que corren per allà).

Dinem a un llac del parc. Al Turtle Tond. Un hot-dog, es clar.

I visitem el Sheep Meadow, la zona de Central Park on es va rodar Hair!

I visitem el zoo de Central Park! Ei, i res de lleons ni girafes. La pel·li Madagascar és una estafa. Això sí; canalla per tot arreu cridant i fent xivarri.

També veiem el Metropolitan per fora i acabem de recórrer la major part d’aquell parc de somni. Fabulós.

Sopem al Planet Hollywood. On cau una altra clavada, però ja anàvem previnguts i bàsicament volíem veure l’exposició que tenen muntada allà.

DIA 13
ny_13.jpg Voltem per la Museum Mile, al costat est de Central Park. I, per la zona, també veiem les cases dels rics i les seves façanes decorades per la nit de Halloween. Molt mono, tot plegat. (Passem pel Guggenheim, altre cop pel Metropolitan, etc.)
Anem a comprar maletes (almenys una, pels records que hem comprat a la tornada) i corrent a comprar menjar pel sopar de comiat. Que ja toca.

Dinem una amanida Cèsar (ja un clàssic) del McDonald’s i seguim comprant. Vi, tomàquets, pa francès, formatges, oli… Què sortirà, ai, ai… Perquè amb prou feines trobem res català!

Tornem al pis i organitzem el sopar. Un sopar catanyol; truita de patates espanyola i pa amb tomàquet. Els companys de pis d’en Marc, el gat inclòs, encantats. I bebem i riem fins tard. Una gran nit.

DIA 14
ny_14.jpg Ens llevem i fem les maletes.

Visitem en Marc al set de rodatge del curt d’un company seu. Ell ens ensenya una botiga de disfresses impressionant. I ens acomiadem. Ell es queda al rodatge i nosaltres revisitem alguns raconets que ens agraden… L’Empire State Builing i rodalies… Central Park (es clar) de nou.

Allà dinem dos hot-… dos hot-sausages (més grossos i picants que els hot-dogs), a l’ombra dels arbres. Que fa sol i val la pena. Com enyorarem Central Park.

Tornem moixos al pis, a buscar les maletes i acomiadar-nos dels veïns d’en Marc. Són les 5 de la tarda. Hi ha nanos pel carrer. Un Jason i un Batman. Amb les bosses demanant caramels. Trick or Treat. Avui serà la nit de Halloween. Nosaltres la passarem a l’avió, of course.

I som-hi, de nou la gimcana: Subway – Transfer – Subway – Airtrain… I aeroport. Cap problema d’aduanes, per cert, ens deixen dur el casc com a equipatge de mà i tothom content.

Dins de l’avió. Pel·lícules? Sigo como Dios o bé Els 4 Fantàstics i en Sílver Surfer. Apassionant. Toca dormir.

DIA 15
ny_15.jpg Mal despertar. Son incomodíssim. I un assafata em clava un cop al genoll amb el carretó. Qui el va parir! Esquena destrossada, son interromput. Horrible.

Sopem (pasta) i esmorzem (un… flam?!) a l’avió.

Després d’un fotimer d’hores arribem a Suïssa. Al matí. On hem de passar 8 hores fins el proper vol. Mig-zombis, passegem per Ginebra. Un home vell ens ajuda a localitzar el tren i ens ensenya com funcionen els bitllets. Genial. En 10 minuts som al centre. Hi passegem. Moments dolços, tranquils… Anem oblidant el bullici de Nova York i tornem a la històrica i clàssica Europa. Comença la transició cap a casa.

Tot preciós. Però car. (Podem comparar preus del McDonald’s, ara que en som experts, i ens horroritzem!)

Veiem el llac Leman, amb aquell sortidor tan característic… Però ens adormim vius. Tornem a l’aeroport i fem una migdiada allà mateix, als seients d’espera, després de menjar un entrepà. I tornem a Barcelona amb un avió més petit. Com a l’anada. Al Prat, on tothom ens espera, ja al capvespre.

Abraçades i trucades diverses. Ja hem tornat. Ja enyorem en Marc. Però adéu al menjar ràpid! Adéu a les amanides Cèsar! Adéu a les hamburgueses! (No, no, em nego a anar a McDonald’s i Burgers fora dels EUA! Cada cosa al lloc on toca! Com ha de ser.)

I FINS AQUÍ tot plegat. 15 dies de “repòs i desconnexió”, rodant i vivint la ciutat de Nova York…

Bons records; malgrat els borratxos estrambotics, les bandes de rapers i els excèntrics, a NY no hi hem trobat (potser n’hi ha) obrers grollers o bé els típics xuletes que busquen merder i se’ls veu a venir a dos quilòmetres de distància. En aquest sentit, sembla que aquesta fauna es refugia a altres ciutats, als EUA (a Barcelona cada dia veus almenys un d’aquests paios amb aires de suficiència amb ganes de brega; a NY la gent va més a la seva, aliena a què fa la resta). També Central Park, els racons de la ciutat, els esquirols, el tailandès…
Mals records; els registres constants i els controls de seguretat. A l’aeroport, en embarcar a Liberty Island, als museus, a les biblioteques… Increïble, angoixant i torrapebrots. Apa, a ensenyar la motxilla una i altra vegada! (Fins i tot als musicals!) I tampoc enyoraré el metro, el caos circulatori, les grans aglomeracions de gent (res massa diferent a les rambles), els enganyaturistes, etc.

Nova York és així. No cal emprenyar-s’hi, perquè és genial tal com és. Penso que és la ciutat que tothom hauria de visitar almenys una vegada. Per més anti-ianqui que siguis, és “la ciutat”. Per un motiu simple; hi ha tant aiguabarreix cultural que ningú si sent estranger. Tothom hi és benvingut. No passa a tots els Estats Units, ni molt menys (ja m’ho han dit), però Nova York és LA CIUTAT on hi pots trobar tothom. Val la pena viure-la almenys una vegada a la vida.

(Per cert! Les picades del dia 11 al final només eren això; picades d’alguna bestiola republicana. Després de retornar a casa, en pocs dies van desaparèixer.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 7 ]

Back from NY & Harry Potra 5

Doncs sí. Acabem de tornar de la Gran Poma i encara no he ni parlat de Sitges ni del festival de cinema! Miraré de recuperar el més destacat un moment o altre. I la vida segueix! Mentre ho poso tot en ordre, ja sabeu que aquests dies hi ha el Saló del Manga, on hi presentem un còmic fet a 12 mans:

hp5promo.png

Anem avançant…

PC: Hi ha rumors que potser es tornaria a fer La filla del mar un cap de setmana més, en vistes del gran èxit de crítica i públic que ha tingut. Genial, no? Si es fa, ja avisaré, però de totes maneres de moment no està previst… (Sembla que comentaris com els de l’Anna, a qui també li va agradar l’obra, els han animat molt!)

Per sort, ara ja tinc en Pere Màrtir més apamat i no em podrà agafar per sorpresa! Que torni, si cal, que aquest cop estaré més preparat per suportar-lo!

pmartirdiuadeu.png

A a foto, en Pere i el seu somriure burleta el dia que s’acomiadava…

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 9 ]

Han mort en Pere Màrtir

mataralpmartir.png

L’han mort a l’escenari. A cops de fitora! I tres cops, que ho han fet. Agraeixo com mai el suport de tot el grup d’Amics de Balenyà per haver confiat en mi i tota la complicitat i ajuda de les dues protagonistes de l’obra. He patit molt, però m’he sentit molt ben acompanyat. Ha estat una gran experiència. Un paper intens dels que deixen petja a qui el fa.

Però toca seguir endavant… Per exemple anant a veure cinema…

I, després, qui sap? Potser anirem tots juntets (la meva xicota, en Pere Màrtir i jo) a veure en Marc:

We want to be a part of it! Or not. We’ll see… Vaja, que si durant un temps no escric res, ja sabreu quins en són els motius!

(Per cert, que ja he enviat la meva part del còmic de Harry Potra que traurem a la venda al proper Saló del Manga a en Jun, que ha d’editar-lo. Ara la patata calenta la té ell! Que consti, eh?)

;-P

Fins aviat!

PC: En Pere Màrtir ja enyora l’Àgata, la Mariona i la barca. Li he dit que es foti, que si vol que es quedi al teatre, però que els altres marxem. Apa-li. (A veure si així me’l trec de sobre ràpid… )

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]

Jun's not there!

En Marc ha tornat a donar senyals de vida des de NY.

La meva germana ha tornat d’Itàlia i de l’aventura de l’Erasmus.

Jo m’estic independitzant amb la parella mentre busco feina…

Però en Jun… no hi és!

Els qui visiten sovint la web del deuvosguard.com s’hauran adonat que en Jun està bastant absent. Algunes persones m’han demanat “I què us porteu entre mans?”. Doncs ara us ho dic: Res. Tot el que tenim a mitges de moment està en “pause” perquè en Jun va sortir-li un imprevist que no ve al cas i va quedar ben destarotat a nivell laboral. Ara el problema és que no aconsegueix agafar el ritme normal… I aquí entro jo, amb un webcòmic (ara que ja fa un mes que no el veig):

junsnotthere.png

Si sou dels que us trobeu en situacions similars… No us quedeu amb les mans plegades! Ara toca aprofitar el temps lliure dels projectes “encallats” per tirar-ne d’altres endavant (per la meva banda, curts, viatges i teatre). Però aprofito l’avinentesa per animar en Jun a anar reprenent els temes aturats!

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 18 ]

The Short One has left the town…

En Marc se’n va. Vaja, se n’ha anat. Ahir a la nit deuria posar els peus a l’aeroport JFK. Fa més de 10 anys que ens coneixem (des de l’Institut!) i hem fet ràdio, tele, teatre i curtmetratges junts. Havíem arribat a un nivell de connexió i química envejable. (És el que té dormir junts tans cops!) I el millor; la meva xicota també s’hi portava bé (tot i haver d’acceptar que ella sempre hauria arribat més tard que ell). Junts som un trio indestructible.
🙂

Però ara en Marc se’n va a fer les Amèriques. Un vell somni comú que ell complirà abans. Ara bé, penso anar-hi, que tenim un curt a mitges!

Per celebrar la seva partença, un còmic (l’original surt al diari aquesta setmana, però aquest l’he retocat lleument perquè els personatges siguem ell i jo):

Marcsenva.jpg

És genial sentir-li dir que no podem estar-nos quiets, que la vida consisteix a anar més enllà i fer coses. (Fa uns anys ell no tenia esma per estudiar i amb prou feines per buscar feina! Veure’l en moviment com ara posa la pell de gallina!) I l’anècdota de les formigues és real: Abans d’ahir a la matinada estava espolsant-li formigues de l’esquena en un pàrquing vigatà, sota l’atenta vigilància dels Mossos d’Esquadra. No podria ser un comiat més romàntic, oi? Ehem.

Ara és a Nova York. I és un home que no vol mai que el felicitin per l’aniversari, a qui li costa donar gràcies i acomiadar-se. (Per això no el vaig felicitar aquest dimarts, que era el seu aniversari; preferia poder-me’n acomiadar.) Allà hi encaixarà de perles, no trobeu?
😀

S’ha passat dies dient-nos que no ens trobaria a faltar. I és probable, però sé del cert que a les nits enyorarà les caminades interminables pel poble i per la ciutat (segur que des del primer dia estarà fent excursions per la city). Ais! Els partits de futbol a la matinada, les excursions improvitzades a la muntanya o (en el seu defecte) a l’espai Fòrum, les bromes al bar de torn, les estones amb mil i un amics i companys de viatge i els moments de complicitat viscuts en antena…

Ahir a la nit jo ja enyorava anar a fer la típica passejada nocturna amb el seu gos, el Noi. Però això és normal, en mi, que per això sóc el nostàlgic de la parella.
😛

Suposo que així comença la nova temporada. Amb enyorança i amb un nou món de possibilitats al nostre abast. Que l’aventura no s’aturi.

See you, li’l buddy!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]