Tag Archives | Reis d’Orient

Bones festes!

La veritat és que mai no m’hauria imaginat aquesta postal de bones a primeres, però va anar sortint…

“Va, va, fem que el prota de El Pirata Bo surti cagant un Tió pirata. He, he… Serà molt entranyable i familiar! I ara els Reis, que podrien ser la resta de la tripulació de… Un moment, espera! No, que no és una postal per la web de El Pirata Bo, sinó per mi! Llavors que els Reis siguin altres personatges que m’hagin donat feina aquest any… Val, en Xaqui, la Nena (que acaba de tornar a impremta en un altre context) i en Logan. Però, ara què? Si escric un text d’acompanyament caldrà que expliqui una mica d’on vénen els personatges, no? Ais, però això és molt lleig, com molt ‘Santiago Segura’, anant explicant qui és cadascun del pal promoció i tal! No, no, val més que parlin per si sols… Clar! QUE PARLIN! I què dirien? Parlarien de la seva feina en aquesta postal, suposo… Però què hi fan, a la postal, clar? Espera, espera… Hi fan hores extres! Per la crisi, coi!”

Si és que mira que és lògic! Com mola quan són els personatges els que et munten l’escena i no pas tu a ells!

😉

Bon Nadal, bona sort, millors ànims i feliç 2009!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 4 ]

Mode a prova d'errors

Hola!

En Jun m’ha dit que a poc a poc està ressucitant el seu DVG, que després de l’arrencada del nou any no han parat de sortir imprevistos i les bases de dades se li havien desquadrat deixant tot el web potes enlaire! (O sigui, la seva web central i totes les derivades!) Però sembla que anem recuperant la normalitat. Ara només li faltarà anar actualitzant el seu bloc al ritme habitual de seguida que comenci a anar alliberat de feina! Toquem ferro…

😉

PatgeGEN2008.jpgPer la meva banda, durant els dies que hi ha hagut problemes he perdut un parell de posts, però suposo que miraré de resumir el que volia explicar-hi el més aviat possible.

Parlant d’errors: No ho he pogut evitar i vaig tornar a ser patge un últim cop! Al poble, per la cercavila, ara fa una setmana i pico. Res espectacular, ja que estava un xic marejat i no vaig gaudir-ho gaire, però em feia il·lusió tornar-ho a fer per si en el futur la feina i altres obligacions ja no m’ho permeten! Tot un error; vaig acabar fet una sopa i sense esma per anar al sopar de patges post-rua! Però, en fi, almenys vaig satisfer el desig! O sigui que no em puc queixar!

🙂

Per la resta, com us prova el nou any?!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 7 ]

Coses de patges!

Havia de passar! Abans d’acabar l’any encara havia de tornar a posar-me a la pell d’un personatge! En aquesta ocasió he fet de patge reial!

Ara ja feia dos anys que no era patge! I no és tan senzill com sembla, el tema: Hi ha molts tipus de patges! I més o menys anirien per aquest ordre d’importància: El patge reial (el carter, que sol ser un però poden ser tres, un per rei, i té o tenen la tasca de recollir les cartes), els patges personals de cada rei (que van a les seves carrosses amb ells), el patge fumera (el que espia els nens i mai no veuen, que va a la seva bola), el patge auxiliar del patge reial (el que porta les cartes, tot i que si la feina del patge reial la fan tres patges llavors aquest patge auxiliar ja no cal perquè es reparteixen la feina els tres), els patges de carrossa (que no són patges personals però que poden estar a sobre de carrosses diverses i també tenen estaments interns; patges amb carrossa caps i patges amb carrossa rasos), els patges muntats (a cavall o camell), els patges xofers (els qui condueixen les carrosses), els patges motoritzats (els qui van amb vehicles unipersonals de dues o quatre rodes, que n’hi ha) i, finalment, els patges rasos de peu (que, al cap i a la fi, es dediquen a obrir pas perquè passin les carrosses entre la gent, amb l’ajuda de la policia local i les antorxes).

ACTUALITZAT: En pau-b em reclama el Patge Gregori! Val, el Patge Gregori seria l’equivalent al Patge Fumera (“Que té ulls pel davant i pel darrera”), però és que al meu poble no hi arriba, en Gregori!

😛

Vaig començar com a patge ras de la cavalcada de la nit de Reis fa uns deu anys. Tot era alegria, bon rotllo i millor sopar. Amb el temps, vaig ascendir a patge de carrossa (primer ras i al final patge cap). I sempre de Sa Majestat el Rei Ros (tenia un munt d’anècdotes per explicar d’ell a la canalla!).

Però el súmum va arribar fa cinc anys, quan em van demanar de fer de patge reial per l’escola del poble veí. Es tractava d’anar allà a la tarda l’últim dia del trimestre i recollir les cartes de la canalla i fer una mica de xou. Em van posar un patge auxiliar i tot! M’ho vaig passar bomba; les cares de la canalla, la joia i l’emoció que desprenen… Increïble. (Clar, a la cercavila els nens passen bastant de tu si no els dones caramels o no ets un rei. Aquí, en canvi, tothom volia saludar els patges!) Em va agradar tant que vaig tornar a fer-ho dues vegades més, al mateix poble, però com a auxiliar del patge reial (i cada any canviava de patge reial, així que no m’avorria).

I encara més; la culminació de l’experiència va ser fa dos anys! Vaig fer de patge reial tant al poble veí com al meu! (Perquè vaig substituir al tio que ho feia habitualment, que es va posar malalt.) Es tractava del mateix; visitar les escoles el dia del final del trimestre (però al meu poble era al matí, de manera que podia combinar-ho i fer doblet, com a auxiliar a un poble i com a patge reial a l’altre!). Va ser una experiència apassionant i colpidora. A més, a la cavalgada també vaig haver de substituir el patge carter habitual i vaig tenir carrosa pròpia i tot! (Ja havia estat patge de carrossa en cap, però no era en una carrossa important! Aquest cop em va tocar la carrossa de les cartes, que a més imitava una quàdriga romana i podia saltar-ne quan volia per saludar a la canalla i recollir cartes d’última hora i tornar a agafar-me al vehicle sempre que podia!)

Ais. Recomano a tothom qui en tingui l’oportunitat de fer-se patge! És només un cop l’any i ajuda a carregar les piles d’il·lusió! Ai-las, però els meus nous horaris laborals van impedir-me repetir l’experiència els dos anys següents (això i el fet que és molt fàcil trobar nous i millors patges i quedar reemplaçat a la mínima que no hi pots assistir).

Ah, però… Amb el bon record de l’experiència de fa dos anys, ja pensava que no ho tornaria fer més fins que aquest any em van tornar a trucar per visitar les escoles del meu poble. Per desgràcia, amb la nova feina no m’anava bé i vaig haver de declinar… Però una nova sorpresa: Em va trucar l’Arnau, amb qui he fet teatre, dient-me que li havien dit de visitar l’escola del poble del costat i li faltava un patge de reforç! I amb l’horari d’aquesta segona opció (a les tardes) sí que m’ho podia combinar! Així que al final he fet de patge un cop més! M’hauria agradat anar a tots dos pobles, però no he donat per més.

🙂

No sé si l’any que ve podré tornar-ho a fer (em queda el cuquet de fer-ho un cop més al meu poble, si és possible), tot i que a la cercavila ho veig més fumut (els horaris de feina no m’han estat massa propicis, amb la cercavila, últimament).

Però bé, actualitzem marcadors! Un bon any pel fa a personatges interpretats:

caretonesactuals.gif

El gat Macavity al maig-juny / l’Eddie Lyons al juny-juliol / en Pere Màrtir al setembre-octubre / el soldat ras de Serrallonga (que encara no he cobrat, per cert, mentre altres companys sí) a l’octubre-novembe / “The Freak” al novembre / i l’auxiliar del patge reial al desembre

I això sense tenir en compte el fotimer de personatges que he fet per ràdio a la mínima oportunitat que m’han donat!

😉

L’any que ve (sobretot per la nova feina) segur que serà més reposat. Però que me quiten lo bailao, apa!

Ja sabeu, a repartir il·lusió i alegria!

BON NADAL!

(I, per si no escric més tard, feliç any nou!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 9 ]

"No tens spam en la cua."

En aquest moment no tens spam en la cua. Potser és el teu dia de sort. 🙂

Això m’ho ha dit avui el programa de gestió del bloc quan hi he entrat! Mireu que maco i educat!

I aquí les tortugues que van dur-nos els Reis:

tortis.gif

(Ben maques i educades, per ara! Jo les voldria batejar com a Pit i Cuixa, però a casa no han acceptat la meva proposta i, com que tampoc sabem quin és mascle i quin femella, de moment els diem “Tortis” o tan sols “Les Feres”.)

Mentrestant, la meva germana a Itàlia i jo estic a punt de començar un nou semestre amb l’expedient ben net, la feina de caps de setmana apreta (Carnestoltes a dojo!), les aficions tipus guions de cinema o curtmetratges tampoc s’aturen, els preparatius per l’estand del Saló arrenquen i estic acabant un còmic (sis pàgines de mostra) per un projecte molt especial (que si arriba a donar resultat, m’independitzo per fi i deixo la feina dels caps de setmana per reenfocar les meves prioritats).

Recomanació cinematogràfica: Iwo-Jima a banda (pel·lis de guerra fabuloses però llarguíssimes), ara s’estrenarà The Host, una pel·lícula molt especial que ja vaig recomanar al seu moment:

– THE HOST. Pel·li d’argument ximplet (una família s’enfronta a un monstre mutant a un canal coreà al mig de la ciutat) però amb una posada en escena sublim. Humor surrealista, aventura i molta acció per una pel·li molt diferent de caràcter comercial. M’encanta la seva narrativa visual. Simplement magnífica. El director de MEMORIES OF MURDER demostrant que pot amb tots els gèneres.

Sorpresa cinematogràfica: M’ha arribat la notícia sobre la nova adaptació que es farà al cinema de Mortadel·lo i Filemó. Ai, ai, ai… No la vaig trobar una pel·lícula rodona, la que va dirigir Javier Fesser fa quatre anys, però sí que penso que és una adaptació molt fidel (i la vaig comprar en DVD i tot!). Ara tremolo amb una nova pel·lícula que no sembla que hagi de ser sequela i que no té ni confirmada la presència del repartiment original. Recordeu les dues versions diferents de Manolito Gafotas al cinema? Què passa? Que no hi ha més personatges a adaptar, que s’obsessionin pels mateixos gent diferent i acabin trepitjant-se l’un a l’altre? A més, estem parlant de la pel·lícula espanyola més exitosa de la història! Un repte molt agosarat… A veure com anirà l’assumpte.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

En Max, en Kal…

webloc21.gif

Avui teníem el senyor Puvill malaltó pel programa de Ràdio Vic. Per sort, comptem amb un bon grapat de col·laboradors i la Glòria, en Dani i el senyor Calle han ajudat a fer-lo ben amè. És maco veure com les coses van funcionant per inèrcia. M’agrada en especial un col·laborador telefònic que ja fa uns anyets que participa, i ens encanta. En Max! Vet aquí un detallet que li vam fer fa uns anys:

El personatge l’interpreta en Marcos, un amic periodista que presenta concursos i comenta cinema a un canal barceloní, a banda que és el fan més gran de Superman que conec (el seu sobrenom de sempre és Kal-El el Vigilant). Encara ens anem veient i no fa un any va tenir un fill.

Recordo que ens vam conèixer en una quedada del mític programa Germans de Lluna. La cosa consistia a anar a la Filmoteca i després a Catalunya Ràdio amb tothom de l’audiència que s’hi animés. Doncs bé, érem tres amics que vam fer-hi cap (tots tres menors d’edat, aleshores, i vam dormir a casa de l’àvia del més jove, que era de Barcelona), i en Marcos va ser la primera persona amb qui vam parlar de tot el grup que s’havia de reunir allà. Vist amb distància era una mica com les quedades tan habituals que ara es fan a través d’Internet (llavors encara em quedaven un o dos anys per tenir connexió a casa, i tot el ciber-món quedava llunyà…).

En Marcos va ser el nostre referent en tot l’encontre i és diria que és l’únic de qui ens vam acomiadar en marxar. Anys més tard vam coincidir ell i jo en una altra banda (ell acabava Periodisme i jo tot just començava), i vam intercanviar-nos les direccions de correu electrònic. I el contacte ja no es va perdre! Quins records! Gran Marcos! Gran Kal-El el Vigilant! Gran Max!

Properament parlaré de la seva antiga web i les seves aventures de rol. I no és una amenaça.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]