NOTA: “L’antiga Glénat” ara es diu “Editores de Tebeos”. En parlarem a properes entrades!
NOTA 2: Al Saló també hi haurà una exposició dedicada a Cavall Fort, i això sempre és una GRAN notícia!
NOTA 3: Per estar al dia de tot allò que ens espera al Saló i que ens hem oblidat de comentar, un enllaç imprescindible és el de Comicat.
Tag Archives | Saló (Còmic i/o Manga)
ECEC #35: Saló
Saló del Còmic superat…
S’acosta el 23 d’abril! Va, tothom a comprar El Pirata Bo i algun còmic o altre.
I això em recorda que avui ha acabat el Saló del Còmic… Zombis, Thor, grans exposicions, excés de videojocs i algunes compres. I he pogut exposar de nou tires finalistes de la beca de la Generalitat (també s’hi van exposar les que van quedar finalistes dos anys abans):
Còmics de torrades (finalistes)
Gran article sobre el còmic a Espanya!
Ei! Estic a punt de canviar de feina, però prometo actualitzar el més aviat possible. Ah, i les ressenyes de còmic en còmic (ECEC) ja passen pel 7è capítol i les seguirem veient per aquí.
Però que parlin els entesos, va! En directe des de “La Cárcel de Papel” parem atenció a aquest article sobre la situació de les editorials espanyoles entorn el còmic!
Bon rotllo a una setmana d’una nova edició del Saló del Còmic!
😀
Saló del Còmic en construcció…
He de confessar que el Saló d’enguany fa molt bona pinta tot i la crisi econòmica que fantasmeja entre nosaltres…
Atenció a les exposicions! Ja li tinc ganes a aquest Batman, però també a l’exposició de Brussel·les i les celebracions de l’Any del Còmic!
I els autors estrangers que vénen? En Mignola, en Waid… I també l’Scott McCloud! A veure si tinc temps per dedicar a les rodes de premsa, aquest any!
Ah, i segueixo queixant-me de la falta de sensibilitat dels organitzadors de tot el muntatge. (Almenys de l’equip de Comunicació, vaja!) Quina pena fa anar a http://www.ficomic.com/ i trobar-ho tot per defecte en castellà. Va, que almenys es pot canviar d’idioma i posar el català (tot correcte, doncs), però és que si vas a http://www.ficomic.cat/ (CAT! CAT! CAT!) et porta a la mateixa pàgina per defecte en castellà! Serà possible?! Això no és un mal ús del “. CAT” que tant ens vas costar aconseguir?! Buuuuh! Dimissió! (I altres anys n’han fotut de pitjors! Que sembla que intentin anar-ne aprenent a poooc a poooooc… i que amb 27 anyets ja seria hora, eh?) Ah clar, que és que el nostre Saló és molt cosmopolita i bla bla bla i per això el castellà va per davant i no-sé-què-més que no podem ser provincians i… Au, au, això guardeu-ho per quan governi Ciutadans.
(Malgrat tot hi vaig cada any i a grans línies m’agrada, tot i que els autors amateurs cada cop hi tinguin menys cabuda per la professionalització del tema. Que duri, aquest Saló, que malgrat les excuses i les badades segueix alegrant-nos cada any durant uns dies! Ara, que millorar i cuidar els detalls no fa mal a ningú, eh?)
I ara… Uh… Què?
Ara estaré una temporada fent entrades breus per no atabalar! I aprofito per felicitar dues persones molt especials que fan anys avui mateix! Kaaaaaal, una ets tu!
😀
Ah, i poc més: En Marc va tornar fa unes setmanes i tot va bé! Ja té ganes de marxar a una nova aventura!
🙂
Per la resta… Estic col·laborant en dues obres de teatre diferents, he reprès els estudis a la UOC (últim semestre de la carrera!), vaig treballant i conspirant a la feina remunerada de torn com a periodista, dibuixo un conte per a un amic, gravo contes d’en Logan per la ràdio i… dibuixo galetes.

“Galetes pel Saló.”
😉
(Per tant no puc actualitzar massa, que vaig de cul! Fins al punt que em temo que estic fent el pitjor còmic que hauré publicat fins ara a la saga Harry Potra! Sort que la portada ha quedat cuca. És un consol! A veure si ben aviat m’allibero d’algunes coses!)
Per la resta… Flipo amb el fet que Guillermo del Toro vagi a dirigir El Hòbbit (més que res perquè es veu que va declarar que no li havia interessat mai la història de Tolkien excepte per El Hòbbit, que era “divertida”…). Penso que pot millorar el que va fer Peter Jackson, si no comencen a refarcir guions amb ximpleries. Ah, i van sortint més tràilers del nou Indiana Jones… Ai, ai, AI! (Tremolo. No tant d’excitament sinó de por.)
🙂
Sobre Sitges'07 i el Saló del Manga
Vinga, dos repassets ràpids! Sitges i Salón del Manga!
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA – SITGES’07
Diuen alguns mitjans que ha estat l’edició amb més públic de la seva història. A més, celebraven el seu 40è aniversari! Però malgrat això, per mi serà recordat com l’edició amb una exposició més pobra de la seva història. Cada any hi ha exposicions bastant xules, però enguany (tot i haver-hi aniversaris d’ET o BLADE RUNNER) només es van exposar un grapats de cartells de films fabulosos de Sèrie B que, malgrat l’interès evident, deixaven amb un mal sabor de boca. A més, l’edifici de l’exposició tenia uns horaris d’obertura un pèl estranys. Si a això hi afegim la reubicació del Brigadoon al costat del mar i la molt mala publicitació d’aquests canvis, ens trobem amb un festival amb films de molta qualitat però amb una organització molt fluixa pel que fa a activitats paral·leles a les projeccions.
Tot això, i malgrat que hi vaig estar pocs dies, què vaig veure? Fum-li fort:
– EL ORFANATO.
Pel·lícula complidora. Una mica poc personal, però que farà les delícies dels qui van quedar convençuts amb DARKNESS i captivats per LOS OTROS. Interpretacions correctes, homenatge a PETER I WENDY, més conte que terror pur i dur. Una gran opció pels qui encara no creuen en el cinema espanyol. (Ah, i serà representant espanyola als Òscar! La veritat és que no sé com respondrà, però cal tenir present el precedent de Del Toro i el seu EL LABERINTO DEL FAUNO, que aquest mexicà actua de productor en aquesta ocasió!– STARDUST.
Amb potencial però desaprofitat. Brilla amb llum pròpia quan fan acte de presència Robert DeNiro o Michelle Pfeiffer, però els gags i la dolçor de l’obra en què es basa es dilueixen en l’adaptació. És llàstima que l’autor original de la novel·la gràfica, Neil Gaiman, no hagi pogut participar al guió. Hauria aconseguit treure punta a una història que no aporta ritme ni una gran narració, i sap greu perquè la pel·lícula queda en una anècdota quan hauria pogut marcar un nou avenç en el camp de la fantasia.– THE THING.
Clàssic de Carpenter. De REvisionat obligatori. A més, pels més modernets també hi ha un videojoc molt decent que farà les delícies dels fans del terror glacial. És la història d’un alienígena que aterra al mig d’un paratge glaçat, desitjós d’aterrir la comunitat científica que hi viu. Solitud, desconfiança i paranoia en estat pur. Amb reminicències d’ALIEN, EL VUITÈ PASSATGER, però en un ambient més actual i no pas futurista.– I AM A CYBORG BUT THAT’S OK.
L’última de Park Chan Wook. Dolça, suau i reposada. Després de la trilogia de “la Venjança”, aquest director ens proposa un entorn embogit (un manicomi), on arriba una noia que creu ser un robot. Allí neixerà una història d’amor entre ella i un noi que creu que pot robar els dons de les altres persones. El millor és que el film transita entre la visió del món per part dels interns, màgic i fantasiós, i la visió dels metges, més avorrida i superficial. Una bona obra pels qui no creien en la varietat d’un director que semblava un pèl obsedit en carnisseries.– HALLOWEEN 2007.
Rob Zombie fa un remake de l’original de Carpenter. Bona jugada; efectiva, revitalitzada i plena de sang i fetge. Però avorrida com una mala cosa si es coneix el film original. Repeteix fil per randa les desventures de l’assassí Mike Myers, amb l’alicient que ens explica un pèl més la seva adolescència i la relació amb el doctor Lomis (ara interpretat per Malcolm McDowell). Farà les delícies dels qui es van encantar amb LA MATANÇA DE TEXAS 2004, però pel públic experimentat no deixarà de ser una còpia (ben portada, això sí), d’un original que encara es manté molt en forma.– GLORY TO THE FILMMAKER! (KANTOKU BANZAI)
L’última de Kitano. El mulimediàtic director de cinema aquí presenta una obra que mira amb humor la crisi creativa que tot sovint envaeix els directors veterans. Una primera part amena, divertida i irreverent (plena de dobles d’acció de cartró-pedra per les escenes complicades de Kitano), però amb una segona part que s’estanca i rovella, malgrat que segueix demostrant, un cop més, que Kitano encara sap treu punta punta tot i alguns fracassos.– MR. LONELY.
Avorrida proposta amb una primícia sublim: Un imitador de Michael Jackson (Diego Luna) coneix una imitadora de Marylin Monroe (Samantha Morton). Junts van a un fabulós castell escocès on viuen imitadors de famosos (un Abraham Lincoln, un James Dean, un Chaplin hitlerià…), amb l’objectiu de fer una representació que ha de canviar la història de l’espectacle. La pel·lícula es perd amb divagacions i el guió es torna avorrit i sense gràcia; fins al punt que pren més interès una història paral·lela i secundària sobre unes monges que fan paracaigudisme sense paracaiguda. (Genial, en aquesta segona història, la presència del director Werner Herzog fent de missioner catòlic.) Una autèntica llàstima.– 1408.
Adaptació d’un relat curt d’Stephen King. Allargat més del compte fins a l’extenuació. Un correcte John Cusack i un sobreactuat Samuel L. Jackson en una obra de fantasmes normaleta; el protagonista investiga racons encantats sense creure en fantasmes, fins que sent a parlar d’una habitació concreta d’un hotel de Nova York. Es clar, l’home anirà a fer-hi una ullada per trobar-se en una nit de malson que arrenca amb delicadesa (i amb bons trucs, per cert), fins a anar creixent en un cúmul d’explosions i trencadisses que acaben sortint de mare i sense arribar a un objectiu concret.– THE TEN.
Sorpresiva producció nord-americana formada per curts entorn cada un dels Deu Manaments. Té una arrencada genial i unes sis perles dins el seu conjunt de curtmetratges (genial la Winona Ryder en el capítol de “No robaràs!”). Per desgràcia, a partir d’un punt comença a perdre ganxo i busca l’humor barroer, perdent la bona direcció i (gairebé) estrellant-se. Però mereix un vot de confiança, ni que sigui pels curts inicials.– MAD DETECTIVE.
L’última de Johnny To. Sobre un detectiu amb un poder paranormal molt curiós; té visions sobre els assassinats que ha de resoldre. El seu nou company haurà de soportar-li les excentricitats i paranoies… Una ‘buddy movie’ curiosa, embolicada i no apta per a gent endormiscada. I com que jo hi vaig anar esgotat i endormiscat, vaig perdre’m la meitat de l’argument. De manera qua quan vaig intentar saber opinions d’altres companys, hi havia arguments per tots els gustos: Que si sí, que si no… El director és solvent, i posa sobre la taula, un cop més, el seu talent. Per la qual cosa oblidaré el que n’he vist i la revisaré de zero ben aviat. Per tant, “reset”, quant a aquesta.– CLEANER.
Fluixa pel·lícula sobre un personatge (Samuel L. Jackson de nou) que es dedica a netejar rastres de cadàvers per la policia. I què passa quan neteja un rastre per encàrrec d’un anònim sense saber si la policia ha fitxat el mort? Doncs que es fica en un merder. I ja està. Intrigues, misteri policíac i similar, amb poc interès de més. Molt convencionaleta, vaja.– GRINDHOUSE.
Sí, sí, sí! La doble sessió de Tarantino-Rodríguez per fi tal i com va ser imaginada: Les dues pel·lis (PLANET OF TERROR i DEATH PROOF) en una única sessió i separades per falsos tràilers. Sèrie B en estat pur per una banda (la de Rodríguez; genial per riure en companyia) i escarni d’un gènere per una altra (la de Tarantino; un pèl més lenteta i que, penso, hauria d’haver-se projectat abans de la de Rodríguez). Totes dues molt recomanables i amb molt d’humor i sarcasme. I si les podeu veure al cinema, en companyia d’un públic animat, millor que millor. L’experiència en bona companyia s’ho val! De debò!El Palmarès? Sí, sí, no puc valorar-lo gaire perquè només he vist una pel·li de les que hi ha. Però consulteu-lo aquí.
Això per una banda. Per l’altra…
SALÓ INTERNACIONAL DEL MANGA DE CATALUNYA
I sí, tot i que li tinc mania perquè gairebé tot és en castellà i per això l’anomeno “El Salón”, he de dir que cada vegada més les editorials aposten pel manga en català. I me n’alegro. Però segueix sent un saló que m’inquieta poc (el meu favorit segueix sent el del Còmic). Només hi vaig poder anar dos dies:Vaig tenir-hi una mica de mala sort. Hi vaig anar dissabte, però perdent el primer tren de Renfe. El problema és que m’esperaven dos amics de 16 anys a l’estació que no sabien arribar al Saló i van haver d’esperar una hora i mitja fins que jo arribés per agafar el següent tren! Visca Renfe i la seva freqüència horària.
🙁
Però la resta, prou bé; vaig ajudar a acreditar els dos amics (com a compensació per haver-los fet anar una hora i pico tard). I, dins, tothom a la seva (jo a la paradeta d’en Jun, a qui feia dos mesos que no veia!). Les exposicions, correctes. Les activitats paral·leles, brutals. Amb tothom qui en parlava semblava que fossin la repera. (Tot i que jo només les vaig poder veure de lluny.)
I PLE DE GOM A GOM de friquis! Però FRIQUIS de debò. Un fins i tot anava disfressat de LLIBRETA! DE LLIBRETA (Death Note, es clar)! Perruques, robots, soldats, cap-grossos i mil i un personatges del manga s’hi donaven cita. Amb prou feines vaig veure res del Saló, perquè vaig enclaustrar-me a vendre i signar còmics, però era impressionant la fauna que voltava per allà. Molt instructiu. I molts jocs; estands amb ordinadors, amb el twister, amb màquines de ballar… de tot, vaja. I botigues de menjar japonès (un parell, només) i molt més. I vam fer nit a BCN per l’endemà tornar al Saló. Bones vendes de Harry Potra, bona gent (i, pel que em van dir, menys que dijous o divendres) i molt bon rotllo en general. Però ja tinc ganes que arribi el Saló del Còmic. Segueixo considerant-lo el “meu” Saló de tota la vida.
Warner + Tolkien = Bone
Després del parèntesi del Saló del Manga, tornem a emprendre el curs habitual amb algunes rareses del Novè Art. Per exemple; imagineu un encreuament entre els personatges de Looney Tunes de la Warner Bros i el món de El Senyor dels Anells… ¿Què passaria si tres simpàtics cosins (l’avar Phoney, el pocatraça Smiley i el bon jan Fone), sortits d’un món de dibuix animat, es perdessin al mig d’un univers propi de Tolkien amb dracs, bruixots, ogres, insectes gegants i humans encallats a l’edat medieval? Amb aquesta premissa Jeff Smith va crear la seva saga “Bone” (1991-2004). Guardonada amb munts de premis, es considera una de les sagues més longeves del còmic independent i Astiberri s’ha decidit a compilar-la per fi al nostre país en la qualitat que es mereix; els toms de tapa dura acolorits per Steve Hamaker. De moment ja tenim la trilogia original (Lejos de Boneville, La gran carrera de vacas i Los ojos de la tormenta) i una preqüela (Estúpidas, estúpidas mostrorratas). Un univers d’aventura i humor per a tots els públics, amb un traç fresc i ambivalent, capaç d’enamorar a primera vista. Una gran opció per encarar l’atabalada tardor que s’acosta.
Smith, Jeff. Bone 1, 2 i 3. Astiberri, 2007. 144 pàg. 15E/tom | Color
Back from NY & Harry Potra 5
Doncs sí. Acabem de tornar de la Gran Poma i encara no he ni parlat de Sitges ni del festival de cinema! Miraré de recuperar el més destacat un moment o altre. I la vida segueix! Mentre ho poso tot en ordre, ja sabeu que aquests dies hi ha el Saló del Manga, on hi presentem un còmic fet a 12 mans:

Anem avançant…
PC: Hi ha rumors que potser es tornaria a fer La filla del mar un cap de setmana més, en vistes del gran èxit de crítica i públic que ha tingut. Genial, no? Si es fa, ja avisaré, però de totes maneres de moment no està previst… (Sembla que comentaris com els de l’Anna, a qui també li va agradar l’obra, els han animat molt!)
Per sort, ara ja tinc en Pere Màrtir més apamat i no em podrà agafar per sorpresa! Que torni, si cal, que aquest cop estaré més preparat per suportar-lo!

A a foto, en Pere i el seu somriure burleta el dia que s’acomiadava…
Coses en vídeo
Comentaris:
1.- Pot ser que el Saló del Còmic encara no hagi dedicat cap homenatge a Madorell?! Mestre entre els mestres del còmic català i hereu de Junceda que va deixar-nos el febrer de 2004… Sí, no? Avui m’ha assaltat el dubte. Algú ho sap? Si no li han fet, vergonyós. Ja podem plegar i que ningú dibuixi més còmics aquí. Pel tracte que hi ha, quasi millor dedicar-se a una altra cosa.
Trobeu-ne un article d’expert de Tebeosfera aquí. O bé un a Cavall Fort.
2.- Aquests dies revisava la sèrie Roseanne al 300… Visca l’humor sobre la classe mitja-baixa! Fora els pijos pedants tipus Friends que viuen a pisos d’infart i els únics problemes greus que tenen són ficar-se banyes uns als altres! (La Roseanne els redreçaria ràpid, a aquests nens mimats de Nova York!)
3.- I fons de pantalla que tinc muntats i que no utilitzo massa…
El del nou Windows “Tingues Vista“.
El de la sèrie “Herois“.
El de l’obra sobre gats que vam fer. Miau. (Hem reprès els assajos… Aneu en compte!)
4.- Recta final del semestre i possibilitats d’entrar a treballar a una empresa grossa. Primeres impressions? Ai, ho tindré fatal per actualitzar setmanalment!
Avui, vídeos:
Ai, el Youtube, quin tresor!
Primer una videoclip genial de l’amic Pitarch:
Després una animació senzilla, negra, dolça, tràgica i bufona:
Ara un tràiler d’una (atenció!) obra mestra de l’animació que només es pot trobar a L’eMule en tota l’esplendor en què la va imaginar el seu creador (l’home va trigar 25 anys a estrenar-la i li van estrenar retallada i inacabada, per la qual cosa l’han acabada una colla de fans amb el seu assessorament i al marge dels titulars dels drets, que sembla que són la trepa de Disney que ja li va plagiar un bon nombre d’escenes i personatges a Aladdin!). Vegeu i jutgeu:
Ei, i tot animació tradicional! Sense ordinadors! Mola, eh?
Va, i una més. El fabulós “Bon dia!” (“Ohà!“) d’en Katori (àlies Shingo Mama):
Alegra el dia a qualsevol, eh? Genial! I cameo d’en James Brown inclòs! De gran jo vull ser ell/a!
I acabo amb aquesta cançó mega-enganxosa! Maleïda tornada…
Fuit fuifuifui, fuit, fuit, fuit, fuit, fuit…
Dia Youtube en un núvol d’aire! Alegria, alegria…
Per cert, segueixo sense trobar-la! Faig una crida des d’aquí: On puc trobar AQUESTA COREOGRAFIA?!
(Pel programa Stepmania, eh?)
25è Saló del Còmic
Que béeeee que ha estat! I pensar que vaig començar-hi anar amb la família i amb la gent de l’escola de dibuix de Vic! Quins records! Ha estat brutal. No podré escriure gaire cosa, que tinc molts deures endarrerits, però som-hi:
Recordo algun il·lustres de salons anteriors, com Eisner o Gibbons. Personalitats que em feia il·lusió veure en la seva salsa… Doncs bé…
Últimament portava temps darrera la pista dels últims treballs d’en Quim Bou, i imagineu el dia rodó que va ser dijous quan, tornant de visitar un departament de premsa generós, em trobo a l’estand del DVG en Quim Bou en persona! Em va dir que no solia signar autògrafs a altres dibuixants, però jo he de reconèixer que no acostumo a demanar autògrafs a altres dibuixants. O sigui que em va signar un còmic seu! (Només tinc signades obres de Tome & Janry i Jan… i ara d’en Quim!)
I aquí l’instant de la foto, amb un Jun captant a l’últim moment el clic de la càmera i alçant el seu cap a mig signar un còmic! Atenció al gran Gallina a l’esquerra! Una presència periòdica i agraïda a cada Saló!
Estic content i satisfet d’aquesta edició. No tant per les exposicions ni per les novetats, sinó per la gent que he conegut, per la quantitat de visites de l’estand i pels amics que hi han passat. Fotos amb gent que conec de fòrums i amb els quals he parlat sovint però que passaven fugaçment davant l’aparador per comprar un Harry Potra… i tampoc és que tingués gaire temps per atendre’ls. Moments on em sentia capficat i superat per les visites com divendres (que, a més, havia dormit poc), però altres cops més actiu i dinàmic com dissabte (vaaaal, també anava a estones!). De tot, vaja. I les fotos ho demostren, que se’m veu diferent depenent el dia (no aconseguiré mai el rostre “fotogràfic” d’en Jun, que ben bé podria ser un retallable de cartró mantenint sempre la mateixa vista; i el mamón ho sap, que va obstinar-se a quedar sempre a la meva esquerra perquè tenia ben clar quin angle mostraria!). Però vam acabar cansats, esgotats i feliços. Genial.
Moments estel·lars: El cartell del Potra cridant l’atenció a la gent (n’estic súper-orgullós) i, tot sovint, caient a terra espantant a tothom. Una guillotina en potència mooolt atractiva.
Moments abusius: Gent demanant firmes, un home gran fugint amb un Potra, en Vicent deixant-se el seu còmic tot i venir expressament de València, la germana de l’autor d’Eragon visitant la parada i, entre tanta multitud, visites d’amics que no poden ni saludar-me perquè vaig de cul i que cinc minuts més tard, quan ja no hi haurà ningú, no apareixen enlloc.
Moments… curiosos: Dues fans del Potra que asseguren que la meva autocaricatura de nas gros surt més guapo del que sóc en realitat i dues visitants més reclamant una foto a soles amb mi (quan normalment és el contrari i només li demanen a en Jun; per mi que van fer una jugesca a veure si aconseguien una foto del “lleig” o alguna cosa així).
Moments íntims: Pensaments ràpids… sobre els constants tocaments i inevitables entre autors darrera l’estand o les converses misterioses entre les nostres xicotes a les nostres esquenes, juntament amb els resultats que veig del meu aspecte a les fotos: Les ulleres em reflexen sovint i em fa pensar que les caricatures que em faig on un reflex em cobreix els ulls són mooolt properes a la realitat; i descobreixo consternat que el bigoti sovint amaga el meu somriure transformant-me l’expressió facial a quelcom equivalent a un nap bullit. Ais!
I el programa d’Impàvids fet en directe a l’estand de la COM! Una GRAN i SUPERBA experiència! Es mereixeria un post apart. Només dir que me’n quedarà un molt bon record.
Vinga, res més a dir. Un Saló amb moltes coneixences i alegries.
I… PERILL: Ais, parlant de ràdio… Ràdio Vic: Últimament hem fet més d’un programa de ràdio “decent” seguit! Moooolt fort! I ja tremolo perquè suposo que això vol dir que tard o d’hora en tindrem dos de dolents seguits en compensació! Toquem fusta.
Per cert, últimament ens va visitar el visionari inquiet selfmade-man Aleix Pitarch i l’actor manlleuenc Ramon Villegas!
Sant Jordi: Després d’haver exhaurit tots els Potra al Saló (tots; 50 Potra 1, 100 Potra 2, 100 Potra 3 i 250 Potra 4!), la convocatòria a la signatura d’exemplars del conte L’entrenador de serps, de la Mercè Masnou, no ha tingut el mateix impacte! Però val a dir que això d’anar a signar llibres havia de ser una experiència més iniciàtica que altra cosa, aquest any!
🙁
PC: Això de visitar Salons i Festivals és una passada! Ara repassava mentalment les estrelles cinema que he tingut a dues passes a conseqüència de rodes de premsa o festivals: Ralph Finnes, Minnie Driver, Cronenberg, Lloyd Webber, Anthony Hopkins, Gerard Butler, Dino de Laurentis, Brian Yuzna, Isabel Coixet, Tarantino, Sarah Polley, Del Toro, Harrison Ford, Kenneth Branagh… Realment val la pena anar a treure el cap a aquesta mena d’esdeveniments! Vet aquí la faceta divertida del Periodisme, sobretot quan gaudeixes com un boig amb temes com el cinema o el còmic!
Saló del Còmic a la vista!
Ostres, tenim el Saló del Còmic a sobre i no li hem dedicat cap article! I això que té un dels cartells més interessants dels últims anys!
Va, quatre apunts ràpids (ei, que si voleu saber com arribar-hi i tot això, visiteu la web oficial!):
– No sabeu què comprar? A banda del primer interessant que et pot venir al cap, com Bone (Astiberri), Watchmen (Planeta) o Tom Strong (Norma), hi ha un munt de novetats que cada editorial comença a explotar a partir de ja! Però en tot cas, segur que l’opinió dels veritables entesos, els consumidors de còmics, prevaldrà… Tothom al Fòrum DVG a recomanar:
Fòrum sobre còmics
Quin és el vostre còmic (o manga) preferit?
Quin còmic llegirieu si el poguessiu aconseguir ara mateix?
ATENCIÓ, PREGUNTA (Última lectura cómico manguera…)
I si no en teniu prou, reviseu les recomanacions fetes en aquesta secció mateix.
– Celebracions interessants i a tenir en compte: Norma celebra 30 anys, El Jueves 25, La Joso també 25 i Planeta DeAgostini Comics 20. Compte, que ens empatxaran de retrospectives (i que mai van malament, eh?).
– Artistes de nivell que circularan per allà dia o altre: gairebé tota la plantilla de El Jueves, Joe Sacco, Quim Bou, Howard Chaykin, Jimmy Palmiotti, Alex Robinson, Enrique Breccia, Gipi, Amanda Conner, Étienne Davodeau o Christophe Blain. (Amb un llarg etcètera d’habituals autòctons, clar!)
– I algunes curiositats més: 16.000 metres quadrats de superfície, entrada a 5 euros, exposicions dedicades a Astèrix, al còmic valencià i a historietes sobre la Història de Catalunya.
I apa, a preparar la cartera, que patirem! Per més informació, consulteu el PDF del Saló clicant aquí.
Ens veiem allà, suposo!
Que la màgia comenci!
Un any més, Saló del Còmic!
(Contempla la imatge de sota i compta fins a cinc!)

Tatxan! I, un any més, estand de l’equip DVG amb el que tothom estava esperant… I alguna sorpresa que no em deixen avançar. En tot cas, sí que puc dir dues coses:
– Sembla que em tocarà treballar i em perdré el Saló de dissabte i diumenge!
– Però els aficionats (si n’hi ha, que n’hi ha; si no no s’haurien esgotat 200 números de El Pres Pèl en dos dies!) estaran d’enhorabona, ja que reeditem tota al col·lecció de Harry Potra des del primer número! (Només són quatre, eh?) I amb caràtules “revisades” i tot! La que més ha sofert un “necessari” canvi de look ha estat la de El Pres de Pèl, perquè les altres dues aguantaven bastant bé el tipus –El Pedrot Filomenal i La Cabra Secreta–; el problema de El Pres és que la portada es va fer depressa i corrents i la idea que volia transmetre (de la “presa de pèl” dels Windows de Microsoft) va quedar penjada i poca gent la captava, de manera que aprofitant la campanya i l’estètica del nou Windows Vista l’hem readaptada i ara tot el conjunt (portada i contraportada) fan molt més evident i entenedora la broma.

A més, hem aprofitat per “assimilar-les” totes (posar-los el preu al mateix lloc, els logotips a la mateixa mida i no tot tant a ull com a les primeres edicions). (Algunes de les portades de la imatge superior són provisionals, per cert!) Això sí; farem tiratges molt limitats, que les bones vendes del primer número no tornaran a repetir-se! (Del primer s’han venut gairebé 1.000 còpies per acumulació d’edicions, que ja passa a la 7a! El segon passa a la 4a i el tercer a la 2a.)
Pel que fa al nou, Les calces de foc, només dir que la portada s’ha fet amb molt de marge de temps en comparació amb l’anterior, per evitar imprevistos, però que tampoc ha estat agradable; començar amb més marge vol dir tenir en Jun poc ocupat perquè ell no fa la seva part fins la setmana abans, cosa que vol dir tenir en Jun a sobre cada dos per tres tocant els nassos amb detallets una i altra vegada. Seria un autèntic malson… si no fos perquè l’Scarlett ve a Barcelona!
PC: Aquest cap de setmana vaig estar a Núria. A banda de reafirmar que qui embruta els camins no pot considerar-se excursionista, vaig descobrir-hi una sensació nova! A la tornada anàvem amb cotxe directes a Barcelona, però passant pel costat del meu poble, i vaig tenir un estrany sentiment d’enyor en passar-hi pel costat sense aturar-m’hi. Una mena d’enyor irracional i melangiós (total, hi tornaria l’endemà, però em feia un cert no-sé-què). Deu ser això el que en diuen “ser de poble”, no?
Coses amables, coses rabioses i els Òscar
Vinga, un webcòmic familiar:

(Gràcies pel CD que em vas passar, Kal! Funciona!)
Pel que fa a l’actualitat, moltes coses a la cuina. A veure si queden ben cuites! (Una, és clar, és que hem començat els preparatius pel nou capítol de Harry Potra pel Saló del Còmic!) Quan més coses estiguin al dente o gairebé, ho comento aquí…
Va, una que m’ha fet il·lusió, vinga; per segon any hem estat convocats a al tertúlia sobre els ÒSCAR a Ràdio Manlleu (al costat de “peixos grossos” com en Lluís Bonet, crític de VERSIÓ RAC1 i LA VANGUARDIA). Teníem poca cosa interessant a dir, però fa gràcia que ens tinguin en compte! (Per què parlo en plural? Perquè ens han convocat a mi i a en Marc, “l’Equip NSDQEP”, que presentem un programa sobre cinema o alguna cosa similar a Ràdio Vic. Però la veritat és que hi anem pel menjar; és més, l’any passat en Marc ni va parlar perquè no tenia micro i va dedicar-se només a la teca!) Aquest any, el programa ha estat un xic més boig que el de l’any passat (boig en el sentit que anaven intervenint un “Torrente” clònic i un “Fauno” clònic) i amb més participació telefònica. (Regalaven edicions especials de Crash en DVD!)
I ara…
Coses que fan ràbia
– Que hagin anunciat que la pel·li Grindhouse del tàndem Tarantino i Rodríguez arribarà a Europa en dues parts i sense els falsos tràilers que tindrà aquesta falsa doble sessió als EUA. Si la cosa és així, tots a comprar el DVD importat!
El més graciós és que ho argumenten dient que a Europa no hi ha el costum de veure “dues sessions” com als EUA dels 70 (que és el que la pel·li recrea). Emmm… Perdó? Quan jo tenia entre 7 i 12 anys, al cinema local del meu poble hi feien sempre dues sessions! Sempre! Amb tràilers i algun curt intermig eventual. Just com als EUA als 70! Si no saben de què parlen, que callin, coi!
– Que les companyies de telèfon puguin fotre el que els roti amb les tarifes perquè vivim a un país que és Can Pixa (i que incomprensiblement encara hi hagi persones que no entenen perquè alguns territoris se’n volen independitzar; tot està relacionat! I sí; més avall parlo dels trens).
– Que ja es doni per fet que l’Indiana Jones HA DE TENIR un fill a la nova pel·li. Cal? És més, CAL NOVA PEL·LI? En tot cas, es diu que l’actor escollit per fer d’Indy Jr. seria Shia LaBeouf (home, un aire el pot tenir, però és que una pel·li amb el sr. Lucas al darrera fa desconfiar de tot):

– Que Renfe segueixi anant com va. Vergonyós. Animo a tothom a no comprar bitllet, no només els dijous. I si passa el revisor, se li compra escatimant al màxim (dient que heu pujat a estacions potseriors a la vostra), i pobre d’ell que se’ls acudeixi intentar multar-vos! Foteu el crit al cel contra la situació del transport i que no toquin més els ànims dels passatgers. A cridar i protestar, que sembla que és l’únic que entenen. Apugen els preus però no milloren res, “ans els contrari”. Doncs ara ens toca a nosaltres viatjar gratis, què coi!
– Que els ÒSCAR (ara sí), hagin optat pel cinisme i premiin un Martin Scorsese de capa caiguda en comptes d’altres grans mereixedors. Little Miss Sunshine millor guió original? Homeeee, la pel·lícula té uns grans personatges però molt poc explotats (i ofereixen molt)… i segur que d’això també en té culpa el guió, no? Bé, bé, contra gustos colors! O sigui que cadascú és lliure d’aplaudir o criticar el que vulgui, però em veig a venir que és una Gala que tampoc haurà convençut a ningú al 100%.
– Que Cuatro no hagi emès la cerimònia perquè la tropa de Polanco prefereix fer calés a través de la privada Canal + és una vergonya. Però és que ni el resum. Una oportunitat per fer audiència (que en necessiten) i la llencen al cubell de les escombraries. I a sobre els pobres ens hem quedat sense resum de la gala!
Últims tuits
Enllaços amistosos
- La Perro Verde
- El Jove Lovecraft
- Look! Up in the sky!
- El Pirata Bo
- El Tentacle
- Pare 2.0
- Els Inomatas
- Dos Dits de Front
- Estudi Xevidom
- Edicions El Portal
- Aleix Saló
- Kirai Net
- El Web Negre
- Consultor de Marketing Online
- Bloc de l'Anna
- Claire's World
- Hotel Porquí
- Meri Gil
- Lemon Planet Animation
- Edicions del Pirata
- 4 Rius de Tinta
- Consultor marketing online
- Volant he vist
- Quim Bou
- Gargots d'en Gargotaire
- Omotenashi Barcelona