Uf. Els dies passen, arriben encàrrecs i s’acumulen projectes vells. He començat a posar ordre i a reciclar-me, aprofitant la pausa de Cap calent. Avui, un Xaqui a punt pel Carnestoltes:
Tag Archives | Xaqui
Falta d’idees
Suposo que és millor que ho reconegui un mateix que no pas que li retreguin:
Un xai de poble, pel poble
El 2012 avança… Segueixo rememorant tires de l’any passat d’en Xaqui (clica-hi a sobre per veure-les en gran!):
Clica-hi a sobre per veure-ho més gran!
Més històries d’un xai
Segueixo seleccionant més historietes d’en Xaqui (clica-hi a sobre per veure-les en gran!):
Clica-hi a sobre per veure-ho més gran!
Una mica de Xaqui…
Més Xaqui
Algunes tires recents…
Clica-hi a sobre per veure-ho més gran!
Més tires d’en Xaqui
Seguint l’entrada que li vaig dedicar, compilo més tires del xai de poble:
Personatge: En Xaqui
Quan era petit em vaig inventar un munt de personatges, com deu fer la majoria de canalla. Recordo que imaginava un munt d’històries abans d’anar a dormir, quan m’obligaven a tancar el llum fins que m’adormia del tot. Aquell material el guardo en la seva majoria en el record (i gairebé tot eren versions o amalgames del que llegia a llibres i còmics o veia per televisió). Només un personatge fruit d’algunes nits d’insomni ha acabat publicat, de moment: En Xaqui, un xai de poble que aprecio molt, encara que alguna vegada m’ha portat disgustos.
El xaiet va néixer a l’institut, quan jo hi estudiava. Era un personatge mut d’una revisteta on col·laborava (El Max) i que quan es va quedar orfe (perquè la publicació va tancar) vaig decidir reaprofitar-lo a la revista local mensual El Portal, on hi feia una vinyeta còmica de temàtica general des de feia un parell d’anyets. Així és com en Xaqui (que deu el nom a un dels companys de classe) va arribar a ser el protagonista d’una tira periòdica que encara avui dia se segueix publicant (des de 1997).
Algunes tires recents, va (típica del canvi d’any, una de surrealista i una sobre treballs d’institut tot recreant l’ambient dels seus orígens):
Bones festes!
La veritat és que mai no m’hauria imaginat aquesta postal de bones a primeres, però va anar sortint…
“Va, va, fem que el prota de El Pirata Bo surti cagant un Tió pirata. He, he… Serà molt entranyable i familiar! I ara els Reis, que podrien ser la resta de la tripulació de… Un moment, espera! No, que no és una postal per la web de El Pirata Bo, sinó per mi! Llavors que els Reis siguin altres personatges que m’hagin donat feina aquest any… Val, en Xaqui, la Nena (que acaba de tornar a impremta en un altre context) i en Logan. Però, ara què? Si escric un text d’acompanyament caldrà que expliqui una mica d’on vénen els personatges, no? Ais, però això és molt lleig, com molt ‘Santiago Segura’, anant explicant qui és cadascun del pal promoció i tal! No, no, val més que parlin per si sols… Clar! QUE PARLIN! I què dirien? Parlarien de la seva feina en aquesta postal, suposo… Però què hi fan, a la postal, clar? Espera, espera… Hi fan hores extres! Per la crisi, coi!”
Si és que mira que és lògic! Com mola quan són els personatges els que et munten l’escena i no pas tu a ells!
😉
Bon Nadal, bona sort, millors ànims i feliç 2009!
Una de teatre
Visca el teatre!
En tot cas, aquest és l’Elixir de la Joventut que gaudeixo aquests dies. El teatre com a afició i com a passió. Encara que no surti tan bé com voldríem ni tot siguin èxits. Però anem a passar-ho bé i a intentar transmetre aquest sentiment ple de vida i motivació des de l’escenari. (Es nota que els assajos de l’última setmana ens estan anant de cul, oi?) Un cop més, aquest cap de setmana… Teatre!
La filla del mar d’Àngel Guimerà, que el grup Amics de Balenyà posa en escena a l’Ateneu de Els Hostalets de Balenyà el primer cap de setmana d’octubre.
Serà una ocasió molt especial per veure a l’escenari una obra que, per diversos motius (canvis al repartiment, imprevistos d’última hora…) portava més d’un any endarrerint-se.
Una història amb una primera part tendra, còmica i desenfadada, que desemboca en un fatídic mar d’insolidaritat, rascisme, innocència trencada i amors apassionats. Tot en una obra on una joveníssima veterana del grup fa el seu primer paper protagonista, secundada per un bon grapat de veterans de l’escenari de l’Ateneu i d’altres col·laboracions especials.
Es farà els dies 5, 6 i 7 d’octubre (a les 10 de la nit, altre cop a les 10 i a les 7 del vespre, respectivament), i en principi no hi ha previst fer cap repetició.
Res més per ara! Deixeu-vos endur per les onades…
