S’acosta el 23 d’abril! Va, tothom a comprar El Pirata Bo i algun còmic o altre.
I això em recorda que avui ha acabat el Saló del Còmic… Zombis, Thor, grans exposicions, excés de videojocs i algunes compres. I he pogut exposar de nou tires finalistes de la beca de la Generalitat (també s’hi van exposar les que van quedar finalistes dos anys abans):
Celebrant la iniciativa de tants blogs i autors animant Japó. Apa, m’hi afegeixo.
(Espero que els Kanji estiguin bé. Hi diu “Esperança”… en teoria.)
Bé, amb orgull i un somriure patern enorme rebem com es mereix El pirata bo i l’Illa dels Imperfectes:
Aquest conte és la continuació d’un altre títol de Joan Llongueras que també he tingut el goig d’il·lustrar, El pirata bo. Amb aquest últim, ja tinc tres contes publicats a Edicions del Pirata (els dos pirates, i L’entrenador de serps de Mercè Masnou), i agraït que fossin els primers a donar-me una oportunitat.
En tot cas, no deixeu de visitar la web oficial del Pirata Bo, que conté extres, biografies, noves il·lustracions i una notícia important: Resulta que el llibret participa als Premis la Llança! Si algú en té ganes, aneu i voteu! (El pirata corre a la secció de Juvenil i Infantil, clar.)
Últimes tires que repesco de “La Nena”. Però les seves aventures segueixen a l’ECEC, que consti!
Algunes tires recents…
Clica-hi a sobre per veure-ho més gran!
LA DADA: La “Nena” es diu “Angi”. Ho deia a la fitxa del personatge, però mai no ho vaig dir a la tira! Ella es diu Angi (li ve d’Àngels) i la seva amiga Ester (ella sí que sortia anomenada així).
I ara, algunes tires del personatge (emblemàtiques, religioses, reivindicatives…):
I visca la Bat-Nena!
Seguint l’entrada que li vaig dedicar, compilo més tires del xai de poble:
Més idees que vaig desenvolupar per aquelles tires que van quedar finalistes (clica-hi a sobre per veure-ho millor):
Entre 2005 i 2007 vaig publicar una tira setmanal al setmanari osonenc Osona comarca. A banda que vaig aprendre a polir la tècnica i l’estil (superant una mica el que ja anava fent amb en Xaqui), vaig tenir el plaer d’entrar en contacte amb en Xevidom i en D’ni. Grans (i admirats)!
La Nena era un personatge escèptic; una adolescent incrèdula amb una amiga de pitrera prominent. Li vaig agafar molta estima (cada personatge publicat és una victòria personal), i em va costar molt “acceptar” que ja no hi era quan es va acabar la feina. Així que la vaig reciclar (a ella i a l’amiga), i ara viuen una segona vida amb en Johan als ECEC.
Va, també n’aniré recuperant algunes tires, properament!
Quan era petit em vaig inventar un munt de personatges, com deu fer la majoria de canalla. Recordo que imaginava un munt d’històries abans d’anar a dormir, quan m’obligaven a tancar el llum fins que m’adormia del tot. Aquell material el guardo en la seva majoria en el record (i gairebé tot eren versions o amalgames del que llegia a llibres i còmics o veia per televisió). Només un personatge fruit d’algunes nits d’insomni ha acabat publicat, de moment: En Xaqui, un xai de poble que aprecio molt, encara que alguna vegada m’ha portat disgustos.
El xaiet va néixer a l’institut, quan jo hi estudiava. Era un personatge mut d’una revisteta on col·laborava (El Max) i que quan es va quedar orfe (perquè la publicació va tancar) vaig decidir reaprofitar-lo a la revista local mensual El Portal, on hi feia una vinyeta còmica de temàtica general des de feia un parell d’anyets. Així és com en Xaqui (que deu el nom a un dels companys de classe) va arribar a ser el protagonista d’una tira periòdica que encara avui dia se segueix publicant (des de 1997).
Algunes tires recents, va (típica del canvi d’any, una de surrealista i una sobre treballs d’institut tot recreant l’ambient dels seus orígens):
Finalista al concurs de la beca Connecta’t al Còmic 2010 (clica-hi a sobre per veure-ho millor):
Sembla que és una sortida habitual pels qui dibuixem còmic això d’organitzar tallers, oi?
A l’Institut, quan ja n’havia sortit (al 2000 i poc), vaig fer durant tres anys seguits un taller de còmic per Sant Jordi. (Va acabar anomenant-se “taller de manga”! Snif…)
Aquest any, al febrer o així, vaig muntar un taller de “reflexió” entorn el còmic i els seus usos com a eina narrativa (“la narració i el còmic” o alguna cosa així, ho vam titular: molta teoria de McCloud i Eisner, clar) en un centre cívic de Barcelona (i espero anar-ho recuperant si en surt l’ocasió). 
La pega és que venia un públic massa “madur” i que tenien més ganes d’aprendre a dibuixar que altra cosa (i jo no sóc ningú, crec, per ensenyar a dibuixar a algú dret i fet que ja té el seu estil més que interioritzat).
Fa menys, a finals de curs, vaig muntar dos tallers extraescolars d’iniciació al còmic per a canalla d’entre 12 i 13 anys. La seva empenta era molt agraïda, però mantenir-los més d’una hora dibuixant és tot un repte. Ara em solidaritzo amb el meu profe de còmic de quan era adolescent: Subi, perdona per la feinada que et donàvem!
L’últim ha estat un taller a l’escola d’estiu que organitza l’Institut de la Infància per a professorat que vulgui ampliar coneixements. Aquest estava centrat en el dibuix de contes infantils i he tingut l’immens honor de compartir taula amb el gran Quim Bou (tots junts, a la foto)! Gràcies a la Maria Grau, d’Edicions del Pirata.
El proper serà impartir un curs extraescolar? Ais… Ja es veurà. (En teoria sóc periodista, però bé he de treballar d’alguna cosa!)
Era el 2003. A la universitat, esgotant els últims anys de carrera vaig col·laborar a la revisteta “Que corri la veu”, nascuda arran d’una sonada vaga estudiantil que hi va haver. Hi vaig crear un personatge molt “Juevero”: Un Aznar, vaja. Era l’època de la foto de les Açores, el Prestige, etc. Aquesta tira va suposar el meu primer contacte amb el Photoshop com a eina de dibuix i la meva oportunitat de fer humor polític per primer cop (clica a sobre per veure-ho millor):
El resultat final van ser una dotzena de tires que tinc desaparegudes on vaig acabar parlant de tot el que vaig poder, incloent un Bler (“Blair”) que feia de gosset del Papa-Buix, i anava pixant-se pels racons, i el cosinet Sadam.
