Se’m van esborrar dues entrades dedicades a ell quan hi va haver tot allò que comentava a l’entrada anterior (que les bases de dades del nostre servidor van petar i bla, bla, bla). I qui és en Logan? Doncs bé, és el protagonista dels contes radiofònics de…
En Logan és un detectiu de la raça musdagur del planeta Ki (món de la saga Kadingir creada per en Jun i la Cè). Es veu que serà un nou personatge (i important) de la nova novel·la que estan preparant (la tercera de la sèrie). El sempre inquiet Jun va acordar amb en Pere Espinosa que el personatge tindria un espai de cinc minuts al programa Miopia, d’Ona fm. El projecte prendria la forma d’un seguit de contes guionitzats principalment per en Jun i amb les veus seva i dels seus col·laboradors del (de moment) desaparegut programa DVGFM!; la Cè i jo mateix. El cas és que al final en Jun va acabar recol·locat com a tècnic de so i col·laborador a altres programes (i cobrant!) i “des de dalt” li van demanar que la seva veu es reservés exclusivament per aquell programa. De manera que els contes d’en Logan van perdre la veu cantant i, de rebot, el guionista. Però en Jun té ull a l’hora de delegar feines i li va passar a la Cè el guionatge (com a coautora de la saga d’on parteix tot, ella en té tot el dret), i ella va seguir comptant amb mi per les veus.
En Jun partia de dues idees: Els contes radiofònics de Els Germans Marx i l’humor britànic de L’Escurçó Negre. Així que la Cè va dissenyar uns diàlegs hilarants, farcits de dobles jocs i d’equívocs, mentre jo em dedicava a perfeccionar l’accent fent-lo el més “Escurçonegrejoanperaesc” possible. I a partir d’aquí vam anar ampliant referències: Que si l’inspector Closeau, en Colombo, en Hólmez, el Mad Detective, el Detectiu Conan… La llista de referents i parents llunyans és enorme!
I, al final, vaig implicar-me més del que em pensava en el personatge (la Cè va acceptar idees meves quant a la seva personalitat, tics i desventures), i de rebot me’n va sortir un altre (no em vaig estar de proposar que fos esquizofrènic i que la seva cua tingués veu i vot propis). Així que ara resulta que als contes hi faig les veus del Narrador, en Logan i en Gòldric (i, sí; pels qui no ho hagin endevinat, en Gòldric és el nostre homenatge particular a en Baldrick de l’Escurçó Negre!). Mentre la Cè es reserva tota la resta (siguin mascles o femelles). Ah, i també n’he guionitzat un parell, ja posats! I els que queden (espero!).
Ignoro si el tema durarà més d’una temporada, però ja arribem al centenar de capítols! I per mi està suposant una experiència molt satisfactòria, perquè mai havia tingut un personatge “continuat”; o sigui, que vagi prenent vida i desenvolupant-se al llarg de diversos capítols. Ni que sigui a aquest nivell amateur, estic molt content amb el projecte. Permet explorar la idea des de nous enfocs i fer-te més teu el personatge que mai. Ja no és allò de tenir un personatge currat al màxim per a dos o sis dies de funcions o per gravar un curt, sinó que es tracta de tenir un personatge mig esbossat que vas omplint a cada nou capítol i va “madurant” amb tu. I el seu entorn també: La seva família estrambòtica, els genials secundaris (Tenim un mafiós cec i que quan parla canta amb veu de dona! Genial!)… Com un fill propi que va arrelant i formant la seva pròpia personalitat a partir del que li dones. I fa molta gràcia i és molt gratificant, això! M’ho estic passant bomba, encara que en Logan enterboleixi la meva personalitat un o dos cops al dia… Nyeeeeeeh! Però això és bonic. Sempre el porto a sobre! (És el que tenen els personatges radiofònics; no depenen del vestuari o de l’atrezzo!) En tot cas, també m’ha fet venir més ganes d’entrar al món del doblatge! (Sobretot el televisiu, i de les telesèries! Apa!) Cosa que descarto tot seguit perquè els pocs temptejos que he fet han resultat frustrants. (Però mai se sap… potser si algun dia fem la sèrie de dibuixos d’en Logan jo podria… Ehem… Ei, i que ja n’he dibuixat alguns personatges! Uh… Algú té contactes a Cromosoma?)
;-P
Nyeh!
I ara un record, va: Divendres passat vam fer Germans de sang amb el grup Amics de Balenyà a Vic. És el grup on vaig entrar substituint un actor a l’obra que preparen per setembre; La filla del mar. Però resulta que els van demanar de repetir per a una causa benèfica l’obra musical de Germans de sang (que van fer el setembre passat, tal com surt a la foto en miniatura), i com que faltava l’actor que feia de segon germà (el ric), que treballa lluny aquest estiu, em van demanar si podia fer-ho. Vaig dir que sí, i la veritat és no me’n penedeixo: Em van deixar reinventar-me el personatge al meu gust, vam fotre’ns a improvitzar amb l’Arnau (el germà pobre) a les escenes on teníem 7 anys i vam riure un munt amb la complicitat del públic des del principi. L’obra, en general, va sortir molt rodona i tothom va emocionar-se. Malauradament, l’organització benèfica que ho va muntar no va fer massa propaganda, i el públic vigatà va brillar per la seva absència. (Val a dir que els pocs que sí que van venir de Vic van er molt agraits i efusius, eh!) Al final, però, només una quarantena de persones (la majoria de Balenyà) i, això sí, aplaudint dempeus (em sembla que és el primer cop on tothom aplaudia dempeus en una obra on he col·laborat!). Va ser molt bonic. I només era una única funció. Un mes d’assaig per a un sol dia! Però un gran dia. Llàstima del públic absent, però ben mirat ells s’ho van perdre! Ah, i l’altra nota negativa; els mitjans osonencs (aka “vigatans”) van passar del tema i no tenim ni una miserable foto de record de la funció. Vaja, que ni una imatge pel record d’una nit on ho vam passar tan bé a l’escenari!
Una per a tots els públics triomfadora a França, De capa y colmillos 1. És una sèrie d’aventures per episodis sobre dos animals humanitzats, un llop espanyol i una guineu francesa, que conviuen entre humans en una mena de Venècia medieval. Són dos espadatxins de traç clàssic a la recerca d’aventures i embolics, darrera la pista d’un tresor gitano. Ja ha sortit a la venda la segona part i tot!
I ara una proposta per a majors de 16 anys; The Marquis, combinat entre El fantasma de l’òpera, Lovecraft, V de Vendetta i Poe, escrit i dibuixat per Guy Davis. És una història d’intriga i acció en una ciutat victoriana, farcida barrocament de símbols religiosos, on un ex-inquisidor obté una màscara per lluitar contra els pecats dels dimonis escapats de l’infern. Horror, tentacles i tabús poblen l’excés d’aquesta tenebrosa novel·la gràfica.
- Que hagin anunciat que la pel·li Grindhouse del tàndem Tarantino i Rodríguez arribarà a Europa 