Mentre la segona temporada de “Cap calent” va prenent forma, ara en fem una de teatre (i del bo). Vam estrenar fa quinze dies i demà i dissabte a la nit ho rematem (fotos aquí; i molt grans!):
Arxiu | Teatre RSS feed for this section
Una obra enverinada
El senyor Sömmer de nou
Cartell revisat per a l’estrena al Principat de la nostra versió de Sa història des senyor Sömmer (la vam fer al poble a finals de l’any passat, i calia refer el cartell aprofitant la idea del que vam fer a Mallorca però afegint algun element nou):
D’estrena a Mallorca
Dissabte vinent estrenem a Mallorca Sa història des senyor Sömmer. Si correu per allà, aviseu! El dia 21, serà! És una versió del text de Patrick Süskind que tan bé va saber adaptar Pep Tosar. La porta a escena un mallorquí que viu al meu poble i l’estrenem al seu poble, tal i com toca! Jo “només” hi he col·laborat dirigint una mica el monòleg (tot el que he pogut) i fent el cartell. Ah, i trepitjant molta merda!
I ara permeteu que vagi tirant cap a l’aeroport…
Logo de Plum Teatre
Plum Teatre és una companyia de titelles que va demanar-me un logo fa uns anyets… Vet-ho aquí (el de l’esquerra és l’oficial, el més infantil, i a la dreta hi ha una versió més “seriosa” muntada arran d’aquest espectacle sobre Cyrano):
10 dies i…
… deixa anar les grenyes a Granollers!
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
I NO HI FALTIS!
Nadal de reciclatge (4!): Deixa-les anar…!
I per seguir reciclant abans d’acabar l’any… Un anunci que ens ha agafat també per sorpesa, però som-hi, doncs! Tanquem l’any amb la il·lusió de tornar a deixar-nos anar les grenyes!
Nadal de reciclatge (1): Els Pastorets
Pels Pastorets, aquest any he recuperat el dibuix que vaig fer el 2001 i l’he ubicat en un nou entorn a dues tintes (hem d’estalviar, que la tinta va cara):
I la veritat és que el mateix format ens podrà servir uns quants anys més rotant el color de les tintes! 
Pau i amor!
Hem acabat la moguda hippy! Per si en vols saber més, fes un cop de Facebook!
No ho he dit, però el rètol i el díptic m’han tornat a tocar a mi! (Per sort m’ha ajudat un munt el gran TeTe, un dissenyador que sempre em critica les feines, de manera que hi he sortit doblement guanyant: Aquest cop ell no ha pogut criticar el resultat i, a més, l’he pogut responsabilitzar quan algú se’m queixava! Nyeh!)
Res, res, que tot ha quedat molt bé i ben contents que n’estem! (És allò típic que la setmana abans veus impossible que tot pugui encaixar i al final tot surt rodat! PRORROGUEM I TOT! Els dies 12 i 13 hi tornem! Ara rumiem anar de gira… Ehem. Ja es veurà…)
Ep! 'Deixa anar les grenyes'!
Buf! És un tòpic, però no paro: Si no escric més per aquí és perquè no tinc massa temps (no pas per falta de coses a dir). Ara mateix comença el compte enrera de la nova obra de El Triquet, on he col·laborat en la direcció escènica no pas sense sortir-ne increïblement baldat:
El musical ‘Hair’ als escenaris osonencs!
- Divendres 28 a les 10 de la nit
- Dissabte 29 a les 10 de la nit
- Diumenge 30 d’agost a 2/4 de 7 de la tarda
- Dilluns 31 d’agost a les 10 de la nit
- Dimarts 1 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
- Dissabte 5 de setembre a les 10 de la nit
- Diumenge 6 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
FAREM SET REPRESENTACIONS! (Ai, ai, ai! Toquem ferro i molta merda per anar polint el que encara puguem, que els nervis van in crescendo a partir de “ja-mateix”!)
Després de l’excel·lent rebuda del musical ‘Entre Gats‘, fa tres anys, teníem ganes de tornar a fer una obra on hi hagués música, cant i ball, però també diàleg. En aquesta ocasió teníem un munt de voluntaris que volien participar-hi i ens han animat a tirar endavant un projecte ambiciós: Uns 40 actors i actrius repartits amb papers protagonistes, cossos de ball i cant i un bon grapat de secundaris on tothom volia col·laborar. I entre bambalines tornem a reunir una cinquantena de persones treballant en el vestuari, el so, els llums i un decorat molt complexe (de nou ha calgut ampliar l’escenari per tirar l’obra endavant), combinant tot tipus d’efectes i alguns elements mai vistos a l’escenari del Casal Francesc Macià.
Tot plegat per tirar endavant una obra amateur amb les carències i les limitacions que aquest tipus d’aventures acostumen a tenir, però també la voluntat, la il·lusió i l’intens desplegament de mitjans que El Triquet té com a emblemes. Pau i amor, que quan surti el Sol tot brillarà!
(Hum… Em temo que deixaré aquest post fins que hagi passat l’estrena, així no m’atabalaré pensant a actualitzar el blog durant el munt d’assajos que ens esperen!)
Un perfil…
El perfil d’en Pere, un actor local que protagonitza una obra d’en Woody Allen el mes vinent i volien posar-li un perfil mig pintat i mi fotografiat al rètol. Jo només he fet la part de treballar una mica la foto (la pega és que per fer la foto, manipular-la i acabar el muntatge només he tingut mitja horeta). Però bé, és el que he fet entre còmic i còmic i tocava comentar-ho aquí.
Harry Potra acabat, per cert. Ja tinc ganes de completar l’obra posant la cirereta del pastís a la reedició final que farem al Saló del Manga d’enguany.
Logo 'ràpid' per a 'El Llop'
Bé, a veure, aquest cop adjunto un logo d’una activitat que es va fer al meu poble la nit del “Cau de Bruixes”; és El Llop, una mena d’actuació-joc-performance on 14 actors juguen a partir de les votacions del públic per descobrir quatre pressumptes assassins. Total, que ens faltava un logo i a correcuita vaig muntar-ne un amb les seves diverses versions perquè n’escollíssin l’ús. (Va des del logo clàssic de dos colors a un tema més cridaner i lluminós jugant amb una fotografia real d’una lluna i la silueta dibuixada a mà d’un llop. El tipus de font no m’acaba de convèncer, però m’hi encaixava per donar-li un toc més contemporani i defugir una font més “romàntica”, “nyonya” o “somiadora” que segurament combinava millor amb el tema del llop i la lluna. En tot cas, és una base per si algú altre vol ampliar la idea o revisar-la.)
Una de les sorpreses de la nit “de marres” és que un altre company va fer una versió en graffiti d’aquest logo que va quedar ben xula penjada a la façana:
També en van fer un retallable per col·locar en un focus i tenir-lo decorant durant tota la funció.
Que maco, veient la idea aprofitada!
(Per cert, jo vaig ser “Poble” i van acabar matant-me els llops. Vaig ser el 6è participant a deixar l’escenari, si no m’equivoco.)
A prendre pel sac!
Comencem l’any! Un propòsit d’any nou?! Doncs intentar penjar més dibuixos, muntatges, il·lustracions i similars d’això que faig tot sovint, que en parlo poc i segur que seria més interessant que altres reflexions buides que escric tot sovint per aquí… Així que som-hi:
Material promocional d’una obra de teatre original “semiprofessional”. Un bon dia una amiga del poble que m’ha dirigit en un parell d’obres de teatre amateurs va arrencar un projecte amb Pemi Rovirosa, dels Lax’N'Busto; van fer un musical. Ella de seguida va animar-me dient que m’hi guardava un paper i tal i qual, i van acabar fent un càsting amb gent del poble i rodalies. No sóc massa bo pels càstings (a banda que no sóc massa bo “com a actor-cantant-ballarí”), així que vaig quedar últim i amb un paper breu i curtet (a més, era dels “vellets” dels escollits, que la majoria de nanos i nanes eren joves i esbelts, vinguts dels musicals que darrerament s’han fet per la zona, que a nivell amateur no parem!). Hi havia molt bona fusta i jo sobrava, i com que temps no me’n sobra vaig abandonar el projecte al cap d’uns mesos (amb un puntet amarg, cal dir) tot i que em van repescar per fer-ne els logos i rètols.
Resultat? Al final hi he dedicat un munt d’hores més del que preveia (mil i un imprevistos; alguna amenaça de denúncia per les fotos del disc inclosa), fins gairebé el dia abans de l’estrena! Vet-ho aquí:
Rètols diversos (que anaven amb totes mides i tamanys)…
… caràtula del disc (que encara no he tingut acabada entre les mans)…
… anuncis per premsa…
… samarretes promocionals…
… i díptic (exterior i interior) acabat a les 6 de la matinada d’un dia laborable amb l’ajuda inestimable del gran Gerard! (Sí; a la feina vaig anar zombi!)
Tenint en compte les presses i les condicions estic bastant orgullós del resultat… Tot i una pega: No era una feina remunerada, com tot el que he fet fins ara en teatre (que sempre ha estat a nivell amateur)… I no amagaré que més d’un company de dins del sector m’ha ben criticat el fet que no cobrés en un projecte on hi ha professionals pel mig que sí que cobren. D’això en deien “fer una obra semiprofessional”, els qui m’ho van encarregar; així que suposo que a mi m’han “contractat” com a “amateur” (dins l’apartat “semi”, vaja, i no pas “professional”), clar… Ho dic perquè els que han decidit que són “professionals” dedueixo que són els que sí que han cobrat (se suposa que han de ser els músics i alguns tècnics, tot i que també sé de músics que no han cobrat encara que els hi havien promès); ehem, ehem.
Va, no cobro i no passa res, que ja havíem quedat així (i que es tracta de donar-me a conèixer i tal i qual), però m’han promès una còpia del disc i convidar-me a més d’un sopar restringit al repartiment i l’equip tècnic.
(Tot i que pel que sé ja han fet un sopar sense mi i encara no tinc el disc… Ehem.)
Però dia o altre pensaran en aquell que va fer els dibuixos, clar!
Qui se’n podria oblidar? (Ehem.)
Ains…
Bé, potser se n’obliden durant uns dies… (Encara que ja han passat setmanes, d’ençà de l’estrena. Fins i tot mesos. I encara no he sopat ni tinc el disc.)
…
Sí, ho sé; això em passa per treballar gratis i no saber dir que no.
(Merda.) 
(Però dia o altre pensaran en mi, no?)
I sé que de moment no faran més representacions, però quan hi tornin segur que a algú se li encendrà la bombeta i m’arribarà la còpia del CD i el sopar! No?
…
NO?!
Buf… Que no es tracta de guanyar diners o no, sinó de rebre a canvi “almenys” el que em van prometre! (Estic exagerant, que ja sé que és una ximpleria, però com que tot va acabar de cop em sap molt greu no haver tingut ni la còpia de CD ni el sopar, com m’havien promès. En fi…)
…
De debò que vaig entenent perquè l’obra es titula “A prendre pel sac!”
'Germans de sang' per sempre!
Buf… Diada de Catalunya! No sé què dir… Doncs aprofito per rescatar un tema endarrerit, de ja fa 12 dies, per la Festa Major de Centelles! Em refereixo a les tres funcions del musical Germans de sang! I va sortir prou bé, la veritat (sobretot tenint en compte les premonicions que teníem!). Quina gran família vam ser, malgrat les tensions, els nervis i els rencors d’última hora. Hem fet un sopar i tot de comiat. (Un comiat sobretot per a mi, que costarà que em torni a embarcar a alguna obra que no sigui la que preparem per l’any vinent amb el grup del poble. Ara a reposar una mica d’escenari!)
I aquest cop tenim vídeos i fotos d’aquest drama sobre dos amics que creixen en mons diferents, sense saber que són germans. Que gran és poder ser petit, i créixer a cada nova funció! Que grans són els moments en que tenim 7 anys! Ens ho passàvem teta! D’aquesta obra enyoraré sobretot l’Arnau, la compenetració que hem desenvolupat i la seva gran dedicació per tal que tot sortís bé; ja hem compartit escenari a tres obres diferents! A La botiga dels horrors jo era el florista i ell movia la planta que al final havíem de matar, a Entre Gats ell era el gat protagonista i jo el gat dolent amb qui s’esbatussava i ara a Germans de sang ell ha estat el noi pobre, Mickey, i jo el noi ric, l’Eddie. Ara l’Arnau és a punt d’estrenar una obra grossa, que espero que li funcioni molt bé i el tinguem ben aviat al món professional! En tot cas, ja és millor actor que molts dels que surten a televisió avui dia, això sens dubte!
Precedents: Queda recordar que també vam fer l’obra a Vic fa un anyet, assajant durament, on jo substituia un dels actors de quan la van fer als Hostalets de Balenyà, ja amb el personatge de l’Eddie Lyons.
I ara, una postaleta de record (clica-hi a sobre per veure-la millor):
Que quedi pel record! Llagrimenta d’enyorança inclosa.
Apunt ràpid entre parèntesis!
(M’han tornat a demanar què en sé del desaparegut Jun, administrador i creador del web que m’hostatja, www.deuvosguard.com, fantabulós site que al seu dia havia arribat a tenir una quota de 5.000 visites diàries! Directament en sé poc, que fa un mes i pico que esperava resposta seva per arreglar alguns punts del blog i muntar un parell de webs que tenim emparaulades, i tot just ara ens hi hem tornat a posar… Però sé que està tornant a escriure tant entrades al seu blog com llibres i buscant feina per la temporada vinent. En tot cas, tinc entès que qui vulgui saber-ne més el trobarà de plena activitat al Facebook, on ha passat l’estiu!)
I avui… Germans de Sang torna a l’escenari! Només per un cap de setmana!