Buf! Revisat el Saló del Manga, el Festival de Sitges i Nova York, ara només dir que el desembre començo a treballar com a redactor de continguts i grafista al Departament Editorial d’un mitjà estatal important. Quins nervis!
Tema SERRALLONGA (just abans de marxar a NY vaig anar a fer de soldat pel telefilm de TVC). La veritat és que pot molt ben ser que no surti massa, a la pel·li, o només d’esquena. El cas és que em van posar a la cua dels soldats i la càmera no em va ser massa favorable. Però mai se sap; l’important és que com a soldat vaig cobrar més que com a cadàver! (Que era el paper inicial que havia de fer!) I cal agrair el dinar! Fabulós i complet! I es podia repetir de tot! Però el millor va ser l’ambient! Va haver-hi una bona camaraderia entre els soldats i a l’hora de dinar allò semblava més una cantina medieval que altra cosa. Una veritable regressió!
I, amb la ximpleria, aquest any ha estat un dels més creatius quant a interpretació:
A la primera meitat de 2007 recupero en Macavity, el gat més malvat del món; / setmanes després, hereto l’Eddie Lyons, un germà ric amb final tràgic que l’actor que ja l’havia fet no podia reemprendre / i, passat l’estiu, hereto per indisposició d’un altre actor en Pere Màrtir, un rabiós casanova que va robar molts cors (el meu inclòs) / per passar a fer el “típic soldat ras”, de SERRALLONGA / i, un cop a Nova York, The Freak, coprotagonista del curt The Cannibal, rodat en 16 mm.
I acabo amb una reflexió d’aquelles meves: Ara visc en parell al pis on vaig viure els 16 primers anys de la meva vida. I es nota. A les primeres setmanes encara m’era estrany (un lloc nou, encara que conegut), però al cap d’un mes em sorprenc a mi mateix visitant les habitacions que freqüentava quan era petit per error: O sigui, penso que vull anar a l’habitació on dormo a buscar nosequè, i sense adonar-me’n em fico a una habitació on només tenim trastos, ara!
És sorprenent com treballa el subconscient…
Aquell pis me’l conec tant que acostumo a passejar-m’hi de nit amb els llums tancats sense problemes. Fins i tot pujo l’escala veïnal a les fosques! La memòria humana és molt curiosa.
Torno a ser a casa! I provoca una sensació molt especial, com si cada racó guardés antics records meus que m’aniran retornant a mesura que hi vagi vivint de nou. I a mesura que hi torni a viure i hi desapareixin els rastres encara presents dels anteriors llogaters tornaré a omplir el pis de nous records d’una nova etapa de la meva vida. Preciós.
Encara no hi estem plenament instal·lats, que falten moltes coses, però sense adonar-me’n em trobo que ja sóc a casa. Sempre ha estat casa meva i ara ho torna a ser. I em provoca una sensació molt especial, com si cada racó guardés antics records meus que m’aniran retornant a mesura que hi vagi vivint de nou. I a mesura que hi torni a viure i hi desapareixin els rastres encara presents dels anteriors llogaters tornaré a omplir el pis de nous records d’una nova etapa de la meva vida. Preciós.
Sembla mentida el que pot fer un rentat de cara (de pèls, eh?) o un canvi d’estil de cabell… Ets ben camaleònic tu… A veure si pots anar mantenint aquesta part de la teva plena vida d’artista!!!
I pel que fa al pis… Sí que fa goig, sí, retrobar espais antics i redescobrir-lo i endreçar-los de nou amb formats moderns!
A gaudir-ne!!!
Ei! Ens has de dir en quina editorial treballes! Provaràs de colar-los els teus còmics?
Ei, pau-b, no és una editorial! És al departament editorial d’un mitjà; o sigui, portant temes de webs i funcionament intern dins un mitjà de comunicació.
(Però també intentaré col·lar-hi altres facetes meves, es clar! A veure si hi ha sort i em surt alguna altra oportunitat!)
El de la segona fotografia ets tuu? No ho sembla, Jan! Acostumat a veure’t amb barba i cabells més llargs! jeje
uhmmm… Vols dir que ets tu ? no t´han canviat?
Sí, sí, m’afegeixo al comentari general: ets camaleònic. Això és bo per a un actor, oi? ^_^
felicitats pel tema piset, sempre fa ilusió viure amb la parella
Bones!
També m’ha sorprès el teu costat camaleònic! Expressió facial inclosa, per cert… Ha, ha! Que bo, el freak… Fas pinta de penjat de veritat…
Encara us esteu instal·lant i ja teniu una habitació plena de trastos? Caram… normalment, es tarda un parell d’anys a acumular aquesta quantitat d’objectes inútils però “mai se sap”…
Que us vaig molt bé!
Saaalut!
Uóoooo! Que consti que bona part del mèrit d’alguns personatges era la caracterització, eh? (El gat, per exemple, era producte d’un petit equip de maquilladors del poble liderats pel fill d’un d’ells, que ara és membre actiu de l’empresa que va maquillar EL LABERINTO DEL FAUNO!)
(Qui dubta que el de la segona foto sigui jo, té bons motius; és una foto de fa 3-4 anys, però és la més similar que he trobat a la pinta que jo feia a l’obra que he fet aquest any, de la qual no tinc fotos. I encara no en sé el motiu, però aquesta foto va quedar rara, i tothom em diu que no m’assemblo massa a mi mateix (ni quan vaig a afeitat, vaja).
I gràcis pels ànims sobre el pis! Encara no he dut ni la meitat de coses que queden a casa els meus pares i ja tinc la sensació que no sabré on posar-ho tot! Ai, ai!
(Encara no he dut ni una tercera part de la col·lecció de còmics i de llibres! Ja tremolo!)
“Encara no he dut ni una tercera part de la col·lecció de còmics i de llibres! Ja tremolo!”
No tens pactada una habitació pels còmics?
Hum… ja veig a l’horitzó la primera discussió casolana…
Euh, sí que hi ha una mena de pacte… que espero que acabem acordant del tot: Tindrem una habitació “calaix de sastre” amb un llit plegat, la biblioteca i l’ordinador vell i, a banda, el meu estudi de dibuix amb la majoria de còmics i l’ordinador gros… A veure com queda tot plegat.
:-/
Je, je, l’habitació és la mateixa, és que abans el “trasto” que s’hi guardava eres tú ^_^
Sobre la foto com a “The Freak”… és la teva disfressa de fanpir, oi?
Ostres! Jo el dia que me n’hagi d’anar de casa (una dècada d’aquestes) tindré realment un problema gros amb el trasllat de còmics. Crec que és qüestió de no pensar en tenir criatures i fer-ne servir l’habitació que els pertocaria.