I què serà de nosaltres?

Si la memòria no em falla (i els anys passen), aquest any serà el desè any que anem al Festival de Cinema de Sitges acreditats! (Els dos anys anteriors hi havíem anat com a espectadors.) Càmping (tendes i bungalows), hotels, apartaments, pisos a Barcelona… Hem provat totes les combinacions i, malgrat les incomoditats, la son i les decepcions, cada any tornem! DESÈ any que anem acreditats al Festival de Cinema de Sitges! Per premsa, ràdio o televisió. Hem provat tots els mitjans i tots els sistemes. I no ens en cansem. Tradició o bogeria? Una mica de tot. I moltes ganes de passar-ho bé!
😀

(Ep, enllaç ràpid a totes les cròniques que he anat fent.)

Avui hi tornem a ser. Instal·lats a un apartament. Serem tres amics de tres mitjans diferents compartint apartament (UN APARTAMENT PER TRES), anant amunt i avall cada dia… Tinc vacances demanades i tot. Apa. Que ens aturin!

El de Sitges és el festival que va ajudar-nos a desmitificar el món del cinema per sempre. L’emoció d’aquells primers festivals i de veure els “famosos” fa anys que ja no la sento, però tinc clar que m’en-can-ta-ria viure d’això, del cinema des d’un punt de vista periodístic. Cobrir festivals, entrevistar aquests personatges que encara aconsegueixen fer-nos posar la pell de gallina, veure cinema a raig fet…  Un somni que sovint em sembla que es va allunyant, malgrat que fa més de 10 anys que vam començar a ressenyar cinema a les emissores municipals i llavors semblava que ningú no ens podria aturar. (En aquest món cal una mica de sort i bons endolls més que no pas altra cosa.) Per sort, sempre que m’escapo al Festival de Cinema de Sitges em sento de nou a prop de l’experiència, en contacte amb aquest món de premsa al qual col·laboro tot i que no en visc. I dia a dia admiro més la feina dels amics i amigues que tenen la sort de poder-ne viure i mantenir-se al peu del canó. (I alguns són autèntics cracs en la seva feina! Ho saben tocar tot i deixen el llistó ben alt.) Els envejo i m’alegro que em deixin veure que el somni és possible. Així sempre hi ha esperança! Mai se sap… Qui sap? Potser algun dia… O no.
😉

En tot cas, sempre ens quedarà Sitges…

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari