Avui a les 5 del matí ens hem llevat per acompanyar la meva germana a l’aeroport. A les 8 i pocs minuts ens n’acomiadàvem a la zona d’aduanes. (Per què coi és impossible acomiadar-se d’una forma més elegant de la gent, a l’aeroport de Barcelona?! Marxar d’allà sense veure ni un miserable avió, ni la pista d’aterratge, deixa una rara sensació de “no haver acomplert la missió al 100%” molt lletja.)
Sis mesos a Itàlia. Ara sí que ja l’estem trobant a faltar!
Arrivederci, Rous!
Webcòmic xorra fet l’endemà:
Que sí, que sí, que hi ha una falta d’ortografia a la primera vinyeta! El senyor Ramon Fabra ja m’ha enviat un correu electrònic! Seria “Acompanyàvem la meva germana…” sense “a” entre el verb i l’article.
Ais!
I encara no has comprat els bitllets per anar-la a veure???
Que s’ha de fer amb temps per tenir bons preus…
JAJAJAJAJAJAJAJA!
A l’aeroport de Girona és igual, i no t’explico al de Madrid… Gatwick otro tanto. A Almeria i Bilbao quedes més a prop en acomiadar-te.