Per Setmana Santa vam ser a Montolieu, el “poble del llibre i les arts gràfiques”. Es veu que des dels anys 90 allà van decidir adoptar el llibre com a eix temàtic de les activitats locals. Un poble de muntanya a la voreta de Carcassona, amb menys de 1000 habitants, una pastisseria, un parell de restaurants, apartaments de lloguer i algun hostal, una escola, dos festivals del llibre (un del llibre vell i un del llibre infantil), un museu de la impremta, munts de cases d’estiueig (en Patrick Süskind es veu que en té una), cases en runes d’antigues fàbriques i colònies amb molta història per explicar i, atenció, 15 llibreries (15!). (El somni de tot amant de la lectura! En francès, sobretot, es clar.)
És un lloc preciós on desconnectar del món (la Cè me’l va recomanar amb fervor!), i si us animeu a anar-hi acomodeu-vos a la Manufacture Royale (us atenen en anglès, si cal); no us en penedireu. (És un antic palau d’estiueig de Lluís XV, o alguna cosa així, a mig restaurar amb elements contemporanis fusionant-se amb els històrics. Tenen habitacions dobles i per a grups, la majoria amb cuina inclosa per fer vida independent i, a més, t’acullen amb apreci i et deixen disposar del seu jardí o de la seva biblioteca amb llar de foc inclosa.)
I tot a la voreta de la ruta dels Càtars i aquestes coses turístiques que tan bé van per documentar-se i tenir perspectives xules de castells (mai se sap per què poden servir!).
A la tornada sempre pot anar bé una paradeta a Perpinyà o a Cotlliure, ja que hi som…
Una excel·lent i recomanadíssima desconnexió! (No cal dir que vaig tornar amb 17 volums sota el braç, entre còmics i llibres de viatges! Quina alegria retrobar-me en Sergi Grapes, l’Espirú o l’Aquil·les Taló!)
Té molt bona pinta… m’ho apunto! Ara només falta temps i gent per fer l’escapada.
Et vas comprar 17 volums, dius? Deu n’hi do! Ja hi havia espai a la maleta per tots? hehehe Al pis ja sé que sí… ;-P
Ara que dius aixó que mai se sap de què et poden servir aquestes perspectives de castells… A veure si recordo de comentar-te un parell de coses
És un bon lloc, de debò! Ja tinc clar que si per un casual un dels meus projectes de còmics tirés endavant i requerís un lloc on aïllar-me i inspirar-me em sembla que me n’aniria una setmana o dues altre cop a Montolieu!
Quines fotos més guapes…
Ja es veu, ja, que vau aprofitar el viatge!
Jo també tinc ganes de tornar-hi…