'L'Incal' i els 'Metabarons', sense macarrons

Acabo de descobrir que si busques “metabarons” a la Viquipèdia et surt “macarrons”. No és ben bé el mateix…

La Nissaga dels Metabarons és un còmic compacte editat per Glénat en català per primera vegada. Què explica? Bé, ni més ni menys que la història “resumida” i “comentada” dels metabarons, una excel·lent creació de ciència-ficció del guionista, dramaturg i cineasta Alejandro Jodorowsky i el dibuixant Juan Giménez. Citant fonts de l’editorial: «A La Nissaga dels Metabarons es desenvolupa la dinastia familiar dels metabarons, [família d’on prové] un personatge que apareix amb un paper secundari a la mítica sèrie L’Incal. Per tant, l’obra que ens ocupa és el que vindria a ser un spin-off de la citada, L’Incal, escrita pel mateix Jodorowsky i il·lustrada per Moebius […].»

El curiós és que és una obra amb tot d’històries bastant cruents, dramàtiques i extremes, lligades amb el fil narrador de dos robots genials que la fan petar i se l’expliquen entre ells. Un disseny de personatges molt encertat i amb seqüències de Juan Giménez antològiques (la família mostrant els seus poders en públic per primer cop n’és un bon exemple). I és que la història no deixa de ser el retrat realista d’una nissaga monàrquica futurista (i amb certs poders paranormals), amb totes les vicissituds que això comporta, però amb petits moments per l’humor amè i punyent de Jodorowsky, que impregna la seva obra sempre farcida de dobles sentits i enginy.

Jodorowsky; Giménez. La Nissaga dels Metabarons. Glénat, 2008, 25 pàg. 15 E / Color

Una obra que Glénat ja explica que és un spin-off, o sigui; una història que amplia informació sobre una argument secundari (en aquest cas un personatge) d’una història anterior: L’Incal. I, després d’haver-la publicat, Glénat no va estar-se (i ho agraïm!) de fer-nos conèixer el referent original editant-lo també:

L’Incal és la mare dels ous. La primera saga on Jodorowsky donava a conèixer alguns herois importants com el metabaró que ocupa el còmic comentat un parell de paràgrafs amunt. L’Incal és més amè, amb més humor, més aventura i més incògnites. Ciència-ficció condensada que, com el cas anterior, provoca una sensació de curiositat en el lector que no arriba mai a veure respostes del tot les seves preguntes. És el còmic que inaugurava el “Jodorverse” o “Univers dels Metabarons”, d’on partirien altres obres del guionista ambientades en aquesta galaxia. I Glénat ha editat una compilació ben completa i integral de tots els capítols de la història!

L’Incal explica com en un futur distant, el detectiu John Difool és impregnat perla Llum de l’Incal, un cristall d’enormes poders. El cas és que hi ha molta gent (i races) darrera aquest poder (rebels, governs decadents, alienígenes, religiosos de l’Incal Negre…). Sàtira, aventura i metafísica convergeixen en una història on el protagonista és el primer que es veu superat per les circumstàncies i que només desitja que tot acabi! (El tal John Difool tindrà curiosos companys de viatge, com el citat Metabaró i uns quants excèntrics més que tampoc cal repassar per deixar un cert gust de sorpresa a qui decideixi endinsar-s’hi…)

No cal dir que Jodorowsky ha seguit ampliant l’univers, des d’aleshores, i quedem a l’espera de nous compilatòris que pugui fer-nos arribar Glénat! Toquem ferro!

Jodorowsky; Moebius. L’Incal – Edició integral. Glénat, 2008, 25 pàg. 25 E / Color

Reflexió absurda d’aquelles tan “meves”: No us sembla que el nom “Incal” sona de meravella amb l’apòstrof en català? “L’Incal”! Ains… Com es nota que l’original era en francès i que hi encaixa com l’anell al dit, eh? “El Incal” o “The Incal”  sonen horrible!

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari