L'Indiana Jones m'ha dit 'Good Morning'!

Sí, NOMÉS m’ha dit “Good morning!”.
Demà el veurem a tots els mitjans estatals. Avui l’entrevistàven els estrangers. Jo hi era; teòricament hi anava de back-up (em deien així) per si algun mitjà fallava. Els de Warner Bros em van dir que MAI hi ha hagut una sola convocatòria d’entrevistes a mitjans estrangers on no fallessin, com a mínim, dos mitjans. I estan molt contents; la d’avui ha estat la primera vegada (juren i perjuren) que no els falla ni un sol mitjà. Jo també me n’alegro molt. Per ells, clar.

M’ho hauria d’imaginar: M’he llevat tard, el tren duia 40 minuts de retard i he hagut d’empipar a la família perquè algú m’acostés a l’estació de Granollers… Els senyals evidenciàven que NO CALIA ANAR-HI! Però jo n’he passat. I ho he pagat. (No només amb els bitllets de tren, metro, autobús i el dinar, vull dir.)

Hora de fer balanç, doncs.

PRO
He vist com funciona aquest acte tan elitista de les entrevistes “privades” concedides a mitjans per les grans estrelles que van de promoció. (Si és que aquest acte és digne de ser considerat interessant.)

CONTRA
He estat des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda a l’Hotel Arts esperant si hi havia alguna oportunitat per fer l’entrevista…

PRO
He tingut una pausa per dinar de dos quarts de dues a dos de tres.

CONTRA
Mitjans més importants han arribat tard i els han donat hora tranquil·lament (“¡Y tómate un cafelito, tranquila!). (Si la “dona que se tomaba un cafelito” no hagués arribat a temps jo hauria tingut, com a mínim, una entrevista! Per arribar tard no vinguis, coi! Així se t’ennuegui el cafè.) A banda que hi havia gent improvisant les preguntes abans d’entrar; jo duia el qüestionari per a TOTS TRES membres del film preparant i paït des de divendres. N’hi havia una que només comptava a entrevistar el director i quasi se li enfonsa el món quan li oferien d’entrevistar un actor; “¡Es que sólo me he preparado el director!“. Quan jo estudiava Periodisme t’ensenyaven a tenir una mica de dignitat i recursos, però m’imagino que no tothom aprèn el mateix (ni tothom qui “fa de periodista” ha estudiat Periodisme, òbviament, i a l’inversa).

PRO
M’he atipat de canapés i sucs de la sala de premsa.

CONTRA
Però era tot un menjar tan lleuger i modern, tot del Sergi Arola, diria, que he hagut de dinar fora, per la Vila Olímpica. 12 euros per un miserable dinar! Com hi van!

PRO
S’han creat situacions divertides com quan he respost en anglès titubejant i “cutre” a les preguntes d’una noia de premsa que més tard he descobert que era de Madrid! (Em deu haver vist cara de guiri!) Bé, el fet que sigui de Madrid explica perquè ha entès el meu anglès macarrònic i mal expressat…

CONTRA
Com que era el dia de la premsa estrangera no hi havia manera de fer amiguets; i tothom tenia muntats els seus cercles (unes italianes amb un gavatxo i un alemany amb qui sempre coincideixen a Festivals i entrevistes i grupets similars…). Per cert, encara no sé a què venia tanta premsa estrangera… Si els d’aquesta pel·li ja han visitat altres països europeus! No ho entenc. (I ells anaven fardant d’haver entrevistat a Tom Cruise o Steven Spielberg; realment el més divertit era sentir-los comentar els caràcters dels famosos.)

PRO
Quim: “Almenys ara els de la Warner han vist que anem de debò i es posaran les piles per tornar-nos el favor deixant-nos entrevistar alguna celebritat que portin en el futur.”

CONTRA
Quim: “El que és trist és que ens hagint utilitzat d’una manera tan barroera i a canvi no ens donin ni una trista samarreta de la pel·li, com han fet amb mitjans importants que sí que han tingut entrevista (i samarreta)!”

PRO
Almenys tinc la consciència ben assumida que hauria pogut fer-ho (l’entrevista, vull dir), malgrat els meus nervis.

CONTRA
Una representant del film o dels artistes ha estat molt desagadable. (Es veu que jo li feia nosa i no parava de mirar-me malament quan em veia llegint en un racó d’un passadís. En un moment donat fins i tot ha vingut a dir-me si podia anar a una altra banda, que era zona de pas per a les “celebritats”… M’he fotut a un lloc fora de la seva zona d’influència, també al mig com els dijous.)

PRO
La gent de premsa de Warner Bros Espanya, tot i anar de cul, s’han portat molt bé quant a fer-nos sentir còmodes. No editen els DVD de Nip/Tuck en català i van posar centenars de traves al Harry Potter en català, però en el fons no són tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant mala gent. Només una micona.

CONTRA
No he vist el gran Paul Bettany (es veu que alguna italiana s’ha passat amb preguntes íntimes i ell l’ha deixat amb la paraula a la boca, marxant de la sala) ni el director Richard Locraine.

PRO
He vist en Harrison Ford en tres ocasions. (Amb això almenys puc dir que l’he vist!) No he demanat autògrafs perquè a Premsa ens han deixat clar que era la norma sagrada. El cas és que sortint del lavabo m’he posat a llegir Orlando (gran novel·la; tant compromesa i reaccionaria que avui dia seria demonitzada pels mitjans) en un banc del passadís. (Ha estat maco, això de voltar els racons dels passadíssos de luxe de l’Hotel Arts, fora de les zones “controlades” per la gent de Premsa i els seus sicaris.) Aleshores, he vist com un home corpulent venia pel passadís.

Darrera d’ell, Harrison Ford (IndianaJones-HanSolo-RickDeckard)! Que fort! Existeix i és de debò! (Feia més o menys la pinta de la foto.) I se’l veia més “jove” del que aparenta als seus últims films! (Potser són imaginacions d’un perturbat com jo, que el té idealitzat i el vol veure de nou com a Indiana Jones.)
L’actor anava un xic perdut, i seguia el guiatge del seu guardaespatlles cap als lavabos. En un moment donat ha abaixat la vista i ha equivocat el rumb, dirigint-se a la zona on era jo (en un racó, ben aïllat del món). Aleshores ha alçat el cap i m’ha mirat, jo l’he mig saludat amb un moviment de cap i ell m’ha dit “Good morning”, i ha seguit el rumb unint-se a la ruta del seu guia. Jo he respost “gut monin”, i m’he quedat de pedra.
Després ha sortit del lavabo i ja no m’ha mirat. I encara ens hem creuat un cop més, però anava ben secundat per un ampli grup de gent. Aquí ha acabat el nostre idil·li.

CONTRA
No puc treure’m de sobre aquesta sensació de “dia perdut” que tinc. (Tot i que mentre esperava el tren per tornar a casa he trobat dos còmics que feia temps que buscava.)

PRO
Marc: “Bah, una entrevista de cinc minuts amb en Harrison Ford no vol dir res, i més tenint en compte que d’aquí a dos anys farem una pel·li amb ell!”

Seguim aquí. En un núvol d’aire.

icona gestual

PRO d’última hora: No caldrà ser falsos ni tenir clemència i al programa pertinent podrem deixar la pel·li FIREWALL com el que és; un film molt convencional del tipus “thriller familiar” que ofereix molt poca cosa a banda de molta fantasmada informàtica i un parell de seqüències ben portades.

1 COMENTARI/s
karleskop
Esborrar — 20/3/06
Jo el que faria es tocarlo per si es de veritat, toc toc.

,

Seguiments/Pings

  1. En un núvol d’aire » I què serà de nosaltres? - 03/10/2008

    […] festivals i de veure els “famosos” fa anys que ja no la sento (descomptant el meu “encontre” amb Harrison Ford en un lavabo, clar; i segurament repetiria si em trobés amb qui es va trobar en Quim). Però una cosa tinc clara: […]