Nadal "Oliver Twist"

Ha començat un nou any. I jo arrossegant les seqüeles de l’anterior… Curiós. Feia anys que no em feia preguntes existencials i des de novembre que passo algunes nits farcides de reflexions filosòfiques. Això no està malament, però començo a preocupar-me… Sobretot per l’estabilitat del meu sentit de l’humor.

En tot cas, arriba un moment on penses en relatiu i ja crec que el sentit de la vida, l’univers i tot plegat m’ha de preocupar tant com haver descobert, després de més de 10 anys, que estava equivocat en el meu personatge favorit del film OLIVER!. Resulta que el vell jueu pèl-roig Fagins d’aquest musical l’interpreta Ron Moody, un actor lligat a aquesta interpretació. Doncs bé, jo he estat 10 anys (10!) creient que l’intèrpret era Oliver Reed! Molt trist, tenint en compte que teòricament m’apassiona el cinema. Bé, recomano a tothom veure aquest film musical, que és encantador i es considera un dels 100 millors musicals de la història. (A més, aquest Nadal ha estat un “Nadal Oliver Twist”; per una banda l’estrena de la previsible versió de Roman Polanski i, per l’altra, el passi per TVC del film OLIVER i COMPANYIA de Disney, inèdit en català fins ara.) A banda d’això, la meva descoberta en relació a en Ron Moody… Només em falta veure la versió d’Oliver Twist de 1948, per estar content.

El Fagins que sempre tindré en ment; l’esbojarrat i divertit Ron Moody, amb Mark Lester fent d’Oliver i Jack Wild com a “El Murri” a la versió musical de la història.

Oliver Reed en el paper que feia al film musical; el malvat Bill Sikes. I jo confonent-lo durant anys amb en Fagins!

“El Murri” (Anthony Newly) i el Fagins de Sir Alec Guiness, el més realista i cruent.

Finalment, el nou Fagins; Ben Kinsgley (l’Oliver l’interpreta Barney Clark). Un encreuament entre el d’en Moody i el de Guiness que no aporta res de nou. (Ja, ja, hi ha més versions de la història d’aquest nen orfe, però ja en tenim prou amb aquestes, no?)

Per cert, quin muntatge més xulo que corre per Internet… Mazinger Z a Madrid! (Firmat per un tal José Manuel Liebana.) És genial!
El que faltava! S’acosta la fi…

…

Fi.

PC: Bons Reis! I aquest any, per primer cop en 4 o 5 anys, no seré patge reial a la cavalcata per motius laborals. Ai, coi. Llàstima! Hauria fet il·lusió.
PC2: S’han acabat els “sobre”! (Veure entrades anteriors.) I sí; vam sobreviure al Cap d’Any, aïllats a la muntanya, en una vall vora Andorra, voltats de neu i amb possibilitats de quedar-nos sitiats. L’únic luxe que vam tenir va ser anar a la caríssima Caldea. Per la resta, Trivial Pursuit, Dicciopinta i Monopoly. Ja ningú juga al Joc de l’Oca i encara menys al Parxís.
PC3: En Moz diu que hi ha Alcatel que tenen menús en català! Serà qüestió d’anar-los a caçar… Merci per l’avís!