No obstant, neva!

Malgrat tot, neva! Neva! I res del que puguem fer els éssers humans i les nostres polítiques absurdes serviran per impedir-ho.

Neva. I s’acosta una nevada intensa a la meva vida; tinc l’encàrrec d’una portada d’un llibre pel qual una editorial aposta fort. Il·lusió i temor a com anirà és tot el que tinc. També un programa de ràdio nou de trinca amb molta expectació… Tot plegat imposa. I precisament neva! Neva aquest cap de setmana que no treballo; i fot ràbia, perquè això vol dir que no tinc la càmera de la feina i no podré orgasmar-me fent fotos als racons del meu poble coberts de neu! Ràbia, ràbia, ràbia! I neva! Aquí, allà, a la costa i a Barcelona (Vallvidriera, Museu de la Ciència…).

I cinema: Brokeback Mountain – En terreno vedado frepa o frapa o com s’escrigui. Veure dos vaquers que es declaren “no homosexuals” i, no obstant, s’enamoren és apassionant. Dos paios durs, casats i amb família per cada banda, enamorats i amb el cap ple de somnis i frustracions incomplertes per una societat angoixant i arcaica. Ang Lee domina els sentiments i les emocions. Tot i que tampoc va pertorbar-me excessivament, conec casos de gent que portaven anys sense plorar al cinema i que van trencar aigües amb aquesta pel·li. Intensa i recomanable. Munich, també sorpresivament, posa el dit a la llaga, en aquest cas col·locant a l’ull de l’huracà un comando jueu creat per venjar-se d’un atac palestí a les olimpíades de 1972; o sigui, un comando terrorista jueu! L’Spielberg de nou amb històries dures, reals i plenes de contraposicions, dobles lectures i polèmica actual. El film és molt irregular però té un Eric Bana genial, moments “100% Spielberg” dignes de memorar i una polèmica història de venjança i assassinats (no pas de “civils” sinó de malvats planificadors de l’atac terrorista palestí, eh? Que és l’Spielberg!). Una pel·li on els rics àrabs es refugien a Marbella o rodalies. I la BSO, que ha guanyat un Globus d’Or, tampoc és “tant”… North Country – En tierra de hombres, de nou demostra que els subtítols espanyols són per a curts i han d’explicar més que els metafòrics títols en VO. Charlize Theron interpreta una dona entestada a treballar en una mina on les dones són minoria i els homes els fan la vida impossible amb brometes masclistes i de contingut sexual i vexatiu. Ella voldrà lluitar contra això portant el cas alos tribunals i creant un precedent important. Base real per un film més aviat telefílmic i convencional, un pèl llarg i que intenta recuperar Woody Harrelson en un paper de jugador d’hoquei i advocat retirat un xic increïble. No n’hi ha per gaire més. Syriana, en canvi, també és a punt d’estrenar-se i és una raresa impressionant. Un film polític d’actualitat claríssima i ple de matísos i sobresaturat d’històries, subtrama i informació. Clooney fa d’un espia americà que trafica amb terroristes. Matt Damon és un executiu que negocia amb xeics enriquits pel petroli. Christopher Plummer és un ric empresari nord-americà sense escrúpols. I… bé, munts d’històries s’encavalquen en una trama densa recomanadíssima per a gent d’actualitat i amb ganes d’un repte mental i polític. Atenció al nano que va ficant-se a la religió extrema fins que acaba sent terrorista i als jocs de mans que es porten polítics i empresaris del petroli. Impressionant i per veure més d’una vegada. No recomanada a gent adormida (se’n perdrà la meitat si hi va amb son) i poc interessada en la política del món actual. De nou, rics àrabs amb enormes xalets a Marbella i rodalies. Algun concepte els ha quedat clar, als EUA, en relació al sud d’Espanya i alguns intocables que hi viuen.

I, no obstant, neva!