Un Ministeri a no perdre de vista

El Ministeri

Avui a TVE estrenen la segona temporada de la sèrie El Ministerio del Tiempo. No miro massa sèries (sempre he estat més de productes argumentalment “tancats” com les pel·lícules o el teatre), però aquesta té una d’aquelles espurnes tan intenses que fa que no puguis apartar-ne la vista. Ciència-ficció, creativitat i originalitat per un producte que, a certa distància, podria semblar potencialment molt ranci o fora de lloc. Tot el contrari, aquesta sèrie de Pablo i Javier Olivares és un brillant i enginyós compendi d’aventures a través del temps amb uns antiherois atractius i amb molta grapa. A en Javier, per cert, vaig tenir el goig d’entrevistar-lo en motiu de la sèrie Infidels en un desastrós encontre on em va fallar el company de rodatge i vaig tenir mil imprevistos tècnics i logístics, i mai no deixaré d’agrair la seva paciència enfront la meva incompetència. En tot cas, tornant al Ministerio, els guions són deliciosos i les possibilitats infinites. Recomano molt ferventment desfer-se de prejudicis i donar-li una oportunitat. Se li nota el seu amor pel Doctor Who i tants altres referents excel·lents, i tot plegat resulta un tastet molt refrescant.

M’ha fet pensar molt en l’Oliana Molls, també, un personatge de TV3 de finals dels vuitanta que tenia una màquina molt potent que podia fer DE TOT. Sempre he somiat que algun creatiu recuperi el personatge en l’actualitat explicant com la màquina l’ha mantingut en algun estat latent estrambòtic (i justificant amb algun motiu de ciència-ficció el canvi d’aparença del personatge en cas que toqui fer un nou càsting) i retornant-lo al nostre present. Seria genial recuperar l’esperit naïf i aventurer d’aquella època on tot es podia fer i no hi havia tabús. Amb això en ment vaig fer aquest crossover entre el Ministeri, l’Oliana i una menció al bon Doctor (Who):

Homenatge a l'Oliana

A la catalana: Una Conselleria és possible?

Un últim apunt, va, fent volar coloms! A veure quan TV3 s’hi anima i amb la complicitat de Javier Olivares inventen La Conselleria del Temps! La cosa podria ser un spinoff: Per un motiu o altre el Govern espanyol accedeix a traspassar la gestió de les portes del temps del territori català a la Generalitat, i és una cosa tan novedosa i desconeguda que hi posen a treballar un grapat de funcionaris que tot els ve gros i que s’alïen amb autònoms com historiadors, algun periodista o similars. Podria haver-hi un representant del ministeri a qui rendir comptes i jugar molt amb la ironia. La gràcia seria que mentre a la vessant espanyola són molt professionals (o ho aparenten, amb un gran equip i molta estructura), a Catalunya comencen una mica de zero i amb força poca-traça, amb un xoc entre autònoms subcontractats i funcionaris administratius que amb prou feines s’enténen (perfils i generacions divergents) i que reben la missió d’intervenir en llegendes com la de Guifré el Pilós o intentar reencarrilar imprevistos històrics de tota mena. Podria ser molt divertit, amè, satíric i didàctic. Vaja, que no costa imaginar un munt d’idees i arguments quan hi dones algunes voltes! Ais. Almenys somiar és gratis.

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Pentinat de President!

Un dia que feia vent vaig arribar despentinat al despatx d’un client i em van rebre dient “Oita en Puigdemont!”. Doncs això, nou refrany popular:

Quan bufa el vent...

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Bon any nou!

Aquest dibuix el vaig fer per a la magnífica web Japonismo.com:

Bon any del mico!

Serà l’any del mico. Esperem que amb temps per jugar al Monkey Island i fer nous capítols de Cap calent! (Somiar és gratis, però l’arxiu de guions no para de créixer!)

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Esperant el Nadal…

M’he reservat un parell de mesos de 2016 per abordar noves tires i nous projectes, que la cosa ja comença a fer pudor! De moment, superem el Nadal (i el màster que m’ha tingut distret els darrers mesos), amb una bona acció:

Postal de Nadal 2015

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Ahir va ser un dia una mica de “baixón”. El projecte de Verkami d’en Quim Bou va cancel·lar-se, i m’hi havia implicat força (vegeu el vídeo del post anterior).

En tot cas, això no va impedir que dediqués una il·lustració al seu personatge, l’Ornis, per afegir-me al suport que ha rebut de tota una tropa de col·laboradors grandiosos:

livingvie
Visca l’Ornis!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Els cinc sentits

Sigueu on sigueu, feu una ullada a això:

Som-hi, Quim!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Mans

Segueixo de baixa per dit trencat, però dijous em donen l’alta i divendres m’arribo al Festival de Sitges.

Comparteixo algun dibuix fet amb la Cintiq abans de perdre el dit:

livingvie

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

M’he trencat un dit…

… però tornaré a l’acció així que pugui.

De moment, avui repòs i demà relfexió.

I, sobretot,…

… pensem EN GRAN.

 

 

 

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Vivint en roig

Diversos afers laborals m’han obligat a aparcar una mica els dibuixos… però ho he equilibrat participant en un nou muntatge teatral de El Triquet. Aquí un parell de personatges:

livingvie

 

I l’obra segueix en cartell fins la setmana que ve!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Tornada de vacances

Potser un dels terrors més grans en tornar de vacances no és pas retrobar la gent a qui tens mania o les situacions monòtones que has esquivat durant uns dies… Sinó una altra cosa:

IMG

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Procés d’una vinyeta

Sovint tenim munts de projectes perduts als llimbs. Vet aquí un de molt interessant que em va ploure com una dutxa refrescant i vigoritzant. Guió extern, una proposta compromesa, possibilitat de reinventar estil amb un bon guiatge… però tot ha quedat frenat per l’habitual falta de finançament. Un exemple més del que troben molts dibuixants avui dia, però jo estic ben orgullós de les pàgines que van sortir. A tall d’exemple, el procés de construcció d’una vinyeta:
IMG

 

Ei, i que encara podria tornar sobre la taula, aquest tema! Però de moment queda aparcat i n’han quedat mitja dotzena de pàgines ben maques.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 1 ]

Coses d’estiu

Els estius són inspiradors. Vénen idees i ganes de recuperar projectes. Mmmm… Senyal que un proper tiratge de Cap calent comença a gestar-se. De moment vacances i tancar quatre temes oberts. Per cert, aquests dies vam estar a tope amb les Nits de cinema oriental… Entre altres coses, vaig fer aquesta animació i un còmic:

Aquí els còmics de les Nits 2013-15 (tots, tret dels meus, cortesia de grans artistes):

Nits 2013 Nits 2014  Nits 2015

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Calor

Aquesta matinada, intentant que l’aire fred acceptés la meva invitació per fer fora l’aire calent… sense massa èxit:
IMG

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Un regal d’aniversari a una otaku

Otaku

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 3 ]

Gargots ràpids: Còmics i videojocs

De tant en tant tinc una horeta lliure (abans d’anar a dormir o així) i llegeixo còmics que encara no coneixia (com El Eternauta) o recupero videojocs de la meva infància (com la versió remasteritzada de Grim Fandango), i acabo fent dibuixets ràpids entre feina i feina:

eternauta

grimmy

(Es nota que tinc un escàner a la vora.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]