Que la màgia comenci!

Un any més, Saló del Còmic!
(Contempla la imatge de sota i compta fins a cinc!)

nuncihp4anim.gif

Tatxan! I, un any més, estand de l’equip DVG amb el que tothom estava esperant… I alguna sorpresa que no em deixen avançar. En tot cas, sí que puc dir dues coses:

– Sembla que em tocarà treballar i em perdré el Saló de dissabte i diumenge!

– Però els aficionats (si n’hi ha, que n’hi ha; si no no s’haurien esgotat 200 números de El Pres Pèl en dos dies!) estaran d’enhorabona, ja que reeditem tota al col·lecció de Harry Potra des del primer número! (Només són quatre, eh?) I amb caràtules “revisades” i tot! La que més ha sofert un “necessari” canvi de look ha estat la de El Pres de Pèl, perquè les altres dues aguantaven bastant bé el tipus –El Pedrot Filomenal i La Cabra Secreta–; el problema de El Pres és que la portada es va fer depressa i corrents i la idea que volia transmetre (de la “presa de pèl” dels Windows de Microsoft) va quedar penjada i poca gent la captava, de manera que aprofitant la campanya i l’estètica del nou Windows Vista l’hem readaptada i ara tot el conjunt (portada i contraportada) fan molt més evident i entenedora la broma.

Nouspotra.gif

A més, hem aprofitat per “assimilar-les” totes (posar-los el preu al mateix lloc, els logotips a la mateixa mida i no tot tant a ull com a les primeres edicions). (Algunes de les portades de la imatge superior són provisionals, per cert!) Això sí; farem tiratges molt limitats, que les bones vendes del primer número no tornaran a repetir-se! (Del primer s’han venut gairebé 1.000 còpies per acumulació d’edicions, que ja passa a la 7a! El segon passa a la 4a i el tercer a la 2a.)

Pel que fa al nou, Les calces de foc, només dir que la portada s’ha fet amb molt de marge de temps en comparació amb l’anterior, per evitar imprevistos, però que tampoc ha estat agradable; començar amb més marge vol dir tenir en Jun poc ocupat perquè ell no fa la seva part fins la setmana abans, cosa que vol dir tenir en Jun a sobre cada dos per tres tocant els nassos amb detallets una i altra vegada. Seria un autèntic malson… si no fos perquè l’Scarlett ve a Barcelona!

PC: Aquest cap de setmana vaig estar a Núria. A banda de reafirmar que qui embruta els camins no pot considerar-se excursionista, vaig descobrir-hi una sensació nova! A la tornada anàvem amb cotxe directes a Barcelona, però passant pel costat del meu poble, i vaig tenir un estrany sentiment d’enyor en passar-hi pel costat sense aturar-m’hi. Una mena d’enyor irracional i melangiós (total, hi tornaria l’endemà, però em feia un cert no-sé-què). Deu ser això el que en diuen “ser de poble”, no?

, ,

2 Responses to Que la màgia comenci!