El nou film de l’estudiant mag, aquest cop dirigit per Mike Newell, és a punt d’aparèixer a les nostres pantalles. El que ja podem afirmar és que serà un èxit com les anteriors adaptacions, tot i que està per sota de la qualitat del tercer Potter cinematogràfic, Harry Potter i el pres d’Azkaban, que va dirigir Alfonso Cuarón. De moment agrada molt allí on s’ha estrenat, i segurament les ovacions que rep del públic jove rauen en el protagonisme que prenen les situacions romàntiques dels personatges adolescents (en el “morbo” de veure’ls a tots fent el “pavo”, vaja).
El nus de la pel·lícula arriba molt ràpidament, deixant fora de lloc a tota persona aliena a l’univers de J K Rowling (en Harry ja està amb els seus amics des del principi, per exemple). Un cop s’ha plantejat l’argument, que gira única i exclusivament entorn el Torneig dels Tres Bruixots que es celebra a Hogwarts (això va pels aficionats del llibre, que no esperin trobar-hi subtrames com la dels elfs domèstics), el ritme es relaxa fins al punt que el film arriba a fer-se un pèl pesat, sobretot a l’última prova del torneig i al desenllaç en sí.
Ara bé, és inevitable que quedi la sensació que t’has perdut coses de la història malgrat l’extensió del metratge, que hi ha molt material literari que no s’ha utilitzat i que els personatges no han donat tot el potencial que oferien (llevat del fantasma de la Gemma Gemec, segurament, a qui li han regalat una provocativa escena amb en Harry a la banyera).
I segueixen brillant les interpretacions; el trio protagonista segueix creixent i madurant (atenció als dos nois, sobretot) segurament a desgrat dels productors, i el seu treball millora. També val la pena trencar una llança a favor de la producció artística, que no només ha seguit la línia fosca de l’adaptació tan personal de Cuarón al tercer film, sinó que ha intentat enllaçar-la amb els escenaris que havíem vist als dos primers, aconseguint donar consistència i realisme a tot l’entorn de Hogwarts.
Paradoxalment, la pel·lícula pot fer-se pesada al públic adult pel punt excessivament melós d’algunes situacions “de parelletes”, més properes a les sèries de televisió sobre adolescents que al referent literari del llibre (on quedaven més equilibrades), a la vegada que l’argument és massa fosc pel públic infantil. I és que, ara sí, la història d’en Potter arriba al punt de no retorn, posant-nos a to per més ració de màgia, cada cop més adulta i perillosa, preparant el terreny pel següent capítol; Harry Potter i l’Orde del Fènix. Si el nivell segueix aquesta línia de qualitat, no ens podrem queixar. (Lògicament, els qui no quedéssiu convençuts amb cap dels tres primers films, absteniu-vos-en.)
2 COMENTARI/s
moz
Esborrar — 22/11/05
Una ressenya molt útil. Merci 
marta_olletas
Esborrar — 23/11/05
Ganes de que arribi el dia 25… augmentant XD