Sobre gent de Roma i d'Euskadi

Coneixeu el Google Earth? Si us descarregueu la versió gratuïta podreu viatjar a qualsevol racó del planeta via satèl·lit. A més, podeu activar una capa (“layer”) de la comunitat d’usuaris del programa i així veure quins punts curiosos ha marcat la gent en aquesta bola del món virtual. És impressionant. Dóna una nova dimensió a la forma de veure el món, de debò! ( Encara hi ha molts racons borrosos, com a la Catalunya interior, però la majoria de capitals surten ben nítides.) Des d’aquest programa he redescobert els pocs llocs “distants” que he visitat i he estat “virtualment” a un munt d’altres on costaria una fortuna arribar. Proveu-ho! Aneu i visiteu Pequín, Bombai, Sidney o Roma…

Sí, Roma. Parlem-ne. Com un turista em sentia l’altre dia gaudint de l’últim film d’Ettore Scola, Gente di Roma. És increïble veure com els grans mestres no perden la forma! La història és un passeig a través de diverses vides que il·lustren la realitat actual de Roma; un reporter indiscret, una dona que no sap com canviar de parella, un enamorat sense paraules, una malalta d’Alzheimer, un provocador espantat per la vellesa (una de les escenes més sublims, dins un restaurant), un equip de personal de neteja que es diverteix, dos nois espiant una dona treballadora, un home a l’atur, etc. El problema és que, tot i tenir escenes curtetes una darrera l’altre, hi ha algun moment que es fa pesada i tot. No serà un dels seus gran films, lògicament, però demostra com encara hi ha directors que saben fer-ho bé amb les coses més senzilles.

I acabo amb els bascos, que ho han tornat a fer. Ens han passat la mà pèr la cara de nou i “doblement”! (No diré res de l’estatut, eh?) Quan algú us digui que la comèdia espanyola de l’any és Torrente 3, digueu-li que no, digui què digui la taquilla. Si entenem “pel·lícula espanyola” com qualsevol film fet a l’estat espanyol (incloent les comunitats autònomes voluntàries o involuntàries amb o sense drets històrics), doncs ja us dic jo que la comèdia espanyola de l’any és Aupa Etxebeste!. És una comèdia basca (el primer film rodat íntegrament en euskera dels últims 13 anys!) sobre una família d’un poble menut que, per guardar les aparences davant el seu veïnat tafaner, han de fer veure que van de vacances quan en realitat s’amaguen dins de casa seva. Això els permetrà conèixer-se molt millor del que haurien volgut. Doncs bé; el film funciona. És una comèdia amable per veure amb grans i petits (subtitulada, clar) i ve abalada per una bona crítica a San Sebastián i a Madrid (sí, també). Jo la recomano ferventment. La millor comèdia catalana de l’any, Sevigné. I la millor comèdia basca Aupa Etxebeste!. Simpàtica i de qualitat, amb res a envejar a les comèdies familiars nord-americanes i, a més, amb aquest punt de mala llet que ens és tan pròxim per aquests verals. Aneu-hi! S’ho mereixen. Però atenció a l’enveja; no només ens passen la mà per la cara estrenant aquest film amb una bona campanya de marxandatge i un pressupost decent (cosa que molts films catalans necessitarien per aprofitar el seu potencial), sinó que al film exploten un recurs molt maco: Durant les festes del poble del film surt una cercavila de gegants i cap-grossos. És possible? Ens hem deixat perdre l’oportunitat de ser els primers a fer un film decent on tinguéssin cert protagonisme els gegants i els cap-grossos? (Potser hi ha algun gran film català on surten, ho ignoro; accepto els meus límits com a ésser humà immadur que sóc.) És una gran idea que ja no serem els primers a aprofitar! Quin greu, coi! En fi, ens apallissen doblement. A veure si n’aprenem i ens despertem una mica!

Ah, sí, canvio la meva teoria, apa: La pel·lícula de l’any no és La Guia Gal·làctica per a Autostopistes, com vaig pronosticar fa temps (sí que és fluixa, sí; REALMENT). El problema és que no sé quina pot ser… Va, de moment Aupa Etxebeste!, perquè se n’han sortit! Espero que els funcioni (de moment va bé, al País Basc, però falta veure com arriba a la resta…).

Apa-li; agur, Artur!